Category Archives: General

L’infant és bo per naturalesa?

L’infant és bo per naturalesa?

Diumenge, 13/01/2008 (01:11)

Temps, era temps Jean Jackes Rousseau va afirma que l’home és bo per naturalesa, alhora va dir dels infants la següent cita:

La infantessa té les seves pròpies maneres de veure, pensar i sentir; cap cosa és més insensata que pretendre substituir-les per les nostres.

Moltes vegades sento dir dels educadors els infants són dolents. Hi ho afirmen amb un to pedagògic que fins i tot sembla coherent. Ara ja fa més d’una dècada que sóc monitor de lleure, els meus primers formadors em van advertir que els infants sense pensar-s’ho et dirien el que pensaven de tu sense pensar-s’ho. Ja que són dolents. Han passat el temps, i aquesta frase la he canviat per la següent:

ELS INFANTS NO SÓN DOLENTS SINÓ SINCERS.  No fan com la gent gran que callen quan veuen un problema. Sinó diuen clarament el que pensen, sense gratibuixar en cap moment. Jo sempre he tingut una panxeta maca, i més d’una vegada els infants m’han dit gordo. Vet aquí una altra característica dels educadors l’autoestima. Estar amb els infants demana tenir una autoestima molt gran.

En fi acabo afirmant que mai afirmeu i expliqueu que els infants són dolents. Sinó publiqueu que són sincers amb els altres i amb el món.

El bateig civil i l’eclesiàstic

El bateig civil i l’eclesiàstic

Diumenge, 13/01/2008 (18:29)

L’home des de la seva naturalesa, ha necessitat sempre d’uns elements explícits o implícits en format ritual, per dir que naixia algú, es feia adult quelcom etc… Aquestes iniciacions en la vida cristiana són tres sagrament:el bateig, la comunió i la confirmació.  Sabem que en el món del consum dels anys 80 va vulnerar la seva ètica, i al final els infants i pares només pensaven amb els regals. Els casaments igual. Els any 80 acabàvem e sortir d’una Catalunya franquista “de la gràcia de Dios”, on tothom era un cristià.

Ara en el nostre segle el que mana és la religió de la laïcitat. Ara mateix no vull parlar del que crec de la laïcitat, encara ho tractaré amb rigor. Però avanço que la laïcitat de forma extrema és pitjor que la religió. Evidentment que jo defenso una escola laica i pública. Però anem al tema d’avui.

La laïcitat està de moda per tan cada vegada hi ha menys batejos eclesiàstics.Però es clar el bateig era una forma de iniciació a dir i a celebrar que tenies un fill per això ara comencen aparèixer els bateijos civils, que no cal dir que engloba la forma consumista del banquet i del regal.

Avui he anat a un bateig eclesiàstic del meu cosí. La meva sorpresa és que ha durat exactament 14 minuts de rellotge. Perdent tota la solemnitat del moment. Les reflexions que feia era la següent els mossens estant cansats que els bateijos siguin tan consumistes. La resposta que li diria,és que no tothom pensa així.

Quina manera de barrejar les coses!

Del Dibuix 1.0 al Dibuix 2.0

Del Dibuix 1.0 al Dibuix 2.0

Dilluns, 14/01/2008 (11:41) L’any passat, vaig experimentar els contes a través del flash. Aquest any la meva idea, és experimentar el Dibuix dels infants d’educació especial. Però vull anar més enllà la idea, és pensar amb la web 2.0, i per tant passar del dibuix 1.0, el dibuix lliure estàtic al dibuix dinàmic de la web 2.0.
Del dibuix individualista del 1.0 al dibuix grupal del 2.0.
Del dibuix competitatiu del 1.0 al dibuix cooperatiu del 2.0.
Del dibuix en que uns són millor que els altres del 1.0 al dibuix que guanya tothom del 2.0

La idea demana que els infants experimentin amb el Gimp, la dificultat està en què molts d’ells són TGD, és a dir, autistas, retards mentals, TDHA hiperactius. Ja us aniré explicant els resultats d’aquest projecte.

Ja queda menys per la Catofera!

Ja queda menys per la Catofera!

Dimarts, 15/01/2008 (01:58)

Una setmaneta i ens trobarem a les jornades de les catosfera. No és cap secret que des de l’inici de la idea m’ha semblat bona i vaig ser dels primers en fer la inscripció. Estic segur que no em desagradarà gens. Fins i tot ara, mirant a la pàgina de l’inici em fa un xic de vergonya participar-hi en veure-hi tants de polítics. Espero que no sigui una manera de conquista política tot això.

La veritat és que la catosfera últimament hi hagut molta crítica. Que segurament li ha donat massa importància l’organitzador de la trobada.  El post polèmic és el següent.  Us podria citar diferents pots més com per exemple el d’en Toni Ibañez i interessant el post d’en David. I li afegiria al david que el més catalanista no és el qui parlar tant, sinó el que actua. En definitiva crec que tot ha quedat amb una anècdota un xic sorollosa i espero que els organitzadors en Toni i en Marc actuïn sense donar-hi més importància de la que té.

Com he participat en la catosfera? Aquí teniu els diferents post que té el Bloc:

http://www.petitlleure.org/bloc/2007/12/04/la-catosfera/

Participant en la idea magnífica d’en Toni Ibañez el llibre 2.0:

http://www.petitlleure.org/bloc/2007/12/16/del-llibre-tradicional-al-llibre-de-blocs/ 

I aquí teniu l’article que proposo pel llibre 2.0:(No és cap secret, que quant vaig saber la notícia i vaig participar activament).

http://www.petitlleure.org/bloc/2007/11/21/qui-ha-deducar-les-videoconsoles/

 


No és dels millors, però sí que és dels més antic. Aquest post el vaig fer fa dos anys en el meu antic bloc que per problemes tècnics va desaparèixer i fins ara no he tornat a fer el rumb de nou.

La veritat que tinc ganes d’anar-hi, però em fa respecte veig gent molt important i jo soc un simple mestre.  Suposo que allà també es descobrirà, que vol ser l’Associació catosfera.

Encara que falti una setmaneta per les Jornades, i ja vull felicitar en Marc i en Toni per la gran idea que han tingut. Jo i romandré en Hotel que està al costat pel qui busqui hotel aquí el teniu. està  a800 metres de les jornades. En aquest hotel hi ha xarxa wireless, per tant podré seguir escrivint com vaig vivint les Jornades.

El meu primer article que no és carta del lector sobre la llei d’educació catalana (LEC)

El meu primer article que no és carta del lector sobre la llei d’educació catalana (LEC)

Dimarts, 15/01/2008 (23:29)

Avui he tingut una joia molt gran. M’han publicat el meu primer article d’opinió. Fins ara m’havien publicat cartes del lector. En article reflexiono sobre el sector del lleure, denuncio la seva situació, i com la llei catalana l’oblida. Espero que em digueu la vostra opinió. A sota hi ha tots els articles que m’han publicat perquè conegueu que anat escrivint en els últims anys.

També us vull mostrar diferentes opinions de la catosfera sobre la llei d’educació:

Des de les Golfes en Ricard crea un debat sobre l’equip directiu.

En Lluis LLobet un director de Barcelona, ens explica un xic el que diu la llei i fa les seves propostes.

Un altre post que demana que la llei d’educació solucioni els problemes dels joves de 15 anys que no volen estudiar.

La Maribel en el seu post, ens posa de forma oficial el powerpoint oficial del departament d’educació. Així us podeu situar.

En Jose Martin de la CGT sempre tant clar amb les seves idees, us el recomano.

Una guia del que diuen els sindicats sobre la llei d’educació.

La Pia Bosch ens narra com hem arribat a la llei d’educació.

El secretari general de la UGT clar i rotund demana una financiació adequada de l’educació.

I els meus criticant a favor i contra de les opinions dels sindicats. 

Prou per avui que ha us he donat moltes lectures. Fins demà!

L’evolució de l’educació especial i la meva opinió.

L’evolució de l’educació especial i la meva opinió.

Dimecres, 16/01/2008 (13:49) La principal funció de l’educació és l’integració de les persones a la societat. En un primer moment de la història de l’educació especial es tractava en centres clínics, el que anomenaven manicomis. Era una manera d’integrar, ells tenien un problema i els havíem d’apartar i així no molestaven.  En els infants cap la decada dels 1970 a partir de patronats de pares, per la necessitats d’educar els infants amb discapacitat. És el moment en que creen dos sistemes educatius parlal·lels el centres d’educació especial, i el centres ordinaris.

No cal dir que la història de l’educació especial és més llarga, però des de l’inici s’ha vist com un problema. Això ens indica que la integració comença amb els valors socials de la societat. També el moment en que s’educa de forma seria es relativament nou no arriba a la trentena d’anys.

L’inici de l’educació especial propiament dita, ve a partir de l’Informe warnock 1977 d’anglaterra, on és defineix el concepte de necessitats educatives especials com uns recursos que necessitaven l’infant per la seva escolarització a partir d’uns suports permanents, intermitents o temporals. 

Fixem-nos que els anys 70 apareix la ley general d’educación que deriva de L’EGB, fixem-nos que en aquella llei no parla explicitament de l’educació de la diversitat. Per tant aquí tenim el primer retrocès de l’educació. Que no és solucionarà fins a l’entrada de la LOGSE al 1990. El desplegament normatiu no arriba fins el Real Decret 696/1995 de 28 d’abril. Així puc afirmar que la nostra educació sempre va 15 anys en retard.

Els principis de l’educació són:

1.-La normalització:Un sol sistema educatiu, un sol currículum adaptat a les necessitats.

2.-Sectorització: Escoles més properes de casa.

3.-Individualització: Adaptar el currículum a les seves necessitats.

4.-Integració: Integrar-los en medis ordinaris.

Aquests principis van permetre un augment de recursos per acollir els infants en centres ordinaris.

A partir del 2001 la OMS(Organització Mundial de la Salut) va redifinir la classificació derrocant els conceptes de Discapacitat per  limitacions a les activitats. Minusvalidesa per la restricció de la participació en la societat.

En el pla directiu de l’educació especial del departament d’educació 2007-2010 ho defineix per Limitacions o barreres de les persones per a la desenvolupament o la participació en diferents activitats.

Fixem-nos aquest concepte és més ampli, passa a que la persona necessita recursos, a que l’objecte s’ha d’educar la persona. És un nou pas, que no servirà de res si la societat realment acull els valors de l’acollida i la diversitat com una riquesa.

Caram que estudiós que estic. Espero que com sempre us hagi situat amb el tema. No cal dir-ho que els superdotats és un tema on mai es sap on col·locar-los.

Blogbombing! Per L’educació! 14 de febrer. Enamora’t

Blogbombing! Per L’educació! 14 de febrer. Enamora’t

Dijous, 10/01/2008 (21:48)

   Benvolguts amics, blocaires, coneguts i tots els que rebreu aquest correu. Deixant de banda el que opinin els sindicats i els partits polítics. Potser és el moment que els ciutadans de Catalunya, tinguin el dret de dir el que pensen sobre l’educació del nostre país.   Per això proposo, que el proper 14 de febrer cada u des de el seu bloc, fem que la catosfera participi i digui la seva, fent un article sobre educació.Recordo que els sindicats volen realitzar una vaga en el sistema educatiu, aquest. No es per donar-los suport, sinó simplement aprofitar aquesta jornada de vaga dels professors, perquè es vegi la preocupació que té Catalunya sobre el tema de l’educació. Bombardejant
la Catosfera de idees sobre el sistema educatiu. D’aquesta forma el que recerco és que no sigui l’educació moneda de canvi dels polítics, i que els protagonistes no només siguin els sindicats, ni els mestres, ni els professors siguin els protagonistes, sinó tots ciutadans de Catalunya, L’educació és cosa de tots i no d’uns quants. Digue’m el que pensem! prou de silencis. I per una vegada tots els sectors es mobilitzin a través de la llengua vehicular, el català.

Per les persones que no tenen bloc, els proposo que bombardegin els mitjans de comunicació aquell dia de cartes de lectors, sobre el tema de l’educació. Enxarxem-nos. Els correus opinio.diaridegirona@epi.es , cartes@elpunt.com , cartalector@elperiodico.com ,  cartas@lavanguardia.es , bustia@avui.cat Ajudem-nos tots a tenir una millor educació del nostre país. Els que esteu a favor de la mesura, responeu al següent post, o aquest mail.http://www.petitlleure.org/bloc/2008/01/10/blogbombing-per-leducacio-14-de-febrer-enamorat/

14 de febrer parada del sistema educatiu.

Els sindicats USTEC-STEs, FE-CCOO, ASPEPC·SPS, FETE-UGT i FE-CGT

convoquen el 14 de febrer de 2008 jornada de vaga i manifestació :

En defensa de l’ensenyament públic i de qualitat

No volem aquesta llei

Rebutgem el contingut de la proposta de bases per una Llei d’Educació a

Catalunya (LEC) i fem una crida al professorat i al conjunt de la ciutadania a

mobilitzar-se per aconseguir la seva retirada.

1. La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i

empresarial de les escoles ni per la lògica del mercat, sinó per un augment

seriós de la inversió, que possibiliti abordar tota la problemàtica i les

necessitats dels centres i de l’alumnat.

2. La Llei obre noves vies de privatització de l’educació. Promou formes de

gestió privada al centres públics, que podrien passar directament a mans

d’entitats vàries.

3. La Llei aposta per una desregulació de les condicions laborals del

professorat. A través d’aquesta Llei, l’Administració pretén eludir la seva

responsabilitat en la marxa de l’ensenyament públic, tot traspassant-la als

propis centres.

Barcelona, 10 de gener de 2008

Els alumnes superdotats!?

!? exclamació de sorpresa i pregunta. Perquè quant fa que el sistema educatiu contempla els superdotats? Sorpresa mal punt només porta 13 anys en el nostre estat Espanya que se’n parla. I no es va fer en la LOGSE, sinó en un Real Decret 696/1995 de 28 d’abril. Per què trec aquest tema ara? Doncs perquè L’ Enric Canela m’està ruboritzant amb els seus comentaris. Segurament, un ampli públic del meu bloc és gràcies a ell. President del Cercle de Coneixement  que és una organització que vol crear un  un espai per a la reflexió crítica i la innovació creativa per a la societat del coneixement… Tal com afirma en la seva web.

Ahir em va fer el següent comentari al post anterior citat:

Hi ha un tema que no s’està tractant bé a Catalunya, entre d’altres és clar, el de l’educació dels superdotats que acaben patint problemes emocionals en escoles “normals”. No sé gens de tot això però he parlat amb gent que en sap i m’ho ha assenyalat com un greu problema.

Com que la meva formació humana, m’ha fet reflexionar sobre el tema, us vull aportar les meves idees i alhora citar-les a l’Enric que crec que no tardarà gaire en criticar-me, Així és la Xarxa.

Abans de res cal situar el tema, En primer terme s’ha de diferenciar entre alumnes precoces, amb talent i superdotats.

  1. Alumnes precoces: Són alumnes, que tenen una capacitat que sobresurt en un moment determinat i és temporal. Molts cops aquests alumnes s’els declara superdotats, per tant tenim la primera dificultat en classificar els alumnes superdotats.
  2. Alumnes Talentosos: Que en un àrea del coneixement són brillants. Però en la resta està dintre l’entorn normalitzat.
  3. Alumne Superdotats: Que són els que es destaca en aquestes tres característiques, una alta intel·ligència, una alta creativitat i per últim un compromís en la tasca. I ho apliquen en qualsevol àrea i potencial del ser humà. Són el 2,5% de la població general.

Fixem-nos amb un petit detall. El Quoficient intel·lectual alt no és la única dada que ha de comportar una alta intel·ligència sinó també la Intel·ligència Emocional, és a dir la capacitat d’adaptar-te a l’entorn(la creativitat). Daniel Goleman en els seus llibre ho ha narrat absolutament bé.

Fixem-nos que tenir un Quoficient intel·lectual alt, pot comportar la seva inadaptació amb els seus iguals cronologicàment parlant, per la seva gran riquesa vocabulari, i per la seva rigurositat gramatical, que pot comprovocar la incomprensió entre iguals. Un nen que parla amb un altre nen amb vocabulari cult.

Existeixen tres formes clares d’intervenció:

1.-L’Accelaració: Suposa avançar un o més cursos.

Us imagineu un infant de 12 anys convivint amb joves de 16 anys en la adolescència. Malgra’t és possible no ho recomano a ningú.

2.-L’Agrupament: Centres d’educació especial de superdotats……

Quin horror!? en tota la seva vida es creuran superiors.

3.-L’enriquiment: És l’aprenentatge multinivell, demanar-li més continguts currriculars en el marc ordinari. I una intervenció educativa que englobi tots els àmbits totalment d’acord.

No és cap secret que la detecció d’aquest grup és un misteri. Costa molt, primer perquè s’ha de discriminar si realment és superdotat, i les variables de creativitat són molt abstractes. I en segon terme quina mesura d’intervenció realitzem. En tercer pas quina mena de canals compartim en la seva escolarització en tots els passos del sistema educatiu, escola-institut i Universitat.

Espanya i alhora Catalunya, és un país en que els superdotats van començar a existir fa 13 anys, per això provoca que estiguem tant lluny amb la investigació. El gran repte del nostre sistema educatiu és serà com adaptem aquests alumnes, per tal que la seva potencialitat ens ajudi a millorar la nostra societat del coneixement.

És molt fàcil adaptar-te als alumnes amb discapacitat, però difícil d’avaluar la intel·ligència i creativitat. La Loe del 2006 del 3 maig, és la Primera llei d’educació en que els diferència dels infants d’educació especial, parlant de l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals. 

En definitiva estimats lectors i honorable Enric, el problema recau és que no hi ha una investigació educativa de qualitat, i el tema és molt nou. I professionals com jo, no tenim manera d’investigar, almenys que demanem excedència…….

Una mica llarg, però crec que he situat molt bé el tema. Ja em direu que en penseu.

Han d’existir les escoles d’educació especial?

Han d’existir les escoles d’educació especial?

Dimecres, 09/01/2008 (13:35)

Molts cops la gent no copsa que encara existeixen dos modalitats educatives l’escola d’educació especial i l’escola ordinària. No és cap secret que les escoles d’educació especial la majoria neixen d’un conjunt de pares, que volen educar els seus fills de diferents deficiències. Provocat per una mentalitat molt poc oberta de la societat i podem dir que també la d’ara.

Perquè no és cap secret que en els nostres dies, malgra’t en determinats moments de la nostra vida potser necessitem d’ajuda psicològica o psiquiàtrica, i amagar-ho perquè també no ens diguim que som boix.

La concepció d’Esquirol del segle XVIII que va definir el retard mental com idiota sembla que en la nostra societat encara no ha superat aquests tabús segregador.

L’escola d’educació especial existeix perquè la societat necessita que  existeixi. 

Si hi hagués un canvis de valors on realment la diferència es valorés com una riquesa en vés de un problema desapareixeria aquesta modalitat educativa. Però la veritat és que no s’està preparat encara perquè succeixi això.

Per això defenso l’escola d’educació especial, ja que per manca de recursos l’escola ordinària no els pot acollir correctament. Espero que un dia la societat de Benestar aconsegueixi superar tots els tabus, i l’escola inclusiva sigui una realitat.

Classificat dins EDUCACIÓ, GENERAL | Editar | Sense comentaris »