Category Archives: General

Els avantatges de l’educació diferenciada

Els avantatges de l’educació diferenciada

Juny 3rd, 2008

Una de les al·legries d’avui és que per fi l’educació torna a estar al centre del debat. Si que hi ha una cosa claríssima portavem dos mesos en que no sortia res de qualitat referent a l’educació no universitària. Hi avui amb tanta intensitat que surten les notícies hi ha un punt de vista que ha sortit desparcegut, però que crec que és molt important per l’educacíó sexista, coeducativa és a dir, els nens han d’estar amb els nens només ho s’han de barrejar amb les noies o viceversa?

Agafem aquest article des del director de l’escola bell-lloc de Girona on és un centre concertat on només hi ha nens o joves, no hi ha nens ni dones.

opinió
Director del col·legi Bell-lloc
MIQUEL RIERA..
S ón força els països que, després de passar molts anys en una educació mixta generalitzada i indiscutida, s’han anat plantejant en els darrers anys els avantatges de l’educació diferenciada. I això, des de diversos àmbits: des dels ministeris corresponents dels governs –de signes ben diversos, per cert–, des d’àmbits del món més pròpiament educatiu i pedagògic, i des dels sectors de pensament més feminista.Als anys 60, les escoles mixtes a Alemanya van ser celebrades com un gran pas cap a la igualtat de sexes; quaranta anys després, han vist que les estadístiques mostren el contrari: que els clixés sobre comportament de cada sexe estaven exacerbats a les escoles mixtes, que les noies continuaven en un fort desavantatge i patien agressions, que els nois continuaven dominant l’ambient… Després de descobrir que l’escola diferenciada, en adaptar els programes a les diferències entre sexes, suposava avantatges per a noies i nois en el terreny de la socialització i en l’acadèmic, un grup d’escoles van optar per l’educació diferenciada. Ara, ja són 180 les escoles diferenciades de Berlín; a Baviera una de cada quatre ho és.

Els països anglosaxons són els més avançats pel que fa a la investigació sobre l’educació diferenciada: avantatges i desavantatges de socialització, acadèmics, de disciplina, d’igualtat de gèneres. Aquesta investigació, a més, queda avalada pel gran nombre d’escoles que han optat per l’educació single-sex –com en diuen ells–, fins al punt que s’està promovent a l’escola pública, per tal que tothom pugui accedir als avantatges d’aquest model educatiu. A Austràlia avui és més gran la demanda d’escoles diferenciades que no la d’escoles mixtes, i això després de dècades d’experiència coeducativa. Amb freqüència s’objecta a l’escola diferenciada que és millor que els nens i nenes es relacionin a l’escola per tal de tractar-se amb naturalitat i respecte.

La proximitat de persones de l’altre sexe –que en altres àmbits és natural– sol ser a l’escola un factor de dispersió important, ja que «obliga» els alumnes a estar pendents de mostrar-se «correctament» davant els companys de l’altre sexe. Sovint les noies són les que ho pateixen: no oblidem l’anorèxia, la preocupació exagerada per la seva imatge corporal, la disminució de l’autoestima acadèmica en competir amb nois, la inseguretat procedent d’estar sempre pendents d’agradar en comptes de satisfer les pròpies i legítimes necessitats…

Sense prejudicis A les aules diferenciades, en canvi, durant aquests anys difícils de l’adolescència, nois i noies poden comprendre millor qui són i gaudir d’un aprenentatge més lliure de pressions. No fem de l’educació mixta un absolut. Cal estudiar sense prejudicis els models educatius que contribueixin millor al progrés personal i social i oferir-los des de l’escola. Dominique Schnapper, membre del Conseil Constitutionnel et Directrice de Recherche à l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, diu: «Durant els anys 60 l’escola mixta tenia per objectiu ideològic lluitar contra les desigualtats entre sexes. Avui, hom s’adona que no és suficient barrejar nens i nenes per resoldre els problemes relacionats amb els dos sexes! No tota distinció és, en tant que distinció, discriminatòria!» Considerar l’educació mixta com l’única via cap a la igualtat real i efectiva entre homes i dones és ignorar el que és l’educació diferenciada i les seves possibilitats per garantir una igualtat d’oportunitats real per a tots dos sexes. Com és possible que alguns encara dubtin de la legitimitat de l’educació diferenciada?

LA MEVA NOTA SOBRE AQUEST TEMA ÉS BEN CLARA. ES FA MOLTA DEMAGOGIA JA QUE HEM PASSAT DE UNA ÈPOCA DE REPRESSIÓ SEXUAL A UNA ÈPOCA EN QUE TOT ÉS PERMISSIBLE. S’HA D’ESTUDIAR DE FORMA CONCRETA ELS BENEFICIS INTERMITENTS D’UNA EDUCACIÓ DIFERENCIADA. ESTIC TOTALMENT EN CONTRA QUE  EN TOT EL PROCÈS  EDUCATIU NO HI HAGI UN PROCÈS COEDUCATIU.

MÉS LEC LES CONCERTADES PRESENTEN LES AL·LEGACIONS

MÉS LEC LES CONCERTADES PRESENTEN LES AL·LEGACIONS

Juny 3rd, 2008

    Sense precedents el que està passant amb la llei d’educació.  Més de 225.000 al·legacions cap a la Lec.  Això em fa preguntar una pregunta qui està a favor d’aquesta llei? Qui s’ha aixecat i afirmat que és una bona llei? cap on anem?

Per primera vegade Artur Mas ha aixecat la veu hi ha demanat diàleg, afirmant:  “Mai una llei catalana ha suscitat tanta contestació al país com la d’Educació del tripartit”. L’únic que espero és que no pensin que el diàleg és només per les formacions polítiques. Però m’alegro que el cap de l’oposició hagi parlat.

Si les concertades no estan d’acord, si les públiques encara menys. qui està d’acord.

Una altra sisena hora: El decret de castellà.

Una altra sisena hora: El decret de castellà.

Juny 3rd, 2008

Si no en teniu prou amb la sisena hora,
si no en tenim prou amb la sisena hora a la universitat, fent que les carreres de 3 passin a 4 anys. En canvi a Europa només són de 3 anys.
si no en tenim prou en anar pujant les hores de matèries en vés de parlar de com millorar l’educació en el nostre país.

Ara arriba el torn de la sisena hora de castellà. Si algun ovni vinguès a la nostra terra al·lucinaria de com estem portant les coses. Com un govern d’esquerres permet augmentar una hora més de castellà? Que hi ha algun estudi que fonementi que així els nostres alumnes tindran un millora qualitativa de l’educació.

Ja una teoria que per mi és errònea que parla que és molt important que els mestres puguem per exemple fer matemàtiques amb anglès o amb una altra llengua estrangera per tal de fonamentar millor les bases de la llengua. Aquesta teoria a mi em costa molt assimilar-la, perquè si ja els hi costa els alumnes les fraccions explicar-les amb una altre idioma que no sigui el natiu encara seria més complicat.

Em sembla que tendim cap a un model nefast, equivocat i sense precedents en la història de Catalunya. Començo a enyorar les paraules de Pujol quan deia AIXÒ NO TOCA, AIXÒ NO TOCA. Doncs crec que estem davant un moment en què el ciutadà no sap on ens trobem.

Al juny amb 200 euros més!

Al juny amb 200 euros més!

Juny 2nd, 2008

Oh que bé!, quan arribi al final del mes podré tenir a la meva butxaca la paga extra d’estiu amb 200 euros més. Quina sort! això sí que és una mesura brillant. O és que és una manera d’enganyar-me?

Sí m’han enganyat ja que mentre la sanitat pública està cada vegada pitjor, on cada vegada s’endeuten més i on la única forma de finançar-la és a través de la gasolina, en ves de treure aquest impost, m’oplen la butxaca amb 400 euros més durant l’any perquè segueixi pagant la gasolina amb preus tant alts a causa de l’impost revolucionari.

Sí m’han enganyat perquè en temps de crisis no s’han d’omplir les butxaques als ciutadans sinó apretar el cinturó esperant nous moments. El mateix ministre d’economia reconeixia que amb aquests 400 euros ja no es podia aplicar cap mesura més. Per tant Ipc pujarà i pujarà i aquests 400 euros serant insuficients.

Sí m’han enganyat, perquè ara no tindran prous diners per millorar la nostra educació del país. Com ho faran? si ja no tenen cap superàbit. Ja no tenim recursos per millorar la inversió. S’han acabat les polítiques socials.

Sí m’han enganyat, amb la llei de dependencia. Si no han pogut ni pagar-la com pagaran aquests 400 euros. Volem més polítiques socials i menys enganys.

NO VOLEM ELS 400 EUROS VOLEM MESURES AMB POLÍTIQUES SOCIAL.S.

LA CONCERTADA TAMBÉ DIU QUE NO A LA LEC.

LA CONCERTADA TAMBÉ DIU QUE NO A LA LEC.

Maig 30th, 2008

En altres posts deia que el gran problema de la Lec és que volia igualar l’escola pública a l’escola concertada. I afirmava que eren dos models totalment diferents que haviem de coixistir.

es curios que si hi ha un acostament a la concertada aquesta tindria en teoria més drets igualitaris però alhora de la veritat no és cert. Ens trobem que per molts la igualtat d’oportunitats dret de justícia natural xoca amb el dret de llibertat d’elecció de centre. Per uns s’afirma que per no guetitzar l’educació ha de fer que el barem d’entrada a les escoles es fagi per punts on la proximivitat sigui el valor més central.  Però clar d’aquesta forma famílies que vulguin una escola determinada que està més lluny del seu domicili no tindran accès en un moment en que les escoles estan colapsades.

Evidentment un altre element clau de la Lec i de la societat actual és el laïcisme en alça que xoca amb el fet que recull la constitució en que estem amb una societat aconfesional, que no vol dir que sigui laica sinó que accepta qualsevol ideologia religiosa. No és cap secret que la majoria d’escoles són religioses, i crec que en el seu temps van afavorir un model educatiu de qualitat i alhora van treballar perquè la llengua catalana sigui viva. Per tant crec que seria error desprendre’ns d’elles en el moment actual. Evidentment han d’entendre que estan utilitzant diners públics i per tant han d’assumir certs objectiu amb la generalitat. Però evidentment en cap cas s’els ha de prohibir la seva ideologia i identitat. Han de ser diferents ja que són diferents perdoneu la fal·làcia però crec que així indico el que crec.

El fet que la concertada digui no, que el consell escolar vagi tant lent, que els sindicats majoritaris digui també que no, que l’escola pública digui no ha de fer reflexionar el consell d’educació. Encara que us vull deixar ben clar una cosa la Lec, la llei catalana d’educació, ha de ser debatida al parlament i sabem molt bé que aquesta normativa està al centre dreta, i per tant molta cosa l’oposició estarà a favor. és hora de no rendir-nos és hora de treballar, és hora de fer sentir la nostra veu. La Lec és una cosa de tota la societat.

LA SEGURETAT A FORNELLS DE LA SELVA I A TOTS ELS POBLES

LA SEGURETAT A FORNELLS DE LA SELVA I A TOTS ELS POBLES

Maig 29th, 2008

La veritat que els pobles menors de 5000 habitants i majors de 1000 habitants, comencen a tenir problemes reals de seguretat ciutadana.

Ahir estava reflexionant, que des de que visc al meu poble Fornells de la Selva no he vist mai cap cotxe dels mossos. I curiosament cada vegada més en les cases i veig un alarma. Això només es pot treure una conclusió, hi ha un sentiment de inseguretat ciutadana als pobles. No és cap mentida que jo també volia posar una alarma.

Per tant no em sorprèn que apareguin notícies com aquesta. 

On parlen que pagaran la policia de girona i salt perquè circulin cotxes. Sé també que a sobre de la taula de l’ajuntament hi ha un pressupost per tenir policia pagada a partir de 4 pobles. Endavant amb aquestes propostes, malgrat crec que és una mostra que els Mossos d’escuadres són centralistes i no territoralistes, són urbans i no rurals.

La Lec, Maragall i el Consell escolar

La Lec, Maragall i el Consell escolar

Maig 27th, 2008

Segurament en aquests moments L’Ernest Maragall s’estarà menjant les ungles, però les coses s’han de realitzar més a poc poc, les presses no porten enlloc.

Es volia portar la Lec al parlament a l’estiu, el mateixa notícia a vilaweb ho diu.  En part es normal, és el moment en que els sindicats no podran mobilitzar la gent perquè estarà de vacances.

El fet que el Consell escolar només hagi tractat una quarta part de l’articulat, vol dir que aquesta llei està molt i molt qüestionada. En part ho trobo normal, hi ha mases corporacions al darrera que hi volen influir. El nostre conseller d’educació haurà de ser valent per intentar crear un articulat que agradi a la majoria, que estigui content als mestres i finalment hi hagi realment una qualitat indiscutible de l’educació.

Per fer-ho crec que el text hauria de fer dos coses en primer terme més repòs que es pugués dialogar millor amb els millor pedagogs del país i no voler copiar el model concertat. En segon terme fer un diàleg amb el model concertat, si volen diners públics hauran d’assumir algunes regles del model públic. Però en cap cas el model públic ha de tendir al model concertat.

Ahir des de una presidenta de una ampa de Salt em deia és que l’escola Concertada només pensa si els nens que van podran pagar!!!!! Recordem que a Salt hi ha un 75% d’immigració. Es podrà cumplir allà la quota immigrant que recull la Lec? 

No podem oblidar que l’escola Concertada al llarg del temps ha fet el seu paper educatiu. I que també ha d’existir un altre model educatiu de qualitat. I jo crec que l’hem de deixar treballar amb una petita normativa. Perquè crec que la diversitat fa la riquesa i tenir-les fa enrriquir el sistema educatiu.  Però en cap cas el que s’ha de produïr és que el model concertat tingui més subvencions perquè la Generalitat o l’Estat li surti més barata invertir-hi.

LA SISENA HORA JA NO ES PORDRÀ ELIMINAR

LA SISENA HORA JA NO ES PORDRÀ ELIMINAR

Maig 21st, 2008

Malgrat totes les crítiques del món cap a la sisena hora. Dubto que mai ningú la vulgui eliminar per les següents raons:

1.-En el cas que els polítics la vulguin eliminar, es trobaran amb els pares i mares i els hi diran que estant perden drets.

2.-En el cas que els sindicats lluitin per l’eliminació de la sisena hora es trobaran que els mestres la voldran tenir perquè així poden lliurar una o dos tardes.

3.-En el cas que els mestres no la vulguin, els polítics no mouran un dit per no perdre vots.

4.-En el cas que els pares  diguin no, els hi diran que eduquin millor els seus fills.

El resultat de tot això, és que els infants són els perjudicats de tota la cadena. No hi ha solució en una mesura equivocada i ara a sobre injusta perquè hi ha alguns centres que no l’apliquen.

Tenim sisena hora per tota la vidaaaaaaaaaaa!!!!!

La sisena hora s’amplia. Però de quina forma

La sisena hora s’amplia. Però de quina forma

La sisena hora s’amplia. Però de quina forma Maig 19th, 2008 La sisena hora segueix endavant de forma oficial, trobem la notícia al gencat. El que no diu la lletra petita és que possiblement més de 300 municipis no la rebran el curs que ve. Representant en hores aquests alumnes tindran 525 hores menys que la resta. No és un discriminació això? Si ho mirem a nivell electoral descobrim que allà on reben més vots el Psc és allà on s’aplica primer la sisena hora. No serà un element electoral, i no una reforma qualitativa de l’educació? Un dels elements importants a primària és la funció tutorial, i el que tampoc diuen el govern educació que una de les causes de la sisena hora és que un grup de primària pot rebre fins a 8 professors en una setmana. Que no necessiten un punt de referència els infants? Hem tendit a convertir la primària al funcionament de secundària, i crec que és un error educatiu molt greu. Els infants necessiten un tutor clar. Una de les mesures clares seria elaborar un decret on es decreti les hores que el tutor ha d’estar en el grup classe. Com a mínim jo faria que el tutor fes 10 sessions minimes(no parlo d’hores).

Quin model segueix el govern actual?

Quin model segueix el govern actual?

Maig 15th, 2008

Els dies passen, els mesos també, i les decisions dels nostres governants cada vegada no són pitjors, sinó escandaloses. Podríem dir que estem davant un govern un la seva màxima és la política impobrisitiva, amb el lema A VEURE SI ESTANT D’ACORD. Com es pot improvisar tant.

 

1.-Les Bases de la Lec, a veure si els agrada. I sinó després ja hi haurà l’avantprojecte de llei.

 

2.-L’eliminació del batxillerat nocturn, després de veure la negativa de la gent, s’ho repensen i anuncien que només una vintena tanquen portes. Segurament perquè els hi surt més barato que estudiïn al institut Obert de Catalunya.,

 

3.- Parlen tant de la nova cultura d’aigua, i després resulta que quant plou un xic ja afirmem que poden omplir aigua les piscines. I no cal recordar que el malgastament d’aigua del nadal per les Pistes de Gel va ser escandalós. Després que els hem d’ensenyar els infants sobre la protecció del medi ambient.

 

4.- La sisena hora ha estat el pitjor desgavell dels últims temps, no hi ha anàlisis, hi ha la política del quedar bé.