Avui, estava al bar amb un amic, i hem tret una reflexió molt dura. Podem afirmar que jo no sóc mestre de Catalunya, sinó mestre d’Espanya, perquè qui realment ha firmat el meu títol no és el president de la Generalitat, sinó el Rei D’Espanya. ummm res més una petit observació que porta a dintre moltes implicacions.
Cada vegada més apareixen denuncia de les escoles o instituts en mal estat. L’última notícia la teniu a lavanguardia d’avui. Curiosament xoca amb les escoles noves que s’estant fent que són d’un luxe increïble. Possiblement Educació hauria d’intentar gestionar millor el seu be patrimonial, i veure com es va construint. Perquè cada vegada hi ha més crítiques. I el vídeo al youtuve de l’escola Vil·laroma realment feia pena.
Cada vegada, que he d’anar al sistema sanitari públic, tremolo, justament perquè saps quant entres però no quant surts, això a nivell productiu per les empreses és un desastre. El que vull afirmar és que el problema santitat és un problema global, que no només afecta als caps i els hospitals, m’estant avaluant el pancrees per mirar si realment tinc sucre o no. I semblo un conillet d’indees anant de metges en metges.
Cada dia que vaig al metge, tinc molts de remordiments, perquè sé que no arribaré a la feina a l’hora o no hi aniré. Alhora veig que en els últims anys, hi ha una col·lapsació d’aquests serveis públics que demana canvis. La notícia d’avui el periodico ens ho ha recordat. El tema és clar, cap polític vol obrir la boca i afirmar que el model de la Sanitat Pública actual és insostenible. Temps era temps, que un conseller va afirmar que s’hauria de pagar un euro per cada visita, veig el que veig, em sembla que es tendirà cap aquest model. Degut també per la crisis que estem a punt de rebre. Catalunya i Espanya no és un pais en vies de desenvolupament, sinó està agafant els models de païssos desenvolupats. Com es viurà aquest procès?
Últimament el departament està traient moltes idees, això es bo ja sembla que estant intentant millorar. Però possiblement la forma de fer estant fallant. SOS RACISME, i USTEC, han aixecat el cap ràpidament dient que això era racisme. Però jo m’he quedat amb l’opinió del director de Lavanguardia on hi estic totalment d’acord.
L’Any que vaig està treballant a Salt població amb un 60% d’immigració i en algunes aules més. Em vaig enfrontar amb un repte d’ensenyar a llegir escriure a infants de 1er de primària. La majoria encara estaven en la etapa prealfabètica. Així que el repte era dur, però emocionant si tenia resultats. Així que vaig començar a treballar durament, dia a dia, amb els problemes que m’anaven trobant. Cal dir que a vegades tenia més problemes amb els emigrants que amb els immigrants, amb la qüestió de la llengua. Els emigrants d’Espanya s’adapten molt pitjor que el immigrants de Àfrica. Encara que això mai serà notícia, perquè fer un tipus d’aquesta declaració segurament les files PP ens diríem xenòfobs.
Una vegada estava tot el procés engegat en comptagotes cada mes m’anaven arribant NOUVINGUTS, la desesperació era més gran, era com un retorn a començar a tots el hàbits escolars que havia estat treballant amb els altres. L’ Aula d’acollida es colapsa, segurament ja hi hauria d’haver 2 mestres d’aules d’acollida per cada linia d’escola. Els maldecaps són pels tutors que els han d’acollir, i el primer la sensibilització dels altres nens, que no l’insultin, ja que els nens qualsevol cosa diferent els crea rebuig. Per això malgrat pensi que la heterogeinetat és la clau de la inclusió, ja en vaig parlar amb un post anterior.
Per tant crec que s’ha de pensar amb un pont, entre l’arribada de l’infant, el comité de la escolarització, les aules acollides i el mestre tutor. Si aquest pont són aquestes escoles endavant es necessari per la qualitat de l’educació.
Dijous, 17/01/2008 (21:29)
Com no podria ser a la catosfera el divendres hi haurà una petita taula. Tinc ganes ja de participar-hi, i veure que en trec.
20:00 Taula “Blocs i educació”
Núria Prunés (Blocs de les Escoles en Xarxa)
Enric Gil (Expert en blocs i ensenyament)
Anna Pérez (Experta en blocs educatius)
J.A. Donaire (Professor 2.0 Universitat de Girona)
Modera: Pitu Martinez (Resp. proj. col.laboratius TAC Departament Educació)
Ja fa temps que vaig veure la potencialitat de la xarxa en entorns formals i no formals. Vaig començar a experimentar al 2005, on simplement el que vaig fer va ser traspassar tot el que feiem amb pàgina web dia a dia. Segurament vaig ser el primer de pensar un projecte d’aquestes dimensions. El ressó de girona va ser gran. Amb el següent article del punt.
El següent any, vaig voler experimentar amb els blocs. EL resultat el teniu aquí,
Si voleu veure com vam presentar un eix d’animació del lleure aquí el teniu. Una experiència que és una idea meva, és la d’utilizar la càmera digital per treballar la cooperativitat i la expressió corporal aquí teniu resultats que he tingut. Un altre fet tot pels infants.
Quines conclusions he tret amb tot el treball fet? que s’ha de tendir, sense por en educar les tics. Perquè els infants tingui referents clars. S’ha de començar a parlar a l’educació de les videoconsoles. N’he parlat amb diferents posts.post1 post2 post3 post4 I com sempre he dit, les tics són eines molt cooperatives, però la societat ens las ha presentat de forma individualistes.
En la experiència del bloc, em va demostrar que els infants, tenen molts problemes per expresarel que senten i la seva opinió. Segurament els blocs permetran treballar aquest camí. Alhorà permetran treballar el llenguatge i la creativitat. És així que recolzo plenament el projecte blocs.xtec.cat com una manera d’enxarxar, tots alumnes, mestres i escoles. A veure que s’en treu d’aqui 5 anys d’aquest projecte.
Hola Navegant
Vaig actualitzant el bloc quant puc. Per participar amb el xtec.cat. Però recordo que el meu bloc principal hi ha més vida. On t’invito a participa.
4 anys abans recordo molt bé els fets que van passar. És el moment de recordar-los. Per alguns aquests fets van provocar que el Psc ara governi. Recordo molt i molt bé els moments d’ angustia i de crispació que va passar el país. Després de 4 anys i del famós macrojudici celebrat sembla que les eleccions d’ara la gent no s’enrrecordi dels fets que va passar. Encara que no hagi començat la campanya electoral oficialment, extraoficialment ja ho estem.
Recordo fa quatre anys enrrera que moltíssima gent jove va sortir el carrer a votar. Espero que aquest any torni a succeir, malgra’t l’indiferencisme que sembla que estigui regnant el nostre país en aquests moment provocat perquè la classe política està molt distanciada del país.
Esquerra republicana quatre anys enrrera, va guanyar molts vots provocats perquè la gent jove del país vam sortir a votar. No és cap secret que ERC estigui molt impregnada de gent jove. Però també es cert que ho sento dir, que Erc a Espanya crec que no ha sapigut mediar correctament els nostres valors, manipulats pel PSC. I ho sento, hem de crear influència a tot arreu, i ser educats, i no es pot anar al congrés espanyol a parlar català. Crec i afirmo que ERC notarà una baixada espectacular aquestes eleccions.
CIU, per mi s’ha trobat a una carambola de pactes, provocat perquè Zapatero ha tingut de parlar amb tothom. Quan no ha pogut parlar amb ERC, s’ha anat a CIu. El gran problema de ERC i CIU és que no han sapigut aguantar la cara tots dos junts. Provocant que l’estatut s’hagi amenaçat constantment. En la pròxima legislatura els dos partits nacionalistes s’han d’apropar perquè tinguem més competència Catalunya. Segurament en el moment actual cap del dos pactarà amb el PP. I no crec que CIU accepti un ministeri sense governar Catalunya.
Que és el que em dóna por! doncs el Bipartidisme entre el PP i PSOE per intentar que els petits tinguin la mínima representació. Hem d’aconseguirque en cap cas,PP o PSOE tingui la majoria absoluta. Hem de votar els nostres els dels nostre país Catalunya.
He estat un xic ocupat aquests dies estudiant un document que m’han fet arribar. Es tracta d’unes BASES, us sona? no es tracta de les bases de la llei d’educació que té pàgina web. sinó de les d’educació especial. L’he escanejada aquí la teniu! Es curiòs està amb el format oficial però encara no està de forma oficialitzada, però està corrent de mestre en mestre. He decidit publicar-la. Sembla que tinguin por a fer-la pública. l’única informació que he trobat és de la revista àmbits de psicologia que en parla, justament sembla que va connectada a la llei d’educació. Suposo que abans de posar-la a la llum la volen intentar que no vingui en sorpresa.
La he examinada a fons ja vaig dir que en un principi trobava a faltar autors importants catalans. Tot i així trobo el document d’una utopia magnífica. S’ha de veure com es porta a la realitat. I estic totalment a favor però hi ha dos punts que no m’agraden:
1.-L’educació inclusiva xoca contra la llei actual estatal. No sé com s’arreglarà però la tornada al valor dels insuficients és una tornada a la competivitat i no a la cooperativitat. Ja he dit en anterior post el que creia de l’avaluació.
2.-Com sempre no hi ha financiació per realitzar aquestes bases, alhora sembla molta burocratització.
Tot i així comparteixo els ideals de les bases. Però els dos punts citats anteriorment s’han d’intentar a solucionar. Us recomano la lectura. Ja he dit que la he escanejada perdoneu les faltes tipogràfiques. Segurament al febrer apareixerà el document de forma oficial.
Molts cops la gent no copsa que encara existeixen dos modalitats educatives l’escola d’educació especial i l’escola ordinària. No és cap secret que les escoles d’educació especial la majoria neixen d’un conjunt de pares, que volen educar els seus fills de diferents deficiències. Provocat per una mentalitat molt poc oberta de la societat i podem dir que també la d’ara.
Perquè no és cap secret que en els nostres dies, malgra’t en determinats moments de la nostra vida potser necessitem d’ajuda psicològica o psiquiàtrica, i amagar-ho perquè també no ens diguim que som boix.
La concepció d’Esquirol del segle XVIII que va definir el retard mental com idiota sembla que en la nostra societat encara no ha superat aquests tabús segregador.
L’escola d’educació especial existeix perquè la societat necessita que existeixi.
Si hi hagués un canvis de valors on realment la diferència es valorés com una riquesa en vés de un problema desapareixeria aquesta modalitat educativa. Però la veritat és que no s’està preparat encara perquè succeixi això.
Per això defenso l’escola d’educació especial, ja que per manca de recursos l’escola ordinària no els pot acollir correctament. Espero que un dia la societat de Benestar aconsegueixi superar tots els tabus, i l’escola inclusiva sigui una realitat.
Dijous, 17/01/2008 (12:56)
Temps era temps, que últimament Educació està traient moltes coses a la premsa, sense un debat seriòs de la comunitat educativa. Ara resulta que volen reduir les llengües al batxillerat. Segurament en Toni Ibañez s’enfadarà quan conegui que sembla que es redueix la filosofia. El seu post és interesant, sobre les hores de filosofies és interessant.
Recordo la Loce quan la vaig llegir, que es posava molt com havien de ser les assignatura, i no parlava de la manera d’ensenyar els aprenentatge. Dit fins aquí us vull dir la meva proposta i com veig tot això.
Estic d’acord que el departament digui que no importa les hores, sinó la forma de fer. Però s’equivoquen amb la justificació en que diuen que hem de tendir cap els comentaris i la creativitat. Perquè? és fàcil la resposta, el model de Batxillerat és un model fragmentat per molts assignatures independents, on els joves els i costa moltíssim veure la relació entre elles.
Vet aquí que proposo el meu model, el meu model és un enfoncament globatlitzat com el món globalitzat, un model interdicisplinar com la xarxa d’informació mateixa. Un model interessant però que no interessa que els ciutadans pensin per si sols. Fa temps que un amic meu em va comentar que es necessitaria reduir les assignatures, però no em justifacar-ho correctament, ara jo tinc les eines per fer-ho.
I d’assignatures al Batxillerat només en posaria 4:
1.-Les Ciències: Matemàtiques, socials, geografia…
2.-Les Llengües:3 o 4 llengües es podrien fer.
3.-El pensament: La història, la filosofia, l’educació en valors(educació en la ciutadania)
4.-Les Arts: plàstica, la música, dibuix, la gimnàstica…
I al final de cada trimestre escolar, la Sintesís filosofal, que és una assignatura de relacions entre elles. Que busco en tot això?
Un dels elements sobre el fracàs escolar és provocat per la poca significativitat. D’aquesta forma els elements s’interrelacionen entre ells, i és més fàcil descobrir la seva relació. Els esquemes que realitzem permetran la interconnexió de la realitat, provocant una major significació dels joves. I així millorem els resultats. Que filòsofic, però com sempre l’educació es utòpica. Crec que podria funcionar, és com la globalització que es fa infantil, portar-lo a secundària. Que en penseu?