catosfera 3, la literatura del jo egoista o comunitari

Partint de la premissa d’abans que s’està definint molt que els blogs són exaltacions de l’ego, ara vull transformar l’Ego en  comunitari, no es tracta d’un jo individual sinó d’un jo comunitari. Crec en el model socràtic, quant jo escric, es per donar la meva opinió, per dir la veritat que penso. Però vaig més enllà, vull que la xarxa m’ajudi a pensar, és un jo comunitari no un jo únic aillat. Cerco la interecció, si en el meu bloc o blog afirmo que vull crear debat. 

En el moment que afirmo crear debat, ja estic afirmant que soc jo que publico, però soc joc que busco els altres, per tan no cerco dir que en sé molt, sinó cerco que m’ajudin a superar-me en les meves opinions. Justament he estat mirant la gent que va llegint i escribint els blocs dels meus companys blocaires. I veig que hi ha molta gent que es repeteix, estem creant una xarxa informal? segurament que Sí, Molt bona la ponència de literatura and blocs.  Encara que per manca de temps no he pogut preguntar, si el que estem potenciant amb la cultura dels blocs, és que els nostres infants, joves, els acostument a lectures a la carta, a lectures de resum de llibres, a lectures que només durin 5 minuts? Un mal vs a l’afavoriment de la lectura. 

catosfera2-Ego, veritat i opinió

Encara que no sigui periodista, m’agrada poder anar informant del que passa a la catosfera, no soc periodista soc mestres, però segurament per ser mestre potser al món puc ensenyar alguna cosa. Que penso? s’ha parlat molt en aquests dies de la catosfera de que els blocs són l’exaltació d’Egos.

Home és possiblement una definició que en cap moment hauria de ser universal, en estat tots connectats entre si, fa que les teves opinions sumin i no restin. No es tracta de copiar sinó anar matissants pros i contras.

El tema de la veritat és complex, ja hi ha molts filòsof que l’han buscada i no l’han trobada. Però potser hem transformat la veritat en informació veraç. Que és veraç en els nostres dies? Potser la opinió dels blocs és més fiable que els mateixos diaris. Si que estic ins`pirat. S’omple la sala, he de parar que en Toni Ibañez sembla que tingui ganes de parlar ja. fins després. 

La Catosfera 1 dia.

No és cap secret, he sortit garratibat, potser un xic molest, la xerrada que esperava tant l’estava esperant en candaletes la taula d’educació. Però com que el parking tancaven a les 2200 i era tard no podiem fer preguntes. Però abans d’arribar aquí anem a l’inici, molt hàbil dels organitzadors de resituar la taula i indicar que era un trobada de blocs en català i en cas soberanista. Això hagués pogut provocar un xic de pobresa, ja hi pot haver-hi altres trobades.

La primera taula sobre el codi ètic, ha estat molt i molt interessant. això si està clar que a vegades l’Anonimat és necessari, ja que no tothom pot dir la realitat per la repressió que pugui sorgir.Però és més ric saber amb qui parles, i qui és. També el fet de que ha deixat una pregunta enlaire. Google és neutral? sembla que les seves característiques són de quantitat i no de qualitat.

La Taula d’educació la veritat ha estat molt i molt interessant. Encara que com sempre L’educació no fomal no estava present. Temps era temps quan vaig gestionar tot una sèrie de projectes 2.0 ho vaig dir en un anterior post. La presentació de Blocs.xtec.cat l’he trobat polititzada, i fora de lloc emplenar l’ego de la quantitat de blocs existents no es qualitat, sinó quantitat. A més em sorprén que el meu segon bloc que tinc sigui dels més actius. Podria treure diferents conclusions, però el departament ha de veure que no ha d’anar a fer molts blocs, sinó a la qualitat. Molts pot provocar basura virtual.

La resta de ponents m’han semblat molt bons les experiès. La que més m’ha agradat però en diferència ha estat la conferència de Josep Antoni Donaire, magistral. Sobretot el fet que utilitzar les eines 2.0 no vol di fer ensenyament 2.0 sinó Snob. Magistral!

La cara alegre d’avui, donar cara L’Enric Canela, he estat al seu costat en la primera conferència, comentar les jugada amb ell m’ha enrriquit molt. Llàstima que no ha pogut quedar-se a la d’Educació. Li hagués agradat en Donaire. Ara ja relaciono veu i text, espero que no li hagi trencat la seva concepció cap a mi.

La segona cara que he saludat és Carles Campuzano el coneixia, m’ha fet il·lusió saber que havia llegit el meu bloc.

I he fet un amic blocaire, em sembla que des de el primer moment hem tingut molt de feeling, que com ha dit ell li agradaria que s’hagués parlat una taula de blocs i investigació. Parlo d’en Carles Oriach.

Encara que en poc temps, he pogut donar veu al bloc entrellum coneixent en Toni Ibañez, no he pogut parlar amb ell a veure si puc demà.

Abans de parlar de la catosfera. La bufetada i el tortell de reis.

Avui he sortit volant del col·legi. Treballo a Vilafant poble de l’Alt empordà a 3km de Figueres. A les 17 de la tarda he sortit conectant al gps per anar de pressa. I arribar ràpid a la Catosfera de Granollers. Molt i molt il·lusionat, però no en vull parlar, perquè sortit un xic enfadat, garratibat, molest, empipat, i abans de escriure de la Catosfera em vull tranquilitzar escribint un post tipicament de sempre.

Fa exactament un mes, que tard anem sempre els catalans, que no s’han donat compte que a Catalunya en el codi civil encara està vigent la bufetada. Jo no soc jurista per això no ho sabia. Ho hauríem de canviar? el debat està servit.

En segon terme mentre venia a Granollers a  Catalunya ràdio anaven dient que sobre la Taula hi havia una proposta en que s’afirmava que es prohibiria que dintre els aliments hi haguessin juguets, per perill dels infants que s’els empassin. Una normativa molt sobreprotectora, però he pensat amb els Tortells de Reis, no s’estarà carregant alguna part de la nostra cultura aquesta legislació. L’únic Eurodiputat que conec és L’iIgnasi Guardans famós per tot el tema de l’aeroport, ens haurà de defensar, suposo que ja s’en donarà compte. A que donen debat aquests dos articles.

Fi del Senat dels joves de Girona i Inici del consell local de joventut Girona

Fi del Senat dels joves de Girona i Inici del consell local de joventut Girona

Gener 25th, 2008

Ara fa aproximadament un any vaig participar activament en el procés de participació per la creació del senat de joves de Girona ciutat. On l’equip de dinamització era Àgora On en teoria eres assesors de l’ajuntament. Vaig anar en totes les trobades per crear els estatuts del senat. En arribar a l’última reunió Molta gent ja no va assistir provocat perquè el que anàvem dient es manipulava per l’ajuntament. No es va dir, el que podiem canviar, així que al final molta gent va sortir enfadada. Curiosament, no diré el nom, el dinamitzador principal de Àgora es va presentar a les eleccions per iniciativa els verds. Així no m’estranya que el senat de joves mori per una raó molt clara, per no dir les coses clares l’ajuntament ni Àgora.

La meva sorpresa és que ara el Consell Nacional de Joventut vol promoure el Consell local de Girona ciutat, i que es dicta com el sustitut del senat de Joves. D’entrada la reunió dimecres segons les informacions que m’han donat gent que va anar-hi, no es va creure la necessitat de crear-la. Sembla més una cosa més política que funcional. Espero que les meves paraules m’equivoqui. I un segon punt important que vaig valorar en el procès de participació del senat de joves, és la valoració del ens particular. Que passa amb els joves no associats que simplement volen participar?

 a més que dimecres passat només van participar 10 entitats, la majoria de lleure. Qué només en tenim 10 a Girona? em sembla que s’ha de començar a pensar el que s’està fent. I no quedar bé amb els mitjans de comunicació. A qui interessa que es torni a crear aquest òrgan?

 Un altre tema interessant que em va enrriquir el procès de participació del senat de joves, és la opinió dels joves no associats. Una premisa del Consell Nacional de Joventut és que per entrar-hi és estar associat. Com s’ho faran per valorar la opinió dels joves no Associats?

Molts interrogants i poques respostes.

LA CATOSFERA

LA CATOSFERA

Gener 24th, 2008

Com és de suposar, avui he de parlar de la catosfera que encara els diccionaris ON-LINE no els aculles, però estic segur que L’institut en el pròxim diccionari ho haurà de fer. Soc dels priviligiats que hi podrà anar perquè hi hagut un allau massiu.

Us recomano avui que i passeu a la www.catosfera.net perquè hi ha els powerpoints que utilitzaran els ponents. Hi també hi ha un arxiu que informa de la situació de la catosfera i de internet que és interessant de veure. Quant pugui l’analitzaré. Supos que aquests dies podré seguir publicant coses, però em quedo a dormir allà. Us aniré informant, del que vaig reflexionant. Estem en mons globals.


L’estat Docent segons la Fundació Bofill

L’estat Docent segons la Fundació Bofill  No és cap secret, que la Fundació Bofill, gràcies a diferents informes està cada dia més de moda i de referència educativa. El post que us recomano a llegir, abans de llegir aquest teòric, són d’en David Martinez. Jo simplement, vull mostrar les gràfiques de l’informe i alhora la meva simple opinió. Anem a veure els gràfics, que ja sabeu que una imatge val mil paraules. Hi ha una cosa que no recull l’informe que és la constància d’entrada de mestres joves del sistema educatiu actual. En el moment de la ley general de educación va fer que entrés a Catalunya i Espanya de forma massiva mestre i professors els anys 70, fent un estacament d’entrada de mestres joves els anys 90, degut a que el sistema estava col·lapasat. Actualment, a primària sobretot i degut a tres causes, la jubilació dels mestres que van començar els anys 70, la sisena hora i finalment per l’augment de la natalitat. Si ens fixem a Europa, hi ha un equilibri major que a Catalunya. Aquest tema es complexe. Ja que si fos en un altre camp, segurament s’intentaria aconseguir la paritat. Però esclar, que això l’infome bofill no ho pot recollir perquè no és elegant. Us imagineu, que hi hagués una normatives com les llistes electoral? 50% home 50% dones. No vull crear polèmica però heu de tenir clar, que els infants necessiten referents masculins. Tampoc queda bé fer aquesta declaració molts homes estant a l’equip directiu. Això tampoc crec que queda bé estudiar-ho. Una de les idees clares, d’aquest gràfics, que no s’ha de comtemplar les ràtios mestres respectes nens i joves, sinó grandaria de grups-classes. Interessant el que afirma de la evoució dels sous l’informe Bofill Un dels nostres grans mals de la societat, i que L’Artur Mas en el seu discurs de La Casa Gran ho recull, és la indiferència real dels catalans, com diria L’Artur MAs val més 1000 mestres emprenyats que Indiferents. Ja sé que cada vegada més tendeixo a les idees de Cdc en soc conscient. Aquí teniu: Mireu la quantitat de groc que hi ha. I evidentment comentar les dos conclusions que treu l’informe bofill: 1.-Introduir progressivament criteris no acadèmics en la selecció per a la formació, criteris que parin més esment en la personalitat i en la motivació dels candidats a treballar com a docents. Molt complexe, i més en el conjunt d’oposició que hi ha actualment, que el que demana és teoria i poca pràxis. 2.-Reduir, complementàriament, el nombre de places disponibles per a la formació inicial, tant a primària com a secundària, per ajustar-la a la demanda previsible quatre o cinc anys després; això tindria l’efecte de restringir la demanda i, si es considera l’experiència d’altres països (com ara Finlàndia o Corea) de millorar el perfil acadèmic dels candidats i, fins i tot, el prestigi de la professió. Això s’ha d’estudiar bé, perquè el problema actual és que hi ha una mancança de mestres. A més que moltes vegades donar-se de baixa per malaltia de mestre comporta que potser un lincenciat en història tingui que ser mestre tutor de primària. No us dic el que penso d’això, per no tornar a deixar verd el departament. En quant la Formació en parla també l’informe, segueix el més ideal, prou consumir formació i més investigació. Prou per avui. Em sembla que ja en podeu tenir una idea delo que diu.

Interessant la proposta d’en Artur Mas

Sé que us estic bombardejant de post d’avui, però és que m’han passat moltes coses avui. Hi crec que aquesta interessant. Artur Mas, secretari general de la CDC, ha fet una proposta interessant, un pacte amb el PSC i CIU sobre la llei d’educació. Ja he dit moltes vegades que s’ha de consensuar amb tots els partits polítics. Alhora, L’Artur ha reindivicat una vella glòria que jo des de l’any 2000 la penso, que el magisteri ja hauria de ser licenciatura per millorar la seva formació.

També avui ha sortit una notícia interessant d’un estudi de la fundació Bofill, 

“Los docentes catalanes están satisfechos con sus condiciones laborales y se muestran desilusionados con el sistema y con sus perspectivas económicas, pese a estar entre los mejor pagados y ser los que menos horas dedican al contacto con los alumnos de los países de la OCDE.”

Ei en aquest text hi ha un petita mentida, que són els que cobren més d’Europa. No és veritat, Sí que és veritat que els professors i mestre que comencen cobren millor, però després no es pot avançar més.

En segon terme el repte se muestran desilusionados con el sistema doncs ja saben els polítics menys lleis, i més sensibilització de la bona tasca docent dels mestres.

Ernest Maragall em Respon a la meva primera aportació.

Ara fa gairebé un mes i mig que vaig enviar la meva primera aportació ús la transcric:

De: dheras2@xtec.cat [mailto:dheras2@xtec.cat]
Enviat: lunes, 03 de diciembre de 2007 14:02
Per a: Llei d’Educació de Catalunya
Tema: 1 aportacdió

Benvolgut Ernest Maragall

 

M’?adreço a vostè perquè ens has demanat suggerències per la LLEI d’?educació. D?’entrada sembla unes basses correctes, amb les dos idees principals, la equitat I l?’excel·lència o dita cultura de l?esforç. Però trobo en la meva primera aportació les següents mancançes:

 

  • Es diu que defensarà la professió docent. Em sembla molt correcte i necessària. Però una LLEI DE PAÍS ha d?anar més enllà i cercar la interdisciplinarietat entre tots els professionals. Sobretot ELS MONITORS de l?escola, que també són educadors, i que han de participar en el projecte educatiu d?escola, sempre que sigui possible.
  • El projecte educatiu l?’han de fer tots els professionals.
  • En tercer terme és important diferenciar el que és un mestre amb un monitor. D?entrada hi ha una diferència de formació, i es important que les ratios escolar i de activitats a les escoles no han de ser les mateixes. Per això sol·licitaria que en la organització escolar, les ràtios de menjador escolar i extraescolar es regulessin segons les ratios de joventut que és 1-10. Entenc que aquesta mesura ha de venir financiada.
  • En el següent punt és en l?autonomia de centres, em sembla que cerca la competivitat i la diferència entre ambients escolars és diferent per tan s?ha de respondre en plans autonomia diferents. Però s?ha de cercar mesures administratives, per si hi ha ciutadans que no volen  seguir el reglament de regim intern, com va succeir a L? Annexa de Girona.

Aquí teniu la resposta. A veure que opineu. Hi manquen els apòstrof.(en vermell com sempre el que penso)

 

Benvolgut,  

Abans de res, vull agrair la vostra participació en el procés de debat sobre la futura Llei d?educació de Catalunya (LEC) i el temps que hi heu dedicat a fer-nos arribar els vostres suggeriments. 

Jo també li agraeixo, ara ja començaré a pensar amb la segona aportació.

 

Parleu de la necessitat que els monitors participin del projecte educatiu de l?escola sempre que sigui possible. Efectivament, l?educació en el lleure és una peça ineludible de la formació que ha de rebre el noi o la noia com a persona i el tractament que reben aquestes activitats ha de quedar recollit al projecte educatiu del centre: així ho preveuen les bases per a
la Llei d?educació de Catalunya. Jo no he llegit aquest detall, si algú ho troba, que m’avisi.

Respecte al segon punt que comenteu, el projecte educatiu ha de comptar amb la participació dels diferents professionals que treballen al centre educatiu, però hi ha d?haver una persona que el lideri, que tingui la capacitat per prendre les decisions sobre recursos, organització i plantilla, i que ?a la vegada? es faci responsable que aquell centre assoleix els objectius a què es va comprometre en el projecte, uns objectius que han de ser tangibles i mesurables en el procés d?avaluació.

Està clar, que vol que els directors o una gestora tingui més poder desiciu. Aquí es pot llegir en dos termes, mes poder implica més llibertat dels directors i per tan millor gestió dels recursos, i en segon terme la famosa privatització. Encara que penso que realment els directors han de ser professionals, i no simples mestres o professors.

 

Les característiques de la relació entre l?alumne i el docent no són, òbviament, les mateixes que les de la relació entre el nen i el monitor; per tant, les ràtios tampoc han de ser les mateixes. No obstant això, l?activitat de menjador no requereix la preparació ni la dedicació d?una activitat extraescolar com pugui ser l?esportiva o la d?una altra disciplina. Per tant, el nombre de nens del grup per monitor tampoc ha de ser el mateix.

Bona resposta però sembla que no s’acabi mullar. Sap el conseller que moltes vegades els monitors tenen 30 o 40 joves o infants al seu càrrec? potser hauré d’insistir en aquest punt en la segona aportació.

 

Finalment, parleu de l?autonomia de centre. Catalunya és un país complex, amb una gran varietat d?entorns socials. Comprendreu que els nens, les famílies i les relacions socials són diversos i, per tant, necessiten solucions diferents. Estic convençut que els professionals que cada dia són amb els alumnes són els que millor saben quina és la millor solució per a cada centre.  

Voldria posar-vos de relleu el fet que la idea fonamental d?aquesta Llei és precisament donar més autonomia als centres educatius.
La Llei d?educació de Catalunya no és una llei més de la llarga sèrie que s?ha aprovat en les darreres dècades (LOGSE, LOCE i LOE).  

La nova Llei és, sobretot, un instrument perquè els mateixos centres educatius tinguin més marge a l?hora de decidir què és el millor per als escolars segons les característiques del centre. En altres paraules: vol eliminar les rigideses amb què els centres es troben quan volen avançar en la innovació pedagògica.  

Aquí entra de ple l?autonomia de centres i l?autoritat dels directors. Aquests dos conceptes, com ja m?haureu sentit a dir moltes vegades, són els eixos fonamentals de
la Llei, juntament amb l?avaluació del sistema. Estic absolutament convençut que són tres dels grans pilars que necessita l?educació catalana per avançar. 

Són els mateixos docents els que millor saben què és el que passa al centre, quins són els problemes i les potencialitats dels estudiants i quina és la millor manera de treure?n el màxim profit. I és per això que també estic convençut que els equips directius del centre han de saber que tindran els instruments i el marge per poder prendre aquestes decisions. L?administració ha d?acompanyar en tot moment els centres, donar-los suport quan el necessitin, planificar allò que afecta més d?un i facilitar els recursos necessaris. Això és el que pretén
la Llei que ara impulsa el Departament d?Educació.  

Ara, això sí. Si els centres tenen més autonomia per prendre decisions i els directors més autoritat per aplicar-les, també han de ser conscients que la demanda de la societat perquè es retin comptes dels resultats obtinguts també serà més gran. Aquesta és la veritable cultura de l?avaluació, que aplicarem amb el mateix rigor que els dos conceptes anteriors.  S’ha de veure com s’aplica, ja vaig parlar en el post sobre el tema de l’autonomia. En el punt 12 del següent post vaig opinar dels perills.

Cordialment,  

Ernet Maragall i MiraConseller d?EducacióEl discurs sembla coherent, s’ha de veure com s’aplica, i en el tema dels professionals externs crec que encara no es mulla.