El Tercer Món

Dins d’un mateix país pot haver diferències enormes en l’estat de salut, estretament vinculades amb el grau de desfavoriment social. A Glasgow, (Regne Unit) al barri de Calton, l’esperança de vida en néixer dels homes és de 54 anys, mentre que en Lenzi, a uns pocs quilòmetres de distància, és de 82.Aquestes desigualtats sanitàries són resultat de la situació en què la població creix, viu, treballa i envelleix, i del tipus de sistemes que s’utilitzen per a combatre la malaltia. Al seu torn, les condicions en què la gent viu i mor estan determinades per forces polítiques, socials i econòmiques. Per a esmenar les desigualtats en matèria de salut és necessari que els governs nacionals, l’OMS, els organismes de les Nacions Unides i les organitzacions de la societat civil despleguin una acció concertada a tots els nivells. La millora de la salut, i una distribució més justa de la salut han de constituir objectius comuns.Recomanacions de la Comissió formula tres recomanacions principals:Millorar les condicions de vida;
Lluitar contra la distribució desigual del poder, els diners i els recursos;
Mesurar la magnitud del problema, analitzar-lo i avaluar els efectes de les intervencions.