Ara cap finals de curs , els alumnes de cicle superior han iniciat les classes d’arts marcials. Aprenen els aspectes bàsics del Karate, Judo i Taekwondo.

 

Karate

 

El karate ( mà buida ) és una art marcial d’atac i de defensa, d’origen japonès, que consisteix a concentrar tota la força del cos en un lloc determinat. Així doncs, és un art d’autodefensa amb un aspecte espiritual com a funció predominant.

 

El karate es va desenvolupar a l’illa d’Okinawa, on els ocupants japonesos havien prohibit l’ús d’armes, i després Gichin Funakoshi Sensei la va introduir al Japó. Des de la seva creació, l’objectiu d’aquest art ha estat aconseguir que el karateka (el qual que practica el karate) pugui causar un dany definitiu a l’adversari amb un sol cop.

 

El Karate(kara: buit i te: mà) o karate-do (el camí de la mà buida) és una disciplina que es practica amb les mans buides i el cos desarmat. Els braços i les cames s’entrenen per tal que tinguin la mateixa agilitat i potència que una arma real. Però sobretot, es tracta d’entrenar el cos i l’esperit per tal d’aconseguir un domini total de situació i pot així enfrontar-se a l’oponent amb l’educació i la cortesia adeqüades.

 

L’essència de tota tècnica utilitzada en el karate es concentra en el kime. Es tracta d’un atac explosiu que acompanya qualsevol atac (cop de puny, puntada de peu o una parada). Si una tècnica no va acompanyada de kime, no es pot considerar karate autèntic.

 

Com esport de competició, el karate es divideix en dues modalitats:

 

• Kumite: és el combat entre dos karateques. La norma principal en aquests combats és el control del contacte físic amb l’adversari. En cap cas, un atac (cop de puny o puntada de peu) pot causar dany al cos de l’oponent, sinó el karateka quedaria desqualificat. Així doncs, els combats es caracteritzen no només per la velocitat de les accions sino també principalment pels seus control.
• Katas: són una demostració dels moviments i canvis de posició realitzats en sèries. Totes les kates contenen els elements essencials per exercitar la totalitat del cos. Les tècniques bàsiques de les kates són parar i atacar amb els punys, les mans o els peus, tot combinat de forma lògica, com si al davant es tingués un oponent.

Una de les primeres kates que s’aprenen és la que podeu veure en aquest vídeo. Si voleu aconseguir el cinturó groc, comenceu a practicar.

 

Mireu quin combat entre un karateca i una taekwondista

Judo

 

El judo  és una art marcial japonesa fundada per Jigoro Kano a la fi del segle XIX a partir del Jujutsu, fugint de tècniques perilloses o inútils i sistematitzant-lo, essent així possible la seva pràctica lliure en randori. L’objectiu per Kano era aconseguir la millora de les persones. El judo ha aconseguit una gran acceptació en tot el món i avui en dia és un esport olímpic (des d’els Jocs Olímpics de Tokyo).

Equipament

Els judoques i karateques duen una vestimenta concreta, és el keikogi que en el Judo pren el nom de judogi i en el karate karategi, una jaqueta i un pantaló fets de tela resistent i generalment blanca i un cinturó (obi), tot plegat popularment conegut a occident com a kimono encara que no és pas el mateix.

 

Els cinturons (obi) comencen pel color blanc i li segueixen el groc, taronja, verd, blau, marró i negre, passant també per uns colors intermedis, indiquen la progressió en el coneixement. Després del negre apareixen altres graduacions denominades “Dan”.

 

El lloc on es practica rep el nom de dojo i en el terra hi ha el tatami, uns matalassets per no fer-se mal al caure.

El Judo és un esport olímpic. En aquest vídeo podeu veure una competició.

Taekwondo

 

El taekwondo és una art marcial d’origen coreà. Destaca degut a la varietat i espectacularitat de les seves tècniques de patada, i actualment és una de les arts marcials més conegudes i practicades arreu del món. Es tracta d’una art marcial de tradició antiga però que s’ha adaptat als temps moderns: És el segon esport mundial en quant a nombre de federats i compta amb més de 60 Federacions Nacionals, això com centenars de federacions regionals.

 

A part de ser una art marcial, el Taekwondo també té una vesant de competició esportiva. En els Jocs Olímpics de Seül, Corea del Sud, 1988, va fer la seva primera aparició olímpica com a esport d’exhibició. Aquesta primera aparició va comptar amb la participació de 183 atletes (120 homes i 63 dones) de 34 països diferents, repartits en vuit categories de pes. En els Jocs Olímpics de Barcelona ’92 va tornar a ser esport d’exhibició, amb un nombre encara més elevat de participants. Finalment, serà als Jocs Olímpics de Sydney 2000 on el Taekwondo es convertirà en un esport olímpic oficial.^[1] El dia 4 de setembre va ser declarat dia internacional del Taekwondo recordant la data en la que es feu oficial el reconeixement com a esport olímpic (el 4 de setembre de 1994).^[2]

 

La paraula Taekwondo prové dels caràcters Hanja ???. ? (pronunciat tae) que significa colpejar amb els peus, ? (kwon) significa colpejar amb les mans o punys, i el caràcter ? (do) significa disciplina, art, mètode o camí. Per tant, Taekwondo podria traduïr-se com “l’art o camí de colpejar amb els peus i les mans”, fent referència a que es tracta d’un estil de lluita que només utilitza els peus, les mans i altres parts del cos prescindint per complet d’armes.

 

Un dels exercicis més importants és la realització de pumses (katas en terminologia de karate). Els pumses són seqüències de moviments de defensa i atac que simulen un combat imaginari amb diversos adversaris, i estan relacionats directament amb els diferents graus de cinturons. Es memoritzen i repeteixen a fi d’incrementar l’equilibri, l’elasticitat, la rapidesa i el domini dels diferents moviments.

Viquipèdia

Al final de la classe comencem a veure els primers fruits.