14315 Nouvinguts s’han d’escolaritzar. El parlament en parla.

Febrer 8th, 2008

600 classes més, 1.200.000 euros es necessiten per atendre els nouvinguts. És el que vaig dir fa, un dia. El parlament a través de Cdc s’ha parlat. Mai m’agradat la polititzar el bloc però això permet saber que realment és veritat que abans de juny arriben aquest 14315 immigrants. I calen solucions.Us el transcric.

CiU reclama al Conseller Maragall mesures immediates per acollir els 10.000 alumnes nouvinguts que arribaran abans del proper juny 

Irene Rigau lamenta que la improvisació del Conseller respecte a l’anunci de les noves aules d’acollida ha creat més confusió que expectatives entre polítics i ensenyants  

La diputada del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Irene Rigau, ha interpel·lat avui al Conseller d’Educació, Ernest Maragall, sobre les polítiques d’escolarització dels alumnes procedents de països estrangers. En aquest sentit i atenent informacions aparegudes avui en un mitjà de comunicació, la diputada nacionalista ha demanat al Conseller “quines mesures s’han pres per atendre les necessitats dels 10.000 alumnes nouvinguts procedents del reagrupament familiar, que està previst arribin a Catalunya fins al proper mes de juny”, segons dades de la Delegació del Govern.Davant la manca de resposta del Conseller, Irene Rigau ha lamentat la “improvisació constant” del Conseller Maragall, ja que “fa temps que des de CiU advertim que s’ha d’estar preparat pel reagrupament familiar, un fet que es pot preveure amb temps”.Segons Irene Rigau, “la mateixa improvisació amb la que ha actuat Ernest Maragall presentant el projecte de creació de les noves aules d’acollida”, una mesura que podria comptar amb el suport de CiU, ja que el passat mes de desembre, Artur Mas ja va reclamar nous programes per a facilitar la integració dels alumnes nouvinguts.La diputada nacionalista ha lamentat, però, que Ernest Maragall “hagi anunciat aquesta mesura sense haver-la meditat, sense haver-la definit, ni acotat i sense haver-la consensuat políticament”, la qual cosa li ha suposat “reaccions en contra per part dels seus socis de Govern i dins del seu propi partit”.Rigau ha acusat el Conseller d’Educació de “començar la casa per la teulada” i li ha recriminat que “anunciï mesures que no estan encara definides”, perquè “lluny de crear expectatives de futur, ha obert un debat innecessari i ha creat gran confusió entre les forces polítiques i entre els ensenyants”.Segons Irene Rigau, “calia donar aire fresc a la situació dels centres, però vostè ha creat tal corrent d’aire que ara tothom veu amb temença la mesura”. Rigau ha reclamat al Conseller Maragall “efectivitat i prou improvisació” i li ha advertit que “vostè ha anunciat la posada en marxa del seu projecte sobre les noves aules d’acollida pel mes de setembre, però l’arribada dels 10.000 nous alumnes anunciada per la Delegació del Govern es produirà abans de l’estiu” i en aquest sentit Rigau ha reclamat que “posi en marxa mesures de manera immediata”.  

Parlament, 7 de febrer de 2008CiU proposa mesures alternatives als centres específics per als nouvinguts que defensa el Conseller Maragall  

Rigau proposa elaborar un informe per avaluar el model actual d’acollida i afavorir la proporció d’alumnes immigrants entre centres públics i concertats, entre d’altres

La diputada del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Irene Rigau, ha presentat al Parlament de Catalunya una Moció, en la que proposa “6 mesures concretes, per tal d’afavorir la integració dels alumnes procedents de països estrangers, que s’incorporen al nostre sistema educatiu un cop iniciat el curs”, mesures que, segons la diputada nacionalista, “volen ser una alternativa als centres específics per als nouvinguts  que proposa el Conseller Maragall”.Irene Rigau ha destacat, que “al llarg del curs actual s’estan incorporant a les escoles catalanes milers d’alumnes estrangers com a resultat del reagrupament familiar”. De fet, tal com ha recordat Rigau, “la Delegació del Govern ha advertit que abans del proper juny arribaran a Catalunya 10.000 nous alumnes, sense que el Departament d’Educació hagi previst mesures concretes per a la seva integració, tal com vam poder extreure de les respostes del Conseller Maragall en el darrer Ple”.  Irene Rigau ha destacat també, que “des de CiU hem proposat en diverses ocasions implantar programes específics per complementar la missió de les aules d’acollida”, però els nacionalistes també han advertit sobre “els perills que poden comportar els centres específics per als nouvinguts que proposa el Conseller Maragall, pel fet de tractar-se d’espais segregats dels centres educatius”.Davant del debat que s’ha obert al voltant de la proposta del Conseller i tenint en compte que “calen mesures urgents i no podem esperar a setembre, quan esperem un alt volum de nous alumnes abans de l’estiu”, la diputada nacionalista ha presentat al Parlament 6 mesures concretes, que es debatran en el proper Ple: 

1.    Encomanar al Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu un “informe d’avaluació global del model actual d’acollida escolar que permeti identificar els perfils d’alumnes susceptibles de rebre programes específics”. Els programes específics educatius s’hauran “d’impartir en espais d’acollida no segregats físicament dels centres educatius i tindran caràcter temporal”. 

2.     “Dotar d’aules d’acollida als centres concertats” en totes i cadascuna de les poblacions que l’escolarització dels nouvinguts sigui compartida de manera equilibrada. 

3.     “Redefinir la ràtio dels grups aula dels centres acollidors” per poder integrar els nouvinguts i atendre adequadament al conjunt de l’alumnat 

4.     “Garantir que la ubicació dels nous centres públics i l’increment d’oferta a la concertada afavoreixi una adequada proporció de l’alumnat” en les poblacions que compten amb un alt percentatge d’immigrants. 

5.    “Enfortir la coordinació del centres educatius dotats d’aules d’acollida, amb els Plans d’Entorn, els Plans de Desenvolupament Comunitari i les Escoles d’Adults” i alhora complementar amb “ofertes formatives i lingüístiques de caràcter intensiu en períodes no lectius”. 

6.     “Assegurar l’oferta de serveis d’orientació escolar i vocacional als alumnes adolescents nouvinguts” per afavorir la seva futura inserció professional com a garantia d’integració social. 

Parlament, 8 de febrer de 2008 

No conec la resposat d’en Maragall però m’agradaria saber-la. Buf!!!!! com el sistema pot acollir tanta gent.

La vaga fa que s’incompleixi el dret de l’escolarització

Hom curiosament pensa que les direccions de centre, estant ben informada de tot el que repercuteix una vaga. I es fa preguntes que a vegades no tenen cap i peus. Així que vaig a respondre jo tres preguntes que la gent es pregunta quan sorgeix una vaga.

1.-Potser vinculant una vaga, per claustres, per assemblea…? Exercir el dret de vaga és personal. I no cal dir-ho anteriorment al dia de la vaga. Per tant no potser vinculant. En molts claustres es demana si faràs vaga. Jo crec que s’ha de dir de forma personal al director i no públicament.  Això repercuteix al esquirolisme

2.-Pots afirmar que no hi haurà classe aquell dia? Aquest hi haurà implica prohibició en cap cas tu, pots prohibir la escolarització d’un infant. Però si pots dir que el tutor no hi serà i per tant no hi haurà ensenyament en aquella aula però afegint i molts cops, s’oblida a dir que el centre romandrà obert ja que en cap cas es pot tancar. No es pot negar cap alumne a venir.

3.-L’Ampa pot posar monitors en substitució dels mestres? No! l’únic òrgan que pot afirmar un Sí és la  unanimitat  del consell escolar. Una Ampa per si sola no pot dir que contractarant monitors.

Segurament, molts centres en aquest moment estant atemptant contra el dret de l’escolarització. Per no dir les coses clarament. Jo entenc que la responsabilitat que tenen els directors permetre que vinguin tots els nens és molt gran, per això ho fan, i perquè el departament no diu les coses clarament. Alhora el que més em preocupa és en casos com el vel del col·legi Annexa, llavors Sí que surt el dret de l’escolarització, en canvi ara segurament no en farà propaganda.

600 classes més es necessiten per atendre els nouvinguts

Febrer 7th, 2008

534 classes més es necessiten per atendre els nouvinguts. Les polítiques són subjectives, però les matemàtiques no. Avui el Periodico ens ho recorda, la font és la subdelegació del govern. Exactament s’espera que entrin en el sistema educatiu català 14175 alumnes més. Pot el sistema actual aguantar-ho? Com a membre del Consell Municipal de Girona . Tinc al meu abast les dades d’escolaritació i l’ocupació actual de la majoria de col·legis i instituts és de més de 100%. Seria demigrant pel sistema educatiu augment del famós 10% de les aules en cas de necessitats educatives especials.

Que voleu que us digui els números canten. Si agafem aquesta xifra 14175 ho partim per 24 alumnes que és el que dicta la llei dóna exactament 590 classes. Això representa uns 600 tutors més. En un moment en que no hi ha mestres, per tan licenciats de filosofia, química o història podran accedir a fer de mestre. Ho recordo en aquests post.

de fracàs. D’immigració ultimament s’ha parlat molt. En José Martin i en Lluís llobet tenen post molt interessants. El meu també us pot donar el que penso. 

Senyors, crec que ha arribat el moment de pensar com acollim aquests immigrants. No sé si les escoles i instituts els tenim preparats. Potser ja necessitem que hi hagi el doble d’aules d’acollida. Propostes de solució:

1.-Augmentar en un període de 4 anys un augment considerable de places de magisteri. Per tal de poder donar estabilitat el sistema educatiu, i no allargui més de 5 anys.

2.-Les escoles d’immigrants, potser el nom és incorrecte, però una acollida integral per tal que l’immigrant aprengui les mínimes paraules per poder relacionar-se crec que és necessari. No funciona només amb les aules acollides. Crec que estant col·lapsades.

3.-Una previsió d’escoles noves, crec que el model de moduls prefabricat i barracons no és la solució. Els ajuntaments amb educació han de començar a plantar cara aquest creixement.

4.-Financiació igualitària, neix una nova classe de marginació en que forma part la gent pròpia del nostre país. EN venir persones que no tenen res, pot provocar que les ajudes només vagin per elles. Haurem de buscar un model de financiació que ajudi  a la classe obrera. Buscant un model financiació més porporcional.

5.-Cumpliment total del pacte nacional d’educació el 6% de la financiació ja ha d’estar a les escoles.

6.- No rebaixar les ràtios de 24 alumnes, sinó dos mestres dintre l’aula en la mitat d’hores lectives. Per aprofundir en allò que recolli el projecte educatiu de centre.

7.-Formació al professorat per acollir la multidiversitat que anirà en augment. La pedagogia multinivell, i cooperatiu ha de començar a ser un model pedagògic de totes les escoles.

Prou de divagacions, el departament ha d’actuar.

6 motius clars per anar a la vaga.

Febrer 6th, 2008

Fins ara no m’havia posicionat molt fermanent a la vaga. Però els fets que m’han succeït avui han provocat la meva beligerància sobre el tema. Aquest matí tenia claustre de professors, i la directora amb l’excusa per veure si havíem de venir els nens o no ha demanat davant de tothom un a un qui volia anar a vaga. Ho he trobat jo, una mica de violència fer-ho d’aquesta forma. Així ho he fet constar, ja que crec que és un dret individual i que ningú n’ha de fer res.

Finalment un per un ho anat dient. Jo m’he negat a respondre, i he enviat una excusa dient que li diria demà. Més d’algun del claustre m’ha demanat que ho havia de fer públic. Jo m’he tancat. Per defensar aquesta postura de llibertat. La directora en aquest cas, ha sortit a socorrem dient que estava amb el meu dret.

A la tarda he tingut la fortuna de poder conversar amb els companys de la Fete-UGT on hi havia la Dolors Bassa (La veritat que he trobat una persona molt humana espero que aquest nou càrrec dintre la UGT segueixi amb línia del seu discurs social. On m’han aclarat diverses idees que no tenia clara.) Aquí us dic el que penso actualment.

1.-S’ha d’anar a la vaga perquè Sí que hem de defensar que el director pugui triar alguns personal per tal de complir el seu projecte. Però un 40% tal que proposa el departament és excessiu.  Una cosa és l’escola pública i l’altre la concertada. Fer mixtos pot provocar un entrepà incoherent  en el sistema educatiu.

2.-Autonomia Sí,  Però no ha de ser una autonomia comparativa entre centres. Que busqui el elitisme. Sinó una autonomia de gestió a partir del context en que es trobin.

3.-Autoritat del Director Sí, però no totes les funcions. L’escola ha de ser portada de forma democràtica. Sinó com es poden portar projectes de centres. Dictats pel director? aquí hi ha la incoherència de les bases. Però si que el director amb inspecció han de lluitar per l’absentisme i per les conductes disruptives dels alumnes.

4.-La culpa la tenen els mestres! com qualsevol sistema evidentment que en tenen part de la culpa. Però tota no! en les bases sembla que la culpa que falli el sistema és per culpa del professorat. Hi ha d’altres factors. Perquè a Catalunya tenim la financiació d’educació inferior d’Europa! perquè no s’aplica el pacte nacional d’educació. I es dóna ja el 6% del PIB com toca.

5.-Les Bases curiosament són abstretes del PSC, ERC, ICV  tots tres partits es consideren progressistes i d’esquerres. Aquí no hi ha pacte sociovergent. Aquí hi ha una política d’esquerres que és de dretes. Aquí hi ha una incoherència total del tripartit. Com la poden defensar? Hem d’anar la vaga perquè totes les forces polítiques han d’anar unides per què l’educació és cosa de tots.

6.-L’equip directius han de ser professional de dintre la mateixa comunitat. Amb elecció democràtica per tal que puguin fer un projecte comú entre tots. Però el que no potser és que hi ha gestores privades on el funcionariat públic sigui els seus recursos

La sisena hora a la Universitat

Febrer 4th, 2008

La sisena hora a la Universitat és la transformació de la supressió de les diplomatures de 3 anys a licenciatures amb 4 anys. Amb això L’estat i l’opinió pública ens l’ha venut com el procès de bolonya. Però no és cert.

Només cal mirar la universitat internacional de París(França) on es veu que la licenciatura per França és de 3 anys. Però la idea no era de reunificar els criteris? Que passa que França no ho està fent? És important fixar-nos que el model és ja adaptat al que parlem a Espanya en la única diferència un any més.

Sorpresament he trobat una pàgina on parla dels diferents sistemes universitaris d’Europa la meva sorpresa, és que allà et pots fer una diplomatura en dos anys. Cosa que a Espanya no t’ho permeten. És a dir, perquè aquest any de desfasament?

La única explicació que li dono, és que a Espanya hi ha moltes universitats petites i per mantenirles necessiten que siguin les diplomatures a 4 anys. Per tant a Espanya escalfem més la cadira i tenim els pitjors resultats. Alhora en el procès de bolonya s’està amagant aquest fet. Recomano a tots els estudiants que s’en vagin a Europa a Estudiar, acabaran abans i tindran millor formació.