Mareig d’opinions 2

Mareig d’opinions 2

Febrer 3rd, 2008

Tal com vaig dir, cada setmana, miraré que sigui el diumenge o dilluns recolliria els millors posts que més m’han agradat que reflexi el món actual. Els premiats d’aquesta setmana són:

POLÍTICA 

Estem a la inici de la campanya, és interessant veure alguns comentaris.

El tema dels 400 euros vist per Jordi Xuclà. Ens afirma que NO hi haurà, “cheque chacón”

En Maragall és vol presentar conclusions del que repercutiria per David.

En Don Aire ens posa en dubte Propostes del PP.

Política Municipal Alcaldes 2.0 per Saül Gordillo.

HOMENATGE A JAUME 1 BLOCS Que en parlen:

Campanya Jaume1 per Vicent  

L’Alba d’Amer ens homenatja amb trossos del llibre.

Caballe.cat ens l’homenatja 800 anys.

SINDICALISME-UGT

En Camil Ros deixa la direcció de Girona, per anar a nivell Nacional.

La Dolors Bassa Candidata per substituir-lo

EDUCACIÓ PRIMÀRIA-SECUNDÀRIA.

Brillant l’article Sóc un Mestre emprenyat per arran del pupitre.

Una visió perquè no s’ha de fer vaga. Per Jordi Perales. 

Exemple de Privatització per Totum-Revolutum José Marti. 

UNIVERSITAT

L’Enric Canela una opinió sobre els efectes de la LOE.

Manca de mestres durant 10 anys.

Manca de mestres durant 10 anys.

Febrer 3rd, 2008

L a situació evidència cada vegada més una situació més precària. Hem arribat un punt, que la sisena hora ja es segregadora per uns quants. M’ho van comentar el dissabte, avui surt els diàris. Els pobles de de menys de 5000 habitants no tindran la sisena hora. Després de veure que l’increment aquestes altura de Licenciats que fan de mestre s’ha ampliat de 800 a 1000, per no tornar incrementar aquesta xifra suposadament es paralitza la sisena hora.

Per uns Sí, per altres no. Una de les coses que em preocupa es la venda que ha fet TV3 al telenotícies nit, on ha mostrat una escola amb pissarres digitals. JA van tard!. Pissarres per tothom no només per uns quants.

Tendim a la segregació, en recursos, en hores, i en privatització del model. Cada vegada que passa el temps, em costa més trobar solucions. O hi ha un canvi, o això farà que hi hagi escoles de primera línia i d’altres de 2ona. Cada vegada que escric en el bloc em dono compte, que tot agafa una coherència. Que cada vegada més sóc més quorent amb el que penso. I el que més m’agradaria és que m’equivoqués en tot el que penso i proposo. Però la realitat em dóna que tinc molta raó. La catosfera va afirmar l’exaltació de l’ego potser tenen raó.

Avui també m’ha sorprès que ara tv3 es descobreix l’ampliació de les places d’oposicions que des de el 21 de desembre USTEC ho té penjat. Quins interessos hi ha que ara aparegui aquesta informació a dos setmanes de la vaga. Dóna molt per pensar.

La vaga d’aquí dos setmanes, potser portarà un efecte contrapoducent sinó es fa correctament, que en vés de donar la culpa al govern, la gent les passarà els docent. Augmentant la desmotivació dels docents. Aquesta és una de les raons més important que crec que la vaga no s’hauria de fer.

Avui estic pessimista, espero que em porteu la contrària. Espero que no sigui la realitat. I vull acabar afirmant que el sistema educatiu català no tindrà una estabilitat correcta fins aquí 10 anys. Ja que si es retrasa la sisena hora, el canvi de 3 a 4 anys de magisteri farà que el sistema no es recuperi en una dècada. Els licenciats tindran feina durant 10 anys després no!, jo no vull saber que passarà quant no tinguin feina.

La meva visió sobre la vaga.

Seré molt breu, perquè vull deixar les coses que veig i penso. Avui ens hem aixecat el matí on en

Maragall considera una irresponsabilitat que un sol alumne es quedi sense classe per la vaga del 14-F

  

Ara ens vol sensibilitzar que està mal fet? que no veu que d’entrada és un dret fer vaga. Però la quid de la qüestió ja la tinc clara. LA vaga de dijous és una vaga de sindicats, i l’objecte el personal docent és una part de la maquinària perquè el sindicats puguin fer sentir només la veu.

Les bases estant beneïdes. Segurament aquestes bases són una corrent clarament de dretes, PRIVATITZACIÓ, AUTONOMIA I EXCEL·LÈNCIA. Malgrat sigui el PSC que ho proposi. És una llei que es dicutirà desde el parlament no desde els sindicat ni de la comunitat educativa. És un gran error Sí. Però és la realitat.

Quan un partit d’esquerres fa una polítiques de dretes, la dreta i el centre si suma. CIU és un partit del centre, on UDC és de dretes, CDC és del centre esquerra. I el PP de dretes total evidentment dirant que Sí. El problema recau que faran els socis del tripartit?

 Per tant és una llei beneïda. El que anem a fer dijous, en si mateix l’únic que serveix és per fer sentir la nostra veu. Si algú em vol portar la contraria endavant!

Educació regala títols de mestre!?

Educació regala títols de mestre!?

Febrer 1st, 2008

Jo també sóc un mestre emprenyat i dolgut. 

Com educació pot afirmar El Director General d’Innovació, Joan Badia, confia que aquesta situació d’emergència es resolgui aviat. Badia assegura que assumeixen l’error, però que prefereixen “una classe amb un llicenciat que una classe sense cap professor“. El Departament d’Educació espera que la situació no duri més d’un o dos anys.
 

No em vull posar malalt i pensar que un professor de filosofia o quimica em sustitueixi. Això és el que em posa malalt, i no la despresió de la grip que a poc  a poc està tormentant la meva escola.

Quin dret tenen els licenciats a invadir les escoles dels mestres? és que ensenyar tothom ho pot fer?

Però si estem aquí ho han provocat les mateixes universitats, que no han estat atentes a les demandes creixendo de l’educació  a Catalunya. Tres fets comporten que ara faltin mestres:

  1. Els anys 70 amb ley general de Educació van entrar una quantitat de mestres impressionants. Provocant que els anys 85-95 no entressin mestres. Fixem-nos que no hi havia ni opos. També provocat per la natalitat. Es normal que la logse a l’any 90 no s’adeques, si els mestres que sortiem de l’universitat no i podien accedir. Estem al 2008 30 anys després de la ley general, on els mestres que van entrant s’estant jubilant. En segon terme l’index de natalitat ha crescut per causa dels nouvinguts, i perquè els anys 90 hi havia joves del país que s’estaven aguantant esperant bonança econòmica. Ara els nens es tenen als 35 anys. Paral·lelament universitat com la Uvic. No van saber preveure, i van passar a tenir en curs uns 500 mestres a passar només uns 100 mestres.
  2. La sisena hora ha estat un caos. Per les escoles, pels pares i pels mestres.
  3. La jubilació dels mestres que van entrar de forma massiva els anys 70.

I ara que passarà quant la carrera de magisteri passi a ser de 4 anys? hi haurà un any de pont que no entrarant mestres? misteris, però encara potser més caòtic. Perquè ningú ho afirma i dóna solucions. L’Ernest Maragall va afirmar que donarien 250 places de mestre més l’any que ve. Són suficients?

 si ara magisteri passa a ser licenciatura vol dir que cobraré com un lincenciat!? I els licenciats que ara estant de mestre els hi regalaran la carrera de mestre!?

Preguntes enlaire, però el resultat pot comportar un caos major en el nostre sistema educatiu. Que estem fent!? i una mestre que està llegint el que escric només afirma tens raó david, tens raó david.

Avui es dijous gras i aquest cap de setmana carnaval

Avui es dijous gras i aquest cap de setmana carnaval

Gener 31st, 2008

Avui en moltes escoles es celebra el dijous gras. I aquest cap de setmana comença carnaval. Es curiòs que en una societat en que cada vegada la corrent és més laica, es segueixi fent el calendari cristià sense cap intenció de canviar-ho.

Darrera evidentment hi ha la societat de consum i elements culturals, com es pot negar els infants els reis, la setmana santa la Mona de pasqua.

El carnaval és el moment de l’any més curiòs, ja que molta gent es disfraça però oblida el passat. No sap que està celebrant. Aviat tenir cultura cristiana seràs una persona culte.

Perquè s’enterra la sardina? En un orígen no era una sardina, sinó l’espina del porc única peça que no es pot aprofitar. D’espina va passar a sardaina. Curiòs eh! ja sabeu una cosa més.

En la classe, en aquests temps un dels lemes que m’agrada més treballar quant arriba aquest temps és:

I TU QUINA MÀSCARA PORTES? I TU QUANTES MÀSCARES TENS? Dóna per pensar eh!!!!!.

També tinc preparada una idea més. Us recordeu del mareig d’opinions que vaig fer l’altre dia. Vull dedicarme a fer-ho setmanalment. Sense fixar dia. Recollint els blocs que més m’ha agradat de la setmana.

Introdueixo també aquesta categoria. I també la de Catosfera.

Comprensió lectora, Nen-tutor

Comprensió lectora, Nen-tutor

Gener 31st, 2008

Fa temps que reflexiono sobre aquest apunts, no m’enrecordo d’on els vaig treure. Però ho vaig aplicar fa dos anys en un col·legi amb un 70% d’immigració. Els resultats van ser però molt bons. Els meus alumnes van conseguir un percentatge de compresió molt uniforme en tot el grup classe. Segurament aquest material m’el va passar en Josep Font del col·legi Estel, per mi es dels millors professionals que he conegut.

Conec diversos professionals que ho han fet servir, i en un principi es lent però al final els resultats són excepcionals

Lectura amb company:

Aquest tipus de lectura és té per finalitat la millora de l’exactitut i fluïdesa lectora i també per treballar la comprensió. 

Procediment per millorar l’exactitut i fluïdesa lectora: 

Procediment general:
?       La lectura amb Company es porta a terme a les hores de lectura establertes i els dies que es determini.
?       Cada alumne llegeix en veu alta un text durant uns 5 minuts.
?       L’alumne amb més habilitat lectora llegeix primer.
?       L’altre alumne llegeix el mateix material durant 5 minuts.
?       S’ha de llegir amb cura, de manera ràpida i de forma expressiva.Tipus d’errors:?         Llegir una paraula malament.
?         Deixar-se una paraula.
?         Afegir una paraula
?         Esperar mes de 4 segons a llegir una paraula. 

Procediments de correcció:
?        
Sempre que es cometi un error, el company tutor assenyala la paraula i diu: “ Para’t. Has llegit malament una paraula. Intenta llegir-la de nou.”
?        
L’alumne intenta llegir-la de nou i si la llegeix bé el tutor diu: “ Bé, llegeix un altre cop la frase.”
?        
Si l’alumne no la pot llegir, el tutor diu: “ Aqui diu….. Què diu?
?        
L’alumne repeteix la paraula i el tutor diu: “ Bé llegeix un altre cop la frase”.
?        
Si ni l’alumne ni el company tutor poden llegir la paraula, aquest últim aixeca la mà per demanar ajuda al mestre. 

Alhora de aquesta activitat es forma cooperativa també la motivació de saber quant va millorar en forma de punts pot ajudar en la millora de comprensió. I alhora és una activitat d’avaluació.Punts:?       Es guanya un punt cada vegada que es llegeix una frase de forma correcta.?       Si cal corregir. També es guanya un punt després de llegir la frase correctament. 

Sistema de registre dels punts: 


?      
El company tutor marca els punts en el full de punts.(Al principi es podria ajudar a marcar els punts assenyalant al final de cada frase, per tal d’anotar el punt en aquest lloc).
?      
Després de llegir una frase de manera correcta, el company tutor diu: “ 1 punt” i l’anota en el full de punts.La idea, de fer company tutor és conseguir models de lectura de referència. Però sempre hi ha d’haver el mòdel de lectura del mestre.

Vols tenir una pissarra digital per 60 euros?amb el mando de la wii

Vols tenir una pissarra digital per 60 euros?amb el mando de la wii

Gener 31st, 2008

Mira, quant les pissarres digitals costen molts diners. Utilitzar la tecnologia que ja està en el mercat em sembla molt bé.

Ho acabo de descobrir a partir del bloc d’en Jordi Pares, bloc que us recomano la lectura. Per cert que el felicito per la qualitat del seu bloc. Xapó.

EL Banc Mundial Europeu pot regular la forma d’entendre l’Educació?

EL Banc Mundial Europeu pot regular la forma d’entendre l’Educació?

L’entrevista que ha fet el presència el sociòleg Stephen ball m’ha agradat moltíssim i encara ho estic digerint. Potser demà o demà passat canviaré el post o n’afegiré un altre. Una de les persones que en parla és el meu amic de la xarxa Jose Martin.

D’entrada el que hem de comprendre que pel que intuït aquest sociòleg es col·loca de forma empàtica amb el que pensen els pares. Aquí no té res a veure a la manera de fer ni de pensar dels mestres.

Segons aquest sociòleg, diu que hi ha dos tendències que influeixen en les polítiques educatives, la Mercantivista, egocèntrica, individualista, privada.liderada pel Banca Mundial Europeu i una altre emancipadora, cooperativa, plural, pública, diversa amb L’Unesco amb l’informe delors.

Són dos maneres de veure l’educació contraposades. Difícil trobar un equilibri en les dos, malgrat seria una solució. Però anem a les famílies. Que entrevista en parla llargament de l’educació que han de donar coma estructura socialitzadora primera. Jo ho reconec em caso el 27 d’abril d’aquest any, convençut amb la meva dona. I un dels projecte comuns més forts són els meus futurs fills. N’hem parlat i ens hem posat d’acord. Volem que els nostres fill sapiguen 5 idiomes, aprengui més informàtica que el seu pare, una art la que li agradi(música, plàstica, dibuix, dança…), i un esplai per jugar amb els altres. Com a pare que cerco? Cerco la millor educació del meu infant, per això el primer que miraria és si la pública que li pertoca és una bona escola. Sinó segur que els meus fills aniran a un privada. Pel fet que la sectorització actual d’escoles no permet l’elecció, fent com diu l’entrevista que provoqui més segregació.

Es normal, si veig que hi ha molta problemàtica(la immigració no vull parla no és problema si està ben acollida) de qualsevol aspecte doncs no portaré a l pública que em pertoca. Que estic fent aquí, doncs creant una escola d’èlit i una escola cada vegada més guetista. No hi crec amb això , però penso amb el futur del meu fill. Evidentment això ho puc fer, perquè sóc d’una classe mitjana amb estudis superiors. Els que no tenen recursos és una roda que es trepitja.

La solució de tot aquest problema, és difícil, és necessita més financiació a l’escola, claríssim. Però també tinc clar que quant sigui jove potser no voldrà prendre part d’aquest projecte, El secretari general de la Ugt va definir molt bé el context de temps del jove actual i de la seva rebeldia.

Però això ho definirà quant estigui a l’Adolescència abans no. Perquè es infant, i a l’infancia no pot definir el que vol en la seva vida, si que pot escollir els joguets que li agraden, però no la seva educació, això ho ha decidit el nucli familiar.

Un altre punt important, és que els infants i joves no es formen, sinó consumeixen títol és veritat. Hem de tendir cap a la cultura de l’esforç, com a pare segurament li hauré d’incetivar les ganes de recerca la veritat és a dir investigar.

Possiblement hi hauria algunes entitats familiars que optarien per què estiguessin amb la multidiversitat, perquè fossin més socials, però la veritat és que això no produeix en el mercat laboral. Evidentment tinc les meves propostes, per tal de que l’educació del meu fill no sigui tan programada, però evidentment demana d’unes polítiques educatives sòlides com:

  1. No baixar les ràtios mantenir-les en 24 amb dos professors dintre l’aula. LLuís Llovet va més enllà.
  2. Aprenentatge Multinivell i Cooperatiu han de ser les màximes dels mestres. Però demana, que la concepció jo sé tu no saps, passi al model Socràtic, jo sé que no ser res. Alhora ara tenim a l’escola una practicant que estava programant una unitat didàctica en una classe a partir de diferents objectius en diferents nens.No personalitzem tant, hem de tendir mateixos objectius per a tothom amb avaluacions desiguals segons les capacitats de cada u. Per tant és importànt construir coneixements a partir del que saps. És a dir la teoria del constructivisme.Ús de Tecnologia 2.0 i fer ensenyament real 2.0 com diu en Donaire, és el futur i és el que permet l’intercomunicació entre els altres.És interessant l’article de L’Enric Gil on parla de l’educació amb els blocs.
  3. El model individualista egocèntric i privatizador que actualment és l model que influeix més als estat provocat pel banc mundial ha d’entendre que també ha de formar liders que no pensin tant amb ells mateixos. Per tant s’ha de cercar l’equilibri. I la Unesco no pot pretendre ser tant humà, l’educació s’ha d’adaptar al moment en que es viu i alhora adaptar al context cultural. La solució passa per un model mixt.

Esperem que L’Enric Canela tardi en donar-me més opinió, deu ni do lo que he pensat. El tema es complex, ja em direu que opineu.

Avui és el dia de la Pau

Avui és el dia de la Pau.

Gener 30th, 2008

ninot de la pauEn moltes escoles, avui es celebra el dia de la Pau. La meva escola no ha estat una excepció. Fa uns dies que ho estem treballant d’una forma senzilla. A través d’un ninot de dos cares, la cara de davant posen la paraula pau en diversos idiomes. I la cara del darrera un desig. Que maco!!! la idea després era d’encadenar tots els desitjos de pau que havien fet els nens. El simbolisme ha estat molt gran, perquè ho hem posat a la verja. Verja signe de pressó i de guerres, ninots signe de pau. La imatge és:

De forma improvitzada per fer-ho em sortit el pati. Em fet una rotllana, i….. algú havia de parlar i m’ha tocat a mi. No sabia que dir en el primer moment. Però la imatge m’ha sorgit de cop. VOSALTRES TENIU A LES MANS LLIBRES I LLAPIS, PERÒ HI HA ALTRES NENS QUE NOMÉS TENEN PISTOLES PER LES GUERRES DEL PAÍS. EL DIA DE LA PAU ÉS L’INTENT PERQUÈ TOTS ELS NENS PUGUIN TENIR LLAPIS I PAPER.

Que creatiu que he estat. En breu publico un altre text que estic reflexionant. Sobre una petita demanda que m’ha fet L’Enric Canela. Estic traïent conclusions molt interessants. Ara vaig a dinar, fins després amics i navegants.

Companys catosfèrics

Per recordar els moments de la catosfera. He enllaçat amb una nova categoria. Totes les persones que he conegut a la trobada. Per cerlebrar el que m’heu ensenyat.

  • Albert batalla
  • Alexis Vizcaino(El senyor de les muntanyes)
  • Carles Oriach
  • En recerca del portàtil òptim
  • Joan viso
  • Jon Kepa
  • Jordi Vilonova
  • José Antoni Donaire
  • Marc Belzunces
  • Sílvia Cobo
  • Xavier Peytibi
  •  Si em deixo algú que m’ho faci saber.

    I evidentment el que més m’ha premiat és donar cara a L’Enric Canela.