[kml_rm movie="rtsp://video.xtec.cat/e3006496/InformeSetmanalArinyo.rm" width="352" height="288"/]
Continuant amb aquest debat sobre l’ús de les TIC penjo aquí aquest vídeo de quinze minuts perquè presenta una experiència que crec que val la pena conèixer i debatre.
Per a l’alumnat sembla molt interessant treballar individualment amb el seu ordinador. Sabem que no estan tot lo dia capficats a l’ordinador, sinò que també atenen les explicacions del professor. Però estar moltes hores davant aquest aparell pot comportar problemes greus de visió,no? Caldrà vigilar i no fer-ne un abús.
Bé sembla que estem abocats de totes totes a l’ús de les TIC. Així que val més aprofitar tot el que es puga i fer-ho de bona gana. Quin remei!
Aquest exemple confirma que l’utilització de les noves tecnologies requereixen un replantejament metodològic important i els mestres d’Ariño han asumit el repte, no solament respecte d’ells mateixos i dels seus alumnes sinó que també han implicat en la nova manera de fer ensenyament als pares amb la cual cosa fan participar en el procès a gran part de la comunitat i milloran la qualitat d’aquesta participació.
Arinyo és sens dubte un exemple a seguir i els seus professors uns valents emprenedors ja que les zones rurals també mereixem obrir-nos a l’exterior i els alumnes de l’escola rural es mereixen poder gaudir d’igualtat d’oportunitats com els seus companys de les capitals.La utilització de les TIC ens apropa una mica més a aquesta igualtat, ja que l’intercanvi d’informació és més dinàmic en les llargues distàncies si es segueix aquesta metodalogia. Això implica però l’esforç de tots natros, professors, com també que el departament,les families i la societat en general ens reconegui aquest esforç per part nostra per millorar i adaptar-nos a aquesta nova metodalogia
Em sembla força interessant. La veritat és que requereix un treball, per part del professor/a, que després dóna els seus fruits.
Malgrat tot, la meva opinió respecte a la utilització d’aquesta nova metodologia i eines informàtiques, està en la línia d’una barreja del sistema “tradicional” de transmetre coneixements i el que ens mostra aquest reportatge.
Penso que el plaer de llegir un llibre en paper no pot ésser substituit per llegir una pantalla.
Per tant, considero que certes matèries es poden impartir via telemàtica i altres poden mantenir el sistema de “sempre”. Tot radica en mantenir l’equilibri idela.
Bé,així és com jo m’imaginava el futur; només que, a hores d’ara, i amb el suport que sembla que l’administració donava a les TIC, aquest futur hauria de ser ja present. No és així. Tot arribarà perquè el món on viuen els nostres alumnes i els que ja han deixat de ser-ho és aquest. La vella dita de “renovarse o morir” segueix essent veritat…però, com transmetre a les noves generacions els plaer de la lectura d’un bon llibre? Entendran la dita de que un llibre és un amic? Gaudiran d’ells als viatges? (Perdò, oblidava que als trens només llegeixen els estrangers, i per cert, no qualsevol cosa). I és que aquesta relació amical amb els llibres no s’hauria de perdre per més tecnologia que entri a les nostres vides.
Les TIC, ara TAC, estan molt bé, però no per tot. Alguna vegada, el guix i la pisarra, també són molt aclaridors. L’Administració hauria de dedicar molts més recursos, per poder portar endavant un projecte com el del vídeo. Els profes d’Ariño, han estat molt valents. Un excel·lent per ells.
Em sembla molt atractiva esta forma d’ensenyar i molt emprenedors els mestres que l’han possat en pràctica, però trobo que com alumne trobaria a faltar els llibres, els llàpises, les llibretes, el seu tacte i olor. Crec que hi ha un plaer en les coses simples i sencilles que no es pot trobar en la tecnologia i que les coses manuals són molt importants. Desenvolupen la creativitat i formen part del nostre esser,tambè. No trobeu que necessiteu fer activitats manuals o esportives quan porteu molt de temps sense fer-les? A mi em passa.
Estem abocats a aquest futur proper que ja quasi és present. El futur més llunyà encara ens portarà novetats més sorprenents (no trigarem molt a comunicar-nos per veu amb l’ordinador). Per tant, si no volem perdre el tren ens hem d’acostumar a les TIC. Els mateixos alumnes ens empenyeran cap allà o ens passaran per damunt. I no desesperem, segur que els petits o grans inconvenients metodològics que ara ens fan basarda, s’aniran solucionant amb la mateixa tecnologia i ens facilitaran la feina i la comprensió dels processos. Ara bé, també penso que no tot és tant de color rosa: amb TIC i sense TIC, seguirà havent alumnat que donarà problemes.
Aquesta experiència resulta molt enrequidora i cal felicitar als professionals que l’han dut a terme;però les TIC modernes s’han de complementar amb les TIC tradicionals.Al principi el discent ha d’aprendre a escriure amb el llapis i paper, ha d’aprendre les operacions bàsiques d’una forma manual,…després ja treballarà amb la calculadora,amb pissarres digitals o amb ordinadors.El docent davant la gran quantitat d’informació que l’alumne rep simplement l’ha de guiar i ajudar a processar tota aquesta informació.En definitiva ha d’introduir-li activitats que principalment el facin pensar i cavil.lar, que l’ajudin a ser competent.
No sabia que això realment existia, però m’ha agradat molt. Estic d’acord amb algunes de les coses que diuen els companys sobre que a la llarga ens pot perjudicar a la vista, que fa falta moure’s de tant en tant, no podem estar asseguts tanta estona, etc. però la part més positiva que veig jo es que aquesta metodologia s’està utilitzant en poblets de Teruel, els quals durant els mesos d’hivern poden arribar a quedar-se incomunicats, i utilitzant aquest tipus de metodologia, no fa falta que perdin les classes, el professor els adjunta el video o feina que han de fer i els alumnes poden fer la feina sense sortir de casa. Inclús quan hi ha alumnes que estan malalts a casa podrien seguir, al seu ritme , l’aprenentatge que fan els seus companys a l’aula.
Crec que és molt innovador i divertit, tot i que comporta moltíssima feina per al professor o mestre que ho porta a terme, ja que tal i com es diu en el video, tu com a professor has de ser el que ho prepara tot, no has de fer cas d’un llibre.
Tot i que he vistel video massa tard, m’ha agradat i no deixa de sorprende’m el que poden arribar a cavilar algunes persones que segur que deuen tenir més temps lliure que jo!
Jo veig els canvis com oportunitats. Oportunitats de reconsiderar les formes de treball a l’aula, els continguts… Si volem avançar, i els temps indiquen que quedar-nos quiets és suïcida en un món com l’actual, hem de fer canvis. Diu l’adagi: si fas les mateixes coses de sempre, no esperes aconseguir més del que aconseguies. Qui està content i satisfet amb els resultats?
Per altra banda hem d’acceptar que la visió dels canvis que tenim les diverses generacions no pot ser coincident: els gustos, les tendències, els valors… tot evoluciona i nosaltres, amb amplitud de mires ho hem de fer també. Som, en molts casos immigrants digitals, però el nostre alumnat ja té un punt de vista molt diferent.
I, finalment, no crec que res mate res. Crec que els canvis resituen les coses que hi havien: la moto resitua la bici, la fotografia resitua la pintura… Es tracta d’aprofitar les oportunitats perquè com diu Marisa, “renovar-se o rovellar-se” (es que morir, encara que sigue metafòric, sona massa dur, no?).
Jo crec que els propers anys assistirem a l’engrandiment de la “bretxa digital” entre els professors. Entre els que utilitzen les TIC i els que no ho fan. Crec que és un reciclatge que tots hem de fer. No hi ha volta de fulla. I això no vol dir estar sempre davant l’ordinador. Jo a casa tinc olla exprés i la faig servir només quan cal. I he crescut amb la tele sense que això vulga dir que estigue sempre a casa amb la tele oberta, ni molt menys. La faig servir quan vull i com vull.