ELS MESTRES, PROFESSORS I MONITORS HEM DE SER METGES?

ELS MESTRES, PROFESSORS I MONITORS HEM DE SER METGES?

Octubre 13th, 2008

Ahir, una cosa molt rara amb mi vaig tenir temps de mirar mitja horeta la televisió. Jo ja podia haver desconnectat, però quan un té un hobby com l’educació no té temps de descansar. Es tractava de la típica sèrie d’advocats però en aquest cas era una mare que denunciava una mestra, perquè resulta que per amagat un infant de la classe havia posat a la maleta de la seva filla xocolata amb avellanes i ella era al·lèrgica a les avellanes. En prendre les avellanes, la seva filla mort. Evidentment estem parlant de ciència ficció. Però l’exemple ens ajuda a entendre un fet nou a les nostres aules.

 

Per avançament mèdic, o ves a saber perquè una realitat de les nostres aules i dels menjadors escolars és que cada vegada més hi ha persones amb més al·lèrgies. Per tan cada vegada més els mestres, professors i finalment monitors hem d’assumir una altra responsabilitat la de curar per la salut dels nostres infants, joves que tenim al nostre càrrec. Una altra funció social que s’ha d’encarregar els formadors. No estarem carregant de masses funcions a les aules i els espais de lleure? Ningú s’ha preguntat per intentar doncs fer una tasca de prevenció, d’obesitat, anorèxia, bullímia, vigorèxia… Hi pugui haver una infermera a l’escola. Ni ha prou amb els controls mèdics que es fan a l’escola?

 

Últimament el meu bloc m’oblidava dels meus amics els monitors lleure, segueixo a primera línia de combat com sempre encara liderant equips de lleure. A la meva edat de 31 anys fer-ho es una mostra de vitalitat. Però crec que la seva funció social és molt important i no se’ls valora prou. Ells encara ho tenen pitjor. Penso amb diversos amics que ara estan treballant als menjadors escolars, on han de tenir cura de 4 o 5 dietes diferents. Gestió fàcil si tinguessin els mateixos alumnes que una classe, però alhora de la veritat les ràtios poden estar 1 monitor 50 infants. Com es pot donar qualitat amb aquestes ràtios? I encara estan malpagats.

 

En definitiva, si no tinguessin suficients funcions socials els educadors cada vegada més se’ls incorpora una nova funció social, la sanitat. Sense gairebé sense recursos i moltes vegades amb molta poca informació han de respondre aquesta demanda social.

L’ESCOLARITZACIÓ DELS IMMIGRANTS

L’ESCOLARITZACIÓ DELS IMMIGRANTS

Diumenge, Octubre 12th, 2008

Segueix portant cua el problema de l’arribada d’infants legals a Catalunya. Fixem-nos en les dades que van arribant:Per veure-la en gran clicka sobre la imatge. Font el periodico.En el periodico es recull aquesta informació llargament us recomano la lectura. Declaracions de L’Ernest Maragall:Maragall va apuntar que les raons d’aquest desajust podien obeir al fet “que hagi aflorat l’escolarització de nens que ja eren aquí” o fins i tot a l’entrada d’immigrants incontrolats. El cert és que la informació que facilita la Delegació del Govern, desagregada per municipis, no precisa quan arribarà el menor que es beneficia de la reagrupació familiar, sinó el mes en què s’ha aprovat l’expedient.Es vol referir que malgrat es sabia aquest problema al febrer. Eduació no ha mogut cap dit, no ha gestionat res, perquè no es sabia que pasava.El conseller va aventurar que “tot sembla indicar que el ritme de creixement de la població escolar estrangera no es mantindrà”, però a continuació va alertar que durant els pròxims anys “els problemes apareixeran amb més intensitat a l’ESO” al traslladar-se el creixement experimentat per les aules de primària a la secundària. L’ampliació i la construcció de nous instituts es convertirà a curt termini en una urgència. Ja ens avisa que el problema es passarà als instituts i ens diu que crearan nous instituts. No feu la crítica fàcil si us plau, seran barracons es natural, si ja portem temps que ens diuen que no tenen financiació, és la única forma de fer nous instituts.L’única solució de tot això és l’increment de ràtio, més saturació a les aules, major problema pels mestres i professors. Una solució provocada perquè des de el febrer ara no s’ha fet cap actuació com sembla en les seves paraules. Qui acaba perjudicant aquests efectes és la gent del nostre país. Indirectament el que crea és racisme.Una falsa incorrecció d’aquestes dades es culpar la immigració la manca de qualitat de l’ensenyament. No és així, jo crec que és la manca de gestió del departament. El que rebrà evidentment tot aquest procés seran els nostres infants i joves del nostre país. En cap de les declaracions de L’ernest Maragall al Parlament parla de que s’inclouran mesures d’atenció a la diversitat per fer front aquest allau d’immigració.És el temps en que si vols una bona educació pel teu fill/a el millor lloc és una privada per la mala gestió de la pública. Però la incertesa que crea tot això és la resposta a la següent pregunta.Quants alumnes pot suportar el sistema educatiu?

Reflexions del món i de l’educació amb els premis blocs

Reflexions del món i de l’educació amb els premis blocs

Dissabte, Octubre 11th, 2008

                     He borrat l’anterior post, perquè en el fons em sap greu per tota la gent que ha treballat per fer un éxit els premis blocs de Catalunya, molta de la gent l’organització l’aprecio moltísisim. He borrat sense voler un comentari per culpa d’una actualització del worpress que m’ha canviat tota l’intefície d’administració, si potser que torni contactar amb mi. El que esta clar és que el meu bloc és massa jove i malgrat la seva joventut s’ha convertit crec, en un dels blocs més importants d’educació del nostre país, segurament dels millors en política educativa que és el que mi m’agrada.També Reflexions del Món i de l’educació li deu moltes coses als premis blocs. D’entrada ara molta més gent entra al bloc,  i alhora l’Agència Catala de notícies ha destacat el meu bloc.També ara hauré de tenir més cura per tal de seguir amb el prestigi que ha conseguit el bloc. Alhora que conegueu que tinc un marxa un projecte que espero que menys d’un mes ho desenvolupi.ES TRACTA D’ORGANITZAR UN PETIT ACTE SEGURAMENT A FORNELLS DE LA SELVA.jA FA UNES SETMANES QUE HO ESTIC TREBALLANT, NOMÉS EN CAL EL PERMÍS DE L’AJUNTAMENT, PER LA CESSIÓ D’UN LOCAL. EL TÍTOL DE LA JORNADA SERÀ                            EL PAPER SOCIAL DELS BLOCSEN BREU TINDREU MÉS NOTÍCIES US INVITO A VENIR. TAMBÉ AL FINAL DEL ACTE ESPERO PODER FER UN PETIT SOPAR DE BLOCAIRES.QUALSEVOL QUE ES VULGUI APUNTAR QUE M’HO FACI SABER.

El dret d’escolarització xoca amb el dret de qualitat de l’educació

El dret d’escolarització xoca amb el dret de qualitat de l’educació

Divendres, Octubre 10th, 2008

Com cada dia menjo un xic al migdia i m’acompanyen els diaris. Com un observador nat de les notícies que més m’interessen, economia i educació. Últimament llegeixo sobretot d’economia, ja que sembla que les d’educació se’ls hagi menjat el vent.

 

Però en contagotes segueixen apareixen notícies, evidentment en tamany petit, no sigui que ens escandalitzem, sobre el procés d’escolarització. En vaig parlar llargament fa una setmana, sobre el problema que si realment són certes les dades de la subdelegació del govern han de venir al sistema educatiu 10.000 infants més.

 

Ja fa uns dies li va tocar Santa Coloma de gramenet, però no ha tardat en arribar a un altre poble Salt, en total 170 alumnes nous han arribat després de l’inici de l’escola. Si dividim 170 per 24 alumnes que és el que hauria de ser per classe dóna 7 classes. Estem parlant que Salt s’hauria d’incrementar amb una escola.

 

Possiblement hi hagut una manca de previsió com recull el diari de Girona. Però més enllà de la manca de previsió, jo crec que estem davant d’un doble problema. El primer és de finançament no hi ha diners per fer les escoles necessàries i segon com vaig citar l’altre dia d’incertesa de saber de quants arribaran ja que segurament en la crisis arribaran menys o no.

 

És per això que ja puc anunciar que el DRET DE L’ESCOLARITZACIÓ XOCA AMB EL DRET DE QUALITAT DE L’EDUCACIÓ. No es pot tenir tot. Però el que està clar és que una aula de més de 24 alumnes en que ens trobem ara, el que perjudica és la qualitat de l’ensenyament. I el que està clar que el que prioritzem és el dret en que els infants puguin anar escola. És a dir, el dret d’escolarització.

 

Solucions aquest problema. La veritat és que la realitat és molt complicada, el que està clar és que criticar els barracons o mòduls prefabricats en el context actual ha de passar de moda. Ja que és una realitat que durarà com mínim una dècada. No hi ha una solució ja que la realitat és molt complexa.

La formació pre-inicial dels universitaris

La formació pre-inicial dels universitaris

Dijous, Octubre 9th, 2008

Per atzar a la vida la meva dona està estudiant a la Universitat Internacional de Barcelona. Exactament magisteri. Això fa que contínuament m’expliqui coses de la seva vida universitària. M’ha fet pensar en diversos elements però un dels quals és la formació dels estudiants universitaris en entrar a la universitat.

L’exemple més clar és que una alumna de magisteri va preguntar que era un cançoner. Com es pot donar més coneixement si has de començar cada vegada més des de 0. Això dóna sentit que quelcom falla. Antigament hi havia Cou anomenat curs d’orientació universitària, ara batxillerat. L’idea d’aquest últim curs no hauria de preparar els alumnes per la seva futura carrera universitària. Alhora de la veritat el que s’estudia moltes vegades no té relació amb el que passa a la universitat.

Tenim aquí un problema. Si volem l’excel·lència en el sistema educatiu haurem d’intentar que els coneixements inicials dels nostres alumnes en entrar la carrera desitjada tinguin ja uns mínims. Una de les queixes del nostre sistema educatiu és la formació inicial dels mestres, doncs una manera de millorar-les és que al entrar universitat tinguin un nivell bàsic.

La futura selectivitat pot ser una ocasió. En que hi haurà uns temes que varien segons la carrera que vulguis cursar. Em sembla una bona idea. El problema és com es farà? Segueixo pensant que els instituts, escoles, han de crear medis significatius per tal del que estant estudiant és real. Potser convenis amb empreses? No sé però per exemple baixant els més petits un dels jocs bàsics és el de crear un supermercat. Però quin sentit té sinó el poden comprovar en la vida real.

En definitiva hem de cercar que la formació pre-inicial dels estudiants universitaris sigui millor. I en aquests moments el sistema no ajuda perquè hi ha matèries no significatives a les carreres. I en segon terme hem de cercar que els coneixements que aprenguin ho puguin portar a la vida real. En vaig parlar quan vaig anar a la xerrades de les competències.

La cibercampanyes i premis blocs catalunya

La cibercampanyes i premis blocs catalunya

Dimecres, Octubre 8th, 2008

Un bloc per ser teu has de mostrar com et sents, que fas, on vas. Començar a sac en un tema perd la gràcia de la teva bitàcola. Porto uns dies amb un refredat d’infart. Ha fet que tardi en escriure, estic segur que en altres moments saltaria d’alegria perquè Reflexions del món i de l’educació ha estat finalista als premisblocs de Catalunya.

Per arribar aquí he tingut de fer una petita cibercampanya on tota la catosfera podia participar. A travès dels correus, el twitter, el facebook, el telèfon, el cara a cara amb gent, el mateix públic del bloc ha fet que sigui finalista. M’agradaria saber quants vots he rebut. Encara no s’ha fet públic. És la quarta cibercampanya que guanyo, la veritat és que no n’he perdut cap. Ara em podeu preguntar quines altres cibercampanyes he participat. Doncs he participat en l’elecció virtual com a representat d’estudiants de launiversitat oberta de Catalunya. Representació que vaig decidir deixar en el moment en que vaig aconseguir ser tutor de l’ateneu universitari, el millor invent de la UOC de tots.Formació i educació de tots sense cap requisit.

Aquestes campanyes cibernètiques entens molts elements de la web 2.0, que permeten veure la interrelació que tenen totes les eines 2.0. Això m’ha fet pensar que un dels problemes que tenen les universitats presencials i els instituts la poca participació. I si creem cibercampanyes? La veritat és que estic segur que hi hauria sorpreses. També en la vessant educativa simular cibercampanyes permet una introducció a les eines 2.0 de forma molt motivadora. En fi ara professors i educadors teniu una altra eina de motivació. Acabo lincant els 25 finalistes:

EDUCACIÓDavid de las Heras – Reflexions del món i de l’educacióHelena Sarroca – Aula Oberta de I’IES Pau VilaJordi Perales – Weblog de Jordi PeralesJordi Piquer – Deures d’estiu de tecnologiaMargalida Capellà – El fil de les clàssiques  CulturaJordi Cervera – El blog de Jordi CerveraMarcel Pujol – Marchelo’s WeiMartí Aragonès – m.a.confidential Martí Aragonès – m.a.confidentialMònica Bargalló – Parlem una mica de cinemaToni Ibañez – EntrellumACTUALITATAlbert Medran – E-Campany@Artur Mas – VídeoblocEster Romeu – Penya All StarTon Falqués – El bloc del Tu Jugues, el programa d’esports d’Ona CodinencaXavier Fähndrich – Mints blogTICSDaniel Marcos – Recursos TIC pel mestr@Josep Maria Comas – Xarxa Santboiana – Sant Boi bloc a blocNúria Masdéu – El blog de la Núria MasdéuOriol Hernan – Futur DigitalRafael Martin – Blog de Noves Tecnologies de Rafael Martin

El silenci cap a la Lec

El silenci cap a la Lec

Dimarts, Octubre 7th, 2008

La cosa que em relaxa més cada matí és llegir els diaris. Els repasso casi tots, la meva dama també ha agafat aquesta mania. Llegir els diaris des de una òptica d’observador m’ajuda a entendre millor cap a on anem. En aquests moments jo la declaro com el silenci cap a la LecAmb prou feines hi ha notícies que parlin de l’educació.En temps així mantenir un bloc com el meu té el seu mèrit. Ara em toca de ser profeta i dir el que està passant. Últimament comparol’economia amb l’educació qui digui que no està lligat s’equivoca. Les notícies d’avui sobre el Zapatero i els liders dels bancs i caixes, m’ha fet pensar que mai de la vida hi hagut una reunió amb el president i els directors de col·legis més importants d’Espanya. Seria interessant descobrir que pasaria però això ara mateix i puc afirmar que mai ho tindrem.La llei catalana d’educació amb aquest silenci l’únic que provoca es que no hi hagi debat sobre com volem que sigui l’educació del nostre país.L’educació és una cosa de tots. És una de les primeres conclusions que va arribar aquest bloc. El que faig és reflexionar és crear debat però com crear debat si hi ha aquest silenci?Els sindicat proposem que per mitjà d’una enquesta decidiran si van a vaga. Us recomano que us hi passeu i la feu són 3 minuts del vostre temps. És la mateixa enquesta però us dono  enllaços sobre la situació que estem:Funcionaris, interins i substitutsEscola concertadaLaboralsTreballadors/es no incloses en els altres apartatsNo veieu el problema i els no treballadors no els afecta la LEC?En fi com sempre dic l’educació més que mai està dividida.

Les mentides als infants

Les mentides als infants

Dissabte, Octubre 4th, 2008

T’has pregunta mai si als infants els hi diem mentides? Són mentides piadoses? i tu!, mestre i professors els hi has dit alguna vegada? O habràs negat o no dir del tot alguna veritat perquè creus que l’infant no sap processar-la? o al revès no has vulgut dir la veritat per no posar-te en una situació incomoda?Vet aquí que porto temps pensant sobre les mentides que diem els infants. Perquè tots en diem! L’exemple més clar són els reis mags. Però a nivell psicològic i pedagògic dir mentides afecta als infants? Perquè no ens ho hem preguntat mai. Són qüestions que m’he anat preguntant al llarg de la setmana i que és mereix tot un curs. Perquè més enllà de les mentides piadoses hi ha les mentides pedagògiques. I l’exemple més clar és quan expliquem la SUMA.Vet aquí l’explicació de la suma, si tenim a la butxaca quatre caramels de menta i 5 caramels de maduixa a la mà. Quants caramels tenim? Aquest enunciat simple i suculent i significatiu per l’ifant. Si s’explica malament elaborarem un concepte erroni al cervell del menut. M’explico amb número, ja que com diu el petit príncep els adults només ens interesen els números.4 caramels de menta + 5 caramels de maduixa és = a 9 caramelsÉs correcte aquesta conclusió. Segueixo:4 caramels de menta + 5 caramels de maduixa és = a 4 caramels de menta+5 caramels de maduixa.Ara em seguiu. Estem ensenyant molts cops els infants a sumar cinc cadires amb quatre taules quan això no es pot sumar. No estarem cometent errors en l’ensenyament?I una conclusió implicita és el fet de que l’infant ha de veure valors al mestre i professor. Si no sap una cosa doncs que ho faci saber. I així aprenent el valor de la humilitat i senzillesa. però es clar, l’orgull per molts va davant de tot!!!!!! a que aquest tema us ha fet pensar.

El fet de la LLar d’infants de Sils, és un problema de Catalunya

El fet de la LLar d’infants de Sils, és un problema de Catalunya

Divendres, Octubre 3rd, 2008

L’Educació està dividida. Ens l’han dividit perquè es sap qui controla l’educació controla la societat. És una conclusió que ha arribat al meu bloc després d’analitzar la situació educativa del país i de l’economia. En els post de les últimes setmanes indicava aquesta divisió. En no poder-la controlar el que han fet es dividir-la.En els últims mesos he estat atent a tot el que movia en un llindar municipal com és el poble de Sils, conegut gràcies al meu nou blocwww.fornellsdelaselva.info. Que ha fet que gràcies a ell, tingui nous amics a la catosfera. Que recolzin el meu lideratge en el món de l’educació i ara en el món dels blocs municipalistes.Gràcies a la catosfera silenca que no para de criticar de forma constructiva i ben justificada m’ha fet notar els problemes d’una llar d’infants. És llarga els blocs que en parlen:1.-La meva nova amiga LNC .2.-El bloc Sils de la selva.3.-La d’iniciativa els verds4.-Un article d’una associació que narra els fets de com es despatxa una educadora sense cap motiu.5.-En Jordi parla de diferents problemes.En resum els estic citant perquè conegueu que la crítica és seria i no és mediocre com molts poden pensar. Es cert que en el nostra sistema educatiu, les llars d’infants no es contemplen més aviat al contrari fan nosa. Fan nosa perquè s’ha de tornar a escolaritzar un grup d’infants de forma universal, però és la realitat de la conciliació labora. Fins ara LEs llars d’infants les consideren encara guarderies per no indicar que són educatives. D’aquesta forma es deriva els serveis als pobles. Que amb molts pocs recursos han de crear la seva pròpia llar, perquè en aquests moments encara no és vol universalitzar.Jo crec que particularment és un error, si el problema és una causa de conciliació familiar i ara més amb la crisis. Ja de ben petits comencem a educar-los de forma clara amb un inici curricular d’hàbits i coneixença de l’entorn. I no deixem que caigui en terra de diners amb empreses que fan el que volen liderades per ajuntaments que no s’en surten i volen portar els petits com si fossin una empresa. Estarem ja jugant amb els infants des de ben petits? Universilitzem aquest servei ja!!El cas de Sils, no és un cas únic i el que no es pot fer és per culpa d’una mala gestió de l’ajuntament jugar amb els infants.

Amb el cost de la propaganda es podria fer 144 escoles!

Amb el cost de la propaganda es podria fer 144 escoles!

Dijous, Octubre 2nd, 2008

Mira, avui us dic en serio, volia no escriure res, però el titular d’aquesta notícia m’ha posat la pell de gallina. Mentres a Catalunya hi ha més barracons que mai i manquen escoles i instituts a Madrid ens insulten que amb la seva propaganda poden fer 144 escoles.La notícia es titula així:El Partit socialista de madrid(PSM) haría 144 escuelas infantiles con el dinero de la publicidad institucional!No us esgarrifa el titular, però aneu aquesta mateixa notícia i mireu el final que diu:El portavoz del PP en la Asamblea, David Pérez, le ha replicado que en Madrid existe la “red de centros educativos mejor de todo el país”, que este curso ha empezado con el “mayor número de nuevos colegios de la historia de esta Comunidad”, y que hay 180 nuevas escuelas bilingües y 100 millones de euros destinados a becasUm!!!! 100 millons d’euros a becas. Ehem Ehem!!! això existex a Catalunya? Ens estan discriminant? Em declaro mestre enfadat.