La vaga del 13 novembre. Complicat sortir de l’ou!

Octubre 20th, 2008

Queden ja pocs dies per la vaga convocada per la CGT i Ustec. Particularment crec que la vaga és necessaria però mal plantejada. El tema econòmic, ha menjat totes les prioritats del país. Només hi ha un tema principal per tots l’economia. Segurament plantejar una vaga en temps de crisis, qui vagi és de ser valent. 100 euros ara, com ara a la butxaca dels mestres és un element més per estirar-se els cinturons.

Queden també dos dies, perquè passin en el món de l’educació dos fets importants, el primer la vaga estudiantil de tot Espanya, per denunciar la reforma de selectivitat. I la segona l’acte que faran Comissions Obreres, i Fete-Ugt per anunciar si fan vaga o no,

Jo anuncio una crònica aununciada, la vaga serà un fracàs, em sap molt de greu, però serà així. Moltes escoles no en volen parlar de vaga, i molts directors crec que estan fent boicot cap aquest tema. Segurament cansats pel desprestigi que ha creat els últims informes de l’educació del nostre país. Al fons han aconseguit una educació politizada i dividida. Complicat sortir de l’ou en aquests moments!

No, aprendre dir no!!!!

Octubre 18th, 2008

No és cap secret que en aquest temps de bonança, hem mimat els nostres infants al màxim. Fins a tal punt que segurament els hem sobreprotegit. En definitiva el No a la boca dels pares ha aparegut fa ben poc. Cada vegada més pares, em demanen més ajuda per que els indiqui com han de fer perquè els seus fills els faci cas. Et fan la pregunta, esperant una solució màgica. Però de solució màgica només en hi ha una la disciplina.La disciplina és un concepte que la majoria de persones en sentir-ho els hi ve una connotació negativa de la paraula. Provocat ja que només fa 30 anys vivíem amb una disciplina rigorosa. Tampoc cal arribar a l’extremisme, però el que està clar que hem d’ensenyar als infants que no ho podem tenir tot.Els hem de fer veure que més enllà del que voldríem hi ha d’haver una relació bidireccional cap a la família, m’explico hem de buscar el consens de les activitats familiars que més beneficia tots i no només un. Això passa a tots els grups socials. Hem d’ajudar al infant i el jove aprendre a aprendre descobrir que hi ha moments per ell, i d’altres que forma part d’una col·lectivitat.Però anant més enllà, el que està clar és que en temps de crisis econòmica hem de revisar bé com gastem els diners. I el que està clar que possiblement en moltes famílies per culpa de l’augment de l’atur, s’han trobat que han de dir constantment que No a les demandes dels fills. Però aquest No és saludable, perquè el que no podem fer és donar-hi tot els infants sense que els hi costi res. Però clar com en temps de bonança els hem mimat i sobreprotegit, ara ens trobem que els hem de dir que No a moltes més coses.El xoc cap als infants i joves, pot provocar que en el fons dels pares els hi sàpiga greu. Però jo els invitaria a reflexionar sobre la vida que portàvem. Si realment com educaven el seu fill, servia perquè més endavant es pogués desenvolupar correctament, a la nostra societat competitiva. Temps de Crisis temps de reflexió per les famílies. És el moment d’aprendre a dir no!!!!Com estem educant els infants i joves d’ara?

Un vídeo molt educatiu, que explica la situació econòmica actual. Felicito, la Uoc per la iniciativa

 L’educació diferenciada

Ja fa un temps que vaig sobstreu-re aquest text, del director del Belloc de Girona: opinió Director del col·legi Bell-lloc MIQUEL RIERA S ón força els països que, després de passar molts anys en una educació mixta generalitzada i indiscutida, s’han anat plantejant en els darrers anys els avantatges de l’educació diferenciada. I això, des de diversos àmbits: des dels ministeris corresponents dels governs –de signes ben diversos, per cert–, des d’àmbits del món més pròpiament educatiu i pedagògic, i des dels sectors de pensament més feminista.Als anys 60, les escoles mixtes a Alemanya van ser celebrades com un gran pas cap a la igualtat de sexes; quaranta anys després, han vist que les estadístiques mostren el contrari: que els clixés sobre comportament de cada sexe estaven exacerbats a les escoles mixtes, que les noies continuaven en un fort desavantatge i patien agressions, que els nois continuaven dominant l’ambient… Després de descobrir que l’escola diferenciada, en adaptar els programes a les diferències entre sexes, suposava avantatges per a noies i nois en el terreny de la socialització i en l’acadèmic, un grup d’escoles van optar per l’educació diferenciada. Ara, ja són 180 les escoles diferenciades de Berlín; a Baviera una de cada quatre ho és. Els països anglosaxons són els més avançats pel que fa a la investigació sobre l’educació diferenciada: avantatges i desavantatges de socialització, acadèmics, de disciplina, d’igualtat de gèneres. Aquesta investigació, a més, queda avalada pel gran nombre d’escoles que han optat per l’educació single-sex –com en diuen ells–, fins al punt que s’està promovent a l’escola pública, per tal que tothom pugui accedir als avantatges d’aquest model educatiu. A Austràlia avui és més gran la demanda d’escoles diferenciades que no la d’escoles mixtes, i això després de dècades d’experiència coeducativa. Amb freqüència s’objecta a l’escola diferenciada que és millor que els nens i nenes es relacionin a l’escola per tal de tractar-se amb naturalitat i respecte. La proximitat de persones de l’altre sexe –que en altres àmbits és natural– sol ser a l’escola un factor de dispersió important, ja que «obliga» els alumnes a estar pendents de mostrar-se «correctament» davant els companys de l’altre sexe. Sovint les noies són les que ho pateixen: no oblidem l’anorèxia, la preocupació exagerada per la seva imatge corporal, la disminució de l’autoestima acadèmica en competir amb nois, la inseguretat procedent d’estar sempre pendents d’agradar en comptes de satisfer les pròpies i legítimes necessitats… Sense prejudicis A les aules diferenciades, en canvi, durant aquests anys difícils de l’adolescència, nois i noies poden comprendre millor qui són i gaudir d’un aprenentatge més lliure de pressions. No fem de l’educació mixta un absolut. Cal estudiar sense prejudicis els models educatius que contribueixin millor al progrés personal i social i oferir-los des de l’escola. Dominique Schnapper, membre del Conseil Constitutionnel et Directrice de Recherche à l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, diu: «Durant els anys 60 l’escola mixta tenia per objectiu ideològic lluitar contra les desigualtats entre sexes. Avui, hom s’adona que no és suficient barrejar nens i nenes per resoldre els problemes relacionats amb els dos sexes! No tota distinció és, en tant que distinció, discriminatòria!» Considerar l’educació mixta com l’única via cap a la igualtat real i efectiva entre homes i dones és ignorar el que és l’educació diferenciada i les seves possibilitats per garantir una igualtat d’oportunitats real per a tots dos sexes. Com és possible que alguns encara dubtin de la legitimitat de l’educació diferenciada? Més enllà de la crítica fàcil hem d’anar a la crítica constructiva. En l’educació s’ha creat fals mites, que no poden dir-ho a la lleugera. Que és millor l’educació diferenciada o la coeducativa? Jo tinc clar que aquesta resposta és difícil de contestar. Penso amb l’adolescència i crec que en determinats moments ho haurem de separar. No es pot parlar en un grup de done el mateix que en un grup dones. I no és el mateix que una dona parli amb un grup d’homes i viceversa. Reflexionem sobre el paper, no contestem ràpidament. Jo només invito a pensar-hi. Una de les coses que m’indigna és que l’educació diferenciada és igual a opus dei. No és del tot veritat aquesta generalització tampoc. És forma que hi ha per desprestigiar l’educació diferenciada. Hem tenir clar com beneficia el sistema educatiu aquest tipus d’escola. Potser el que hauríem d’intentar és tornar a reedifinir perquè fem escola coeducativa. Quins valors hem i volem transmetre. Com eduquem a la sexualitat. I com valorem la diversitat com una riquesa. Segurament aquest és un dels post més conservadors que he fet. Però és per incitar al debat. Per no dir que les coses ón blanques o negres. Potser hi ha el gris. Una cosa està clara el tribunal del suprem ja va dictaminar fa temps a la castella de la Manxa que es podien treure els concerts educatius a l’educació diferenciada. Per tant es pot obligar, i l’excusa que ha donat el departament no és del tot veritat. El tribunal suprem és de màxima instància.

L’estat suprimirà al 2009 50.000 places dels mestres.

Octubre 13th, 2008

Així és. Es vol retornar a la època dels anys 80. On les aules estaven 1 mestre uns 30 alumnes. Es vol tornar cap aquí, suprimint els especialistes, i fent que els infants de 6 a 10 anys només tinguin un mestre a l’aula sense cap tipus de suport. La idea és que cobrin millor els que es podran quedar perquè podran cobrar millor. Amb aquesta mesura l’estat reduirà una despesa de 7000 milions a l’any. En temps de crisis s’han de trencar les mesures socials.

Qui està llegint això pensarà que és ciència ficció però no ho és. Es tracta d’Itàlia. Ha entrat per via parlamentària i ni tan sols els diputats han pogut votar. Ha entrat pel vot de qualitat del President Berlusconi. La reforma porta el nom de la ministra d’educació Mariastella Gelmini. L’excusa que donen és donar major qualitat

Més enllà del que passa a Itàlia, està clar que quan hi ha crisis econòmiques les polítiques socials és la que reben més. En un moment com mai que tenim més immigrants que mai, ens poden tancar l’aixeta dels recursos? Pot arribar aquí una reforma d’aquest tipus? Penseu que en el fons en 30 anys hem tingut 4 normatives d’educació. Una cinquena podia provocar això? Esperem que no passi, però el que tinc clar que hi haurà una davallada en els recursos educatius. Malgrat estem en una financiació que no recull el 7% tal com diu el pacte nacional d’educació.