Al llarg de la teva vida has fet moltes coses de les quals en tenim molts bons records. Nosaltres hem tingut la sort de compartir-ne molts amb tu.
Com a mestra, has ensenyat als teus nens a “sortir de la closca”, a què entenguessin que malgrat les diferències individuals tots som iguals, a riure, a ser feliços, a respectar la natura que tant admires… en definitiva: els has ensenyat a estimar i a ésser estimats.
Com a companya, ens has ensenyat a ser persistents, a lluitar…i a pensar sempre en positiu”, “a tansmetre forces”… en hores de fleblesa, a entendre que en la lluita mai s’ha de dir prou.
Estimada Sole, com t’hem admirat quan ens explicaves amb il·lusió com les herbes de l’hort et creixien, com n’eren de bones la col i l’enciam…
Bo era escoltar-te parlar dels contes que havies vist en una o altra biblioteca, de les tantes que visitaves, dels bons que serien pels nens i nenes de l’escola o fins i tot per nosaltres, els mestres.
N’hem passat de tan bones juntes! Recordes quan ens explicaves, tot prenent un te dels teus, les teves compres “uotlet”? O les teves passejades per les botigues al carrer? I accabaves dient:”ya vuelvo a estar sin un duro, me lo gasto todo”, i ens petàvem de riure traient-li la importància que no tenen els diners.
Juntes hem viscut els penediments d’haver-nos inflat de xocolata, ja que segurament després ens faria mal d’estómac, però que quan ens la menjàvem ens feia gaudir d’un moment especial i dolç.
Riure amb tu ha estat un plaer de la vida, un plaer que mai podrem esborrar de les nostres ments i que estem segurs que ens ajudarà a dur la nostra tasca docent amb cautelai dignitat.
Recordem quan, atabalada de feina, ens venies a trobar per explicar-nos allò de “hoy me he pillado” perquè les tasques s’allargaven i costava acabar-les i totes et dèiem rient: No n’aprendràs mai”.
En aquesta darrera etapa de la teva vida has continuat amb nosaltres i quan ens venies a veure i a ajudar ens deies:” hoy me dejo caer”. Una expressió que quan arribaves ens aportava plaer a escoltar-la. Et tornàvem a tenir a prop i sentir la teva veu ens omplia de força i d’ànim. Sempre preocupada per nosaltres i les nostres minúcies que escoltaves amb interès.
Gràcies per tot Sole, ens has aportat pau i saviesa, has marxat sense fer soroll però sàpigues que sempre estaràs entre nosaltres.
Els teus companys de l’Escola d’Alcover.
Text publicat al diari El Vallenc el dia 5 d’agost de 2011
