Avui és la meva última nit a Granollers, capital blocaire en aquests tres dies. Demà m’espera l’acció si s’ha de dir bloc o blog. Però el que acabo de veure visions és el vídeo de tv3 on parla de la catosfera. Potser volen estudiar la reacció de la catosfera en donar prioritats a uns i el·liminar els altres.

Abans de dir res val la pena veure les reaccions dels principals bloggers que han postejat ja:

Enric Canela amb el seu post la catosfera un èxit i tv3 una vergonya el nom ja ho suggereix. Un dels mateixos ponents del matí Carles Puigdemont ha estat rotund la visió sectària de tv3 de la catosfera .

És que justament per mi els que han estat millor Raül Romeva (ICV) i en Carles Puigdemont (CDC). Us passo el vídeo que han fet aposteriori. Ja que ells són els que han creat discurs polític blocaire i no electoralisme.

Ahir es va presentar un estudi de la UOC, sobre l’ús de les tics a l’escola i a l’institut. La veritat que deixa al descobert com està el nostre sistema educatiu. L’estudi es realitzat per la PIC(projecte d’internet de Catalunya) que depen de la Uoc.El títol d’aquest monogràfic és L’escola a la societat de la Xarxa:Internet a Educació primària i secundària.

Abans d’arribar a les conclusions es interessant descobrir com està a Europa que en el capítol 3 d’aquest informe ens abtreu uns gràfics interessants:

La freqüència o proporció d’hores lectives en què el professorat i l’alumnat dels centresd’educació primària i secundària de Catalunya utilitzen Internet amb finalitats educatives ésfrancament baixa. Pel que fa als alumnes, voldríem destacar que un 37% del total, en el momentde fer l’estudi, encara no havia fet servir mai Internet en hores de classe; si hi afegimels que la feien servir menys d’una vegada al mes, tenim que gairebé un 60% de la poblacióescolar de Catalunya no utilitzava Internet d’una manera mínimament rellevant a la seva escolao institut. Els que utilitzaven Internet d’una manera apreciable (com a mínim un cop persetmana) no arribava al terç del conjunt de la població escolaritzada.Aquest baix nivell d’ús per part dels alumnes és conseqüència de la poca utilització per partdel professorat. Prenent com a referència representativa els grups classe seleccionats pera l’estudi, el 71,2% del professorat que hi feia classe no utilitzava Internet mai mentre eraamb ells. Només prop d’un 15% del professorat utilitzava Internet a les seves classes ambuna freqüència quinzenal o superior. La mitjana d’hores al mes que el professorat feia servirla xarxa en les seves classes era de 0,88. Si en comptes d’Internet ens referim a les TIC engeneral, la mitjana era 2,02 hores mensuals, clarament per sota de la mitjana dels païsosde la UE 15.TOTAL ESTEM A LA CUA EN L´ÚS DE LES TICS RESPECTE A EUROPA. Curiosament som els que més financiació s’ha realitzat d’educació a nivell d’europa, però en resultats no es descrimina res. Segurament podríem dir per dos grans motius, la gran immigració i la manca d’un mestre especialista d’informàtica als centres escolars. Com vaig dir fa uns dies s’ha de redefinir el concepte coordinador de Tics.Una altra dade que em sembla significativa és la de nombre d’estudiants per ordinador, que també cita en l’estudi.

En relació amb la formació oficial203 que els professors han rebut sobre l’ús d’Internet, pocmés de la meitat dels professors que no han rebut formació oficial utilitzen els ordinadors al’aula. Els resultats també indiquen que no hi ha relació entre l’ús dels ordinadors i Internetamb els estudiants i l’edat dels professors.Respecte a la ràtio d’estudiants connectats a Internet, en general les escoles de primària estanespecialment ben equipades, tant d’ordinadors com de connexió a Internet, i el nombred’alumnes per ordinador és més elevat quan l’ordinador està connectat a Internet, especialmenta Dinamarca, Luxemburg i Finlàndia (entre 4-6 alumnes per ordinador i entre 6-10 alumnesper ordinador amb connexió). Tanmateix, Alemanya, Grècia i Itàlia estan bastant persobre de la mitjana d’alumnes per ordinador a nivell europeu, amb connexió a Internet o sense,que varia d’entre 20-30 estudiants per ordinador i 50-80 estudiants per ordinador amb connexióa Internet. En l’àmbit espanyol el nombre d’estudiants és d’11,2 alumnes per ordinador,i de 30 alumnes per ordinador amb connexió.Pel que fa als centres de secundària, el nombre d’estudiants per ordinador connectats o noa Internet, és més favorable que a primària. La ràtio és especialment baixa a Dinamarca iSuècia (2-4 alumnes), i per contra la més alta la tenen Grècia, Espanya i Portugal (25-39alumnes). Aquestes dades són objectives, i educació haria d’intentar solventar-les. És molt important la formació del professorat cap aquest camp. I recordar que no és el mateix dominar les tecniques, sinó també ensenyar-la.

De la imposició a la participació. Ara des de una forma institucional, el conseller d’educació ens invita a particpar en aportacions d’aquesta llei. Jo només espero que les aporticipacions es tinguin en compte i no només siguin per quedar bé, i després fer el que volen el PSC o PSOE. la pàgina web oficial és la següent. http://www.gencat.cat/educacio/llei_educacio/index.htm. Les bases les podeu trobar clicant aquest text. Espero que la societat catalana s’aboqui a participar. En la mateixa web diu que es ponden enviar a llei.educacio@gencat.net. Ànim perquè l’educació sigui equitativa i excel·lent.

Portem un dies, que per fi la educació està de moda. Ja era hora, perquè crec que havíem arribat en un moment on hi havia indiferència sobre el valor de l’educació. Ahir el president Montilla en el debat de tv3, va fer les mateixes afirmacions de sempre. Que des de que havia el govern tripartit s’havia financiat 40 vegades més, segurament és innegable això, però ahir, segons Montilla, aquest diners s’han utilitzat per reduir ratios, per fer més aules d’acollida i per millorar el sistema educatiu. Quan la entrevistadora li va dir que no era cert, sinó que era per respondre la Sisena Hora no va comentar res!Em sembla que el govern no coneix la realitat del dia a dia de l’escola. 

Em sorprèn perquè s’està fent electoralisme sobre l’educació. Alhora em sorprèn les declaracions en que s’està buscant un model de competitivitat entre les escoles. No es model que a mi m’encanti, si un dels elements de la escola inclusiva és compartir recursos a l’escola, el fet de provocar la competitivitat també pot provocar la desconfiança entre escoles. També es va parlar de l’informe Pisa. Sorpresa un altre cop no va contestar la pregunta que li feia dient que era un informe de l’any 2003-2004, i que no s’havia de donar importància com que ja s’estava donant recursos a l’escola segur que havia millorat deia en Montilla. Però l’alegria és molt gran, en despertar-me aquest matí i descobrir que havia un avanç de l’informe Pisa del 2006, on es contradiu que major financiació provoqui millors resultats. Això és un fet verídic que comprova els meus arguments. Ja he dit anteriorment que l’augment de financiació gran part ve per donar resposta a la sisena hora. Això provoca que hi ha molta financiació però s’ha gestionat de forma molt i molt mediocre. Un any després de la sisena hora, no veig cap crítica positiva sobre ells. És evident que es necessiti financiació però ben gestionada.

Anem a l’informa Pisa del 2006, és un avanç ja que la setmana que ve sortirà oficialment l’estudi. Però l’article que ha sortit a la revista Magisnet no dóna dades gaire agradables. Espanya està estancada segurament provocat perquè cada ministeri d’educació de l’estat espanyol, vol crear una llei pròpia. En el sistema educatiu actual, hi ha 3 normatives que s’estan aplicant arreu de l’estat. És a dir, hi ha escoles que encara estan aplicant la logse, d’altres que aplicant la loce i d’altre la loe. Alhora se li ha de dir al Sr President que Catalunya baixa en formació en tècnica respecte a les altres comunitats. Per tant crec que hem de començar a fer un realisme de la situació actual de l’escola i observar Alemania que en veure els problemes que tenien respecte l’informe Pisa tota la societat es va posar a revisar el seu model educatiu. Prou electoralisme i intentem aconseguir el consens.