Important les aportacions d’en Jordi Pujol

Dimecres, 09/01/2008 (17:09)

En Jordi Pujol, el nostre president més influyent de la nostra era. Ens ha deixat un article clar i sense ambigüetat, que el punt diari avui ha realitzat la següent notícia http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2691622

us  transcric l’article que es refereix la Notícia.:

l’accent en el paper primordial dels mestres a l’escola i, per tant, en la formació del professorat, en la potenciació de la figura i del rol dels directors, en la recuperació de l’autoritat i del respecte a les aules. També s’insisteix en què les escoles tinguin més autonomia. Per altra banda, més que en l’abundància de crèdits s’insisteix en els que han de ser els objectius principals de l’ensenyament, que són la lectura, l’escriptura i les matemàtiques. I també s’insisteix en què els coneixements han de ser avaluats.

Pel que fa a l’escola concertada ja comença a ser hora que el tema es tracti sense la hipocresia amb què s’ha tractat durant molts anys. També en això és un bon moment, perquè el Govern de la Generalitat està ple de càrrecs, i no poc importants, que tot i haver fet grans discursos en contra de la concertada hi porten els fills. I perquè poden conèixer millor les conseqüències econòmiques que tindria la supressió o l’ofec de la concertada. I també ara, des del Govern, poden conèixer millor la contrapartida econòmica que comporta la justa reclamació que a l’escola concertada hi hagi més alumnes procedents de la immigració.

Per tots aquests motius podria ser –i tant de bo fos així– que aquest tema cabdal de l’ensenyament s’enfoqui sense demagògia i amb coneixement de causa.
     _______________

De tota manera no serà fàcil. Perquè, suposant que el Departament o el principal partit de l’oposició hi col•laborin, tot canvi d’orientació toparà amb moltes altres dificultats corporatives, sindicals, ideològiques –ideològiques polítiques i pedagògiques–, mediàtiques, etc. I caldrà molt de diàleg. Però a favor hi pot haver la pressió social. Ara la societat ja sap que no anem prou bé. Ho saben les institucions econòmiques per la necessitat que tenen de millorar la competitivitat, ho sap tot el corrent d’opinió que reclama que funcioni l’ascensor social, ho sap la universitat, que es queixa d’una formació de base no prou bona, etc.

Si tota aquesta societat fa pressió, els partits, els sindicats i, en general, el món de l’ensenyament trobaran la manera de modificar el model educatiu en un sentit de més qualitat. I així s’aconseguirà que d’aquí a tres anys els resultats del PISA siguin millors.

Abstret de la web d’en Jordi Pujol

Dimarts, 08/01/2008 (11:29) En moltes escoles el debat està molt calent sobre aquest tema. Es tracta de si realment s’han de dividir els grups de forma homogènia és a dir, els pitjors amb els pitjors, i els millors amb els millors. O fer-ho de forma heterogènia que és una barreja de tots els nivells. A nivell teòric sempre s’ha dit que els infants, joves aprenen millor a través de grups heterogenis, a partir de l’aprenentatge cooperatiu i el multinivell. Però la tasca d’adaptació cap aquest model demana un canvi metodològic del professorat. Que ha venir contemplada amb formació més que instructiva hauria de ser més investigativa. En les bases d’educació especial del departament d’educació(recordo que encara no s’ha oficialitzat) es tendeix cap aquest terreny. El grups homogenis és una solució que també funciona, i és clarament que resulta la més fàcil de totes i la més cómode. Per això molts professionals tendeixen cap aquesta, provocat perquè la formació permanent tendeix cap a la instrucció, llavors els és més fàcil els grups homogenis. Fixem-nos per exemple que com un mestre pot aplicar l’aprenentatge cooperatiu si només l’ha vist a nivell teòric. Per això és normal que molt professorat tendeixi als grups homogenis. Una de les variables d’això és el que s’anomena grups flexibles, els famosos grups A el millor, grup b nivells mitjà i grup c els pitjors. Això en secundària es realitza moltíssim. Que som nosaltres per etiquetar a les persones en la seva adolescència. L’adolescència es època de canvis sobtats, deixem que els adolescents trobin el camí sols. I que realment els grups flexibles siguin grups flexibles. Es veritat jo quant vaig arribar a 1er Bup vaig suspendre 7 assignatures, la meva tutora en aquells moments em van dir, que jo no servia per estudiar, que hauria d’anar a treballar etc…. Quan me la vaig trobar fa tres anys enrrera lincenciat en psicopedagogia, li vaig dir el que creia d’ella, i com em va atormentar. Vigilem quant classifiquem els infants, els joves….

EDUCACIÓ COM A XECS EN BLANC

Dimarts, 01/01/2008 (15:20)

Les bases de la llei d’educació sorgida d’en Maragall, un dels temes que es va dir contínuament, és que no era una llei de país perquè no contemplava la franja de 0-3 anys i alhora els serveis menjadors escolars i extraescolars. Han passat un mes casi de les bases de la llei. I els sindicats constantment han anat dient constantment aquestes desicions. Per altre banda les declaracions d’ahir d’Ernest Maragall sembla que no entengui, que la solució no passa només per donar Xecs, en blanc. La forma d’actuar és per anar tapant forats. Però m’agradaria que fos prou valent L’Ernest Maragalla per denunciar durament la situació de indignitat dels treballadors dels menjadors escolars. On no hi ha cap normativa de ratio, i afirma que tothom es capaç de fer de monitor.

Consoles, consoles i consoles.Jocs d’ordinador, jocs dordinador i jocs d’ordinador

No és cap novetat, ja hi ha els primer articles que s’han disparat la venda de consoles per nadal!. Durant anys he estat a l’aiguat del que succeïa en aquest món, i he tret unes conclusions que vaig explicant dia a dia. Quan van aparèixer les primeres videoconsoles, qui jugaven eren nois. Les noies jugaven encara en els jocs tradicional. Aquells anys 80, es va passar en la sortida de consoles cada dos per tres. La sega, megadrive, nintendo… 

Paral·lelament els ordinadors deixaven d’anar amb cassets i passaven a les unitats de 5’15, apareixen les grans aventures gràfiques com monkey island. Encara que casi bé tots els jocs eren per públic masculins.  

Van passar els anys, i els fabricants de vídeoconsoles i jocs d’ordinadors van descobrir que tenia un públic masculí de 6-30 anys que estaven jugant de forma massiva en el seu oci. Això fa que es plantegin altres públics i el primer que van fer a l’any 2000 és crear un joc que simulava el joc de pares i mares anomenat SIMS. Des d’aquell moment les dones juguen de forma massiva. 

Quan van tenir tot el públic masculí i femení van provocar que anessin a altres púbics, el gran intent va ser els nostres avis i ho van fer amb un altre joc amb el braim training. En un altre post ho vaig explicar llargament. És així que puc afirmar que no em sorprèn la notícia. Que afirma que la gent gran està comprant més videoconsoles. Al final ens caldrà una tornada a ensenyar quin és el nostre lleure.

Per cert BON NADAL I BON ANY A TOTHOM

RAJOY…. SI GUANYA LES ELECCIONS FARÀ UNA ALTRA LLEI D’EDUCACIÓ!DANGER!

Dilluns, 24/12/2007 (16:35)

Aquí teniu les seves declaracions. Però no veu que en un dels grans problemes del nostre sistema educatiu és que hi ha en les escoles, 3 normatives en procès. En algunes escoles s’està aplicant Logse encara, d’altres Loce, D’altres Loe. Ho he anat repetint diàriament en aquest bloc. Ara teniu ja un motiu per no votar el PP. Això crearia un mareig total al sistema educatiu. NO UNA ALTRA LLEI D’EDUCACIÓ.

OPOSICIONS—Bases de l’educació especial, 2007-2010

Dilluns, 24/12/2007 (00:21)

He llegit una notícia interessant. La veritat, és que en part tenen raó. Aprobar unes oposicions, en teoria hauria de dir que estàs molt preparat tant teoricament com practicament. D’alguna forma t’hauria de contar quelcom. Tot i així es veritat que podem felicitat aquest any el departament d’educació per l’ampliació de places que ha fet.  També aquest any ja ha sortit el decret per on comença a cridar el tribunal aquest any toca la E, felicitats pels premiats i els últims.

M’ha arribat a les meves mans un document que més endavant us el miraré de posar a la xarxa. Curiosament es tracta d’unes bases semblant a les bases de la llei d’educació. Però aquestes semblen que encara no les han fet oficial, i es com si les haguessin enviat a algunes escoles d’educació especial, perquè unes i d’altres no? He trucat els sindicats, i m’han dit que no en sabien res de res. En resum d’aquestes bases, és que volen enfortir les USES, i el marc teòric, ho han desenvolupat a partir de l’educació inclusiva d’en Pere Pujolas. Conec en Pere des de fa mitja década, per mi és un gran teòric, però si que també he de dir és dels més moderat que conec. Trobo faltar en Climent i Giné de Blanquerna, també en Josep Font de l’escola d’educació especial de l’estel.  Però segurament el seu discurs és molt més progressista que el d’en Pere. Ja ho veurem quant fan oficial aquestes Bases.

Avui ens hem despertat amb la notícia que han modificat dos articles de codi civil. Aquests són:

 el 154, que feia referència als pares, i el 268, relatiu als tutors. El nou redactat estableix que «la pàtria potestat s’ha d’exercir sempre en benefici dels fills, d’acord amb la seva personalitat i amb respecte envers la seva integritat física i psicològica». «Aquesta potestat –continua– comprèn els deures i les facultats següents: vetllar per ells, tenir-los en companyia, educar-los, procurar que tinguin una formació integral i representar i administrar els seus béns. Si els fills tenen prou seny han de ser escoltats sempre abans de prendre decisions que els afectin. Els pares poden, en exercici de la seva potestat, buscar l’auxili de l’autoritat.»

Recordo les paraules del jutge de Granada que vaig parlar en un anterior post, en que afirmava que constantment estem donant drets als infant, els estem sobreprotegint. Crec que l’agressió física no pot comportar un canvi de conducta. Però si que en determinats moment pot ajudar a l’infant a descobrir que s’està passant. La mediació verbal no tothom la sap fer per tant potser arriba un moment de la societat, que no n’hi ha prou per derrogar aquest article, sinó fer formació de pares per explicar-los com resoldre els conflictes. Recordo que un cop a TV3 es va parlar en un debat seriòs sobre la bufetada ben donada. Crec que la nostra societat no té aquest tema clar.

Avui ens hem despertat també amb la següent notícia que més de 30 pobles tenen moltes noies al carrer. On la edició impressa ens fotografia diferents fotos de putes. Segurament el que va inventar la frase que el ofici de les putes és el més àntic del món crec que té raó de ser. Però la veritat és que en els últims anys estant profelirant moltíssim. Ara volen treure un decret que reguli les pepas en les carreteres de titularitat municipal. La idea em sembla molt correcte, però jo no jutjaré si està bé o no. EL que crec, és l’estat en que deixen les noies del carrer les carreteres. Es realment Fastigòs! com mínim podrien deixar-ho net. Aquest és el problema de les putes a la carretera. Fins i tot, és una qüestió ecològica, la quantitat de merda que deixen és increïble. No m’extranya, que després possiblement provoqui incendis forestals. També és normal que a Fornells de la Selva en hi hagi, durant els últims 4 anys, ha estat la carretera per excel·lencia per arribar a Girona. Provocat per les obres de la Nacional2.