Pensava que als tres mesos d’inactivitat o sense actualització desapareixeria el bloc… afortunadament no ha estat així… a veure si el puc reciclar…

http://www.elpais.com/articulo/economia/petroleo/vuelve/dolares/elpepueco/20110115elpepieco_1/Tes

http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5677/10193056.pdf

Amatents al DOGC per la propera publicació de…

92.09 v.  14.4.10

RESOLUCIO EDU/   /2010, de  de de convocatòria per a la inscripció en la borsa de professorat per a la impartició de docència en els centres superiors d’ensenyaments artístics de titularitat de la Generalitat de Catalunya, en el curs acadèmic 2010-2011.

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, preveu a l’article 65.7 que el Govern pot crear centres públics superiors d’arts que imparteixin els ensenyaments en més d’una seu i pot exigir requisits específics al professorat dels ensenyaments artístics superiors com a conseqüència de la inserció d’aquests ensenyaments en l’Espai Europeu d’Educació Superior que ha de començar en el proper curs acadèmic 2010-2011.

Actualment es roba vigent el Reial Decret 1614/2009, de 26 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments artístics superiors regulats per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, tanmateix, encara no s’ha establert la regulació reglamentària de l’Estat pel que fa a l’adaptació de cadascun dels ensenyaments artístics superiors per a la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Aquesta convocatòria parteix de les especialitats vigents, mentre no es reguli altrament d’acord amb el previst a la Disposició transitòria segona del Reial Decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions de formació per a l’exercici de la docència en l’educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i els ensenyaments de règim especial i s’estableixen les especialitats dels cossos docents d’ensenyament secundari

Aquesta convocatòria està condicionada a la normativa bàsica que pugui regular més endavant el Govern de l’Estat en relació a cadascun dels ensenyaments artístics superiors. Així mateix, la seva eficàcia resta pendent de la implantació efectiva d’aquests ensenyaments en el curs acadèmic 2010-2011.

D’altra banda, no ha de participar en aquest procés, el personal  funcionari docent que en el curs acadèmic 2009-2010 tingui plaça definitiva o provisional a l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya.

Per últim, cal posar de manifest que en el curs 2010-2011 està previst implantar únicament el primer curs dels ensenyaments superiors.

Per tot això:

Resolc:

-1 Es convoca el procés per a la inscripció en la borsa de professorat per a la impartició de docència en els centres superiors d’ensenyaments artístics de titularitat de la Generalitat de Catalunya, en el curs acadèmic 2010-2011, concretament en l’Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques i en l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya.

-2 Aquesta convocatòria s’aprova sense perjudici de la possible regulació que n’estableixi el Govern de l’Estat en relació a cadascun dels ensenyaments artístics superiors, amb anterioritat a l’inici del curs 2010-2011, i està supeditada a la implantació efectiva d’aquests ensenyaments en el curs acadèmic 2010-2011.

  Continue reading →

Article a l'AVUI del 28.12.2009

ENSENYAR I APRENDRE EN L’ERA DE LA INFORMACIÓ
Professors estrella a casa
Imma Tubella / Rectora de la UOC
Mentre les universitats del sud d’Europa, amb algunes excepcions com Portugal, encara estem desfullant la margarida de la governança o fent servir la qualitat com a mantra, imaginant o suposant que només parlant-ne ja en tenim una bona part assegurada, el món continua rodant i rodant i els nostres fills comencen a preguntar-se què vol dir ensenyar i aprendre en l’era de la informació. Sortosament, la generació nascuda a partir de mitjan anys setanta, ja no només pensa i es fa preguntes. Actua.

I ACTUANT, AQUESTA GENERACIÓ és la responsable, en part, dels temps exponencials en què estem immersos. Per exemple, aquests darrers dos mesos s’han pujat a YouTube més hores de vídeo que l’equivalent a la suma de les emissions de les tres grans cadenes nord-americanes (CBS, ABC i NBC) suposant que haguessin emès 24 hores al dia, 365 dies a l’any… des del 1948. Però aquesta explosió no es limita al vídeo o a la música. La trobem en tots els àmbits en què la informació, en totes les seves manifestacions, és present. Això explica per què les nostres opcions d’entreteniment, educació i informació ens superen també de forma exponencial.

EL VÍDEO APLICAT A L’EDUCACIÓ i combinat amb les possibilitats de la web comporta ja avui un canvi de paradigma en el model educatiu en països com la Xina i Corea; i els Estats Units comencen a veure que o canvien o es quedaran enrere.

EL DISCURS DELS NADIUS DIGITALS és que no té sentit que cinc mil professors i professores (alguns més bons que d’altres) ensenyin el mateix curs d’àlgebra o macroeconomia cada semestre a centenars de milers d’estudiants universitaris. Segons ells, aquesta estructura només tenia sentit en una societat en què la tecnologia no permetia que un sol professor arribés a milers d’estudiants.

AVUI, LA SITUACIÓ ÉS DIFERENT. Plataformes com UStream, Justin.tv o LiveStream no sols permeten arribar en directe a audiències il·limitades, sinó que a més ho fan sense enormes inversions en tecnologia per part de la institució. Exemples destacats en l’àmbit de l’educació són Academic Earth, Teacher Tube o TED.

AQUEST CONCEPTE HA FET POSSIBLE el reconeixement social del professorat i el sorgiment d’una nova figura, la del professor celebritat que pot arribar a guanyar fins a dos milions de dòlars a l’any gràcies a l’aplicació del vídeo com a font d’escalabilitat. No es tracta de casos excepcionals. Centenars de professors a Hong Kong tenen estatus de celebritats i sous que es mouen entre els 100.000-150.000 euros a l’any. La situació és similar localment amb esportistes, metges i cuiners.

PER QUÈ NOSALTRES RESTEM immòbils? Jo només hi trobo una explicació: la vella creença que si ja passem fent el que hem fet sempre, no cal canviar res.

QUI ES MOU ÉS LA INDÚSTRIA. Companyies com ara Brightstorm o Educator.com estan creant superplataformes educatives que pretenen reunir en exclusiva els millors educadors. Si des de les universitats no reaccionem, aquestes plataformes ho faran abans. La bona notícia és que els guanyadors seran els estudiants i els professors que s’apuntin a la tendència, i els perdedors, aquelles institucions que s’aferrin a l’statu quo.

ENCARA ENS FA POR PERDRE el monopoli del coneixement? O potser el que temem és perdre’n el control? Si és així, potser ens tranquil·litzarà saber el que acabo de llegir al New York Times: que l’exèrcit nord-americà està redactant la seva doctrina de forma col·laborativa, amb la participació de tots els soldats, fent servir la metodologia de la Wikipedia i amb el lema Apunta’t a l’exèrcit en què podràs editar tot el que vulguis editar. La filosofia és simple i totalment alineada amb els valors d’internet: els soldats, amb experiència de camp, seran molt més precisos i concrets que els consultors, especialistes en estratègia però que no s’han mogut mai del seu despatx.

POTSER JA HA ARRIBAT EL MOMENT de deixar de fer-nos tantes preguntes i començar a intentar respondre’n alguna.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 19. Dilluns, 28 de desembre del 2009

Paraules clau: Professors, Estudiants, Centenars, Vídeo, Milers, Sentit

 http://paper.avui.cat/dialeg/detail.php?…

Entrevistada al 3/24 d’avui

http://blocs.xtec.cat/contribuim/

LES ARTS, SUBJECTE DE PLE DRET DE L’EDUCACIÓ SUPERIOR

L’hora del coneixement artístic

Jordi Font / Llicenciat en geografia i història

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 29. Diumenge, 15 de novembre del 2009

Des d’Albert Einstein i Max Planck, la ciència ha rehabilitat i ha integrat conceptes tan molestos i indesitjables com atzar, probabilitat, fricció, dissipació, fluctuació…, situats tots a les antípodes d’un sistema que es vulgui determinant. Amb aquest fet, s’ha anat legitimant una vella idea: al costat de la via científica al coneixement (i tècnica i humanística), hi ha també una via artística al coneixement. Diu Jorge Wagensberg que el coneixement científic es basa en la “intel·ligibilitat i en l’objectivació del món material”, mentre que el coneixement artístic aborda la “comunicabilitat de complexitats inintel·ligibles”.

SIGUI COM SIGUI, MÉS ENLLÀ del què de l’art, més enllà de les capacitats creatives i de les corresponents aprehensions de la realitat, cosa que no s’aprèn enlloc, hi ha també el com de l’art, els conceptes, les tècniques i els llenguatges en què recolza la creació artística, i això sí que s’aprèn. Aquest coneixement és el que formalitzen i transmeten les escoles d’art i, en el seu nivell més alt, les escoles superiors de les arts.

VA SER A PARTIR DE MITJANS del segle XIX i durant el segle XX que van cristal·litzar, entre nosaltres, les grans institucions docents de les arts: música, teatre, arts plàstiques, dansa… I no ha estat fins fa un parell de setmanes i mitja -el dia 26 d’octubre de 2009- que les escoles superiors de les arts han accedit realment a l’espai de l’educació superior, al costat de les universitats, com a subjecte de ple dret. Així ho ha determinat, a partir de la LOE, el reial decret d’ordenació dels ensenyaments artístics superiors. Continue reading →