Actualment, i encara que pugui semblar-ho, l’educació física i la gimnàstica NO són el mateix.

Amb el pas del temps, el moviment ha estat entès de diferents òptiques: un model militar a l’època Grecoromana i Edat mitjana, basat en obtenir el màxim rendiment físic, passant pel model mèdic on veien el moviment com una funció preventiva i el model pedagògic durant els segles XIV i XVIII, on es buscava incorporar al provés educatiu global la pedagogia corporal.

A partir d’aquí, sorgiren unes escoles caracteritzades per la utilització de la gimnàstica (desenvolupament de qualitats físiques i d’exercicis), però ara l’educació física s’entén com:

“el procés de transformació continu que influeix en totes les capacitats, els àmbits humans, cognitiu, motriu, social i afectiu a través de les experiències i activitats que ens condueixen a ésser millors en les nostres actuacions”.

L’educació física actual engloba objectius, continguts, competències, valors (l’educació per la salut, vial, moral i cívica, sexual i, per a la pau). També engloba totes les àrees: Medi natural amb l’estudi del cos. Matemàtiques amb el joc de l’indi. Música amb cançons i danses, quan parlem de les nocions de davant, darrera, etc. La relació amb la llengua és obvia. L’educació artística es treballa amb material de reciclatge i que dir de l’expressió corporal com una forma d’expressió personal, relaxació, d’alliberació de tensions i timideses.

En conclusió, l’educació física és alguna cosa més que uns exercicis físics i un esport lúdic, ÉS UN MITJÀ EDUCATIU, una forma de conèixer el cos i el seu correcte funcionament, cura, higiene… però és també un mitjà a través del qual hem d’educar als nostres alumnes com a persones.