Llei d’educació, pel dret a decidir a Catalunya.

Dilluns, 17/12/2007 (12:54)

A espanya es comencen 

a mobilitzar.

 

A Catalunya, és comencen pel dret a decidir.

 

CCOO i UGT diem no

al Document de Bases

per a una Llei d’Educació de Catalunya

PER LA COHESIÓ SOCIAL

La proposta de la conselleria no recull els compromisos del Pacte Nacional per l’Educació

per avançar cap un sistema educatiu que eviti la segregació de l’alumnat per origen

socioeconòmic. El PNE és un compromís per 6 anys signat pel Govern de la Generalitat

de Catalunya i exigim el seu compliment.

La meva humil, opinió és que s’estant equivocant, El PNE=Sisena hora, rectificar és de savis, que diguin ara que estant en contra del pacte nacional d’educació.

CCOO i UGT no admetem cap llei si no recull els principis de gratuïtat de l’educació obligatòria i de coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics.

CCOO i UGT no admetem cap llei que fomenti el mercat educatiu. Volem una llei per a la formació de ciutadans i ciutadanes. No els podem convertir en clients a qui oferim productes educatius de diferents qualitats i preus, separant-los en funció del seu nivell adquisitiu.

CCOO i UGT no acceptem la gestió privada de centres públics. L’escola pública és la base i la garantia d’un servei públic educatiu equitatiu i de qualitat.

PEL FINANÇAMENT

CCOO i UGT exigim el compliment del compromís del Pacte Nacional per l’Educació

d’arribar al 6% del PIB en educació. Aquest compromís, que és la resposta a una inversió

que actualment es mou entorn del 2,5% del PIB, no apareix en el Document de Bases. Som els últims de Europa en financiació, crec que l’educació no pot esperar s’ha d’arribar a un 10% com a mínim ja!. Un dels errors de les bases és que no ha afirmat quina financiació ha de tenir.

PER LA QUALITAT DE L’EDUCACIÓ

El document de bases no aborda mesures ni recursos imprescindibles per la millora de la qualitat educativa. El document de bases no diu res sobre l’augment de les dotacions econòmiques als centres, sobre la disminució les ràtios, sobre la generalització dels desdoblaments, sobre l’assignació de més professorat per a l’acollida d’alumnat immigrant, sobre la regulació de l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials, sobre l’augment d’atenció dels EAP i d’altres professionals de suport…

Recursos, Recursos, Recursos, en el meu bloc ja he afirmat diverses vegades, que els recursos estant molt mal gestionats. I en falten moltíssim les pissarres digitals és un ens que haurien d’estar ja a totes les escoles.

 

En el document de bases sembla que tots els problemes educatius quedarien resolts si s’avaluessin amb rigor els professionals de l’educació i si es modifiqués la seva relació amb l’administració. Hem de recordar a la conselleria que les persones que treballen en l’educació ja són avaluades actualment. El curs passat es van avaluar milers de docents i aquest curs se n’avaluaran uns altres; existeix la inspecció pedagògica i processos

d’avaluació interna i externa dels centres. CCOO i UGT considerem que l’avaluació dels professionals i dels processos educatius ha de servir per millorar, però advertim al Departament que no acceptem que l’avaluació dels resultats acadèmics de l’alumnat repercuteixi en les retribucions.

Avaluació i avaluació. Si es veritat que passem un curs d’interins, i un altre de funcionaris. Però crec que hauríen de ser membres externs de les escoles, i ni els inspectors de l’escola hi haurien de participar. Igualment per les competències bàsiques, crec absolutament queno són neutres sinó les fan professionals de fora.

L’EDUCACIÓ ÉS MÉS QUE L’ENSENYAMENT OBLIGATORI

El Document de Bases no fa cap proposta concreta sobre el 0-3, la postobligatòria, els ensenyaments artístics, l’educació al llarg de la vida, l’educació extraescolar i en el lleure, el suport educatiu a les famílies, els projectes educatius de ciutat o de poble. Amb aquestes bases, el conseller no farà una “llei de país”.

 

Ja he afirmat constantment és un bon moment perquè l’educació del lleure es reguli.

EN DEFENSA DEL PROFESSORAT

CCOO i UGT no admetem de cap manera que el Departament d’Educació culpabilitzi el professorat dels resultats del sistema educatiu. La responsabilitat ha de recaure en una planificació que no ha previst a temps ni

l’increment, ni la mobilitat, ni la diversitat de la població. La responsabilitat recau també en una gestió escassa de recursos, en els continus canvis curriculars i d’ordenació, en l’estructura segregadora del sistema educatiu, en un finançament que mai no ha estat suficient, en polítiques econòmiques que han creat més pobresa i que es basen en sous baixos, en la falta de suport a les famílies perquè puguin fer la seva tasca educativa.

No cal dir-ho la sisena hora és un cas d’ una solució malgestionada, i incorrecte. Més qualitat no és igual a més quantitat.

 

CCOO i UGT exigim negociar en representació dels treballadors i les treballadores de l’educació: l’homologació de condicions entre diferents col·lectius, millores en l’organització del treball que evitin l’estrès i la síndrome del cremat, millores en la promoció professional i el reconeixement de la feina feta, una formació contínua lligada a la investigació en col·laboració amb la Universitat.

M’agradaria tant, fer investigació. Però el model de formació permanent actual, no ho permet fer. Estem en un moment que no hi ha investigació educativa crec que s’ha de fomentar a les escoles.

CCOO i UGT defensem els principis de transparència, igualtat, mèrit i capacitat en la selecció i provisió del personal docent.

CCOO I UGT proposem
A tota la ciutadania a reclamar les mesures
educatives que Catalunya necessita:

o recollida de signatures

o manifestació el diumenge, 17 de febrer de 2008

Si s’ha de fer campanya, en tinc una d’original, encara l’he de pensar com ho faré. Però la meva idea, és que el dia de la vaga en la Catosfera és declari dia sense post. O be aquell dia escriure un manifest apolítica en defensa de l’educació. Depèn de com vagi el 17 de gener desenvoluparé aquest tema. Espero que la Catosfera respongui.

 

PROPOSTES DE MILLORES QUE HE TROBAT:

 

Propostes de CDC. Crec que són massa moderades, i no cobreix tota l’educació del país, formació permanent, infantil 0-3, extraescolars. Tot i així són propostes molt coherents del sistema educatiu.

En esquerra, no hi ha propostes obertes al públic com CDC, l’últim article és del 2006 i és la firma del pacte nacional. Un partit com Erc perquè està callant?

Interessant les propostes dels socialistes al pacte nacional. Però jo crec que es veuen incoherències amb les bases que ha proposat. Ho deixo en mans del lector, la crítica.

He estat esperant un temps en pensar aquest article. Volia mesurar correctament les meves paraules, per tal d’informar en veracitat sobre un tema que em preocupa. Des de que tinc raó de ser,recordo a 3 de primària a l’any 86 quant tenia 8 anys l’ Accident de Chernobil. En aquells moments recordo que estàvem estudiant les energies, nuclears, les tèrmiques i evidentment les renovables.El dimecres passat va sortir al següent notícia al diari.

Aparentment sembla doncs una notícia estatal verídica i ens diu que l’energia nuclear és respectuosa amb el medi ambient. Però el que em sorprèn més, és que el format és com si fos una notícia més del diari. Només fins acabar de llegir la notícia vaig descobrir dalt que posava publicitat. Com el Punt Diari ha permès això? Quin és l’origen d’aquest article? Perquè no posa la font, i tot sembla indicar que ve de l’estat espanyol en l’afirmació: Espanya s’ha compromès d’aquí a 2012 a no sobrepassar el 17% de les emissions de 1990. Això em fa suposar que ve del govern d’Espanya. Em fa gràcia també que diguin que té més efectes una radiografia que una central nuclear.A veure ens podrien preguntar si tenen raó. Jo crec que no!, crec que hem de cercar altres energies que no depenguin ni del petroli ni de l’energia radioactiva. No entenc perquè s’ha d’obrir el debat sobre l’energia nuclear. Sabem els efecte que té. La bomba d’Hiroshima, la bomba de Naghasaqui. Perquè es permet això? Sé que la gent és molt indiferent. Estava a punt de fer campanya sobre el tema, però no sé si els esforços valdrian la pena. Començo amb un simple post denunciant aquesta situació. A veure si realment hi ha gent que creu que s’ha de fer quelcom perquè no es torni a obrir el debat de L’energia Nuclear. Si hi hagués molts comentaris sobre aquest article, crec que engegaria una campanya. Però ara l’únic que puc fer és escriure un article.

Cada vegada que sento a parlar de l’educació del lleure o dels menjadors escolars, o és negatiu o es diu no traiem el tema. No voldria fer mai un alarmisme però es hora de dir la situació actual d’aquest món pel seu nom.L’educació en el lleure possiblement fa més de 100 anys que existeix,algunes agrupacions escoltes de Girona ciutat ja han celebrat els 50 anys, i demostra aquesta dada. Això provocat que la normativa de joventut sobre aquest tema sigui bastant clara. 1 monitor cada 1o infants, i es demana que un 40% siguin titulats de monitors de lleure. Però aquesta normativa cobreix les activitats fora del temps escolar.  Malgrat molts dels casals d’estiu es facin a l’espai de l’escola. Que passa en les activitats extraescolars i els menjadors escolars? Doncs que la normativa és molt i molt liberal. I no es mulla en les ràtios. Provocant que en els menjadors es pugui acceptar ràtios de 1 monitora 30 infants. Com un monitor pot educar hàbits de salut amb tants d’infants? Segurament els monitors han de servir els infants. Però en realitat el que haurien de fer és educar i no servir. Tot això ha provocat que els menjadors escolars siguin terra de ningú. I que les empreses privades hagin vist terra de negocis.Això sí, ha provocat un factor interessant d’entrada per molt joves(la majoria dones) és la seva primera feina en casals d’estiu, activitats extraescolars… Alhora en els menjadors escolar un altre col·lectiu que ha entrat són dones entre 40 a 55 anys. És a dir, que hi ha en el sector de lleure els professionals amb més risc ocupacional.Malgrat el lleure s’educa en uns valors alternatius de l’escola molt importants, s’acaba convertint en guarderia quan no hi ha escola. Sense veure que és educatiu. La normativa de menjadors escolars és estricta en sanitat que fins i tot obliga a les empreses a formar tots els monitors en manipulació de aliments. En canvi en formació pedagògica i dinamitzadora de grups no. Provocant que en els monitors de menjador escolars tothom ho pugui fer. Curiosament la normativa de joventut per lleure fora del temps escolar,  és més estricta i demana que hi ha 40% de titulacions. És així que puc afirmar que el món del lleure està dividit totalment, alhora crec que aquesta titulació de monitors de lleure que és per tota la vida hauria de caducar-se per renovar-se. Fixem-nos que una persona als 18 anys es pot treure el títol de monitors, i no exercir, i tornar a fer de monitor als 40 anys. Els infants canvien com la societat. Concluint l’educació  del lleure és un  tema tabú, per a tothom. Cal una dignificació del sector. I que les normatives de joventut s’apliqui als menjadors escolars i extraescolars perquè els menjadors es compleixi la ràtio de 1 monitor 10 infants. Ja sé que demana que el menjador escolar es faci una injecció econòmica, per tal que no pugés molt el menú escolar. Però els pares han d’entendre que no paguen només el menú, sinó també els monitors i els valors de saluts i educatius que han de transmetre. Una forma de fer com a Sarragossa, que allà van ser més pràctics i en anar tots els monitors de menjador escolar en vaga va provocar que ara tinguin un conveni propis i exclusiu. En el món del lleure fa tres anys que en hi ha un. Per tan és un element molt nou que encara s’ha d’aplicar amb més força.Alhora la societat ha de valorar el lleure com agent educatiu diferent de l’escola, que no només és una guarderia quan no hi ha escola. Alhora hi ha una possibilitat en la creació de la nova llei d’educació perquè el monitor sigui un agent més de l’escola, i no un extern només. Aquesta llei és un bon moment per reglamentar el conjunt de buits legals que existeixen en el món de lleure. L’educació lleure sempre ha format part de la cultura catalana i forma part de la seva identitat, Escola i educació del lleure són complementaris, hi ha de formar un sol agent educatiu. L’infant i els joves han de ser educats i no servits.