Amb el cost de la propaganda es podria fer 144 escoles!

Dijous, Octubre 2nd, 2008

Mira, avui us dic en serio, volia no escriure res, però el titular d’aquesta notícia m’ha posat la pell de gallina. Mentres a Catalunya hi ha més barracons que mai i manquen escoles i instituts a Madrid ens insulten que amb la seva propaganda poden fer 144 escoles.La notícia es titula així:El Partit socialista de madrid(PSM) haría 144 escuelas infantiles con el dinero de la publicidad institucional!No us esgarrifa el titular, però aneu aquesta mateixa notícia i mireu el final que diu:El portavoz del PP en la Asamblea, David Pérez, le ha replicado que en Madrid existe la “red de centros educativos mejor de todo el país”, que este curso ha empezado con el “mayor número de nuevos colegios de la historia de esta Comunidad”, y que hay 180 nuevas escuelas bilingües y 100 millones de euros destinados a becasUm!!!! 100 millons d’euros a becas. Ehem Ehem!!! això existex a Catalunya? Ens estan discriminant? Em declaro mestre enfadat.

Avaluació a sisè de primària, el Calendari escolar i l’Honorable President Montilla

Dimecres, Octubre 1st, 2008

Les notícies d’ahir em van sobtar, El nostre honorable president ens anunciava dos elements positius que només un era nou. El primer de tots que a sisè de primària s’avaluaria el nivell actual de competències. Norma que em sembla un mtjà per millorar el sistema educatiu, però arriba tard, perquè el que no diu és que aquesta normativa ve de la Ley general de educación. És a dir, ja s’hauria d’haver aplicat el curs escolar per tant no és una mesura de la Generalitat sinó de l’Estat. I ja era hora que s’apliquès. El text de la loe la trobarem ja en el preambul:Las enseñanzas que tienen carácter obligatorio son laeducación primaria y la educación secundaria obligatoria.En la etapa primaria se pone el énfasis en la atencióna la diversidad del alumnado y en la prevención de lasdificultades de aprendizaje, actuando tan pronto comoéstas se detecten. Una de las novedades de la Ley consisteen la realización de una evaluación de diagnósticode las competencias básicas alcanzadas por el alumnadoal finalizar el segundo ciclo de esta etapa, que tendrácarácter formativo y orientador, proporcionará informaciónsobre la situación del alumnado, de los centros y delpropio sistema educativo y permitirá adoptar las medidaspertinentes para mejorar las posibles deficiencias.Otra evaluación similar se llevará a cabo al finalizar elsegundo curso de la educación secundaria obligatoria.Para favorecer la transición entre la primaria y la secundaria,el alumnado recibirá un informe personalizado desu evolución al finalizar la educación primaria e incorporarsea la etapa siguiente.Així l’argument del nostre President ahir ja ho recull la Loe. Podia haver tingut un caràcter més humil i dir que s’aplicaria el 100% al que diu la Loe.En segon terme el calendari escolar que hi hauria un debat aquest sí que és un element nou. Ja vaig afirmar fa menys d’un mes que cal una reforma. Podeu veure-ho en aquest post. Més enllà de les demandes dels pares, els sindicats, els mestres… El calendari és una mesura pedagògica per mesurar el temps. Com a tal hem d’anar més enllà del partidisme i s’ha d’anar a buscar un calendari educatiu, que ressalti les festes laiques com el dia de la noviolència, el dia de la sostenebilitat, el dia de la pau…. Sense evidentment, perdre les nostres arrels culturals cristianes.

Crash!!!!!

Dimarts, Setembre 30th, 2008

Crash, en tota la boca és el títol de gairebé totes les publicacions per avui. D’una crisis que possiblement la gent només la nota en la pressió fiscal que vivim. Però deixant la banda de l’economia que no és objecte el que volia dir, hi ha un altre Crash com l’economia global que no podem entendre, però veiem elements que ens fan espantar com la mateixa paraula crisis. Evidentment només puc parlar d’una paraula del CRASH DE L’ESCOLARITZACIÓ.El febrer de l’any passat es va anunciar la crònica, la subdelegació del govern ens anunciava que pel restructurament familar havien d’arribar 14315 infants aquest nou curs. Evidentment això és aigua passada, i gairebé ningú ho recorda alhora els mitjans de comunicació no es fan gaire ressó de l’escolarització gràcies a l’economia.Però ara imagineu-vos que en una ciutat de cop i volta aquestes alçades de curs es trobés amb 200 infants que encara no ha escolaritzat. Això representa 8 aules, i 8 tutors més totes les persones per atendre la diversitat, ja que ens trobem amb una immigració. Evidentment estem parlant gairebé d’una escola. Vet aquí que això no és ciència ficció sinó és tracta d’una població catalana Santa Coloma de Gramenet.Malgrat els mitjans no ho han recollit ho trobo escandalòs. M’arriben notícies que les aules d’aquesta ciutat hi ha un acord que arribi a 27 alumnes. Com es pot donar qualitat d’educació amb una classe de 27 alumnes? Alhora la Loe diu que en rares excepcions es pot augmentar la ràtio d’alumne. I aquestes excepcions són quan hi ha alumnes amb necessitats educatives especials.Ara bé, aquests ja els hem escolaritzats. En faltem més per arribar. On els col·locarem si els nostres infants del país ja els tenim en barracons? El sistema educatiu català pot suportar més infants? I el finançament de l’escola està assegurat? El dret a l’escolarització no xocarà amb el dret de qualitat del ensenyament? Hi ha mesures d’actuació si passa més en diversos poblacions de catalunya?No vull alarmar però és com la crisis econòmica sabem que arriba però els ensenyants no tenim mesures per saber quan arribarà a nosaltres, i els governants no ens donen dades. És el moment que els agents socials denunciin la situació actual de l’esenyament perquè no s’enfonsi com l’economia.

ESCOLES, PRESONS, BARRACONS, MÒDULS PREFABRICATS

Divendres, Setembre 26th, 2008

Més enllà de la crítica fàcil del augment dels barracons hem d’anar a mirar com repercuteix a l’educació. És veritat que porto dies sense escriure, aquest post ja fa temps que penso, però el que passa és que m’he adaptat un xic a la feina de l’escola. El fet de canviar d’horari, et fa reflexionar de com pots adaptar les habilitats al grup que tens a davant. La novetat més gran és que em passaré un dia a la setmana amb una unitat d’autistes profunds. La veritat és que en tinc ganes però anem al tema que porto dies donant-li voltes.

El debat entre les semblances de presons i escoles possiblement no ha arribat a Espanya ni Catalunya. Però més enllà de les fronteres Sí que i és. He llegit moltsarticles anglesos i latinoamericants comparant escoles i presons. Si mirem escoles amb barracons descobrim que a nivell visual sembla una arquitectura simple, monocolor, avorrida. Quins valors transmet això?A més ja ha arribat a lesuniversitats.

Ara, possiblement no se’n parla tant. Però i va haver un moment en que es parlava moltissim de ciutat educadora, o en la escola del que s’anomena currículum ocults. Que segons la forma d’organitzar i estructurar transmets uns valors determinats. Curiosament rebuscant el tema vaig trobar un article que ens deia que les arquitectures de les escoles espanyoles s’havien regit amb el mapa de presons angloxanes.

El que està clar és que em protegim tant l’infant que tanquem tot el perímetre que volem que es mogui. És com crear una petita ciutat de nens o joves aïllades del món. Quan l’escola i els instituts han d’estar en el món. Hem d’anar més enllà que generar coneixement, l’escola ha de crear continguts significatius del dia dia. Però això demana la implicació de tots els agents socials i no penso amb les institucions públiques sinó en botigues, empreses, pares, associacions.

El fet d’estar en barracons, s’aproxima més ja el que antigament s’anomenaven camps de concentració. Tothom coneix la denotació que comporta aquesta paraula, per tan no m’allargaré. Ja que el que crec, és que la finalitat d’aquest petit post és la de sensibilitzar que el lloc, la forma com organitzem transmet una forma d’ensenyar i d’educar. I en aquests moment toca sobreprotecció.

Ebe espais de Benvinguda educativa

Dilluns, Setembre 22nd, 2008

Ja he escrit diferents posts sobre els ebe espais de Benvinguda educativa. Ara us transmeto un article que m’ha interessat. Mira que casi mai publico articles d’altres autors però aquesta vegada Sí.

Espais de benvinguda educativa

1. • Si no es preveu per a escolars oriünds d’Àvila però sí de Colòmbia, ¿no és segregació xenòfoba?

Foto: MARÍA TITOS

MIGUEL Pajares*

Dies enrere va començar a funcionar a Vic el primer dels anomenatsespais de benvinguda educativa per a alumnes immigrants posat en marxa per la Generalitat. Més de 20 nens de diferents procedències, que podien haver començat el curs en les escoles ordinàries, ja que eren a Vic en període de matrícula, no ho van fer perquè van ser derivats a aquest centre. ¿Quant temps hi seran abans de ser escolaritzats? No se sap. Les intencions de la Conselleria d’Educació són que l’estada no superi un mes, però l’alcalde de Vic ha dit que s’hi estaran el temps que faci falta. ¿Necessari per a què? Se suposa que per a la seva adaptació al sistema educatiu. ¿A quina adaptació ens podem referir? Se suposa que, bàsicament, a l’aprenentatge del català, ja que és difícil trobar alguna altra cosa a la qual un nen o una nena no es pugui adaptar sobre la marxa al ritme, més omenys, dels altres.Si l’estada en aquests centres és de menys d’un mes, és molt dubtós que serveixi per aconseguir l’objectiu pel qual aquests centres semblen haver estat creats; però si finalment l’estada es prolonga més d’aquest temps, fins i tot diversos mesos –cosa que no s’ha de descartar, ja que la Generalitat ha deixat aquest qüestió indeterminada–, llavors el problema és un altre, perquè el que se’ns plantegen són interrogants de molta profunditat.LA PRIMERA cosa sobre la qual hem de reflexionar és el fet que no tots els nens i nenes sortiran d’a- quest centre per anar a l’escola al mateix temps. Els que vagin veient que els seus companys ja entren a l’escola i ells no, els que siguin els últims d’entrar-hi, potser hi arribaran amb l’autoestima malmesa, cosa que els pot provocar danys irreversibles. Nens o nenes que potser no són bons per als idiomes, però que potser ho serien per a les ciències o qualsevol altra cosa, potser acabaran no sent-ho per a res perquè comen- çaran la seva etapa escolar amb l’auto- estima per terra.La segona és en forma de pregunta. Si del que es tracta és d’un període d’adaptació lingüística, ¿per què un nen que arribi procedent d’Àvila o de Sevilla no ha de passar per aquests centres i un altre de procedent de Colòmbia o del Perú, sí? ¿Quina diferència hi ha entre ells en el terreny de l’adaptació lingüística? La resposta és òbvia: cap. I, no obstant, l’alcalde de Vic ha dit clarament que per aquest centre que ja està en funcionament hi passaran “tots els nens estrangers, vinguin d’on vinguin”, i si he esmentat dos països llatinoamericans en concret és perquè d’a- quests ja hi ha nens en el centre en qüestió. Si d’Àvila, no, i de Colòmbia, sí, ¿no estem davant d’un cas de segregació xenòfoba?Tercera. ¿De veritat és la ràpida adaptació lingüística dels nens i nenes que es destinen a aquests centres el que es busca? ¿No havíem establert a Catalunya, ja fa bastants anys, que la immersió era el mètode adequat per a això? A aquests nens se’ls col.loca en uns centres en què no hi ha altres nens que parlin català. ¿És així com l’aprendran amb més rapidesa?Fetes aquestes tres reflexions o preguntes en sorgeix, inevitablement, una quarta. Cal preguntar-se els motius últims que han portat a la posada en marxa d’aquests centres. És ben conegut el descontentament de molts pares i mares autòctons quan veuen que a l’escola del seu fill hi ha “massa” nens immigrants. És ben conegut que les deficiències educatives que en aquestes escoles es puguin registrar tendeixen a atribuir-se a la concentració d’immigrants, encara que la majoria de les vegades no hi tinguin res a veure, o podrien ser resoltes per altres mitjans. ¿Estem davant d’una concessió a aquestes postures per part de la Generalitat? ¿La Conselleria d’Educació té algun estudi o anàlisi del tema que digui que fent passar els nens acabats d’arribar per aquests centres millorarà la qualitat de l’ensenyament, tant per a ells com per als altres nens, o és una cosa que es fa per deixar contents alguns sectors de la població? ¿No s’està optant per una mesura propagandística, en lloc d’afrontar el problema, real d’altra banda, de l’alumnat acabat d’arribar dotant les escoles dels mitjans necessaris per a això?I UNA ÚLTIMA qüestió. No sembla que s’hagi donat importància al fet que els nens i nenes que es deriven a aquests centres estaran, potser durant mesos, sense escolaritzar, ja que no són centres del sistema escolar. Es vulnera la llei que estableix l’ensenyament obligatori dels 6 als 16 anys. Una cosa que semblava impensable que pogués passar al nostre país: recordem la polseguera que s’ha aixecat cada vegada que un pare, per motius religiosos o culturals (sexistes en qualsevol cas), ha tret la seva filla de 12 anys del col.legi. El nostre sistema l’ha advertit que podia acabar fins i tot a la presó, perquè l’ensenyament universal obligatori és sagrat per a nosaltres. Evidentment, no estem davant de casos de la mateixa naturalesa, ja que els nens que van a aquests centres després seran escolaritzats; però, ¿és legal que els tinguem sense escolaritzar durant setmanes o mesos que són del curs escolar?*Membre del Grup de Recerca en Exclusió i Control Social (UB).

Amb la Loe pots arribar a 4 eso amb 12 assignatures suspeses!

Diumenge, Setembre 21st, 2008

Temps, era temps hi havia uns exàmens que permetien donar una oportunitat més per aprovar. Jo vaig ser un d’aquests que un parell de vegades em va servir per aprobar.Encara Recordo que l’antiga Egb-Bup permetien uns exàmens de suficiència a finals de juny i uns altres al setembre.Jo vaig ser un d’aquests que aprovaven any darrera any a través d’aquestes oportunitats. Jo no trobo malament tornar-ho aplicar. Com més oportunitats millor. A nivell pedagògic sabem que l’adolescència és un moment en que hi regna molt de caos i molts de canvis sobtats. Per tant és normal tenir anys de baixos rendiments i poder recuperar més endavant. Crec que com més oportunitats millor. Donem-li s els exàmens de setembre.Per qüestions de l’atzar de la vida vaig anar a parar amb la pàgina delPP espero que no us espanteu, però ja us dic que va ser l’atzar. Veien aquesta conferència, un dels punts que em va sobtar és que diu que es pot arribar amb la LOE amb 12 assignatures suspeses a 4rt Eso. Em va sorprendre molt així que m’he anat a la LOE a corrobar-ho us transcric el text polèmic per molts:

3. A los efectos de lo dispuesto en el apartado anterior, los alumnos promocionarán de curso cuando hayan superado los objetivos de las materias cursadas o tenganevaluación negativa en dos materias, como máximo y repetirán curso cuando tengan evaluación negativa en tres o más materias.Excepcionalmente, podrá autorizarse la promoción de un alumno con evaluación negativa en tres materias cuando el equipo docente considere que la naturaleza de las mismas no le impide seguir con éxito elcurso siguiente, se considere que tiene expectativas favorables de recuperación y que dicha promoción beneficiará su evolución académica. Las Administraciones educativas regularán las actuaciones del equipo docente responsable de la evaluación.

Sí hi ha una contradicció una cosa és matèria i l’altre concepte assignatura. Per tant pots suspendre matemàtiques, català i castellà des de primer d’eso a quart d’eso per tant arribes a l’últim curs amb 12 o 8 assignatures suspeses. Si els docents són sensats arribaran amb 8. No m’estranya que hi hagi tant de fracàs escolar a Espanya.

L’Avaluació dels mestres i professors és amiguisme

Divendres, Setembre 19th, 2008

Un dels temes més problemàtics de la LEC és l’avaluació dels mestres i professors. Tal com està ara val més no aplicar-la perquè sabem que existeix molt d’amiguisme, i els inspectors és una figura que no es té clara el que fa.Qui ha d’avaluar? l’exemple el tenim a tres nivells en aquest moment, d’entrada pels que reinicien a la funció docent que els obliguen a superar un curs d’interins.El segon punt el trobem amb l’informe d’oposicions que qui ho fa, l’inspector, el director i un mestre o cap de departament. Quins problemes s’han trobat en l’informe. Doncs d’entrada la subjectivitat dels inspectors, tothom ja coneix quins són els inspectors més bons i quins van a tocar la moral, és trist però és així. L’Avaluació de l’informe és tant subjectiva que els criteris i resultats finals són subjectius. Sense contar l’amiguisme dels directors que també eixisteixen. És per aixo que jo crec que els directors ha de ser un cos diferent a la resta i que cada 8 anys hagin d’anar rotant.En últim cas el que s’avalua ara també són el que s’anomena funcionaris en pràctiques que és el mateix procès que l’informe d’oposicions. No és molt contradictori que hagis de passar per dos filtres gairebé igual.Finalment, l’Avaluació com es correspon a la llibertat de catedra. O els mestres i professors no l’hem de tenir? Ja que al final has de treballar d’una forma per quedar bé amb l’inspecció, una inspecció molt tolerant i que té molta feina.Definitavament el que generem és paperasa i més paperassa!!! no estarem convertint la professió de mestre i professor és uns administratius professionals educatius. que complex que és això.Aquí i rau una de les majors contradiccions de la LEC i del Sistema català d’educació. L’Enric també m’ha demanat perquè depèn de madrid, la resposta és fàcil, la competència de l’educació és compartida amb Espanya. Això fa que es vulgui crear un sistema funcionarietat català que depengui de l’estatut docent de madrid. És aquí la contradicció. La única forma d’entendre el cos de català és que vulguin crear més pressió els mestre i professors. Potser cal! però la pressió en cap cas crec que és positiva.Una altra mesura que podríem afirmar és que potser hauria d’existir algun òrgan extern de l’administració que pugui criticar l’administració.Trobo molt incorrecte que l’Ernest Maragall ahir hagués dit que l’informe Bofill és inútil, perquè no reflexa la realitat actual.  Potser no calia dir inútil

Crítica de la vaga per l’Enric Canela

Dijous, Setembre 18th, 2008

Us transmeto la crítica per debatir que ha portat l’Enric.

Llisto els punts i faig un breu comentari personal.

1. És una Llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu, que col·loca a la xarxa pública en condicions de subsidiarietat i que empitjora les condicions de treball del professorat.
2. Consolida i augmenta el poder i la influència de les patronals religioses en l’àmbit educatiu. Destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequilibrada de l’alumnat. A partir d’aquesta Llei, la xarxa de centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema educatiu.
3. Consolida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies: 0-3, educació de persones adultes, Formació Professional, Serveis educatius, extraescolars.
4. Estableix un model d’autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars. Afavoreix l’autofinançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip. Defineix els directors/es dels centres públics com a “personal directiu”, amb règim jurídic específic i els possibilita seleccionar, avaluar i nomenar al professorat.
5. Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals, que deixen una porta oberta a l’arbitrarietat. Proposa un nou sistema retributiu jerarquitzat basat en un model d’avaluació punitiva. Proposa increments retributius al professorat per resultats obtinguts. Obre la via a la laboralització del personal substitut amb el conseqüent empitjorament de les seves condicions de treball i redueix el salari del professorat durant els tres primers anys.
6. El compromís d’inversió pública que proposa el Departament és absolutament insuficient. Entenem que s’ha de prioritzar la inversió pública a l’ensenyament públic i aquesta ha de ser, com a mínim, del 6 % del PIB de Catalunya.
7. La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial, ni per la lògica del mercat i la privatització, sinó per una aposta real per la xarxa pública i un augment seriós de la inversió que possibiliti abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l’alumnat.

   Algunes notes:

   Seria bo que ens diguessin per què la xarxa pública serà subsidiària, s’entén que de la privada, sinó de qui. També per què empitjoren les condicions de treball del professorat. Potser ens ho aclariran en algun moment més endavant.

   Estan en contra de la gestió jeràrquica? i de la gestió empresarial? L’empresarial normalment és jeràrquica. La jerarquia no és necessària per tirar endavant els projectes? Segurament és l’assemblea. Suposo que confonen jerarquia amb no escoltar. Escoltar cal, jerarquia també. Ha d’haver autoritat real i moral, sense no funcionen les coses a la Terra, potser al cel si. Jo cec que el director sigui personal directiu és magnífic. Ara tenim directors sense autoritat o capacitat de dirigir. Altrament que no li diguin director, que li diguin “company que signa les factures” Si el director no pot seleccionar els seus col·laboradors no és un director de res.

   La lògica de mercat, què vol dir, oferta i demanda? Lògica de mercat que no té res a veure amb privatització.

   La millora depèn, diuen, d’una aposta real per la xarxa pública, o no, és una opció ideològica (consti que no estic en contra) però no hi ha una dependència directa. Els taxis, servei públic, no necessàriament funcionarien millor si fossin de titularitat pública, això si ens sortirien més cars a tots els ciutadans (especialment als que no els agafen). És una opció política doncs i no una qüestió de qualitat, lògic que ho defensin funcionaris. Naturalment la inversió ha d’augmentar per resoldre tots els problemes.

   No es bo donar incentius als centres que fan millor la seva feina? Estaria malament si es fes en un rànquing de valors absoluts, però si es fa en funció de la situació de partida, seria una fórmula excel·lent.

   A partir d’aquesta llei la xarxa d centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema? Per què? Voleu dir que algun ciutadà normal ho entendrà? Clar que com que dec ser un neoliberal irredempt. O potser estar contra de la vaga és no ser progressista.

   No nego que calgui considerar els arguments dels sindicats, però que pensen els pares? No creieu que els pares volen una bona educació per als seus fills i passen de discutir aquestes coses. El problema són els resultats.

   ELS MEUS COMENTARIS PERSONALS

    

 

També per què empitjoren les condicions de treball del professorat. Potser ens ho aclariran en algun moment més endavant.La Llei recull una contradicció que els sindicats s’han reforçat amb ella. Diu que es crearà un cos catala d’ensenyant però que dependrà del que mani madrid. Recorda els sanitaris quan es van passa el nou sistema català ara estant decepcionats.La jerarquia, mira Enric jo sobre això opino lo mateix que tu, però ara mateix és impossible aplicar-ho perquè en el fons hi ha molt amiguisme i favoritisme. O es passa a un model de inspecció neutral fora de l’administració, o no té sentit la jerarquia que planteja la Lec.No nego que calgui considerar els arguments dels sindicats, però que pensen els pares? No creieu que els pares volen una bona educació per als seus fills i passen de discutir aquestes coses. El problema són els resultats.si has llegit el meu post, la lec no és una cosa dels mestres sinó de tots. Per això davant de la ugt ho vaig dir clarament si la vaga és només de mestres pleguem! si és fa ha de ser una vaga social.El problema de tot això i en el meu post ho col·loco és que L’Ernest no ha fet cas a les al·legacions, com mínim de la ugt. Jo el que no em crec és cap de les propostes al·legades a la LEc no sigui vàlida. Francament Enric considero que la UGT és un sindicat moderat, hi ha quelcom que falla amb el diàleg de la LEC. SI NO ES UNA LLEI DE TOTS FRACASARÀ, LA LOGSE VA SER UNA GRAN LLEI PERÒ ELS PROFESSORS NO HI VAN CREURE PER AIXÒ VA FRACASARA veure si la gent s’anima a fer debat entre tots dos. Una abraçadaDavidpd: Desitjo de tot cor que pensis que els mestres ens preocupem per l’educació.

VAGA 13 DE NOVEMBRE

Dimecres, Setembre 17th, 2008

Malgrat ja ho sabia, i volia esperar a pensar que deia la UGT-FETE l’Enric Canela m’ha avançat els sindicats USTEC-STEs, ASPEPC-SPS iCGT han convocat una vaga general en el sector de l’educació pública el dia 13 de novembre per mostrar, un cop més, el rebuig a la proposta de Llei d’Educació de Catalunya, aprovada pel govern català. Els sindicats es queixen que es mantenen moltes de les propostes criticades pel professorat. Els sindicats CCOO i UGT encara no han decidit si donen suport a la vaga, ja que abans volen consultar-ho amb les bases i els centres.

 Avui passaré per la Fete-Ugt i miraré a veure com està el tema. Però ja us dic endavant de part que hi ha problema de responsabilitat com diu l’Enric, en un moment que hi ha tant fracàs escolar potser el que toca és un diàleg amb l’administració i amb els polítics. Fer veure que l’educació és de tots.

I si en vés d’anar de vaga tots els sindicats es posessin d’acord  per intentar fer la millor llei possible. No serà un pressió major que fer una vaga. En fi us mantindré informat.

La inclusió i l’Ebe (espais de benvinguda educativa)

Dimarts, Setembre 16th, 2008

Avui estava llegint lavanguardia diari que sempre ha estat a favor dels EBe on hi havia un article extens sobre els espais de benvinguda educativa amb una foto de Vic. Que evidentment quant al juliol ens ho vam trobar a tots ens va sobtar. Les crítiques a la catosfera són llargues. Jo mateix les he criticades llargament en aquest mateix bloc. Però el que pretenc fer ara, es desituar-me i donar-lis una oportunitat. D’entrada un objectiu clar és que hi hagi una coordinació entre que l’emigrant arribi el país passa pel consell d’escolarització i arribi a l’escola. Això ha de ser l’objectiu màxim de l’Ebe.Ja porto un temps a les escoles d’educació especial i en aquests darrers cinc anys puc anunciar una cosa que és certa. Les escoles d’educació especia s’estant buidant i emplenant dels infants amb assitència més assistencial. Això per mi demostra que l’inclusió va per bon camí. Evidentment inclusió no vol dir que hi hagi més éxit escolar. Però clar en aquests moments l’éxit escolar és que sapiga les matèries i no tant clar que tingui uns valors d’adaptació al món.En el marc teòric gairebé tothom ha d’estar en contra dels Ebes, però també ho hem de veure com un punt de suport. Tots sabem que cada escola és un món, i cada món té un context educatiu. Si aquest context educatiu no és favorable per desenvolupar les capacitats màximes de l’infant és que quelcom falla. I a vegades les estructures no faciliten poder revisar tot el procès d’aprenentatge d’una escola moltes vegades provocat per les mateixes normatives estupides que van canviant cada dos per tres.Per tant el que crec, és que deixem que experimentin amb l’Ebe si veïem que no funciona que de seguida s’intenti eliminar. En el fons penso que l’Ebe pot arribar a incloure millor els infants a lescola. Espero i desitjo que el departament d’educació no s’equivoqui. Perquè una idea éstà molt clara amb els infants no es juga.