Tennis

El tennis és un esport de pilota en què s’enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, consistent a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar per damunt de la xarxa de manera que l’adversari no la pugui tornar.
Regles
El tennis es juga a una pista rectangular. Les seves mides exactes estan definides segons el sistema anglosaxó de mesures i varien segons si es juga individualment o per parelles. Per a partits individuals mesura 78 peus (23,77 metres) de llargada i 27 peus (8,23 metres) d’amplada. Per a partits de dobles, la llargada és la mateixa, encara que l’amplada és de 36 peus (10,97 metres).
Després d’un servei legal comença un piloteig, on cada jugador (o parelles) intercanvien llançaments sobre la xarxa. Una restada legal consisteix en què el restador colpegi la pilota exactament un cop abans que la pilota hagi botat dues vegades. La pilota llavors ha de tornar a passar sobre la xarxa i botar a l’altra meitat de la pista. El primer jugador que no aconsegueix retornar legalment la pilota perd el punt.
Un partit de tennis està format per sets, el guanyador del partit serà qui aconsegueixi un número predeterminat de sets. Cada set està integrat per jocs. A cada joc hi ha un servidor, que es va alternant. Aquests jocs estan formats alhora per punts.

El primer a guanyar quatre punts amb una diferència mínima de dos punts respecte al seu oponent és el guanyador del joc. Si es donés el cas en què cap dels jugadors o parelles tingui un avantatge de dos punts al arribar a quatre, guanyar el joc el primer que aconsegueixi una diferència de dos punts. El recompte dels punts és fa d’una manera peculiar: quan un jugador guanya el seu primer punt, el resultat momentani és de 15, quan guanya dos punts, 30 i quan guanyar tres punts, 40. Si els dos jugadors estan empatats a 40, es diu que hi ha deuce o iguals. El primer jugador o parella que guanyi un punt després del deuce, aconsegueix un avantatge, si també guanya el següent punt, aconsegueix el joc. Si no aconseguís el següent punt, tornaria a haver deuce fins a aconseguir una diferència de dos punts.

El jugador que guanya sis jocs, amb una diferència de dos, aconsegueix la victòria al set. Si es dóna que un jugador arriba al sisè joc, però amb una diferència d’un punt (6-5) s’haurà de continuar fins a aconseguir una diferència de dos. Si el reglament del torneig així ho estableix, al arribar al 6-6 es jugarà un tie-break, on el resultat del set es jugar mitjançant punts fins que algú arriba a set, amb diferència de dos. Si s’arriba al setè punt, però sense diferència de dos (7-6), s’haurà de continuar jugant fins a que un dels jugadors aconsegueixi una diferència de dos punts. El guanyador del tie-break també aconsegueix el set. Actualment gairebé a totes les competicions existeixen tie-breaks, excepte als sets finals de l’Open d’Austràlia, Roland Garros, Wimbledon, la Copa Davis, la Copa Federació i als Jocs Olímpics.

Ultimate

L’ultimate, ultimate Frisbee, o plat a gol, és un esport d’equip competitiu que es juga amb un disc volador Frisbee. L’objectiu del joc és aconseguir punts passant el disc al final de la zona oposada, de manera semblant al futbol americà. Els jugadors no poden córrer mentre tenen el disc. L’ultimate es caracteritza pel seu esperit del joc, amb els principis de joc net, esportivitat i goig de jugar.

Encara que originalment s’anomenava “ultimate Frisbee”, actualment el joc s’anomena “ultimate” perquè “Frisbee” és el nom comercial dels discs fabricats per Wham-O. Els discs més utilitzats són els de la marca Discraft, tot i que a vegades es fan servir discos de Wham-O i Daredevil Discs en competicions. S’utilitza un disc de 175 grams. En alguns tornejos nacionals i internacionals només es pot fer servir discos que hagin estat aprovats per l’organització del torneig.

OBJECTIU DEL JOC:
El objectiu d’aquest joc consisteix en fer mes carreres que l’equip contrari. Aquestes carreres s’aconsegueixen trepitjant les 4 bases en el seu ordre (1ª, 2ª, 3ª, home).
Un partit sencer consta de 9 entrades en el cas de beisbol i de 7 en el cas de Softbol. En una entrada primer ataca el equip visitant. Després de produir-se 3 eliminats el equip local que estava a la defensa passa a atacar i al contrari. En les demés entrades el desenvolupament serà el mateix.
EL LLANÇAMENT
El llançament de la pilota es la part mes important del joc i aquesta es realitzada per pel picher o llançador. En el beisbol el llançador pot adoptar dos posicions diferents: la posició de front i la de costat. Aquesta segona posició la adopta quan hi ha corredors contraris a la base. El llançament es fa per sobre del braç. En softbol solament hi ha la posició de front i el llançament es per sota del braç.
ZONA DE STRIKE.
La zona de strike es l’espai per sobre de qualsevol part del home que es troba comprés entre les aixelles i els genolls del batador.
L’ arbitre cantarà strike quan el batador fa el intent de batar la pilota i no li dona.
Tambè es comptabilitzarà con strike a tota pilota que vagi per aquesta zona tot i que no hi hagi intent de donar-li.
Quan la pilota no pasa per aquesta zona i batador no intenta donar-li es comptabilitzarà com una bola.
El batador es converteix en corredor:
Quan bateja la pilota cap a zona bona.
Quan el llançador llença quatre pilotes dolentes:
Quan el batedor es colpejat per un llançament del picher dins del calaix de bateig, aquest tindrà dret a la primera base. Els seus companys avançarien cap a la següent base si esta obligats ja que no hi poden haver dos a la mateixa base.
ROBO: El robo de base es aquella acció en la que qualseol corredor intentar avançar a la següent base durant el llançament del picher.
En softbol el robo de la base s’ ha de fer un cop el picher a deixat anar la pilota cap al batador.
LA DEFENSA:
Com es fan els eliminats?
Ponche strike-out: Aquesta situació es dona quan el àrbitre canta tres strikes al batador. El batador quedarà eliminat.
Fly: tota pilota que es agafada al vol sense que hagi tocat el terra ja sigui en zona bona o zona dolenta del terreny de joc.
Eliminació forçada: quan el defensor amb la pilota al guant o a la ma trepitja la base a la que el corredor està obligat a corre.
Tot corredor que es tocat per la pilota que te un defensor al guant. Si aquest es tocat serà eliminat.
Quan el corredor deixa de retornar a la base després de un fly i llancen a aquesta base abans de que aquest torni.
Tot corredor que surt mes enllà d’un metre de la línia per la que ha de corre.
Quan la pilota que ha estat batada li dona a un company que esta corrent es base.
En Softbol, està prohibit robar base abans de que el picher deixi anar la pilota.