Category Archives: política

Reflexions sobre els polítics i les seves accions

FUTURA LLEI D’EDUCACIÓ

Avui he estat navegant per internet i m’he trobat la pàgina web del sindicat CGT, allà he trobat un article interessant sobre  sobre la sisena hora. En aquest mateix article, descobreixo que en la llei d’educació es demana que els monitors de menjadors siguin del sector públic. D’entrada això ara com està organitzat les empreses de lleure ho trobo molt inviable.

Però en els cursos de monitors que realitzo com a docent de dos seminaris, NOVES TECNOLOGIES APLICADES A L’EDUCACIÓ NO FORMAL I MENJADOR ESCOLAR. Em fan veure que tenen pocs recursos i que les ràtios són a vegada 1 sobre 30. En canvi a les Associacions de lleure els fan 1 monitor 10 nens. El que podria contemplar la llei d’educació és que les ratios de lleures passesin als menjadors escolars, això Sí, caldria una financiació o ajudes al menjador escolar, perquè possiblement el menú pasaria a costar 9 euros. Però inclouria el menjar i els monitors.

En aquests seminaris on explico el menjador ideal us passo els apunts els monitors que parlo ja em dieuen que és utopia. En definitiva el que demano és que el monitor sigui un professional més dintre l’escola.

És a dir, que la futura llei d’educació englobi tots els àmbits educatius.

PREGUNTA AL CONSELLER D’EDUCACIÓ?

El document de l’estat actual d’educació a Catalunya presentat aquesta setmana a la premsa hi ha una proposta de solució interessant: 

 Augmentar molt significativament la inversió pública en educació, de manera sostinguda en els propers anys, prioritzant les etapes i elements del sistema educatiu que més ho necessiten. En concret: les etapes infantil, secundària, superior i d’adults. 

No m’ha sorprès gens que aquest punt no aparegui la escola primària on  s’hi aplica la sisena hora.La quantitat no és qualitat. I en primària això es demostra, quan a nivell general s’augmenta la financiació, però NO PER DONAR RECURSOS A L’ESCOLA SINÓ PER RESPONDRE
LA SISENA HORA.
 

Una dada verídica és que estem a la cua d’Europa en Financiació, a la cua de fracàs escola, per tan hem de buscar solucions realistes i no propagandístiques que s’apliqui ja el pacte nacional d’educació per tal que no sigui sinònim de la sisena hora. M’alegro que el conseller d’educació augmenti 250 places de mestres a les universitats(ho trobo insuficient), però la pregunta oberta que li faig és: D’aquí 3 anys no surten mestres, Com s’està gestionant perquè no hi hagi problemes a les escoles?

EDUCACIÓ A CATALUNYA PROPOSTES PER MILLORAR LA SEVA QUALITAT

Avui he estat pensant que moltes vegades només cerquem la crítica constructiva negativa, i no propostes clares i concretes per solucionar-ho. En el document de L’estat Actual de L’educació ressenyat anteriorment amb els meus articles, també afirma propostes que he intentat concretar breuement, en negreta pensaments que m’han sorgit:
1.Accelerar el desplegament del Pacte Nacional per a l’Educació més enllà de la sisena hora, traslladant a la població en general i a la comunitat educativa en particular la necessitat de donar prioritat a l’educació i de tenir consensos fonamentals al voltant d’aquesta temàtica.
El pacte nacional D’educació té un gra, aquest gra és el seu sinònim LA SISENA HORA, anem més enllà d’aquesta proposta executada pel Psc perquè el tenien en el seu programa electoral. Fixem-nos que en la privada concertada ja es feia. Els grans temes de País els partit polítics haurien de deixar les seves diferències, no pot ser que en un període de 15 anys tinguem 3 lleis totalment diferents, logse, loce, loe… Provocant que en el sistema educatiu, hi hagi les tres lleis aplicant-se, perquè manca de temps de començar aplicar una altre.

2. Promocionar el valor de l’excel·lència i de l’equitat en educació entre la comunitat educativa i la societat en general. La societat domina la llei del mínim de l’esforç. Cada vegada més, és parla sobre la cultura de l’esforç. La societat i l’escola, han de començar a promoure l’esforç com a valor.

3. Augmentar les mesures de reforç de l’aprenentatge de les matèries instrumentals, de manera molt especial, entre la població escolar amb majors dificultats. En la constitució ens diu que tothom té el dret a l’educació, per tan tothom té el dret de ser alfabetitzat, però segurament ja hem d’anar més enllà de les matèries instrumentals, i començar a parlar de l’Alfabetització de les Tics.

4. Incrementar les mesures de suport dels alumnes amb dificultats a l’escola i a l’institut. MESURES aquesta és la paraula, el problema de la primària és que no s’han donat recursos ni mesures sinó s’han donat HORES. La quantitat no és igual a la qualitat d’educació.

5. Impulsar l’educació d’adults, no només entesa des de la perspectiva de l’educació de base sinó també com a formació continua en el mercat laboral i com a formació personal per ampliar el bagatge cultural propi. En l’informe Delors(he trobat per internet un resum us ho enllaço) Aprendre a Aprendre és un pilar de l’educació. Molt cops es pensa que la formació només ha de ser per les etapes universitàries, institut, escola, hem d’anar més enllà, cap a una concepció de formació Continúa. On l’estat doni facilitats per donar una formació de qualitat.

6. Millorar la qualificació de l’ocupació i combatre la precarietat des de l’Administració pública i des del sector empresarial. La relació empresa pública i privada, sempre ha estat conflictiva. Hi ha molts retractors de l’empresa privada. Però la veritat és que segurament una demana l’altre. Han de començar a ser un sol agent educatiu, per tal de donar una formació de qualitat.

7. Impulsar un gran acord entre sector públic i sector privat sostingut amb fons públics per respectar el principis d’equitat i de llibertat d’elecció de centres. Segurament la societat catalana hi ha un escissió, entre el sector públic i privat. Segurament sempre i serà. En aquests moment soc membre del Consell Municipal D’educació, i les dades d’escolarització que em van passar, eren que un 42% de la població estava en les concertades. Aquesta dada és molt significativa, d’entrada dir que l’estat li surt a compte la concertada, perquè sinó demanaria la entrada de més funcionaris i duplicar el sistema educatiu. El DRET A ESCOLLIR, és un dret essencial, hem de cerca métodes per poder afavorir-ho.

8. Potenciar la imatge del Servei Públic en Educació. Sens dubte, que el sistema públic d’educació, està desvalorada. Cerquem-la com el se valor és la educació Universal. Cerquem recursos i mètodes per millorar la educació.

9. Augmentar molt significativament la inversió pública en educació, de manera sostinguda en els propers anys, prioritzant les etapes i elements del sistema educatiu que més ho necessiten. En concret: les etapes infantil, secundària, superior i d’adults, els contractes-programa, la formació del professorat i l’avaluació de professors, de centres i del conjunt del sistema educatiu. No m’ha sorprès gens que aquest punt no aparegui la escola primària on s’hi aplica la sisena hora. Com he afirmat abans, la quantitat no és qualitat. I en primària això es demostra, quan a nivell general s’augmenta la financiació, però NO PER DONAR RECURSOS A L’ESCOLA SINÓ PER RESPONDRE LA SISENA HORA.

10. Millorar la formació inicial del professorat i el procés d’accés al lloc de treball. Davant la necessitat de mestres s’ha d’augmentar el nombre de places a les UNIVERSITATS, en 250 que es creuen el següent any ho trobo insuficient i arriba tard. Aquest any magisteri comença a pasar de 3 anys a 4 això vol dir que hi ha un any que no entren mestres. Per tan aquesta mesura s’hauria d’haver aplicat fa dos anys.

11. Millorar la formació permanent del professorat i canviar el model actual. En aquests el fet que la formació compti com a punts en la teva carrera provoca LA CONSUMICIÓ DE LA FORMACIÓ, per tal de tenir punts. No es genera l’afany de recerca, s’ha de canviar realment el model actual.

12. Incrementar l’autonomia de centres escolars públics, tant en els aspectes pedagògics i organitzatius com en el referit a la contractació del professorat. Aquesta mesura ha d’anar acompanyada d’una clara i real professionalització dels equips directius (molt especialment del director o directora) per gestionar adequadament aquesta autonomia escolar. Autonomia, per mi es palla, en el fons l’educació és un caramelet massa maco per donar molta autonomia a les escoles, és vol controlar i dominar, encara que no s’afirmi. El cas més clar és el de L’ANNEXA DE GIRONA, en el seu reglament de règim intern apareixia, que no es permetia el vel a l’escola, aprovat en el departament d’educació i quan hi ha problemes EDUCACIÓ ho controla tot.

13. Reforçar una cultura d’avaluació del sistema educatiu transparent, rigorosa, independent i al servei de la societat. Complicat, però estaria molt bé. Quan es mesura les competències bàsiques no haurien de ser els mestres sinó professionals externs.

14. Impulsar la millora de la recerca educativa promovent, tanmateix, la seva valoració tant entre la comunitat educativa com entre la població en general. INVESTIGACIÓ, ho trobo tan a faltar m’agradaria tan recerca, però el model de formació actual no ajuda. Em sembla que hi ha moltes coses per pensar sobre educació.

Els ajuntaments hauran de reservar sòl per situar-hi nous centres de culte

Hola aventurer

Aquesta notícia em sorprenc significativament. Entenc que s’hagi de regular els centres de cultes, però el que no entenc és perquè s’hagi de guardar sól públic per fer centres de cultes. I penso molt amb les associacions que neixen, que molts cops s’han de buscar la vida per poder reunir-se en un local adequat.

També em sorprenc molt que un govern que es diu Laic i progressista, faci reservar sòl públic per atendre aquesta demanda. Facilitar entenc que s’hagi de facilitar. Però que s’espavilin a cercar un espai com les Associacions que molts cops, l’únic que cedeixen els ajuntament a les entitats és un despatx.És  una incoherència d’uns grups polítics que es diuen laics. Sí que hi ha el dret de llibertat religiosa. Però també hi ha el dret d’Associacionisme i no es donen tantes facilitats per trobar un espai de reunions i de actes, perquè aquesta diferència?

El procés de bolonya

Hola navegant

Estava llegint aquest article sobre que els estudiants estant fent vaga, per la implantació de bolonya. 

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2630337

La veritat és que és una declaració típica dels estudiants des de fa 10 anys. El finançament públic i la derrogació de la Lou. Però més enllà d’això el que em sorpren més és que es diu que el procés de bolonya, es per rendir-nos als crèdits europeus, però en contrapunt, les carreres universitàries d’arreu d’europa són de tres anys, i aquí en canvi les acabem transformant en 4 anys.  Això implica que fer la carrera a França és farà més ràpid que a Catalunya. La única explicació que dono d’això és degut a la gran quantitat de Universitat Petites que existeixen a Espanya, per alimentar-les han passat les diplomatures als 4 anys.

Cap a quin model universitari anem?

La sisena hora

LA SISENA HORA, EL MÓN DEL LLEURE I EL TAPAFORATS

La sisena hora és un cas clar de solució equivocada a un problema inexistent. Aquesta frase extreta d´en Salvador Cardús ens resumeix el que és la sisena hora. Després d´un any d´aplicació on historiadors, matemàtics, filòlegs estan fent classe a P3, em pregunto realment pel sistema educatiu. Deixo la resposta a la vostres mans. Si abans la figura del mestre ja no es valorava com es pot valorar si hi ha intrusisme de manera oficial. Ara tothom pot fer de mestre? Ningú ho diu i em pregunto si els professors de secundària(d´història, pedagogia) exercint a primària cobren igual que els mestres… No hi ha ningú que m´hagi respost aquesta pregunta. També hi ha un silenci perquè la manca de mestres durarà anys i anys i ningú diu que el 2010 no sortirà de les universitats cap mestre per culpa del procés de Bolonya. Per què aquest silenci? Tenim un tap de forat a les escoles, allà on els infants no poden tenir mestres, les escoles tapen el forat amb els monitors de lleure. Aquella hora que tenen de guarderia els d´infantil per esperar els de primària, vinga tapem-li el forat amb els monitors de lleure! Així un model educatiu complementari a l´escolar s´acaba convertint en un tapaforats. No m´estranya que moltes vegades els monitors no sàpiguen veure que són realment educadors.