Category Archives: Formació

Netiqueta. A la xarxa, som educats?

manualurbani.jpg

Ja fa molts anys que José Antonio Millán publica una pàgina web sobre llengua i noves tecnologies. És una pàgina excel·lent que recomano, on es toquen temes sobre internet, llengua, el món digital, art… El passat mes de març ha publicat el llibre Manual de urbanidad y buenas maneras en la Red, a l’editorial Melusina.

Des dels inicis de la xarxa es parla de la netiqueta, o de les formes que cal mantenir en les relacions telemàtiques. En tractar-se de nous gèneres i de nous usuaris, molts peregrins digitals, s’han anat d’anar formant sobre la marxa, sense que hi hagués unes normes preestablertes. Tots hem après com fer una carta personal o comercial a l’escola, però qui ens ha ensenyat a escriure correus electrònics? Quines normes s’han de seguir? Són diferents per un cas i per un altre? Quin és el tractament que ha de rebre l’interlocutor? Moltes preguntes que de vegades ens plantegem i que queden resoltes en aquest petit manual. Apunto alguns consells que dóna aquest llibre.

  1. Tracta els altres com t’agradaria que et tractessin a tu.
  2. No escriguis el correus en majúscules. És com si cridessis!
  3. Cal que en els e-mails hi hagi una fórmula de comiat, sigui la que sigui.
  4. Deixa reposar un correu compromès abans d’enviar-lo.
  5. Reserva un temps per rebre i contestar el correu. No tallis la tasca que estiguis fent per comprovar si t’ha arribat correu nou.
  6. No baixis el correu, mentre estàs parlant amb algú per telèfon. Queda fatal sentir el teclat mentre estàs parlant per telèfon amb algú. Vol dir que no li fas prou cas! A més, la multitasca està contraindicada per a la salut

I una regla d’or: no hauríem de deixar cap correu sense respondre. Encara que sigui per dir senzillament que l’hem rebut.

Jornada Espiral 2008 / Escola Virtual d’Estiu

jornadaespiral2008.jpg

espiralescolaestiu.jpg

Aquest serà el tercer any que participo en la Jornada de l’Associació Espiral, i de la qual en sóc sòcia. Sempre he après molt en aquestes jornades sobre Educació i Tecnologia. Temes de molta actualitat i amb ponents de primera fila. Una altra virtut és que les ponències estan cronometrades al segon. Si no recordo malament no duren més de deu minuts. Quan el temps s’acaba, es talla i continua el següent. Això fa que els ponents vagin al gra, i que el discurs no s’allargassi. Per als assistents és perfecte. Si t’interessa la ponència, et quedes amb ganes de més i sempre pots ampliar la informació en una altra banda. Si no t’interessa, saps que no has de gastar la paciència.

Cada any hi ha un tema marc. Enguany són les Xarxes Socials i experiències d’aprenentatge col·laboratiu. Aquí teniu més informació sobre la Jornada Espiral 2008. I sobre l’Escola d’Estiu Virtual que organitzen.

El mapa no és el territori

mapainver.jpg

Hi ha una diferència entre el món i la representació que ens en fem. Tots creem una representació del món en què vivim. És a dir, en fem un mapa, un model, que ens serveix per generar la nostra conducta. Així, cadascú de nosaltres crea un model diferent del món que compartim, i per tant, podem arribem a viure realitats diferents.

Els models que creï cadascú de nosaltres seran diferents, ja que cadascú mira a través de diferents vidres o filtres. El primer filtre el posa el sistema nerviós, a través dels sentits. El segon filtre són les ulleres de les pautes socials. I el tercer, les experiències individuals.
Dins del filtre de les pautes socials el llenguatge té un paper central: “Cada individu és a la vegada beneficiari i víctima de la tradició lingüística en què ha nascut; beneficiari en la mesura en què la seva llengua li dóna accés als registres acumulats de les experiències d’altres persones, i víctima en la mesura que la seva llengua li confirma que la seva consciència amb límits és l’única consciència, de manera que està massa ben disposat a considerar els seus conceptes com si fossin fets reals, i les seves paraules com si fossin reals”. Aldous Huxley. The Doors of Perception.

L’objectiu (nostre, del formador, de l’educador) és expandir i enriquir aquest mapa per fer que la vida sigui més rica i més satisfactòria.

Totes aquestes idees pertanyen a un llibre que he llegit aquests dies. Hi ha idees que m’han semblat molt suggerents, tot i que d’entrada, el títol, se’m feia força estrany. En “La estructura de la magia 1. Lenguaje y terapia” (1975), Richard Bandler i de John Grinder posen les bases de la PNL (Programació Neurolingüística). Basant-se en la Gramàtica Generativa i Transformacional de Chomsky, analitzen el llenguatge utilitzat entre un grup de terapèutes i els seus clients. Els resultats i les conclusions que n’extreuen fan d’aquest llibre un bon manual de comunicació humana, en qualsevol àmbit.

I tu? Des d’on et mires el mapa?

Però, estem dient el mateix?

hepburn-grant-stewart.jpg

Grant-Hepburn-Stewart a The Philadelphia Story

De vegades, en una conversa, després d’haver expressat la meva opinió algú, amb qui mostro desacord diu: “Però, si en el fons estem dient el mateix!”. Després d’aquesta frase no sé mai què respondre. Aquestes paraules em deixen desarmada. Sé que la intenció d’aquestes paraules no és trobar punts en comú, sinó esborrar unes idees amb les altres.

Donald Schön, conegut pels seus estudis sobre pràctica reflexiva, diu que quan apareix aquesta frase en una conversa, s’està posant una pantalla que amaga un desacord real. Segons ell, és molt difícil que la gent admeti el desacord. Ens fa por, perquè trenca una il·lusió de consens aparent. Del que es tracta, diu, és d’aprofitar-lo com una font d’idees creatives i, per tant, d’aprenentatge. Treballant colze a colze amb els desacords, reconeixent les aportacions de l’altre, és com s’arriba a les solucions innovadores per als problemes de la pràctica.

Tinc el seu llibre La formación de profesionales reflexivos sobre la taula, a veure si hi trobo la manera de trobar desacords productius.

Un altre llibre de D.Schön: El profesional reflexivo.