Porto uns dies que el bloc va de números. Però és per anar contrastant tota la informació que ens va arribant. El que he fet avui ha estat contar quants mestres en teoria surten cada any. Aquí teniu el resultat:

En total en aquests moment hi ha 2920 mestres que surten cada any. Segons les necessitats en tres anys surten un total de 8765 mestres. Són suficients pel sistema? anem-ho a comprobar, segons fonts d’educació més de7000 mestres han de jubilar-se. Alhora segons dades també d’educació hi ha 1000 licenciats a l’aula, que en teoria s’han de substituir. Més els que han d’apareixer pel tema de reunificació familiar que segons governació són 14315 infants que demana uns 600 tutors. Sense contempla increments de natalitat, i variables extranyes. A mi em resulta que és necessita en tres anys una entrada de 8600 mestres.

Com us diria el que demostra aquestes dades, és que en tres anys és molt just que tinguem mestres suficients. A més, no vull exitar el meu públic, però en teoria es va dir que l’any que ve començarien les carreres de magisteri de 4 anys. Que ens enganxaria el 2010 com un any de traspàs. Espero que reflexionin i no ho apliquen per l’any que ve. Segons dades que tinc la universitat internacional, encara no ho aplicarà. Pels futurs estudiants de magisteris informeu-vos bé. Això el que demostra és que es necessita més de tres anys per normalitzar-se. I si educació pensa que en dos anys pot s’equivoca. A més que falta l’aplicació de la sisena hora en els municipis de menys de 5000 habitants. Per tan les dades són negatives. Els lincenciats estaran a les aules almenys 5 anys. Els mestres ens haurem de resignar i entendre que tothom pot fer de mestre.

Blogbombing! Per L’educació! 14 de febrer. Enamora’t

Febrer 9th, 2008

Queden 5 dies. Recordeu-ho. Feu difusió. Però no ho polititzeu.

Blogbombing! Per L’educació! 14 de febrer. Enamora’t

   Benvolguts amics, blocaires, coneguts i tots els que rebreu aquest correu. Deixant de banda el que opinin els sindicats i els partits polítics. Potser és el moment que els ciutadans de Catalunya, tinguin el dret de dir el que pensen sobre l’educació del nostre país.   Per això proposo, que el proper 14 de febrer cada u des de el seu bloc, fem que la catosfera participi i digui la seva, fent un article sobre educació.
Recordo que els sindicats volen realitzar una vaga en el sistema educatiu, aquest. No es per donar-los suport, sinó simplement aprofitar aquesta jornada de vaga dels professors, perquè es vegi la preocupació que té Catalunya sobre el tema de l’educació. Bombardejant
la Catosfera de idees sobre el sistema educatiu. D’aquesta forma el que recerco és que no sigui l’educació moneda de canvi dels polítics, i que els protagonistes no només siguin els sindicats, ni els mestres, ni els professors , sinó tots ciutadans de Catalunya, L’educació és cosa de tots i no d’uns quants. Digue’m el que pensem! prou de silencis. I per una vegada tots els sectors es mobilitzin a través de la llengua vehicular, el català.Per les persones que no tenen bloc, els proposo que bombardegin els mitjans de comunicació aquell dia de cartes de lectors, sobre el tema de l’educació. Enxarxem-nos. Els correus opinio.diaridegirona@epi.es , cartes@elpunt.com , cartalector@elperiodico.com ,  cartas@lavanguardia.es , bustia@avui.cat Ajudem-nos tots a tenir una millor educació del nostre país.

En el 2010 passarà un fet que comporatarà una igualtat en anys de formació, entre els licenciats d’Eso i el magisteri.

En aquests moments aquest dos grups un pertany el Grup A i Mestres en el grup B, la explicació que s’ha donat és que uns eren licenciats i els altres diplomats. Però si el 2010 tots dos grups passen a ser de primer grau, hi ha d’haver una igualtat important.

No vull entrar a veure quins són els millors pedagogs, i qui aporta més, i la dificultat etc…. Hauria d’haver un criteri d’igualtat. Ja es diu que quan et toquen la butxaca et mobilitzes més. DOncs aquest hauria de ser un moviment dels mestres ha reindivicar aquesta idea sorgida dels anys 80.

Evidentment això tindrà unes repercursions en el pressupost, que no sé si podrà ser sostenible. Però potser serà una excusa per poder treure la sisena hora. Ja que si els mestres no poden aconseguir aquesta igualtat, l’estat i la generalitat haurà creat una diferència substancial.

Un 25% d’alumnat de Girona no farà la sisena hora.

L’educació del nostre país està en decaiguda. Anem cap a una vaga del sistema docent, mentrestant el parlament es van portant la contrària. L’afirmació  de Irene Rigau ha reiterat un cop més que “la política del Departament, portant llicenciats a donar classes a primària no té cap tipus de base jurídica”.

Però seguim tinguent llincenciats i aplicant la sisena hora arreu. Ara que farem donarem uns alumnes la sisena hora i d’altres no!?

Segons fons del Punt Diari un 25% d’alumnat no fa la sisena hora. INCIDÈNCIA GIRONINA
A les comarques gironines, la suspensió de la sisena hora afectaria aproximadament un 25% de l’alumnat de primària. Actualment es porta a terme en un 75% del territori, un percentatge molt inferior que al global de Catalunya, on la xifra és del 90%. (Dades compilades per Jordi Colomer, Mar Vicente, Dani Vilà, David Brugué, Josep Puigbert, Ramon Estéban i Jordi Casas).
 

Perquè aquest desequilibri territorial? Perquè per uns Sí i d’altres no? No tendim cap el model d’inclusió i el departament d’educació els segrega? no sap educació que és millor la qualitat que la quantitat.

Continuo afirmant que el que provoquen és que en una década no hi hagi estabilitat en el sistema educatiu. Perquè és juga amb l’educació del nostre país. Estic segur que perquè és normalitzés la situació hauríem d’entrar 1500 mestres per aconseguir estabilitat en el moment actual. I uns 2300 mestres més per aconseguir implentar tot el sistema educatiu la sisena hora. Sense comptar les jubilacions que podrien suposar més de 100 cada any. Ummm les dades canten, i el que no en parla ningú és les condicions laborals dels licenciats. Que faran d’aquí una década quan els mestres els hi vagin traïent la feina?

Manca de mestres durant 10 anys.

Febrer 3rd, 2008

L a situació evidència cada vegada més una situació més precària. Hem arribat un punt, que la sisena hora ja es segregadora per uns quants. M’ho van comentar el dissabte, avui surt els diàris. Els pobles de de menys de 5000 habitants no tindran la sisena hora. Després de veure que l’increment aquestes altura de Licenciats que fan de mestre s’ha ampliat de 800 a 1000, per no tornar incrementar aquesta xifra suposadament es paralitza la sisena hora.

Per uns Sí, per altres no. Una de les coses que em preocupa es la venda que ha fet TV3 al telenotícies nit, on ha mostrat una escola amb pissarres digitals. JA van tard!. Pissarres per tothom no només per uns quants.

Tendim a la segregació, en recursos, en hores, i en privatització del model. Cada vegada que passa el temps, em costa més trobar solucions. O hi ha un canvi, o això farà que hi hagi escoles de primera línia i d’altres de 2ona. Cada vegada que escric en el bloc em dono compte, que tot agafa una coherència. Que cada vegada més sóc més quorent amb el que penso. I el que més m’agradaria és que m’equivoqués en tot el que penso i proposo. Però la realitat em dóna que tinc molta raó. La catosfera va afirmar l’exaltació de l’ego potser tenen raó.

Avui també m’ha sorprès que ara tv3 es descobreix l’ampliació de les places d’oposicions que des de el 21 de desembre USTEC ho té penjat. Quins interessos hi ha que ara aparegui aquesta informació a dos setmanes de la vaga. Dóna molt per pensar.

La vaga d’aquí dos setmanes, potser portarà un efecte contrapoducent sinó es fa correctament, que en vés de donar la culpa al govern, la gent les passarà els docent. Augmentant la desmotivació dels docents. Aquesta és una de les raons més important que crec que la vaga no s’hauria de fer.

Avui estic pessimista, espero que em porteu la contrària. Espero que no sigui la realitat. I vull acabar afirmant que el sistema educatiu català no tindrà una estabilitat correcta fins aquí 10 anys. Ja que si es retrasa la sisena hora, el canvi de 3 a 4 anys de magisteri farà que el sistema no es recuperi en una dècada. Els licenciats tindran feina durant 10 anys després no!, jo no vull saber que passarà quant no tinguin feina.

Educació regala títols de mestre!?

Febrer 1st, 2008

Jo també sóc un mestre emprenyat i dolgut. 

Com educació pot afirmar El Director General d’Innovació, Joan Badia, confia que aquesta situació d’emergència es resolgui aviat. Badia assegura que assumeixen l’error, però que prefereixen “una classe amb un llicenciat que una classe sense cap professor“. El Departament d’Educació espera que la situació no duri més d’un o dos anys.
 

No em vull posar malalt i pensar que un professor de filosofia o quimica em sustitueixi. Això és el que em posa malalt, i no la despresió de la grip que a poc  a poc està tormentant la meva escola.

Quin dret tenen els licenciats a invadir les escoles dels mestres? és que ensenyar tothom ho pot fer?

Però si estem aquí ho han provocat les mateixes universitats, que no han estat atentes a les demandes creixendo de l’educació  a Catalunya. Tres fets comporten que ara faltin mestres:

1. Els anys 70 amb ley general de Educació van entrar una quantitat de mestres impressionants. Provocant que els anys 85-95 no entressin mestres. Fixem-nos que no hi havia ni opos. També provocat per la natalitat. Es normal que la logse a l’any 90 no s’adeques, si els mestres que sortiem de l’universitat no i podien accedir. Estem al 2008 30 anys després de la ley general, on els mestres que van entrant s’estant jubilant. En segon terme l’index de natalitat ha crescut per causa dels nouvinguts, i perquè els anys 90 hi havia joves del país que s’estaven aguantant esperant bonança econòmica. Ara els nens es tenen als 35 anys. Paral·lelament universitat com la Uvic. No van saber preveure, i van passar a tenir en curs uns 500 mestres a passar només uns 100 mestres.
2. La sisena hora ha estat un caos. Per les escoles, pels pares i pels mestres.
3. La jubilació dels mestres que van entrar de forma massiva els anys 70.

I ara que passarà quant la carrera de magisteri passi a ser de 4 anys? hi haurà un any de pont que no entrarant mestres? misteris, però encara potser més caòtic. Perquè ningú ho afirma i dóna solucions. L’Ernest Maragall va afirmar que donarien 250 places de mestre més l’any que ve. Són suficients?

 si ara magisteri passa a ser licenciatura vol dir que cobraré com un lincenciat!? I els licenciats que ara estant de mestre els hi regalaran la carrera de mestre!?

Preguntes enlaire, però el resultat pot comportar un caos major en el nostre sistema educatiu. Que estem fent!? i una mestre que està llegint el que escric només afirma tens raó david, tens raó david.

Comprensió lectora, Nen-tutor

Gener 31st, 2008

Fa temps que reflexiono sobre aquest apunts, no m’enrecordo d’on els vaig treure. Però ho vaig aplicar fa dos anys en un col·legi amb un 70% d’immigració. Els resultats van ser però molt bons. Els meus alumnes van conseguir un percentatge de compresió molt uniforme en tot el grup classe. Segurament aquest material m’el va passar en Josep Font del col·legi Estel, per mi es dels millors professionals que he conegut.

Conec diversos professionals que ho han fet servir, i en un principi es lent però al final els resultats són excepcionals

Lectura amb company:

Aquest tipus de lectura és té per finalitat la millora de l’exactitut i fluïdesa lectora i també per treballar la comprensió. 

Procediment per millorar l’exactitut i fluïdesa lectora: 

Procediment general:
?       La lectura amb Company es porta a terme a les hores de lectura establertes i els dies que es determini.
?       Cada alumne llegeix en veu alta un text durant uns 5 minuts.
?       L’alumne amb més habilitat lectora llegeix primer.
?       L’altre alumne llegeix el mateix material durant 5 minuts.
?       S’ha de llegir amb cura, de manera ràpida i de forma expressiva.Tipus d’errors:?         Llegir una paraula malament.
?         Deixar-se una paraula.
?         Afegir una paraula
?         Esperar mes de 4 segons a llegir una paraula. 

Procediments de correcció:
?         Sempre que es cometi un error, el company tutor assenyala la paraula i diu: “ Para’t. Has llegit malament una paraula. Intenta llegir-la de nou.”
?         L’alumne intenta llegir-la de nou i si la llegeix bé el tutor diu: “ Bé, llegeix un altre cop la frase.”
?         Si l’alumne no la pot llegir, el tutor diu: “ Aqui diu….. Què diu?
?         L’alumne repeteix la paraula i el tutor diu: “ Bé llegeix un altre cop la frase”.
?         Si ni l’alumne ni el company tutor poden llegir la paraula, aquest últim aixeca la mà per demanar ajuda al mestre. 

Alhora de aquesta activitat es forma cooperativa també la motivació de saber quant va millorar en forma de punts pot ajudar en la millora de comprensió. I alhora és una activitat d’avaluació.Punts:?       Es guanya un punt cada vegada que es llegeix una frase de forma correcta.?       Si cal corregir. També es guanya un punt després de llegir la frase correctament. 

Sistema de registre dels punts: 

?       El company tutor marca els punts en el full de punts.(Al principi es podria ajudar a marcar els punts assenyalant al final de cada frase, per tal d’anotar el punt en aquest lloc).
?       Després de llegir una frase de manera correcta, el company tutor diu: “ 1 punt” i l’anota en el full de punts.La idea, de fer company tutor és conseguir models de lectura de referència. Però sempre hi ha d’haver el mòdel de lectura del mestre.

EL Banc Mundial Europeu pot regular la forma d’entendre l’Educació?

L’entrevista que ha fet el presència el sociòleg Stephen ball m’ha agradat moltíssim i encara ho estic digerint. Potser demà o demà passat canviaré el post o n’afegiré un altre. Una de les persones que en parla és el meu amic de la xarxa Jose Martin.

D’entrada el que hem de comprendre que pel que intuït aquest sociòleg es col·loca de forma empàtica amb el que pensen els pares. Aquí no té res a veure a la manera de fer ni de pensar dels mestres.

Segons aquest sociòleg, diu que hi ha dos tendències que influeixen en les polítiques educatives, la Mercantivista, egocèntrica, individualista, privada.liderada pel Banca Mundial Europeu i una altre emancipadora, cooperativa, plural, pública, diversa amb L’Unesco amb l’informe delors.

Són dos maneres de veure l’educació contraposades. Difícil trobar un equilibri en les dos, malgrat seria una solució. Però anem a les famílies. Que entrevista en parla llargament de l’educació que han de donar coma estructura socialitzadora primera. Jo ho reconec em caso el 27 d’abril d’aquest any, convençut amb la meva dona. I un dels projecte comuns més forts són els meus futurs fills. N’hem parlat i ens hem posat d’acord. Volem que els nostres fill sapiguen 5 idiomes, aprengui més informàtica que el seu pare, una art la que li agradi(música, plàstica, dibuix, dança…), i un esplai per jugar amb els altres. Com a pare que cerco? Cerco la millor educació del meu infant, per això el primer que miraria és si la pública que li pertoca és una bona escola. Sinó segur que els meus fills aniran a un privada. Pel fet que la sectorització actual d’escoles no permet l’elecció, fent com diu l’entrevista que provoqui més segregació.

Es normal, si veig que hi ha molta problemàtica(la immigració no vull parla no és problema si està ben acollida) de qualsevol aspecte doncs no portaré a l pública que em pertoca. Que estic fent aquí, doncs creant una escola d’èlit i una escola cada vegada més guetista. No hi crec amb això , però penso amb el futur del meu fill. Evidentment això ho puc fer, perquè sóc d’una classe mitjana amb estudis superiors. Els que no tenen recursos és una roda que es trepitja.

La solució de tot aquest problema, és difícil, és necessita més financiació a l’escola, claríssim. Però també tinc clar que quant sigui jove potser no voldrà prendre part d’aquest projecte, El secretari general de la Ugt va definir molt bé el context de temps del jove actual i de la seva rebeldia.

Però això ho definirà quant estigui a l’Adolescència abans no. Perquè es infant, i a l’infancia no pot definir el que vol en la seva vida, si que pot escollir els joguets que li agraden, però no la seva educació, això ho ha decidit el nucli familiar.

Un altre punt important, és que els infants i joves no es formen, sinó consumeixen títol és veritat. Hem de tendir cap a la cultura de l’esforç, com a pare segurament li hauré d’incetivar les ganes de recerca la veritat és a dir investigar.

Possiblement hi hauria algunes entitats familiars que optarien per què estiguessin amb la multidiversitat, perquè fossin més socials, però la veritat és que això no produeix en el mercat laboral. Evidentment tinc les meves propostes, per tal de que l’educació del meu fill no sigui tan programada, però evidentment demana d’unes polítiques educatives sòlides com:

1. No baixar les ràtios mantenir-les en 24 amb dos professors dintre l’aula. LLuís Llovet va més enllà.
2. Aprenentatge Multinivell i Cooperatiu han de ser les màximes dels mestres. Però demana, que la concepció jo sé tu no saps, passi al model Socràtic, jo sé que no ser res. Alhora ara tenim a l’escola una practicant que estava programant una unitat didàctica en una classe a partir de diferents objectius en diferents nens.No personalitzem tant, hem de tendir mateixos objectius per a tothom amb avaluacions desiguals segons les capacitats de cada u. Per tant és importànt construir coneixements a partir del que saps. És a dir la teoria del constructivisme.Ús de Tecnologia 2.0 i fer ensenyament real 2.0 com diu en Donaire, és el futur i és el que permet l’intercomunicació entre els altres.És interessant l’article de L’Enric Gil on parla de l’educació amb els blocs.
3. El model individualista egocèntric i privatizador que actualment és l model que influeix més als estat provocat pel banc mundial ha d’entendre que també ha de formar liders que no pensin tant amb ells mateixos. Per tant s’ha de cercar l’equilibri. I la Unesco no pot pretendre ser tant humà, l’educació s’ha d’adaptar al moment en que es viu i alhora adaptar al context cultural. La solució passa per un model mixt.

Esperem que L’Enric Canela tardi en donar-me més opinió, deu ni do lo que he pensat. El tema es complex, ja em direu que opineu.