Educació Sexual

L’alarma que hauria d’haver produit aquesta notícia no s’ha produït per res. “17 noies de 16 anys d’un institut de EUA estan embaraçades per un pacte entre elles”. A Espanya s’ha passat de la repressió franquista a una estat de llibertat total, les nostres joves comencen la sexualitat cada vegada més aviat impulsades per la permisivitat que hi ha actualment en la nostra societat.

Tot està permès, el diàleg en les famílies sobre aquest tema no existeix. L’home i la dona s’han convertit en una presa per fins sexuals. No és així? Aquest termes a nivell públic costa molt de parlar seriament, i l’únic que hi ha és la informació. La veritat que els nostres joves no es poden queixar estan sobreinformats. Però com estan educats? Segurament caldria afirmat que estan informats no educats, i el paper d’un educador sexual hauria d’estar a l’alça, i en canvi no ho està.

El tema de la sexualitat a les aules és complicat penso que en determinats moment a l’aula seria interessant fer una educació diferenciada. Per poder parlar tranquil·lament sobre aquests temes. S’ha de d’educar cap a una responsabilitat que comporta el sexe. Ets capaç d’assumir aquesta responsabilitat? No t’arrepenteixes després de fer el sexe amb una persona desconeguda? La meva humil opinió és que hem de plantejar dubtes, no informar tant és la clau de l’educació sexual. Que ell/a pugui respondre les preguntes a partir del seu propi discerniment. Explicar lliurament les diferències de l’home i de la dona desde un punt de vista antropològic. Fixeu-vos que en la nostra societat actual que ho expliqui una dona segurament no passarà res, però que ho expliqui un home li diran matxista.

Us transcric les notícies sobre aquest fet:

1.-Terra

2.-Notícia anglesa.

FI DE CURS!

Avui s’acaben les classes, és interssant descobrir les paraules de L’ernest Maragall dient unes xifres que mostra com està l’educació el nostre país.

Aprofitant el procés d’elaboració de la llei d’educació de Catalunya (LEC), el Departament d’Educació vol posar fi a aquesta inestabilitat –en un 46% de les escoles i instituts la meitat dels docents és provisional, i en un 11% no hi ha cap mestre fix– mitjançant tres fórmules de concursos que permetran disposar de professors més adequats al projecte educatiu.

En els últims tres cursos, un 40% del total de la plantilla –és a dir, 38.712 professors d’un total de 64.829– ha canviat de centre educatiu en algun moment per impartir les seves classes, i pels pròxims dos anys es preveu que uns milers més de professors també vagin a un altre centre. Les raons han estat o són diverses. Són docents interins o disposen d’una plaça en comissió de serveis o bé provisional.Ara ho descobreixen que passa això? En fi és una dada positiva pel sistema educatiu que ho intentin arreglar. L’excusa de la LEC amaga dos motius que ha provocat aquesta provisionalitat:1.-La sisena hora.

2.-Per la quantitat d’escoles noves que s’han fet en els últims 5 anys per l’augment de nouvinguts.

La lec no ha de ser una excusa per arreglar això. Sinó que s’ha d’intentar arreglar per l’any que ve. No esperar que s’aprovi la llei que tracta tantes disputes.

CDCS, CIU, CDC, UDC, SOCIOVERGENCIA, CRC

Juny 18th, 2008

Obro un altre tall de notícies a mode de fragments de la catosfera, de com està anant el 15 congrés de Convergència. Les mirades estan també aquest congrés ja que sembla que les relacions entre CDC i UDC estan totalment questionades. En part és normal L’Artur Mas s’ha acostat a l’esquerra per tal d’agafar complicitat amb ERC provocat per diferents moviments sobiranistes que s’estan donant a CDC. L’exemple més clar va ser el gener de l’any passat en que es va proposar que CDC pases a ser CDCS.

El que ha quedat enrrera és la sociovergencia que per molts després de les eleccions donaven per una possibilitat molt gran. sembla que en el proper congrés el que està en debat és la FEDERACIÓ CIU. Que per molts CIU és el mateix partit i no és cert. A darrera hi ha CDC i UDC.

Diferents moviments demanen la desfederació permanent i moltes de les esmenes aniran cap aquest sentit. El moviment desfederer-nos liderats per en Lluis Rovira comença a tenir molta força presentat moltes esmenes cap aquest sentit.

Segurament l’aposta que va fer LLuis Rovira a la Jnc ha guanyat molt simpatitzants en la presentació que va fer. Però tot no està clar. Alts representants polítics com Santi Vila hi estant totalment en contra ahir va sortir el punt aquesta opinió. Que pasarà la Controversia està servida.

Personalment penso, que el pacte del tripartit per mi ha quedat desfaçat, i crec que és un bon moment que ERC i CDC han de consolidar majors lligants per defensar l’educació i la llengua del país.El que és cert que a nivell municipal la federació  CIU molts cops presenten friccions que no són gaire agradables. Possiblement la solució millor totes és la Fusió. Però crec que es perdria un partit català necessari com UDC que estigui a la dreta catalana. I crec que CDC no pot ocupar la dreta gairebé mai i s’ho ho fa perderan molta de la seva gent.

La precarietat de treballar en el lleure

Juny 17th, 2008

Aquest és l’article que ha sorgit després de fer una trobada. Crec que les paraules no mereixen més comentaris. Regularitzar el sector de lleure milloraria l’educació a Catalunya. 

Amb l’arribada de les vacances d’estiu molts dels que sou pares treballadors us trobareu amb la necessitat d’haver de deixar els vostres fills en un casal d’estiu de la població on residiu. Les persones que s’encarregaran de fer-los passar una estona agradable són (o haurien de ser) monitors de lleure. Diguem que haurien de ser perquè aquest és un camp molt precari al qual caldria posar ordre.

El lleure és un sector que engloba diferents activitats: menjadors escolars, activitats extraescolars, casals de Nadal, Setmana Santa i estiu, i cases de colònies, amb un conveni que regula aquestes dues darreres activitats i que rarament es compleixAlhora els monitors professionals de lleure es troben que han de competir amb una sèrie d’activitats de lleure que l’organitzen de forma voluntaria.

Aquesta intromissió no és pas l’únic greuge que pateixen les persones que treballen en aquest sector. Mentre que els casals lúdics disposen d’una normativa que els regula i que és d’obligat compliment i notificació per part de les empreses, no n’hi cap d’equivalent en els casals esportius o en els menjadors escolars. Així, un mateix monitor es pot trobar que en un casal d’estiu no pot tenir més de 10 nens al seu càrrec però que durant la resta de l’any estigui en el menjador d’una escola controlant-ne 100 ell tot sol. També es dóna el cas que mentre en un casal lúdic és obligatori que hi hagin dues persones amb el títol de monitor en lleure a partir de 24 alumnes, en un d’esportiu (on es poden realitzar activitats com l’escalada o el descens en tirolina) no en cal cap. A més ens podem trobar que en algunes cases de colònies els professionals del lleure, on poden treballar jornades de fins a 11 i 12 hores amb més alumnes dels que els pertoquen, ho hagin de fer amb contractes de peó de la construcció o d’auxiliar veterinari –estem parlant de situacions reals- o en el pitjor dels casos sense contracte.

Actualment els cavalls de batalla de la gent que treballa en el lleure són que es persegueixi d’intrusisme professional i es compleixi el conveni actual. També lluiten perquè es regularitzi la seva tasca en les activitats extraescolars i els menjadors escolars, tal com passa a l’Aragó on cadascuna té un conveni específic. De moment han aconseguit introduir dues esmenes a la Llei d’Educació de Catalunya –que ni tan sols els havia tingut en compte en el seu esborrany- amb l’objectiu de regularitzar aquestes activitats.

EN RECERCA D’UN CONVENI DE MENJADORS ESCOLARS COM EL D’ARAGÓ.

EL Conveni de Monitors de LLeure després de 4 anys!

Juny 17th, 2008

Després de 4 anys, el lleure té conveni. Tenir un conveni hauria de ser una alegria per molta gent però la realitat és una altra. La situació laboral dels monitors segueix sent molt precària i la seva funció social és molt incompresa. Jo mateix que dintre meu em fa estimar el lleure, com un sistema educatiu alternatiu a l’ensenyament em fa denunciar la seva situació.

L’educació del lleure és un altre indicador qualitatiu del sistema educatiu, n’ha de formar part perquè contempla l’ensenyament. El problema és que per alguns van trobar aquest sistema per fer diners i no per educar. Per això està el sistema com està. En breu a través de la UGT es farà un petit article sobre la situació actual, jo he col·laborat activament de forma indirecta, he portat monitors que treballen a diferents àmbits, perquè expliquin la situació.

El conveni després de 4 anys no s’ha revisat que esperen? La clausula que diu que si no pots pagar no cal que paguis el que diu el conveni ja hauria de començar eliminar-se. Encara que el problema no és aquest, sinó la situació depreciable del menjador escolars que depèn de quin es pot trobar 1 monitor per 100 nens, o les cases de colònies que en molts casos no asseguren a la gent, o fan contractes de peó.

Com es pot aconseguir qualitat en una situació com aquesta. Jo mateix estic intentant construir una societat per lluitar aquesta precarietat, ho podré fer? Seré una gota en un vas? ni idea. però lluitaré perquè com a mínim les bases del conveni es consolidin. Si que es veritat que el gran problema és el monopoli que hi ha d’unes grans empreses i aquest és el problema real. Alhora que encara veure el Lleure a través dels professionals de lleure costa d’assimilar-los a causa de tant intrussió del voluntariat. Però si volem seguretat i professionalitat, el sector s’ha d’acabar professionalitzant totalment.

He trobat una web que m’ha semblat interessant, sobre borsa de treballs és monitors.cat. Espero que us agradi la foto, jo soc l’aviador. Per una educació de lleure de qualitat educativa.

Ciu no vol la lec, ni el decret de castellà.

Juny 16th, 2008

La Irene Rigau i Oriol Pujol han demanat que  “posi el comptador a zero en la Llei d’Educació de Catalunya si realment vol que aquesta llei sigui un èxit”. Per fi una mostra de que aquesta llei no agrada a ningú.

Segueixo preguntant-me qui la vol. També Ciu ha afirmat que lluitarant perquè no es compleixi el decret de castellà. 

Esperem que L’ernest Maragall canviï de parer d’una vegada i no tiri la LEC endavant.

Escoles noves 2

Juny 14th, 2008

http://www.petitlleure.org/bloc/2008/06/11/escoles-noves/

L’altre dia parlava del problema actual que tenim, de la creació de escoles, aquí tenim el calendari d’actuacions de Girona d’aquest any. Educació invertirà 47 milions per ampliar i construir nous centres a Girona. Em semblauna bona notícia. Ja que soc de Fornells de la Selva m’alegra que es torni ampliar l’escola, que una ampliació d’una ampliació, sembla que construim coses noves i després de fetes les hem de refer. De totes les actuacions també em costa d’assimilar la ridiculització de l’escola de Caldes amb una dotació de 2000 euros sembla una broma i tot. L’Escola Vil·laroma després de tant demanar ho han aconseguit. Es nota que qui es mou ho aconsegueix. Tot i així que han de fer totes les escoles queixar-se per aconseguir el que necessiten? Tot i així Educació ha fet un esforç molt bo per intentar construir noves escoles a Girona. Ara faltaran els mestres.

Penseu que els infants tenen drets i deures, i posar-los en barracons o en mòduls prefabricats és una trencament de la qualitat del sistema educatiu, alhora d’una discriminació pels infants que tenen un edifici en condicions. Tothom hauria de tenir les mateixes condicions.

Sinopsi Els pressupostos del govern per al 2008 inclouen un total de 37 actuacions en escoles i instituts gironins

El Departament d’Educació preveu invertir durant aquest any més de 47 milions per a la construcció de nous centres educatius per a les comarques gironines o ampliacions importants d’altres escoles o instituts. Els pressupostos per aquest 2008 inclouen un total de 37 actuacions. La inversió més important se l’endú l’escola Mossèn Joan Batlle, de Blanes, amb un cost de 4,3 milions, per a una obra que ja s’està executant. Entre les obres noves destaquen els prop de 3 milions que costarà la nova escola de Llagostera, que permetrà el tancament del col·legi concertat Nostra Senyora del Carme, que va sol·licitar el tancament. Entre les obres previstes hi ha les noves escoles de la Pera, el Port de la Selva i Cadaqués, que substituiran edificis obsolets o que han quedat petits. El creixement de l’alumnat a les comarques gironines en els últims anys obliga el Departament d’Educació a continuar mantenint la inversió en noves construccions i ampliacions, a més de substituir alguns centres educatius que han quedat petits o obsolets amb el pas dels anys. El director d’Educació a Girona, Andreu Otero, afirma: «Les necessitats són les que són, i la realitat és que creixem molt cada any, però les necessitats, encara més», per explicar la important inversió prevista per aquest 2008. Una quinzena de les actuacions previstes en els pressupostos permetran la construcció d’edificis nous, ja sigui per substituir escoles velles o per permetre abandonar els barracons on es fa classe en l’actualitat. Durant l’any 2008 es preveu afrontar una part d’obres amb costos molt elevats, com són la nova escola i nou institut de Cadaqués o pagar prop de 3 milions de la profunda remodelació de l’IES Serrallarga de Blanes. Entre les obres noves que es preveu executar, apareixen en els pressupostos del govern la nova escola pública de Llagostera, que permetrà resituar els alumnes de l’escola concertada de Nostra Senyora del Carme, que a final del 2006 va demanar a Educació poder tancar el centre. També hi figura la construcció de la segona escola de l’Escala i la de la Pera, molt reivindicada. Entre les partides cal subratllar els 4,3 milions de l’escola Mossèn Joan Batlle, de Blanes, que es va començar a construir l’any passat, i els nous edificis del CEIP Vall d’Aro, de l’escola Les Clisques, del Port de la Selva, i la segona fase del CEIP Castell de Farners, de Santa Coloma. – SES Cap de Creus de Cadaqués, 1,179 milions d’euros. – CEIP Caritat Serinyana de Cadaqués, 1,394 milions. – CEIP Nou de l’Escala, 2,797 milions. – IES Olivar Gran de Figueres, 0,8 milions. – CEIP L’Amistat de Figueres, 1,560 milions. – IES Narcís Monturiol de Figueres, 1,457 milions. – CEIP Joaquim Vallmajó de Navata, 0,552 milions. – CEIP Martí Inglés de Palau-saverdera, 1,235 milions. – CEIP Peralada, 0,613 milions. – CEIP Les Clisques del Port de la Selva, 1,659 milions. – IES La Bisbal de la Bisbal d’Empordà 32.000 euros – CEIP Vall d’Aro de Castell-Platja d’Aro 2,495 milions d’euros – CEIP Torres Joanama de Mont-ras, 1,655 milions. – IES Frederic Martí de Palafrugell, 2,621 milions. – IES Baix Empordà de Palafrugell, 125.000 euros. – CEIP Vila-romà de Palamós, 1,796 milions. – CEIP Pedra Blanca de la Pera, 1,514 milions. – IES Sant Feliu de Guíxols, 823.000 euros. – CEIP Pla de Dalt d’Olot, 295.000 euros. – IES La Garrotxa d’Olot, 2,929 milions d’euros. – CEIP Lluís Castells de Ridaura, 788.330 euros. – CEIP Doctor Sobrequés de Bescanó, 770.000 euros. – CEIP Les Falgueres de Celrà, 1,164 milions. – CEIP Forn dels Anells de Fornells de la Selva, 144.000 euros – Centre d’Educació Especial de Palau de Girona, 477.000 euros. – CEIP Taialà de Girona 187.000 euros. – CEIP Nou de Llagostera, 3,706 milions. – IES Vallvera de Salt, 1,038 milions d’euros. – IES Pere Alsius de Banyoles, 413.000 euros. – CEIP Alzina Reclamadora de Fontcoberta, 686.000 euros. – IES Sa Palomera de Blanes, 315.000 euros. – IES Serrallarga de Blanes, 2,973 milions. – CEIP Mossèn Joan Batlle de Blanes, 4,338 milions. – CEIP Sant Esteve de Caldes de Malavella, 2.000 euros. – CEIP Riudellots de Riudellots de la Selva, 178.000 euros. – CEIP Castell de Farners de Santa Coloma, 1,977 milions d’euros – CEIP M. de Déu de Talló de Bellver de Cerdanya, 627.000 euros. TOTAL D’ACTUACIONS – 37 actuacions per un valor superior als 47 milions.

L’Addicció dels jocs d’ordinadors DES DE LA PSiCOLOGIA

Juny 12th, 2008

Avui deixo els post de reclams més sindicalistes, per parlar d’un tema que forma part del meu hobby i es veritat que jo soc dels jugadors més veterans dels MPORGS. De jove vaig començar a jugar amb els famosos servidors de Blizzard de warcraft i diablo. El post que escriuré ara l’origen és un article un xic “cutre” però que darrera hi ha mola realitat amagada.

Internet i tots els jocs que hi ha darrera es veritat que crea addició però no s’ha d’exagerar el tema no estem davant d’una droga. El problema és la obssesió que crea.  No és cap secret que la majoria dels estudis que hi ha sobre l’adicció d’internet és localitza a Corea.  El que representa per la nostra cultura un BARÇA-MADRID allà és un campionat de jocs d’ordinadors. Portat en últim extrem han provocat que jugadors morin per no menjar ni begut durant dies perquè contínuament estaven jugant.

Segurament l’afirmació de Block psiquiatra d’Estats Units que tracta aquests trastorn darrera d’aquestes frases pot suggerir molta informació.

“Els jocs d’ordinadors són difícils de tractar. La gent sent molta vergonya al voltant alrededor dels jocs. Mentres que és socialment acceptable tenir un problema amb la pornografia. “(…)” Com a societat nosaltres entenem que el porno és quelcom que la gent consumeix, i tu pots visitar un psiquiatra i ser ajudat per ell. Però els videojocs resultan complicats per descriure a qualsevol persona.”

En aquests moments estem en un moment de crear el DSMV que es el manual de psicologia dels trastorns de conducta, i que hi figurarà en un principi aquest trastorn. En un article abstret de l’Associació Americana de psiquiatria  el desglosa a nivell técnic.

Us copio en anglés i després ho miro de treballar, el meu anglés no és gaire bo.

Internet addiction appears to be a common disorder that merits inclusion in DSM-V. Conceptually, the diagnosis is a compulsive-impulsive spectrum disorder that involves online and/or offline computer usage and consists of at least three subtypes: excessive gaming, sexual preoccupations, and e-mail/text messaging. All of the variants share the following four components: 1) excessive use, often associated with a loss of sense of time or a neglect of basic drives, 2) withdrawal, including feelings of anger, tension, and/or depression when the computer is inaccessible, 3) tolerance, including the need for better computer equipment, more software, or more hours of use, and 4) negative repercussions, including arguments, lying, poor achievement, social isolation, and fatigue

Traducció no és literal del tot:

El trastorn d’adicció internet ve de tres tipologies:

1.-Excesiu hores de jocs.
2.-El porno.
3.-Enviar constantment textos i correus basura.Provocant, pèrdua de temps, tensió i depressió quan l’ordinador no bé. I per últim negar que estàs cansat i fatigat. Curiosament el mateix article ens marca bibliografica, i afirma els estudis de Corea de Nord.

De tot plegat és veritat que manquen professionals que tractin aquests trastorn, jo m’estic preparant per fer-ho. Alhora també afirmar que els jocs d’ordinador no estant ben vistos pel públic general perquè s’els han venut com individualistes, guetistes. Però alhora de la veritat cada vegada més hi ha jocs que són més cooperatius i que fomenten aquest valor. És pot aprendre molt, ja que el fet de que s’hagin d’entendre persones de diferents llocs sense veure la cara i només xatejant per veu o per escrit, fa que aprenguis a tractar la gent de forma diplomàtica. No és fàcil, el fet que no hi ha l’entorn cara a cara és complicat el tema. En aquests moment soc un dels que ha fundat la Guild Agora, que hi ha jugadors d’arreu del món.

Es veritat, que aquest trastorn cada vegada és més generalitzat, a girona hi ha una unitat a Salt, però crec que hi hauria d’haver un treball de prevenció en els instituts i universitats que no s’està fent perquè els adults desconeixem aquest món. Segurament convertir les tics com a eines cooperatives serà un dels conceptes més important dels pròxims anys.