U.D.7 CAIAC

El caiac és una petita piragua propulsada per humans. Típicament és propulsada per un o diversos caiaquistes que utilitzen pales dobles i s’asseuen mirant endavant amb les cames lleugerament flexionades.
Disciplines:
Caiac Mar
Modalitat que es practica al mar. Les embarcacions són dissenyades especialment per aguantar els cops de les onades i van equipades amb departaments estancs per portar accesoris o vitualles útils per les travessies.
Aquesta modalitat es de recent creació a nivell competititu, no obstant és una pràctica molt arrelada al nostre litoral a nivell recreatiu
Especialitats de la disciplina d’Aigües Braves:
Eslàlom, descens i estil lliure.

Aigües Tranquil.les
S’anomena piragüisme d’aigües tranquil•les aquell que es practica en làmines d’aigua amb un nivell de dificultat grau I ó II. Aquest nivell s’assigna a àrees de navegació fàcil, d’aigua encalmada o amb molt poc corrent, com ara un torrent, un llac, un pantà o el curs inferior d’un riu.
També es considera aigües tranquil•les les àrees de navegació moderadament difícil, amb corrents d’una certa velocitat, petits ràpids i algunes pedres, com ara el curs mitjà inferior d’un riu. Hi ha diferents especialitats que varien en funció del reglament, distancies, embarcacions, entre d’altres.
Especialitats de la disciplina d’Aigües Tranquil.les:
Pista, marató i travessies

Caiac Polo
El Caiac Polo és una disciplina de piragüisme que està en alça i que es perfila com a la disciplina de futur d’aquest esport en ambient urbans.
Les bases del joc recorden especialment el waterpolo i el bàsquet. Tant en un cas com en l’altre l’objectiu final és aconseguir que la pilota entri en una porteria. Hi prenen part cinc jugadors per equip, muntats en una petita piragua de 2,80 metres de llarg. La pilota és la mateixa que es fa servir al waterpolo. Els llançaments a porteria es fan amb la mà, mentre que el porter els ha d’aturar amb la pala.
Són espais adequats per jugar els estanys, les piscines grans, algunes rescloses o espais marítims que quedin força tancats.

U.D. 6 MALABARS

El malabarisme és una activitat que, en el seu sentit més estricte, consisteix en llençar, atrapar i tornar a llençar objectes de manera continuada. En general, com més gran és el nombre d’objectes utilitzats, més necessaris són l’habilitat i l’entrenament per dur a terme el malabarisme. Tanmateix, normalment se li dóna una definició més global que inclou totes les manipulacions d’un o més objectes que demanen entrenament i habilitat.
Aquests són alguns dels elements que s’utilitzen per fer malabars:
Boles
Carioques
Diàbolo
Aros
Masses
Plat xinès

Un malabarista en plena acció:

U.D. 5 FUTBOL SALA

1.Terreny de joc:
– Serà de forma rectangular de 20 X 40 m. existint una tolerància de 2m.
– L’àrea de porteria estarà situada a 6 metres de la mateixa.
– El punt de penal es troba situat a 6 metres del centre de la porteria sobre la línia d’àrea. El doble penal a una distància de 12 metres.
2. La pilota:
La pilota tindrà una circumferència de 61 a 63 cm. I un pes de 410 a 430 gr.
3. Nombre de jugadors:
– Cada equip està format per 12 jugadors inscrits a l’acta, com a màxim.
– Al terreny de joc només hi poden estar 4 jugadors i el porter.
– No es podrà iniciar un encontre si algun dels equips té menys de 4 jugadors.
– Si un equip (per expulsió o lesió) es queda amb 3 jugadors, es suspendrà el partit quedant pendent de la decisió del Comitè de Competició.
4. Durada del partit:
– Dos temps de 20 minuts amb un descans de 10 minuts .
– 2 temps morts de 30’’ per equip i part.
– L’àrbitre podrà afegir el temps que ell consideri que s’ha perdut per qualsevol incident.
5. Substitucions de jugadors:
– Es podran fer un nombre indeterminat de substitucions.
– Els canvis s’efectuaran pel centre del camp i el jugador substituït haurà d’abandonar el camp abans que entri el jugador que el substitueix.
– El jugador que és expulsat per l’àrbitre no podrà ser substituït ni jugar durant la resta del partit.
– El porter podrà canviar el seu lloc per qualsevol altre jugador sempre que l’àrbitre estigui avisat i l’autoritzi.
6. Centrada inicial:
– A l’inici de l’encontre se sortejarà camp o pilota.
– Amb un senyal de l’àrbitre, el joc començarà amb una centrada a pilota parada, en direcció a camp contrari. Tots els jugadors han d’estar situats en el seu propi terreny de joc i els defenses a 3 metres de la pilota, abans que es dugui a terme la centrada.
– Després d’un gol, la centrada s’efectuarà de la mateixa manera anteriorment esmentada.
– Després del descans, els equips canviaran de camp realitzant la centrada l’equip que no ho havia fet a la primera part.
– No es pot aconseguir gol des d’una centrada directa del centre del camp.
7. La pilota en joc o fora de joc:
a. La pilota està fora de joc:
– Quan ha traspassat les línies que limiten el camp, estigui o no en contacte amb el terra.
– Quan l’àrbitre atura el temps.
– Quan la pilota toca el sostre.
b. La pilota està en joc:
– En tots els altres moments, des que comença l’encontre fins que finalitza.
– Si torna al joc després de rebotar al travesser, als pals de la porteria o a l’àrbitre que estava dins del terreny de joc.
– Mentre no s’adopti una decisió a causa d’una suposada infracció de les regles de joc.
8. Gol:
Es considera gol quan la pilota traspassa per complet la línia de meta.
9. Faltes i incorreccions:
Les infraccions subordinades a aquesta regla es divideixen en:
– Faltes tècniques
– Faltes personals
– Faltes disciplinàries
10. El jugador serà objecte d’expulsió del terreny de joc si, a parer dels àrbitres:
– És culpable de conducta violenta.
– És culpable de joc brut greu.
– Es comporta amb propòsits injuriosos o grollers.
– Reacciona amb accions o paraules a alguna agressió que hagi sofert.
11. Faltes acumulatives:
– Seran considerades com a faltes acumulatives totes les faltes tècniques i personals. I seran d’anotació obligatòria a l’acta del partit.
– Les faltes tècniques se sancionaran amb un tir lliure mitjançant el qual podrà marcar-se directament gol.
– Les faltes personals seran sancionades amb llançament de banda.
– Cada un dels equips podrà, en cada un dels períodes de joc, incórrer en 5 faltes acumulatives amb dret a formació de barrera.
– A partir de la 6ª falta acumulada, no serà permesa la formació de barrera.
– Amb ocasió de l’execució d’aquestes faltes, els jugadors, excepte el porter, estaran fora de la zona restringida i els defensors a 5 metres de la pilota (doble penal).
12. Llançament de tirs lliures sense barrera:
– A la zona restringida només podrà ser-hi el porter.
– Si s’efectua el tir lliure directa a gol i és interromput per un defensor:
– Si la pilota entra a gol, aquest serà vàlid i s’amonestarà l’infractor amb targeta groga.
– Si la pilota no entra a gol, es repetirà el tir i s’amonestarà l’infractor amb targeta groga.

U.D. 4 LA RESISTÈNCIA AERÒBICA
La resistència aeròbica s’obté a través del metabolisme aeròbic, que realitzen les cèl•lules musculars mitjançant combustions, és a dir, reaccions químiques en presència d’oxigen. Per aquestes reaccions les proteïnes, els greixos i el glucogen emmagatzemats als músculs s’oxiden. Aquest procés té lloc en realitzar esforços de més de 3 minuts amb una intensitat moderada. Consisteix en la capacitat biològica que permet mantenir-se en un esforç prolongat a una intensitat mitja o baixa. Els esmentats esforços aeròbics es realitzen mantenint un equilibri entre l’aportament d’oxigen i el seu consum, definint-se per tant aquest tipus de resistència com a aeròbica. És la qualitat que ens permet ajornar o suportar la fatiga, permetent prolongar un treball orgànic sense disminució important del rendiment. La resistència és la capacitat de realitzar esforços de durada molt llarga, així com esforços d’intensitats diverses en períodes de temps no molt prolongats ja que la resistència la necessita tant un corredor de marató, com un corredor de 1.500, 800 o 400 m, o un saltador de llargada.
-Beneficis de la resistència aeròbica:
-Desenvolupa el volum diastòlic i el sistòlic. Augmenta el nombre de capil•lars i d’alvèols. Augmenta el nombre d’artèries coronàries. Elimina i distribueix el greix proporcionalment. Millora la irrigació sanguínia de retorn.

U.D.3 EL BÀDMINTON

El bàdminton és un esport en què s’enfronten dos jugadors, o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa. El joc consisteix a colpejar un volant amb una raqueta per fer-lo passar per damunt de la xarxa de manera que l’adversari no el pugui tornar.
El partit: Sistema de puntuació
– Un partit consisteix en el millor a 3 jocs.
– El jugador que primer arribi a 21 punts serà el guanyador.
– El jugador que guanyi l’intercanvi de cops (“rally”), afegeix 1 punt a la seva
puntuació.
– Si la puntuació arriba a 20-20, el jugador que primer aconsegueix una
diferència de 2 punts al seu favor, guanya el joc.
– Si la puntuació arriba a 29-29, el jugador que assoleix el punt 30, guanya el
joc.
– El jugador que guanya un joc serà qui primer servirà en el següent.

El partit d’individuals
– Al principi del partit i quan la puntuació és parella, el servidor serveix des de
l’àrea de servei dreta. Quan és senar, serveix des de l’àrea esquerra.
– Si el servidor guanya l’intercanvi de cops, marcarà un punt i serveix de nou
des de l’altra àrea de servei.
– Si el receptor guanya l’intercanvi de punts, llavors serà ell qui marcarà un
punt i esdevindrà el nou servidor.

U.D.2 EL VOLEI

Regles bàsiques del voleiboL
El voleibol es juga entre dos equips de sis jugadors, en un camp de 18 metres de llargada i 9 d’amplada, dividit en 2 camps de 9×9 m separats per una xarxa d’alçada variable (2,43 m per homes; 2,24 m per dones; altres alçades s’utilitzen en competicions juvenils, infantils, etc). A cada camp hi ha una línia paral·lela a la xarxa a 3 m de distància de la xarxa. S’utilitza una pilota de cuir o material sintètic de mida inferior a la de futbol i més lleugera. Els partits es juguen al millor de cinc sets, i un set es guanya amb 25 punts, excepte el 5è joc que es guanya amb 15 punts anomenat tie break (aquest sistema de puntuació es va implementar l’any 2000). Per començar a jugar un punt, un dels jugadors efectua el servei des de darrera del seu camp, de manera que la pilota arribi al camp contrari passant per sobre de la xarxa. L’equip contrari pot tocar la pilota fins a 3 vegades abans de tornar-la a l’altre camp, i així successivament, fins que un equip aconsegueix de fer caure la pilota a terra al camp contrari o algú comet algun error, per exemple:

* enviar la pilota a terra fora del camp, o tocar un objecte extern. (fora, senyalat per els àrbitres amb els dos braços paral·lels al cos i els 2 palmells mirant cap endins a l’alçada de la cara de l’àrbitre)
* enviar la pilota a terra fora del teu propi camp. (pilota tocada, senyalat per els àrbitres amb els dits de les mans a l’alçada de la cara i refregant-los)
* que un jugador retingui la pilota. (retenció, senyalat amb la el palmell d’una mà mirant cap amunt i pujant aquest palmell)
* que un jugador la toqui dues vegades seguides. (dobles, mostrant dos dits)
* que un equip jugui la pilota mes de tres vegades. (quatre tocs, mostrant 4 dits)
* que un jugador toqui la xarxa (sempre i quan intervingui aquest jugador en l’acció del joc).(xarxa, tocant l’àrbitre amb el palmell de la mà la xarxa per la part lateral)
* que un defensor remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa des de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa.(remat de saguer, passant un braç per sobre del cap com si volguessis tocar-te la orella contrària, sense arribar es clar a fer-ho)
* que un lliure remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa, sigui quina sigui la zona en que ho fa. Que un lliure col·loqui a un altre company amb els dits des de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa, i aquest company remati per sobre de la xarxa(remat de saguer, passant un braç per sobre del cap com si volguessis tocar-te la orella contrària, sense arribar es clar a fer-ho)
* que un jugador passi tot el peu en camp contrari, o toqui la pilota per sota la xarxa (invasió, amb el dit índex assenyalant la línia central)
* que un jugador remati colpejant la pilota ja en camp contrari. Que un jugador bloquegi abans de que un jugador rival pugui fer un altre toc de pilota en el seu camp(invasió aèria, amb el palmell mirant el terra a l’alçada de la cara)

U.D. 1 L’ESCALFAMENT
Parts de l’escalfament:

Exercicis Generals: Són comuns a qualsevol escalfament, indepedentment de l’activitat que s’hagi de practicar.
Per exemple: Carrera contínua, jocs dinàmics, exercicis de mobilitat articular sense i amb desplaçament…

Exercicis de Flexibilitat: Estiraments i moviments on hi hagi un bon recorregut articular, és a dir, que siguin de gran amplitud.

Exercicis específics: Realitzarem exercicis similars a l’esport o activitat física que hagis de practicar tot seguit.