L’educació diferenciada

Ja fa un temps que vaig sobstreu-re aquest text, del director del Belloc de Girona: opinió Director del col·legi Bell-lloc MIQUEL RIERA S ón força els països que, després de passar molts anys en una educació mixta generalitzada i indiscutida, s’han anat plantejant en els darrers anys els avantatges de l’educació diferenciada. I això, des de diversos àmbits: des dels ministeris corresponents dels governs –de signes ben diversos, per cert–, des d’àmbits del món més pròpiament educatiu i pedagògic, i des dels sectors de pensament més feminista.Als anys 60, les escoles mixtes a Alemanya van ser celebrades com un gran pas cap a la igualtat de sexes; quaranta anys després, han vist que les estadístiques mostren el contrari: que els clixés sobre comportament de cada sexe estaven exacerbats a les escoles mixtes, que les noies continuaven en un fort desavantatge i patien agressions, que els nois continuaven dominant l’ambient… Després de descobrir que l’escola diferenciada, en adaptar els programes a les diferències entre sexes, suposava avantatges per a noies i nois en el terreny de la socialització i en l’acadèmic, un grup d’escoles van optar per l’educació diferenciada. Ara, ja són 180 les escoles diferenciades de Berlín; a Baviera una de cada quatre ho és. Els països anglosaxons són els més avançats pel que fa a la investigació sobre l’educació diferenciada: avantatges i desavantatges de socialització, acadèmics, de disciplina, d’igualtat de gèneres. Aquesta investigació, a més, queda avalada pel gran nombre d’escoles que han optat per l’educació single-sex –com en diuen ells–, fins al punt que s’està promovent a l’escola pública, per tal que tothom pugui accedir als avantatges d’aquest model educatiu. A Austràlia avui és més gran la demanda d’escoles diferenciades que no la d’escoles mixtes, i això després de dècades d’experiència coeducativa. Amb freqüència s’objecta a l’escola diferenciada que és millor que els nens i nenes es relacionin a l’escola per tal de tractar-se amb naturalitat i respecte. La proximitat de persones de l’altre sexe –que en altres àmbits és natural– sol ser a l’escola un factor de dispersió important, ja que «obliga» els alumnes a estar pendents de mostrar-se «correctament» davant els companys de l’altre sexe. Sovint les noies són les que ho pateixen: no oblidem l’anorèxia, la preocupació exagerada per la seva imatge corporal, la disminució de l’autoestima acadèmica en competir amb nois, la inseguretat procedent d’estar sempre pendents d’agradar en comptes de satisfer les pròpies i legítimes necessitats… Sense prejudicis A les aules diferenciades, en canvi, durant aquests anys difícils de l’adolescència, nois i noies poden comprendre millor qui són i gaudir d’un aprenentatge més lliure de pressions. No fem de l’educació mixta un absolut. Cal estudiar sense prejudicis els models educatius que contribueixin millor al progrés personal i social i oferir-los des de l’escola. Dominique Schnapper, membre del Conseil Constitutionnel et Directrice de Recherche à l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, diu: «Durant els anys 60 l’escola mixta tenia per objectiu ideològic lluitar contra les desigualtats entre sexes. Avui, hom s’adona que no és suficient barrejar nens i nenes per resoldre els problemes relacionats amb els dos sexes! No tota distinció és, en tant que distinció, discriminatòria!» Considerar l’educació mixta com l’única via cap a la igualtat real i efectiva entre homes i dones és ignorar el que és l’educació diferenciada i les seves possibilitats per garantir una igualtat d’oportunitats real per a tots dos sexes. Com és possible que alguns encara dubtin de la legitimitat de l’educació diferenciada? Més enllà de la crítica fàcil hem d’anar a la crítica constructiva. En l’educació s’ha creat fals mites, que no poden dir-ho a la lleugera. Que és millor l’educació diferenciada o la coeducativa? Jo tinc clar que aquesta resposta és difícil de contestar. Penso amb l’adolescència i crec que en determinats moments ho haurem de separar. No es pot parlar en un grup de done el mateix que en un grup dones. I no és el mateix que una dona parli amb un grup d’homes i viceversa. Reflexionem sobre el paper, no contestem ràpidament. Jo només invito a pensar-hi. Una de les coses que m’indigna és que l’educació diferenciada és igual a opus dei. No és del tot veritat aquesta generalització tampoc. És forma que hi ha per desprestigiar l’educació diferenciada. Hem tenir clar com beneficia el sistema educatiu aquest tipus d’escola. Potser el que hauríem d’intentar és tornar a reedifinir perquè fem escola coeducativa. Quins valors hem i volem transmetre. Com eduquem a la sexualitat. I com valorem la diversitat com una riquesa. Segurament aquest és un dels post més conservadors que he fet. Però és per incitar al debat. Per no dir que les coses ón blanques o negres. Potser hi ha el gris. Una cosa està clara el tribunal del suprem ja va dictaminar fa temps a la castella de la Manxa que es podien treure els concerts educatius a l’educació diferenciada. Per tant es pot obligar, i l’excusa que ha donat el departament no és del tot veritat. El tribunal suprem és de màxima instància.

L’estat suprimirà al 2009 50.000 places dels mestres.

Octubre 13th, 2008

Així és. Es vol retornar a la època dels anys 80. On les aules estaven 1 mestre uns 30 alumnes. Es vol tornar cap aquí, suprimint els especialistes, i fent que els infants de 6 a 10 anys només tinguin un mestre a l’aula sense cap tipus de suport. La idea és que cobrin millor els que es podran quedar perquè podran cobrar millor. Amb aquesta mesura l’estat reduirà una despesa de 7000 milions a l’any. En temps de crisis s’han de trencar les mesures socials.

Qui està llegint això pensarà que és ciència ficció però no ho és. Es tracta d’Itàlia. Ha entrat per via parlamentària i ni tan sols els diputats han pogut votar. Ha entrat pel vot de qualitat del President Berlusconi. La reforma porta el nom de la ministra d’educació Mariastella Gelmini. L’excusa que donen és donar major qualitat

Més enllà del que passa a Itàlia, està clar que quan hi ha crisis econòmiques les polítiques socials és la que reben més. En un moment com mai que tenim més immigrants que mai, ens poden tancar l’aixeta dels recursos? Pot arribar aquí una reforma d’aquest tipus? Penseu que en el fons en 30 anys hem tingut 4 normatives d’educació. Una cinquena podia provocar això? Esperem que no passi, però el que tinc clar que hi haurà una davallada en els recursos educatius. Malgrat estem en una financiació que no recull el 7% tal com diu el pacte nacional d’educació.

ELS MESTRES, PROFESSORS I MONITORS HEM DE SER METGES?

Octubre 13th, 2008

Ahir, una cosa molt rara amb mi vaig tenir temps de mirar mitja horeta la televisió. Jo ja podia haver desconnectat, però quan un té un hobby com l’educació no té temps de descansar. Es tractava de la típica sèrie d’advocats però en aquest cas era una mare que denunciava una mestra, perquè resulta que per amagat un infant de la classe havia posat a la maleta de la seva filla xocolata amb avellanes i ella era al·lèrgica a les avellanes. En prendre les avellanes, la seva filla mort. Evidentment estem parlant de ciència ficció. Però l’exemple ens ajuda a entendre un fet nou a les nostres aules.

Per avançament mèdic, o ves a saber perquè una realitat de les nostres aules i dels menjadors escolars és que cada vegada més hi ha persones amb més al·lèrgies. Per tan cada vegada més els mestres, professors i finalment monitors hem d’assumir una altra responsabilitat la de curar per la salut dels nostres infants, joves que tenim al nostre càrrec. Una altra funció social que s’ha d’encarregar els formadors. No estarem carregant de masses funcions a les aules i els espais de lleure? Ningú s’ha preguntat per intentar doncs fer una tasca de prevenció, d’obesitat, anorèxia, bullímia, vigorèxia… Hi pugui haver una infermera a l’escola. Ni ha prou amb els controls mèdics que es fan a l’escola?

Últimament el meu bloc m’oblidava dels meus amics els monitors lleure, segueixo a primera línia de combat com sempre encara liderant equips de lleure. A la meva edat de 31 anys fer-ho es una mostra de vitalitat. Però crec que la seva funció social és molt important i no se’ls valora prou. Ells encara ho tenen pitjor. Penso amb diversos amics que ara estan treballant als menjadors escolars, on han de tenir cura de 4 o 5 dietes diferents. Gestió fàcil si tinguessin els mateixos alumnes que una classe, però alhora de la veritat les ràtios poden estar 1 monitor 50 infants. Com es pot donar qualitat amb aquestes ràtios? I encara estan malpagats.

En definitiva, si no tinguessin suficients funcions socials els educadors cada vegada més se’ls incorpora una nova funció social, la sanitat. Sense gairebé sense recursos i moltes vegades amb molta poca informació han de respondre aquesta demanda social.

L’ESCOLARITZACIÓ DELS IMMIGRANTS

Diumenge, Octubre 12th, 2008

Segueix portant cua el problema de l’arribada d’infants legals a Catalunya. Fixem-nos en les dades que van arribant:Per veure-la en gran clicka sobre la imatge. Font el periodico.En el periodico es recull aquesta informació llargament us recomano la lectura. Declaracions de L’Ernest Maragall:Maragall va apuntar que les raons d’aquest desajust podien obeir al fet “que hagi aflorat l’escolarització de nens que ja eren aquí” o fins i tot a l’entrada d’immigrants incontrolats. El cert és que la informació que facilita la Delegació del Govern, desagregada per municipis, no precisa quan arribarà el menor que es beneficia de la reagrupació familiar, sinó el mes en què s’ha aprovat l’expedient.Es vol referir que malgrat es sabia aquest problema al febrer. Eduació no ha mogut cap dit, no ha gestionat res, perquè no es sabia que pasava.El conseller va aventurar que “tot sembla indicar que el ritme de creixement de la població escolar estrangera no es mantindrà”, però a continuació va alertar que durant els pròxims anys “els problemes apareixeran amb més intensitat a l’ESO” al traslladar-se el creixement experimentat per les aules de primària a la secundària. L’ampliació i la construcció de nous instituts es convertirà a curt termini en una urgència. Ja ens avisa que el problema es passarà als instituts i ens diu que crearan nous instituts. No feu la crítica fàcil si us plau, seran barracons es natural, si ja portem temps que ens diuen que no tenen financiació, és la única forma de fer nous instituts.L’única solució de tot això és l’increment de ràtio, més saturació a les aules, major problema pels mestres i professors. Una solució provocada perquè des de el febrer ara no s’ha fet cap actuació com sembla en les seves paraules. Qui acaba perjudicant aquests efectes és la gent del nostre país. Indirectament el que crea és racisme.Una falsa incorrecció d’aquestes dades es culpar la immigració la manca de qualitat de l’ensenyament. No és així, jo crec que és la manca de gestió del departament. El que rebrà evidentment tot aquest procés seran els nostres infants i joves del nostre país. En cap de les declaracions de L’ernest Maragall al Parlament parla de que s’inclouran mesures d’atenció a la diversitat per fer front aquest allau d’immigració.És el temps en que si vols una bona educació pel teu fill/a el millor lloc és una privada per la mala gestió de la pública. Però la incertesa que crea tot això és la resposta a la següent pregunta.Quants alumnes pot suportar el sistema educatiu?

Reflexions del món i de l’educació amb els premis blocs

Dissabte, Octubre 11th, 2008

                     He borrat l’anterior post, perquè en el fons em sap greu per tota la gent que ha treballat per fer un éxit els premis blocs de Catalunya, molta de la gent l’organització l’aprecio moltísisim. He borrat sense voler un comentari per culpa d’una actualització del worpress que m’ha canviat tota l’intefície d’administració, si potser que torni contactar amb mi. El que esta clar és que el meu bloc és massa jove i malgrat la seva joventut s’ha convertit crec, en un dels blocs més importants d’educació del nostre país, segurament dels millors en política educativa que és el que mi m’agrada.També Reflexions del Món i de l’educació li deu moltes coses als premis blocs. D’entrada ara molta més gent entra al bloc,  i alhora l’Agència Catala de notícies ha destacat el meu bloc.També ara hauré de tenir més cura per tal de seguir amb el prestigi que ha conseguit el bloc. Alhora que conegueu que tinc un marxa un projecte que espero que menys d’un mes ho desenvolupi.ES TRACTA D’ORGANITZAR UN PETIT ACTE SEGURAMENT A FORNELLS DE LA SELVA.jA FA UNES SETMANES QUE HO ESTIC TREBALLANT, NOMÉS EN CAL EL PERMÍS DE L’AJUNTAMENT, PER LA CESSIÓ D’UN LOCAL. EL TÍTOL DE LA JORNADA SERÀ                            EL PAPER SOCIAL DELS BLOCSEN BREU TINDREU MÉS NOTÍCIES US INVITO A VENIR. TAMBÉ AL FINAL DEL ACTE ESPERO PODER FER UN PETIT SOPAR DE BLOCAIRES.QUALSEVOL QUE ES VULGUI APUNTAR QUE M’HO FACI SABER.

El dret d’escolarització xoca amb el dret de qualitat de l’educació

Divendres, Octubre 10th, 2008

Com cada dia menjo un xic al migdia i m’acompanyen els diaris. Com un observador nat de les notícies que més m’interessen, economia i educació. Últimament llegeixo sobretot d’economia, ja que sembla que les d’educació se’ls hagi menjat el vent.

Però en contagotes segueixen apareixen notícies, evidentment en tamany petit, no sigui que ens escandalitzem, sobre el procés d’escolarització. En vaig parlar llargament fa una setmana, sobre el problema que si realment són certes les dades de la subdelegació del govern han de venir al sistema educatiu 10.000 infants més.

Ja fa uns dies li va tocar Santa Coloma de gramenet, però no ha tardat en arribar a un altre poble Salt, en total 170 alumnes nous han arribat després de l’inici de l’escola. Si dividim 170 per 24 alumnes que és el que hauria de ser per classe dóna 7 classes. Estem parlant que Salt s’hauria d’incrementar amb una escola.

Possiblement hi hagut una manca de previsió com recull el diari de Girona. Però més enllà de la manca de previsió, jo crec que estem davant d’un doble problema. El primer és de finançament no hi ha diners per fer les escoles necessàries i segon com vaig citar l’altre dia d’incertesa de saber de quants arribaran ja que segurament en la crisis arribaran menys o no.

És per això que ja puc anunciar que el DRET DE L’ESCOLARITZACIÓ XOCA AMB EL DRET DE QUALITAT DE L’EDUCACIÓ. No es pot tenir tot. Però el que està clar és que una aula de més de 24 alumnes en que ens trobem ara, el que perjudica és la qualitat de l’ensenyament. I el que està clar que el que prioritzem és el dret en que els infants puguin anar escola. És a dir, el dret d’escolarització.

Solucions aquest problema. La veritat és que la realitat és molt complicada, el que està clar és que criticar els barracons o mòduls prefabricats en el context actual ha de passar de moda. Ja que és una realitat que durarà com mínim una dècada. No hi ha una solució ja que la realitat és molt complexa.

El silenci cap a la Lec

Dimarts, Octubre 7th, 2008

La cosa que em relaxa més cada matí és llegir els diaris. Els repasso casi tots, la meva dama també ha agafat aquesta mania. Llegir els diaris des de una òptica d’observador m’ajuda a entendre millor cap a on anem. En aquests moments jo la declaro com el silenci cap a la LecAmb prou feines hi ha notícies que parlin de l’educació.En temps així mantenir un bloc com el meu té el seu mèrit. Ara em toca de ser profeta i dir el que està passant. Últimament comparol’economia amb l’educació qui digui que no està lligat s’equivoca. Les notícies d’avui sobre el Zapatero i els liders dels bancs i caixes, m’ha fet pensar que mai de la vida hi hagut una reunió amb el president i els directors de col·legis més importants d’Espanya. Seria interessant descobrir que pasaria però això ara mateix i puc afirmar que mai ho tindrem.La llei catalana d’educació amb aquest silenci l’únic que provoca es que no hi hagi debat sobre com volem que sigui l’educació del nostre país.L’educació és una cosa de tots. És una de les primeres conclusions que va arribar aquest bloc. El que faig és reflexionar és crear debat però com crear debat si hi ha aquest silenci?Els sindicat proposem que per mitjà d’una enquesta decidiran si van a vaga. Us recomano que us hi passeu i la feu són 3 minuts del vostre temps. És la mateixa enquesta però us dono  enllaços sobre la situació que estem:Funcionaris, interins i substitutsEscola concertadaLaboralsTreballadors/es no incloses en els altres apartatsNo veieu el problema i els no treballadors no els afecta la LEC?En fi com sempre dic l’educació més que mai està dividida.

Les mentides als infants

Dissabte, Octubre 4th, 2008

T’has pregunta mai si als infants els hi diem mentides? Són mentides piadoses? i tu!, mestre i professors els hi has dit alguna vegada? O habràs negat o no dir del tot alguna veritat perquè creus que l’infant no sap processar-la? o al revès no has vulgut dir la veritat per no posar-te en una situació incomoda?Vet aquí que porto temps pensant sobre les mentides que diem els infants. Perquè tots en diem! L’exemple més clar són els reis mags. Però a nivell psicològic i pedagògic dir mentides afecta als infants? Perquè no ens ho hem preguntat mai. Són qüestions que m’he anat preguntant al llarg de la setmana i que és mereix tot un curs. Perquè més enllà de les mentides piadoses hi ha les mentides pedagògiques. I l’exemple més clar és quan expliquem la SUMA.Vet aquí l’explicació de la suma, si tenim a la butxaca quatre caramels de menta i 5 caramels de maduixa a la mà. Quants caramels tenim? Aquest enunciat simple i suculent i significatiu per l’ifant. Si s’explica malament elaborarem un concepte erroni al cervell del menut. M’explico amb número, ja que com diu el petit príncep els adults només ens interesen els números.4 caramels de menta + 5 caramels de maduixa és = a 9 caramelsÉs correcte aquesta conclusió. Segueixo:4 caramels de menta + 5 caramels de maduixa és = a 4 caramels de menta+5 caramels de maduixa.Ara em seguiu. Estem ensenyant molts cops els infants a sumar cinc cadires amb quatre taules quan això no es pot sumar. No estarem cometent errors en l’ensenyament?I una conclusió implicita és el fet de que l’infant ha de veure valors al mestre i professor. Si no sap una cosa doncs que ho faci saber. I així aprenent el valor de la humilitat i senzillesa. però es clar, l’orgull per molts va davant de tot!!!!!! a que aquest tema us ha fet pensar.