Que és un autista? per moltes persones, etiquen directament un trastorn general del desenvolupament a autista. I aquesta igualtat no és correcta. Quan es parla de TGD es parla de Trastorn General del Desenvolupament, a partir d’aquí parlaré de TGD.

De Tgd existeixen segons el DSM IV-R(És la Bíblia de l’educació especial) revisat s’inclouen les següents tipologies:

1.-Trastorn autista.
2.-Trastorn Rett.
3.-Trastorn desintegratiu infantil.
4.-Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat.
5.-Trastorn d’Asperger(Els que es diuen genis autistes)

1.-Trastorn Autista: Kahner al 1943 és el primer que en parla, això ens fa veure que és un trastorn que s’ha estudiat en els temps moderns. Segons criteris del DSM IV ha de tenir tres factors :

A)Alteració qualitativa de la interecció social, de la comunicació i un patró estereotipat.

B)Abans dels tres anys ha d’aparéixer un retard o funcionament anormal en almenys una de les àrees següents: interacció social, llenguatge amb funció comunicativa o joc simbòlic.

c) El trastorn no s’explica millor per un sindrome de Rett o per un transtorn desintegratiu infantil.

Normalment els autistes, va associat amb un retard mental. en molts casos presenten hiperactivitat, impulsivitat, agressivitat  comportaments autolesius.

2.-Trastorn de Rett:És l’aparició de múltiples dèficits un cop transcorregut en un període de funcionament normal. A partir dels 5 i 30 mesos comença el retrocés. Misteriosament només es detecta amb les dones.

3.-Trastorn desintegratiu infantil o Sindrome de Heller: És la regressió en moltes àrees d’activitat després d’un període de, almenys, dos anys de desenvolupament normal. A partir dels 2 anys i els 10 perd en dues de les següents àrees:

Llenguatge expressiu o receptiu.
Habilitats socials o rsposta adaptativa.
Control d’esfinters vesicals o annals.
Jocs o habilitats motores.

Aquest trastorn és molt menys que el trastorn autista.

4.-Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat.
Diríem que són qualsevol persona amb trastorn que no es pugui associar amb els anteriors.

5.-Trastorn d’Asperger: Es demostra per les següents peculiars:

a)Alteració qualitativa de la comunicació.

b)Alteració qualitativa de la interecció social
c)Repertori limitat d’interessos i activitats.

Aquest trastorn no hi ha retards en el llenguatge, i tampoc un deteriorment cognitiu. Són els que normalment surten a tots el vídeos que profanament diuen autistes. Es diu que Newton i Einstein han tingut aquest trastorns. I un mite que corre en la Xarxa parla que en Bill Gates de Microsoft també tindria aquest trastorn.

Avui, estava al bar amb un amic, i hem tret una reflexió molt dura. Podem afirmar que jo no sóc mestre de Catalunya, sinó mestre d’Espanya, perquè qui realment ha firmat el meu títol no és el president de la Generalitat, sinó el Rei D’Espanya. ummm res més una petit observació que porta a dintre moltes implicacions.

Cada vegada més apareixen denuncia de les escoles o instituts en mal estat. L’última notícia la teniu a lavanguardia d’avui. Curiosament xoca amb les escoles noves que s’estant fent que són d’un luxe increïble. Possiblement Educació hauria d’intentar gestionar millor el seu be patrimonial, i veure com es va construint. Perquè cada vegada hi ha més crítiques. I el vídeo al youtuve de l’escola Vil·laroma realment feia pena.

Cada vegada, que he d’anar al sistema sanitari públic, tremolo, justament perquè saps quant entres però no quant surts, això a nivell productiu per les empreses és un desastre. El que vull afirmar és que el problema santitat és un problema global, que no només afecta als caps i els hospitals, m’estant avaluant el pancrees per mirar si realment tinc sucre o no. I semblo un conillet d’indees anant de metges en metges.

Cada dia que vaig al metge, tinc molts de remordiments, perquè sé que no arribaré a la feina a l’hora o no hi aniré. Alhora veig que en els últims anys, hi ha una col·lapsació d’aquests serveis públics que demana canvis. La notícia d’avui el periodico ens ho ha recordat. El tema és clar, cap polític vol obrir la boca i afirmar que el model de la Sanitat Pública actual és insostenible. Temps era temps, que un conseller va afirmar que s’hauria de pagar un euro per cada visita, veig el que veig, em sembla que es tendirà cap aquest model. Degut també per la crisis que estem a punt de rebre. Catalunya i Espanya no és un pais en vies de desenvolupament, sinó està agafant els models de païssos desenvolupats. Com es viurà aquest procès?

Últimament el departament està traient moltes idees, això es bo ja sembla que estant intentant millorar. Però possiblement la forma de fer estant fallant. SOS RACISME, i USTEC, han aixecat el cap ràpidament dient que això era racisme. Però jo m’he quedat amb l’opinió del director de Lavanguardia on hi estic totalment d’acord.

L’Any que vaig està treballant a Salt població amb un 60% d’immigració i en algunes aules més. Em vaig enfrontar amb un repte d’ensenyar a llegir escriure a infants de 1er de primària. La majoria encara estaven en la etapa prealfabètica. Així que el repte era dur, però emocionant si tenia resultats. Així que vaig començar a treballar durament, dia  a dia, amb els problemes que m’anaven trobant. Cal dir que a vegades tenia més problemes amb els emigrants que amb els immigrants, amb la qüestió de la llengua. Els emigrants d’Espanya s’adapten molt pitjor que el immigrants de Àfrica. Encara que això mai serà notícia, perquè fer un tipus d’aquesta declaració segurament les files PP ens diríem xenòfobs.

Una vegada estava tot el procés engegat en comptagotes cada mes m’anaven arribant NOUVINGUTS, la desesperació era més gran, era com un retorn a començar a tots el hàbits escolars que havia estat treballant amb els altres. L’ Aula d’acollida es colapsa, segurament ja hi hauria d’haver 2 mestres d’aules d’acollida per cada linia d’escola. Els maldecaps són pels tutors que els han d’acollir, i el primer la sensibilització dels altres nens, que no l’insultin, ja que els nens qualsevol cosa diferent els crea rebuig. Per això malgrat pensi que la heterogeinetat és la clau de la  inclusió, ja en vaig parlar amb un post anterior.

Per tant crec que s’ha de pensar amb un pont, entre l’arribada de l’infant, el comité de la escolarització, les aules acollides i el mestre tutor. Si aquest pont són aquestes escoles endavant es necessari per la qualitat de l’educació.

blocs a xtec.cat, catosfera, experiències de lleure i tics.

Dijous, 17/01/2008 (21:29)

Com no podria ser a la catosfera el divendres hi haurà una petita taula. Tinc ganes ja de participar-hi, i veure que en trec.

20:00 Taula “Blocs i educació”
Núria Prunés (Blocs de les Escoles en Xarxa)
Enric Gil (Expert en blocs i ensenyament)
Anna Pérez (Experta en blocs educatius)
J.A. Donaire (Professor 2.0 Universitat de Girona)
Modera: Pitu Martinez (Resp. proj. col.laboratius TAC Departament Educació)

Ja fa temps que vaig veure la potencialitat de la xarxa en entorns formals i no formals. Vaig començar a experimentar al 2005, on simplement el que vaig fer va ser traspassar tot el que feiem amb pàgina web dia a dia. Segurament vaig ser el primer de pensar un projecte d’aquestes dimensions. El ressó de girona va ser gran. Amb el següent article del punt.

El següent any, vaig voler experimentar amb els blocs. EL resultat el teniu aquí,

Si voleu veure com vam presentar un eix d’animació del lleure aquí el teniu. Una experiència que és una idea meva, és la d’utilizar la càmera digital per treballar la cooperativitat i la expressió corporal aquí teniu resultats que he tingut. Un altre fet tot pels infants.

Quines conclusions he tret amb tot el treball fet? que s’ha de tendir, sense por en educar les tics. Perquè els infants tingui referents clars. S’ha de començar a parlar a l’educació de les videoconsoles. N’he parlat amb diferents posts.post1 post2 post3 post4 I com sempre he dit, les tics són eines molt cooperatives, però la societat ens las ha presentat de forma individualistes.

En la experiència del bloc, em va demostrar que els infants, tenen molts problemes per expresarel que senten i la seva opinió. Segurament els blocs permetran treballar aquest camí. Alhorà permetran treballar el llenguatge i la creativitat. És així que recolzo plenament el projecte blocs.xtec.cat com una manera d’enxarxar, tots alumnes, mestres i escoles. A veure que s’en treu d’aqui 5 anys d’aquest projecte.

Hola Navegant

Vaig actualitzant el bloc quant puc. Per participar amb el xtec.cat. Però recordo que el meu bloc principal hi ha més vida. On t’invito a participa.

www.petitlleure.org/bloc