La inclusió i l’Ebe (espais de benvinguda educativa)

Dimarts, Setembre 16th, 2008

Avui estava llegint lavanguardia diari que sempre ha estat a favor dels EBe on hi havia un article extens sobre els espais de benvinguda educativa amb una foto de Vic. Que evidentment quant al juliol ens ho vam trobar a tots ens va sobtar. Les crítiques a la catosfera són llargues. Jo mateix les he criticades llargament en aquest mateix bloc. Però el que pretenc fer ara, es desituar-me i donar-lis una oportunitat. D’entrada un objectiu clar és que hi hagi una coordinació entre que l’emigrant arribi el país passa pel consell d’escolarització i arribi a l’escola. Això ha de ser l’objectiu màxim de l’Ebe.Ja porto un temps a les escoles d’educació especial i en aquests darrers cinc anys puc anunciar una cosa que és certa. Les escoles d’educació especia s’estant buidant i emplenant dels infants amb assitència més assistencial. Això per mi demostra que l’inclusió va per bon camí. Evidentment inclusió no vol dir que hi hagi més éxit escolar. Però clar en aquests moments l’éxit escolar és que sapiga les matèries i no tant clar que tingui uns valors d’adaptació al món.En el marc teòric gairebé tothom ha d’estar en contra dels Ebes, però també ho hem de veure com un punt de suport. Tots sabem que cada escola és un món, i cada món té un context educatiu. Si aquest context educatiu no és favorable per desenvolupar les capacitats màximes de l’infant és que quelcom falla. I a vegades les estructures no faciliten poder revisar tot el procès d’aprenentatge d’una escola moltes vegades provocat per les mateixes normatives estupides que van canviant cada dos per tres.Per tant el que crec, és que deixem que experimentin amb l’Ebe si veïem que no funciona que de seguida s’intenti eliminar. En el fons penso que l’Ebe pot arribar a incloure millor els infants a lescola. Espero i desitjo que el departament d’educació no s’equivoqui. Perquè una idea éstà molt clara amb els infants no es juga.

15 de setembre comença l’escola. I la fi d’inscriure’s als premisblocs

Diumenge, Setembre 14th, 2008

Aquest curs escolar tal com van les coses. Serà recordat com l’any que es va aprobar la LEC. Tal com està segurament que prosperarà, evidentment amb molta gent en contra. El mateix Enric Canela n’ha parlat de la Ustec.  Particularment la pregunta que ha lleçat l’Enric l’he de respondre el que penso perquè m’ha fet reflexionar un xic. La pregunta és els sindicats han d’imposar la Lec? D’entrada crec que imposar no!! però la pregunta jo la refaria. Els sindicats són els representants dels mestres? Seria una altra pregunta que ens podríem fer, i la resposta és que no es pot afirmar que hi hagi una entitat que representi tots els mestres. No crec que els sindicats ho puguin fer.

Tots dos podem afirmar que la vaga del febrer no ha fet canviar res. La llei segueix igual.  i segurament abans que acabi l’any hi haurà un altra vaga n’estic segur perquè L’ernest Maragall no cedirà és claríssim. Em segueixo preguntant qui està a favor de la LEC? Comença el curs esolar i tenim diferents temes polèmics que les escoles han d’assumir:

1.-Segueixen els licencats a les aules.

2.-La Lec és manté al parlament. Segur que segueix avançant que algú em digui quina entitat està a favor?

3.-A la Selva problemes amb el transport escolar. 

4.-La sisena hora encara no està a l’abast de tothom.

5.-Neix l’Ebe els espais de benvinguda educativa molt criticats. 

6.-S’incrementa en més de 1000 barracons o moduls prefabricats.

7.-Aquest any haurien d’haver 30.000 places d’infantil. en falten 16673. Encara en falten més de la mitat.

8.-L’inici de 200 interins que van quedar sense plaça, i L’ernest Maragall va tenir que actuar dient que no es quedarien sense feina.

9.-Cap a les competències bàsiques. Programacions totes noves. 

10.-Una selectivitat nova que segueix en conceptes memorístic i no té res a veure amb les competències bàsiques. 

Total de resultat SISTEMA EDUCATIU INESTABLE I SENSE CAP RUMB CLAR.  CAMBIANT EL TEMA DEMÀ ÉS L’ÚLTIM DIA PER INSCRIURE’S ALS PREMISBLOCS QUE ESPEREU!? 

Nou curs escolar 2008-2009. Entrevista a L’Ernest Maragall

Setembre 15th, 2008

Segurament aquest títol d’aquest bloc serà el que es repetirà més en tota la blocosfera educativa. El nou curs escolar. També es curiòs que alguns blocs parlin que avui també comença el senat d’Espanya espero que ens arreglin el finançament i l’educació.Ens hem despertat com no podia ser aquest matí una entrevista pel punt diari a L’ernest Maragall. M’ha semblat molt interessant.Punts que han sorgit per debatre:1.-CALENDARI ESCOLAR: Jo més que redefinir el calendari escolar, el que faria és obrir una porta més  educativa respectant la nostra cultura. És a dir ja fa temps que penso, que el calendari en aquest moments és cristià. Quin sentit té que per setmana santa tots els infants facin festa? potser només cal de dijous a diumenge?  perquè no fer dia de festa el dia de la pau. És a dir si revisem el calendari escolar ho fem des de un punt vista educatiu i no per la conciliació familiar. L’important són els infants.2.-REUTILITZACIÓ DELS LLIBRES: Ja he dit en anteriors posts que a mi particularment em fa por. Si els editors reben menys diners, menys diners per donar qualitat del llibre. Aquesta mesura afectarà a les escoles. No ho veig clar.3.-EBE espais de benvinguda educativa. Estic a favor amb l’Ernest, donem una oportunitat aquests espai a treballar per la inclusió, sempre que siguin temporals4.-Quatripartit en contra totalment, si la lec només és de 4 partits i no de tot el parlament alhora de que hi hagi la majoria d’entitats educatives a favor per mi serà un fracàs. Ningú pensa que un tres i no res el PP s’ho carregui?El que es evident en tot això que el prestigi d’Ustec està pel terra. Pel fet que sempre que hi hagi una proposta sobre la Taula senzillament Ustec diu que no. Totalment d’acord amb l’Ernest sobre aquest punt. evidentment tampoc s’han de baixar els pantalons.

HOLA AMICSRECORDO QUE REFLEXIONS DEL MÓN I DE L’EDUCACIÓ L’OFICIAL ES TROBA A WWW.PETITLLEURE.ORG/BLOC 

Ebe espais de Benvinguda educativa

Setembre 22nd, 2008

Ja he escrit diferents posts sobre els ebe espais de Benvinguda educativa. Ara us transmeto un article que m’ha interessat. Mira que casi mai publico articles d’altres autors però aquesta vegada Sí.

Espais de benvinguda educativa

1. • Si no es preveu per a escolars oriünds d’Àvila però sí de Colòmbia, ¿no és segregació xenòfoba?

Foto: MARÍA TITOS

MIGUEL Pajares*

Dies enrere va començar a funcionar a Vic el primer dels anomenatsespais de benvinguda educativa per a alumnes immigrants posat en marxa per la Generalitat. Més de 20 nens de diferents procedències, que podien haver començat el curs en les escoles ordinàries, ja que eren a Vic en període de matrícula, no ho van fer perquè van ser derivats a aquest centre. ¿Quant temps hi seran abans de ser escolaritzats? No se sap. Les intencions de la Conselleria d’Educació són que l’estada no superi un mes, però l’alcalde de Vic ha dit que s’hi estaran el temps que faci falta. ¿Necessari per a què? Se suposa que per a la seva adaptació al sistema educatiu. ¿A quina adaptació ens podem referir? Se suposa que, bàsicament, a l’aprenentatge del català, ja que és difícil trobar alguna altra cosa a la qual un nen o una nena no es pugui adaptar sobre la marxa al ritme, més omenys, dels altres.Si l’estada en aquests centres és de menys d’un mes, és molt dubtós que serveixi per aconseguir l’objectiu pel qual aquests centres semblen haver estat creats; però si finalment l’estada es prolonga més d’aquest temps, fins i tot diversos mesos –cosa que no s’ha de descartar, ja que la Generalitat ha deixat aquest qüestió indeterminada–, llavors el problema és un altre, perquè el que se’ns plantegen són interrogants de molta profunditat.LA PRIMERA cosa sobre la qual hem de reflexionar és el fet que no tots els nens i nenes sortiran d’a- quest centre per anar a l’escola al mateix temps. Els que vagin veient que els seus companys ja entren a l’escola i ells no, els que siguin els últims d’entrar-hi, potser hi arribaran amb l’autoestima malmesa, cosa que els pot provocar danys irreversibles. Nens o nenes que potser no són bons per als idiomes, però que potser ho serien per a les ciències o qualsevol altra cosa, potser acabaran no sent-ho per a res perquè comen- çaran la seva etapa escolar amb l’auto- estima per terra.La segona és en forma de pregunta. Si del que es tracta és d’un període d’adaptació lingüística, ¿per què un nen que arribi procedent d’Àvila o de Sevilla no ha de passar per aquests centres i un altre de procedent de Colòmbia o del Perú, sí? ¿Quina diferència hi ha entre ells en el terreny de l’adaptació lingüística? La resposta és òbvia: cap. I, no obstant, l’alcalde de Vic ha dit clarament que per aquest centre que ja està en funcionament hi passaran “tots els nens estrangers, vinguin d’on vinguin”, i si he esmentat dos països llatinoamericans en concret és perquè d’a- quests ja hi ha nens en el centre en qüestió. Si d’Àvila, no, i de Colòmbia, sí, ¿no estem davant d’un cas de segregació xenòfoba?Tercera. ¿De veritat és la ràpida adaptació lingüística dels nens i nenes que es destinen a aquests centres el que es busca? ¿No havíem establert a Catalunya, ja fa bastants anys, que la immersió era el mètode adequat per a això? A aquests nens se’ls col.loca en uns centres en què no hi ha altres nens que parlin català. ¿És així com l’aprendran amb més rapidesa?Fetes aquestes tres reflexions o preguntes en sorgeix, inevitablement, una quarta. Cal preguntar-se els motius últims que han portat a la posada en marxa d’aquests centres. És ben conegut el descontentament de molts pares i mares autòctons quan veuen que a l’escola del seu fill hi ha “massa” nens immigrants. És ben conegut que les deficiències educatives que en aquestes escoles es puguin registrar tendeixen a atribuir-se a la concentració d’immigrants, encara que la majoria de les vegades no hi tinguin res a veure, o podrien ser resoltes per altres mitjans. ¿Estem davant d’una concessió a aquestes postures per part de la Generalitat? ¿La Conselleria d’Educació té algun estudi o anàlisi del tema que digui que fent passar els nens acabats d’arribar per aquests centres millorarà la qualitat de l’ensenyament, tant per a ells com per als altres nens, o és una cosa que es fa per deixar contents alguns sectors de la població? ¿No s’està optant per una mesura propagandística, en lloc d’afrontar el problema, real d’altra banda, de l’alumnat acabat d’arribar dotant les escoles dels mitjans necessaris per a això?I UNA ÚLTIMA qüestió. No sembla que s’hagi donat importància al fet que els nens i nenes que es deriven a aquests centres estaran, potser durant mesos, sense escolaritzar, ja que no són centres del sistema escolar. Es vulnera la llei que estableix l’ensenyament obligatori dels 6 als 16 anys. Una cosa que semblava impensable que pogués passar al nostre país: recordem la polseguera que s’ha aixecat cada vegada que un pare, per motius religiosos o culturals (sexistes en qualsevol cas), ha tret la seva filla de 12 anys del col.legi. El nostre sistema l’ha advertit que podia acabar fins i tot a la presó, perquè l’ensenyament universal obligatori és sagrat per a nosaltres. Evidentment, no estem davant de casos de la mateixa naturalesa, ja que els nens que van a aquests centres després seran escolaritzats; però, ¿és legal que els tinguem sense escolaritzar durant setmanes o mesos que són del curs escolar?*Membre del Grup de Recerca en Exclusió i Control Social (UB).

Amb la Loe pots arribar a 4 eso amb 12 assignatures suspeses!

Setembre 21st, 2008

Temps, era temps hi havia uns exàmens que permetien donar una oportunitat més per aprovar. Jo vaig ser un d’aquests que un parell de vegades em va servir per aprobar.Encara Recordo que l’antiga Egb-Bup permetien uns exàmens de suficiència a finals de juny i uns altres al setembre.Jo vaig ser un d’aquests que aprovaven any darrera any a través d’aquestes oportunitats. Jo no trobo malament tornar-ho aplicar. Com més oportunitats millor. A nivell pedagògic sabem que l’adolescència és un moment en que hi regna molt de caos i molts de canvis sobtats. Per tant és normal tenir anys de baixos rendiments i poder recuperar més endavant. Crec que com més oportunitats millor. Donem-li s els exàmens de setembre.Per qüestions de l’atzar de la vida vaig anar a parar amb la pàgina delPP espero que no us espanteu, però ja us dic que va ser l’atzar. Veien aquesta conferència, un dels punts que em va sobtar és que diu que es pot arribar amb la LOE amb 12 assignatures suspeses a 4rt Eso. Em va sorprendre molt així que m’he anat a la LOE a corrobar-ho us transcric el text polèmic per molts:

3. A los efectos de lo dispuesto en el apartado anterior, los alumnos promocionarán de curso cuando hayan superado los objetivos de las materias cursadas o tenganevaluación negativa en dos materias, como máximo y repetirán curso cuando tengan evaluación negativa en tres o más materias.Excepcionalmente, podrá autorizarse la promoción de un alumno con evaluación negativa en tres materias cuando el equipo docente considere que la naturaleza de las mismas no le impide seguir con éxito elcurso siguiente, se considere que tiene expectativas favorables de recuperación y que dicha promoción beneficiará su evolución académica. Las Administraciones educativas regularán las actuaciones del equipo docente responsable de la evaluación.

Sí hi ha una contradicció una cosa és matèria i l’altre concepte assignatura. Per tant pots suspendre matemàtiques, català i castellà des de primer d’eso a quart d’eso per tant arribes a l’últim curs amb 12 o 8 assignatures suspeses. Si els docents són sensats arribaran amb 8. No m’estranya que hi hagi tant de fracàs escolar a Espanya.

El calendari Escolar a revisió

Setembre 20th, 2008

Aquest any és pot considerar que és l’any en que els pares han reclamat un canvi d’horari. Jo ja fa temps que crec que s’hauria de fer una revisió. Però més enllà dels criteris vacacionals, que les vacances són molt llargues. Jo la miraria des de el fet educatiu.En aquests moments les festes estan col·locades a partir del calendari cristià, fixeu-vos que fem festa per nadal, setmana santa, i comencem les vacances d’estiu cap el 24 de juny Sant Joan. penso que si es refà el calendari escolar que hi estic a favor. Sobre la taula s’ha d’intentar que es faci festa dies assenayalats culturals, com per exemple el dia de la mobilitat sostenible, el dia de la pau…..Evidentment el que no podem fer és olvidar la nostra cultura, i ens agradi o no ens agradi la nostra cultura passa pel cristianisme. Ara no convertirem Sant Jordi en quelcom laic?Un altre punt important que s’ha de tenir en compte que aquest ordre s’ha dordenar a totes les institucions educatives. Escola, instituts, universitat i aniria més enllà també el món del treball. Fixeu-nos que hi ha joves que vieuen de l’Estiu per poder pagar la universitat. I molts d’els són Monitors de lleure.També està clar que el juliol i l’agost es fa vacances perquè realment és molt calurós. No m’imagino fent 6 hores diàries de matèries al ple sol.

L’Avaluació dels mestres i professors és amiguisme

Setembre 19th, 2008

Un dels temes més problemàtics de la LEC és l’avaluació dels mestres i professors. Tal com està ara val més no aplicar-la perquè sabem que existeix molt d’amiguisme, i els inspectors és una figura que no es té clara el que fa.Qui ha d’avaluar? l’exemple el tenim a tres nivells en aquest moment, d’entrada pels que reinicien a la funció docent que els obliguen a superar un curs d’interins.El segon punt el trobem amb l’informe d’oposicions que qui ho fa, l’inspector, el director i un mestre o cap de departament. Quins problemes s’han trobat en l’informe. Doncs d’entrada la subjectivitat dels inspectors, tothom ja coneix quins són els inspectors més bons i quins van a tocar la moral, és trist però és així. L’Avaluació de l’informe és tant subjectiva que els criteris i resultats finals són subjectius. Sense contar l’amiguisme dels directors que també eixisteixen. És per aixo que jo crec que els directors ha de ser un cos diferent a la resta i que cada 8 anys hagin d’anar rotant.En últim cas el que s’avalua ara també són el que s’anomena funcionaris en pràctiques que és el mateix procès que l’informe d’oposicions. No és molt contradictori que hagis de passar per dos filtres gairebé igual.Finalment, l’Avaluació com es correspon a la llibertat de catedra. O els mestres i professors no l’hem de tenir? Ja que al final has de treballar d’una forma per quedar bé amb l’inspecció, una inspecció molt tolerant i que té molta feina.Definitavament el que generem és paperasa i més paperassa!!! no estarem convertint la professió de mestre i professor és uns administratius professionals educatius. que complex que és això.Aquí i rau una de les majors contradiccions de la LEC i del Sistema català d’educació. L’Enric també m’ha demanat perquè depèn de madrid, la resposta és fàcil, la competència de l’educació és compartida amb Espanya. Això fa que es vulgui crear un sistema funcionarietat català que depengui de l’estatut docent de madrid. És aquí la contradicció. La única forma d’entendre el cos de català és que vulguin crear més pressió els mestre i professors. Potser cal! però la pressió en cap cas crec que és positiva.Una altra mesura que podríem afirmar és que potser hauria d’existir algun òrgan extern de l’administració que pugui criticar l’administració.Trobo molt incorrecte que l’Ernest Maragall ahir hagués dit que l’informe Bofill és inútil, perquè no reflexa la realitat actual.  Potser no calia dir inútil

Crítica de la vaga per l’Enric Canela

Setembre 18th, 2008

Us transmeto la crítica per debatir que ha portat l’Enric.

Llisto els punts i faig un breu comentari personal.

1. És una Llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu, que col·loca a la xarxa pública en condicions de subsidiarietat i que empitjora les condicions de treball del professorat.
2. Consolida i augmenta el poder i la influència de les patronals religioses en l’àmbit educatiu. Destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequilibrada de l’alumnat. A partir d’aquesta Llei, la xarxa de centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema educatiu.
3. Consolida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies: 0-3, educació de persones adultes, Formació Professional, Serveis educatius, extraescolars.
4. Estableix un model d’autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars. Afavoreix l’autofinançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip. Defineix els directors/es dels centres públics com a “personal directiu”, amb règim jurídic específic i els possibilita seleccionar, avaluar i nomenar al professorat.
5. Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals, que deixen una porta oberta a l’arbitrarietat. Proposa un nou sistema retributiu jerarquitzat basat en un model d’avaluació punitiva. Proposa increments retributius al professorat per resultats obtinguts. Obre la via a la laboralització del personal substitut amb el conseqüent empitjorament de les seves condicions de treball i redueix el salari del professorat durant els tres primers anys.
6. El compromís d’inversió pública que proposa el Departament és absolutament insuficient. Entenem que s’ha de prioritzar la inversió pública a l’ensenyament públic i aquesta ha de ser, com a mínim, del 6 % del PIB de Catalunya.
7. La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial, ni per la lògica del mercat i la privatització, sinó per una aposta real per la xarxa pública i un augment seriós de la inversió que possibiliti abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l’alumnat.

   Algunes notes:

   Seria bo que ens diguessin per què la xarxa pública serà subsidiària, s’entén que de la privada, sinó de qui. També per què empitjoren les condicions de treball del professorat. Potser ens ho aclariran en algun moment més endavant.

   Estan en contra de la gestió jeràrquica? i de la gestió empresarial? L’empresarial normalment és jeràrquica. La jerarquia no és necessària per tirar endavant els projectes? Segurament és l’assemblea. Suposo que confonen jerarquia amb no escoltar. Escoltar cal, jerarquia també. Ha d’haver autoritat real i moral, sense no funcionen les coses a la Terra, potser al cel si. Jo cec que el director sigui personal directiu és magnífic. Ara tenim directors sense autoritat o capacitat de dirigir. Altrament que no li diguin director, que li diguin “company que signa les factures” Si el director no pot seleccionar els seus col·laboradors no és un director de res.

   La lògica de mercat, què vol dir, oferta i demanda? Lògica de mercat que no té res a veure amb privatització.

   La millora depèn, diuen, d’una aposta real per la xarxa pública, o no, és una opció ideològica (consti que no estic en contra) però no hi ha una dependència directa. Els taxis, servei públic, no necessàriament funcionarien millor si fossin de titularitat pública, això si ens sortirien més cars a tots els ciutadans (especialment als que no els agafen). És una opció política doncs i no una qüestió de qualitat, lògic que ho defensin funcionaris. Naturalment la inversió ha d’augmentar per resoldre tots els problemes.

   No es bo donar incentius als centres que fan millor la seva feina? Estaria malament si es fes en un rànquing de valors absoluts, però si es fa en funció de la situació de partida, seria una fórmula excel·lent.

   A partir d’aquesta llei la xarxa d centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema? Per què? Voleu dir que algun ciutadà normal ho entendrà? Clar que com que dec ser un neoliberal irredempt. O potser estar contra de la vaga és no ser progressista.

   No nego que calgui considerar els arguments dels sindicats, però que pensen els pares? No creieu que els pares volen una bona educació per als seus fills i passen de discutir aquestes coses. El problema són els resultats.

   ELS MEUS COMENTARIS PERSONALS

    

 

També per què empitjoren les condicions de treball del professorat. Potser ens ho aclariran en algun moment més endavant.La Llei recull una contradicció que els sindicats s’han reforçat amb ella. Diu que es crearà un cos catala d’ensenyant però que dependrà del que mani madrid. Recorda els sanitaris quan es van passa el nou sistema català ara estant decepcionats.La jerarquia, mira Enric jo sobre això opino lo mateix que tu, però ara mateix és impossible aplicar-ho perquè en el fons hi ha molt amiguisme i favoritisme. O es passa a un model de inspecció neutral fora de l’administració, o no té sentit la jerarquia que planteja la Lec.No nego que calgui considerar els arguments dels sindicats, però que pensen els pares? No creieu que els pares volen una bona educació per als seus fills i passen de discutir aquestes coses. El problema són els resultats.si has llegit el meu post, la lec no és una cosa dels mestres sinó de tots. Per això davant de la ugt ho vaig dir clarament si la vaga és només de mestres pleguem! si és fa ha de ser una vaga social.El problema de tot això i en el meu post ho col·loco és que L’Ernest no ha fet cas a les al·legacions, com mínim de la ugt. Jo el que no em crec és cap de les propostes al·legades a la LEc no sigui vàlida. Francament Enric considero que la UGT és un sindicat moderat, hi ha quelcom que falla amb el diàleg de la LEC. SI NO ES UNA LLEI DE TOTS FRACASARÀ, LA LOGSE VA SER UNA GRAN LLEI PERÒ ELS PROFESSORS NO HI VAN CREURE PER AIXÒ VA FRACASARA veure si la gent s’anima a fer debat entre tots dos. Una abraçadaDavidpd: Desitjo de tot cor que pensis que els mestres ens preocupem per l’educació.