Aquest segon trimestre amb els alumnes de 6è estem treballant els jocs de col·laboració i oposició, que són els “germans petits” dels esports d’equip. Vam començar amb el joc de “La Bandera”. Per a que el conegueu una mica més a continuació us deixo un parell de vídeos amb dues partides i, a continuació, un parell de treballs que van fer alumnes de 6è on defineixen amb molta precisió el reglament i essència d’aquest joc.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=p5FWLKHUUNc&context=C3769b29ADOEgsToPDskIoC65FGKEmxGnwSvcFHEMm[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=8_2xSfPKaow&context=C3769b29ADOEgsToPDskIoC65FGKEmxGnwSvcFHEMm[/youtube]

Joc de “La Bandera”, per Marta Garcia, Laia Alfranca, Dana Escalera, Helena Clavero, Ariadna Clavero, Maria Andreu i Laia Borràs.
Aquestes passades setmanes vam estar jugant a “La Bandera” (un joc d’oposició i col·laboració), en el qual cada equip tenia un objectiu diferent. Un equip defensava la bandera i l’altre equip havia d’intentar agafar-la. L’equip que defensava la bandera l’anomenàvem “defensor” i l’equip que intenta agafar la bandera l’anomenàvem “atacant”. Els defensors podien atrapar als atacants, però aquests no poden pillar als defensors, i han d’anar molt en compte de que no els agafin, ja que aleshores no ajuden al seu equip. Però compte!!! Els atacants disposen d’un “Cavaller”, triat d’entre els membres del seu equip per ells mateixos, que pot pillar a qualsevol defensor, tot i que no pot agafar la bandera. És un joc divertit i una mica cansat i s’ha de tenir la voluntat de que quan t’eliminen, per moltes ganes que tinguis de continuar jugant, has de retirar-te sense protestar. Aquesta és la causa de molts malentesos i petites discussions.
Durant aquestes últimes setmanes ens hem estat fixant amb els diversos rols del joc (defensors, atacants i cavaller). Com a conclusió final creiem que la figura del cavaller ha de ser resistent, ràpid i educat, d’altra banda, no s’ha de cansar ni fer un esprint al principi i després anar molt poc a poc. Els atacants poden triar entre anar molt avançats o estar dins de casa. Els defensor poden atrevir-se a avançar o no moure’s més enllà de mig camp. Durant la setmana hem provat diferents tàctiques i ens ho hem passat molt bé treballant en equip.
Us recomanem aquest joc.

Joc “La Bandera”, per Anna Arnanz i Irene Liria

Durant aquest segon trimestre estem treballant els jocs d’equip, començant per “La Bandera”. És un joc asimètric, que significa que cada equip té un objectiu diferent. La bandera es col·loca al mig de l’espai per jugar, que normalment és el camp de bàsquet, després cada equip té una àrea, que es diu casa, és un lloc on ningú pot entrat, només els del propi equip, per tant, si estan a casa no els poden atrapar.
La partida dura 4 minuts, hi han dos equips, uns van de verd, que són els atacants, i uns que van de color vermell, que són els defensors. Com hem dit és un joc asimètric, per tant cada equip té un objectiu. Els “atacants” han d’aconseguir agafar la bandera, però tenen una avantatge, perquè van protegits per un “cavaller”, la persona més important de la partida, és l’únic de l’equip atacant que pot agafar als defensors. Els “defensors” també tenen el seu objectiu, però ja és més complicat, perquè han de defensar la bandera, però tenen una cosa excepcional, que és que tots els membres de l’equip poden atrapar als atacants menys al cavaller, el rei de la partida, però si ve el cavaller i els atrapa… queden eliminats, i com diu el professor Jaume: “no ens podem jugar la vida!!”.
Ara comença la partida, com a tots els jocs hi ha un jutge o arbitre que compta els errors de la partida per al final poder analitzar-la, “bé, va ja està, esteu preparats? Comenceu!!”, “piiiiip!!”. Durant la partida es veuen “xuletes” i sobretot estem molt rabiosos perquè sembla que ens juguem una copa d’or, i no, l’important és participar, però això ja es pensa en acabar, però quan jugues amb aquella tensió no hi ha manera que ens treguin del cap, tot i que el Jaume ja ens intenta tranquil·litzar, però em penso que ni una til·la ens faria passar aquells nervis tan rabiosos, “bé nois, ara ja és hora de plegar”- diu el professor Jaume. Ara bé el pas final, analitzar la partida on mirem i pensem com ha anat. Qui ha acabat guanyant? Qui ha agafat finalment la bandera? Quants atacants han acabat eliminats? Quina estratègia hem utilitzat?. I ara ve la pregunta del milió… Hi ha hagut discussions a la partida? La nostra resposta és que si, perquè un rival és difícil que et caigui bé la joc. Bé, després de passar una bona estona jugant amb els companys hem pogut acabar bé, traient les cosetes conflictives, ens donem la mà com dient “bona partida!”, tot i que per dins pensem el que pensem, eeeeh? Però bé, hem jugat, hem participat que amb això ja hi ha molt guanyat. La conclusió és que hem pogut passar bones estones i ens ha servit d’alguna cosa, no només per jugar sinó per aprendre que en equip es poden fer moltes coses.

Molt bona feina, enhorabona.