La precarietat de treballar en el lleure

Juny 17th, 2008

Aquest és l’article que ha sorgit després de fer una trobada. Crec que les paraules no mereixen més comentaris. Regularitzar el sector de lleure milloraria l’educació a Catalunya. 

Amb l’arribada de les vacances d’estiu molts dels que sou pares treballadors us trobareu amb la necessitat d’haver de deixar els vostres fills en un casal d’estiu de la població on residiu. Les persones que s’encarregaran de fer-los passar una estona agradable són (o haurien de ser) monitors de lleure. Diguem que haurien de ser perquè aquest és un camp molt precari al qual caldria posar ordre.

El lleure és un sector que engloba diferents activitats: menjadors escolars, activitats extraescolars, casals de Nadal, Setmana Santa i estiu, i cases de colònies, amb un conveni que regula aquestes dues darreres activitats i que rarament es compleixAlhora els monitors professionals de lleure es troben que han de competir amb una sèrie d’activitats de lleure que l’organitzen de forma voluntaria.

Aquesta intromissió no és pas l’únic greuge que pateixen les persones que treballen en aquest sector. Mentre que els casals lúdics disposen d’una normativa que els regula i que és d’obligat compliment i notificació per part de les empreses, no n’hi cap d’equivalent en els casals esportius o en els menjadors escolars. Així, un mateix monitor es pot trobar que en un casal d’estiu no pot tenir més de 10 nens al seu càrrec però que durant la resta de l’any estigui en el menjador d’una escola controlant-ne 100 ell tot sol. També es dóna el cas que mentre en un casal lúdic és obligatori que hi hagin dues persones amb el títol de monitor en lleure a partir de 24 alumnes, en un d’esportiu (on es poden realitzar activitats com l’escalada o el descens en tirolina) no en cal cap. A més ens podem trobar que en algunes cases de colònies els professionals del lleure, on poden treballar jornades de fins a 11 i 12 hores amb més alumnes dels que els pertoquen, ho hagin de fer amb contractes de peó de la construcció o d’auxiliar veterinari –estem parlant de situacions reals- o en el pitjor dels casos sense contracte.

Actualment els cavalls de batalla de la gent que treballa en el lleure són que es persegueixi d’intrusisme professional i es compleixi el conveni actual. També lluiten perquè es regularitzi la seva tasca en les activitats extraescolars i els menjadors escolars, tal com passa a l’Aragó on cadascuna té un conveni específic. De moment han aconseguit introduir dues esmenes a la Llei d’Educació de Catalunya –que ni tan sols els havia tingut en compte en el seu esborrany- amb l’objectiu de regularitzar aquestes activitats.

EN RECERCA D’UN CONVENI DE MENJADORS ESCOLARS COM EL D’ARAGÓ.

EL Conveni de Monitors de LLeure després de 4 anys!

Juny 17th, 2008

Després de 4 anys, el lleure té conveni. Tenir un conveni hauria de ser una alegria per molta gent però la realitat és una altra. La situació laboral dels monitors segueix sent molt precària i la seva funció social és molt incompresa. Jo mateix que dintre meu em fa estimar el lleure, com un sistema educatiu alternatiu a l’ensenyament em fa denunciar la seva situació.

L’educació del lleure és un altre indicador qualitatiu del sistema educatiu, n’ha de formar part perquè contempla l’ensenyament. El problema és que per alguns van trobar aquest sistema per fer diners i no per educar. Per això està el sistema com està. En breu a través de la UGT es farà un petit article sobre la situació actual, jo he col·laborat activament de forma indirecta, he portat monitors que treballen a diferents àmbits, perquè expliquin la situació.

El conveni després de 4 anys no s’ha revisat que esperen? La clausula que diu que si no pots pagar no cal que paguis el que diu el conveni ja hauria de començar eliminar-se. Encara que el problema no és aquest, sinó la situació depreciable del menjador escolars que depèn de quin es pot trobar 1 monitor per 100 nens, o les cases de colònies que en molts casos no asseguren a la gent, o fan contractes de peó.

Com es pot aconseguir qualitat en una situació com aquesta. Jo mateix estic intentant construir una societat per lluitar aquesta precarietat, ho podré fer? Seré una gota en un vas? ni idea. però lluitaré perquè com a mínim les bases del conveni es consolidin. Si que es veritat que el gran problema és el monopoli que hi ha d’unes grans empreses i aquest és el problema real. Alhora que encara veure el Lleure a través dels professionals de lleure costa d’assimilar-los a causa de tant intrussió del voluntariat. Però si volem seguretat i professionalitat, el sector s’ha d’acabar professionalitzant totalment.

He trobat una web que m’ha semblat interessant, sobre borsa de treballs és monitors.cat. Espero que us agradi la foto, jo soc l’aviador. Per una educació de lleure de qualitat educativa.

Ciu no vol la lec, ni el decret de castellà.

Juny 16th, 2008

La Irene Rigau i Oriol Pujol han demanat que  “posi el comptador a zero en la Llei d’Educació de Catalunya si realment vol que aquesta llei sigui un èxit”. Per fi una mostra de que aquesta llei no agrada a ningú.

Segueixo preguntant-me qui la vol. També Ciu ha afirmat que lluitarant perquè no es compleixi el decret de castellà. 

Esperem que L’ernest Maragall canviï de parer d’una vegada i no tiri la LEC endavant.

Escoles noves 2

Juny 14th, 2008

http://www.petitlleure.org/bloc/2008/06/11/escoles-noves/

L’altre dia parlava del problema actual que tenim, de la creació de escoles, aquí tenim el calendari d’actuacions de Girona d’aquest any. Educació invertirà 47 milions per ampliar i construir nous centres a Girona. Em semblauna bona notícia. Ja que soc de Fornells de la Selva m’alegra que es torni ampliar l’escola, que una ampliació d’una ampliació, sembla que construim coses noves i després de fetes les hem de refer. De totes les actuacions també em costa d’assimilar la ridiculització de l’escola de Caldes amb una dotació de 2000 euros sembla una broma i tot. L’Escola Vil·laroma després de tant demanar ho han aconseguit. Es nota que qui es mou ho aconsegueix. Tot i així que han de fer totes les escoles queixar-se per aconseguir el que necessiten? Tot i així Educació ha fet un esforç molt bo per intentar construir noves escoles a Girona. Ara faltaran els mestres.

Penseu que els infants tenen drets i deures, i posar-los en barracons o en mòduls prefabricats és una trencament de la qualitat del sistema educatiu, alhora d’una discriminació pels infants que tenen un edifici en condicions. Tothom hauria de tenir les mateixes condicions.

Sinopsi Els pressupostos del govern per al 2008 inclouen un total de 37 actuacions en escoles i instituts gironins

El Departament d’Educació preveu invertir durant aquest any més de 47 milions per a la construcció de nous centres educatius per a les comarques gironines o ampliacions importants d’altres escoles o instituts. Els pressupostos per aquest 2008 inclouen un total de 37 actuacions. La inversió més important se l’endú l’escola Mossèn Joan Batlle, de Blanes, amb un cost de 4,3 milions, per a una obra que ja s’està executant. Entre les obres noves destaquen els prop de 3 milions que costarà la nova escola de Llagostera, que permetrà el tancament del col·legi concertat Nostra Senyora del Carme, que va sol·licitar el tancament. Entre les obres previstes hi ha les noves escoles de la Pera, el Port de la Selva i Cadaqués, que substituiran edificis obsolets o que han quedat petits. El creixement de l’alumnat a les comarques gironines en els últims anys obliga el Departament d’Educació a continuar mantenint la inversió en noves construccions i ampliacions, a més de substituir alguns centres educatius que han quedat petits o obsolets amb el pas dels anys. El director d’Educació a Girona, Andreu Otero, afirma: «Les necessitats són les que són, i la realitat és que creixem molt cada any, però les necessitats, encara més», per explicar la important inversió prevista per aquest 2008. Una quinzena de les actuacions previstes en els pressupostos permetran la construcció d’edificis nous, ja sigui per substituir escoles velles o per permetre abandonar els barracons on es fa classe en l’actualitat. Durant l’any 2008 es preveu afrontar una part d’obres amb costos molt elevats, com són la nova escola i nou institut de Cadaqués o pagar prop de 3 milions de la profunda remodelació de l’IES Serrallarga de Blanes. Entre les obres noves que es preveu executar, apareixen en els pressupostos del govern la nova escola pública de Llagostera, que permetrà resituar els alumnes de l’escola concertada de Nostra Senyora del Carme, que a final del 2006 va demanar a Educació poder tancar el centre. També hi figura la construcció de la segona escola de l’Escala i la de la Pera, molt reivindicada. Entre les partides cal subratllar els 4,3 milions de l’escola Mossèn Joan Batlle, de Blanes, que es va començar a construir l’any passat, i els nous edificis del CEIP Vall d’Aro, de l’escola Les Clisques, del Port de la Selva, i la segona fase del CEIP Castell de Farners, de Santa Coloma. – SES Cap de Creus de Cadaqués, 1,179 milions d’euros. – CEIP Caritat Serinyana de Cadaqués, 1,394 milions. – CEIP Nou de l’Escala, 2,797 milions. – IES Olivar Gran de Figueres, 0,8 milions. – CEIP L’Amistat de Figueres, 1,560 milions. – IES Narcís Monturiol de Figueres, 1,457 milions. – CEIP Joaquim Vallmajó de Navata, 0,552 milions. – CEIP Martí Inglés de Palau-saverdera, 1,235 milions. – CEIP Peralada, 0,613 milions. – CEIP Les Clisques del Port de la Selva, 1,659 milions. – IES La Bisbal de la Bisbal d’Empordà 32.000 euros – CEIP Vall d’Aro de Castell-Platja d’Aro 2,495 milions d’euros – CEIP Torres Joanama de Mont-ras, 1,655 milions. – IES Frederic Martí de Palafrugell, 2,621 milions. – IES Baix Empordà de Palafrugell, 125.000 euros. – CEIP Vila-romà de Palamós, 1,796 milions. – CEIP Pedra Blanca de la Pera, 1,514 milions. – IES Sant Feliu de Guíxols, 823.000 euros. – CEIP Pla de Dalt d’Olot, 295.000 euros. – IES La Garrotxa d’Olot, 2,929 milions d’euros. – CEIP Lluís Castells de Ridaura, 788.330 euros. – CEIP Doctor Sobrequés de Bescanó, 770.000 euros. – CEIP Les Falgueres de Celrà, 1,164 milions. – CEIP Forn dels Anells de Fornells de la Selva, 144.000 euros – Centre d’Educació Especial de Palau de Girona, 477.000 euros. – CEIP Taialà de Girona 187.000 euros. – CEIP Nou de Llagostera, 3,706 milions. – IES Vallvera de Salt, 1,038 milions d’euros. – IES Pere Alsius de Banyoles, 413.000 euros. – CEIP Alzina Reclamadora de Fontcoberta, 686.000 euros. – IES Sa Palomera de Blanes, 315.000 euros. – IES Serrallarga de Blanes, 2,973 milions. – CEIP Mossèn Joan Batlle de Blanes, 4,338 milions. – CEIP Sant Esteve de Caldes de Malavella, 2.000 euros. – CEIP Riudellots de Riudellots de la Selva, 178.000 euros. – CEIP Castell de Farners de Santa Coloma, 1,977 milions d’euros – CEIP M. de Déu de Talló de Bellver de Cerdanya, 627.000 euros. TOTAL D’ACTUACIONS – 37 actuacions per un valor superior als 47 milions.

L’Addicció dels jocs d’ordinadors DES DE LA PSiCOLOGIA

Juny 12th, 2008

Avui deixo els post de reclams més sindicalistes, per parlar d’un tema que forma part del meu hobby i es veritat que jo soc dels jugadors més veterans dels MPORGS. De jove vaig començar a jugar amb els famosos servidors de Blizzard de warcraft i diablo. El post que escriuré ara l’origen és un article un xic “cutre” però que darrera hi ha mola realitat amagada.

Internet i tots els jocs que hi ha darrera es veritat que crea addició però no s’ha d’exagerar el tema no estem davant d’una droga. El problema és la obssesió que crea.  No és cap secret que la majoria dels estudis que hi ha sobre l’adicció d’internet és localitza a Corea.  El que representa per la nostra cultura un BARÇA-MADRID allà és un campionat de jocs d’ordinadors. Portat en últim extrem han provocat que jugadors morin per no menjar ni begut durant dies perquè contínuament estaven jugant.

Segurament l’afirmació de Block psiquiatra d’Estats Units que tracta aquests trastorn darrera d’aquestes frases pot suggerir molta informació.

“Els jocs d’ordinadors són difícils de tractar. La gent sent molta vergonya al voltant alrededor dels jocs. Mentres que és socialment acceptable tenir un problema amb la pornografia. “(…)” Com a societat nosaltres entenem que el porno és quelcom que la gent consumeix, i tu pots visitar un psiquiatra i ser ajudat per ell. Però els videojocs resultan complicats per descriure a qualsevol persona.”

En aquests moments estem en un moment de crear el DSMV que es el manual de psicologia dels trastorns de conducta, i que hi figurarà en un principi aquest trastorn. En un article abstret de l’Associació Americana de psiquiatria  el desglosa a nivell técnic.

Us copio en anglés i després ho miro de treballar, el meu anglés no és gaire bo.

Internet addiction appears to be a common disorder that merits inclusion in DSM-V. Conceptually, the diagnosis is a compulsive-impulsive spectrum disorder that involves online and/or offline computer usage and consists of at least three subtypes: excessive gaming, sexual preoccupations, and e-mail/text messaging. All of the variants share the following four components: 1) excessive use, often associated with a loss of sense of time or a neglect of basic drives, 2) withdrawal, including feelings of anger, tension, and/or depression when the computer is inaccessible, 3) tolerance, including the need for better computer equipment, more software, or more hours of use, and 4) negative repercussions, including arguments, lying, poor achievement, social isolation, and fatigue

Traducció no és literal del tot:

El trastorn d’adicció internet ve de tres tipologies:

1.-Excesiu hores de jocs.
2.-El porno.
3.-Enviar constantment textos i correus basura.Provocant, pèrdua de temps, tensió i depressió quan l’ordinador no bé. I per últim negar que estàs cansat i fatigat. Curiosament el mateix article ens marca bibliografica, i afirma els estudis de Corea de Nord.

De tot plegat és veritat que manquen professionals que tractin aquests trastorn, jo m’estic preparant per fer-ho. Alhora també afirmar que els jocs d’ordinador no estant ben vistos pel públic general perquè s’els han venut com individualistes, guetistes. Però alhora de la veritat cada vegada més hi ha jocs que són més cooperatius i que fomenten aquest valor. És pot aprendre molt, ja que el fet de que s’hagin d’entendre persones de diferents llocs sense veure la cara i només xatejant per veu o per escrit, fa que aprenguis a tractar la gent de forma diplomàtica. No és fàcil, el fet que no hi ha l’entorn cara a cara és complicat el tema. En aquests moment soc un dels que ha fundat la Guild Agora, que hi ha jugadors d’arreu del món.

Es veritat, que aquest trastorn cada vegada és més generalitzat, a girona hi ha una unitat a Salt, però crec que hi hauria d’haver un treball de prevenció en els instituts i universitats que no s’està fent perquè els adults desconeixem aquest món. Segurament convertir les tics com a eines cooperatives serà un dels conceptes més important dels pròxims anys.

Els avantatges de l’educació diferenciada

Juny 3rd, 2008

Una de les al·legries d’avui és que per fi l’educació torna a estar al centre del debat. Si que hi ha una cosa claríssima portavem dos mesos en que no sortia res de qualitat referent a l’educació no universitària. Hi avui amb tanta intensitat que surten les notícies hi ha un punt de vista que ha sortit desparcegut, però que crec que és molt important per l’educacíó sexista, coeducativa és a dir, els nens han d’estar amb els nens només ho s’han de barrejar amb les noies o viceversa?

Agafem aquest article des del director de l’escola bell-lloc de Girona on és un centre concertat on només hi ha nens o joves, no hi ha nens ni dones.

opinió
Director del col·legi Bell-llocMIQUEL RIERA..
S ón força els països que, després de passar molts anys en una educació mixta generalitzada i indiscutida, s’han anat plantejant en els darrers anys els avantatges de l’educació diferenciada. I això, des de diversos àmbits: des dels ministeris corresponents dels governs –de signes ben diversos, per cert–, des d’àmbits del món més pròpiament educatiu i pedagògic, i des dels sectors de pensament més feminista.Als anys 60, les escoles mixtes a Alemanya van ser celebrades com un gran pas cap a la igualtat de sexes; quaranta anys després, han vist que les estadístiques mostren el contrari: que els clixés sobre comportament de cada sexe estaven exacerbats a les escoles mixtes, que les noies continuaven en un fort desavantatge i patien agressions, que els nois continuaven dominant l’ambient… Després de descobrir que l’escola diferenciada, en adaptar els programes a les diferències entre sexes, suposava avantatges per a noies i nois en el terreny de la socialització i en l’acadèmic, un grup d’escoles van optar per l’educació diferenciada. Ara, ja són 180 les escoles diferenciades de Berlín; a Baviera una de cada quatre ho és.

Els països anglosaxons són els més avançats pel que fa a la investigació sobre l’educació diferenciada: avantatges i desavantatges de socialització, acadèmics, de disciplina, d’igualtat de gèneres. Aquesta investigació, a més, queda avalada pel gran nombre d’escoles que han optat per l’educació single-sex –com en diuen ells–, fins al punt que s’està promovent a l’escola pública, per tal que tothom pugui accedir als avantatges d’aquest model educatiu. A Austràlia avui és més gran la demanda d’escoles diferenciades que no la d’escoles mixtes, i això després de dècades d’experiència coeducativa. Amb freqüència s’objecta a l’escola diferenciada que és millor que els nens i nenes es relacionin a l’escola per tal de tractar-se amb naturalitat i respecte.

La proximitat de persones de l’altre sexe –que en altres àmbits és natural– sol ser a l’escola un factor de dispersió important, ja que «obliga» els alumnes a estar pendents de mostrar-se «correctament» davant els companys de l’altre sexe. Sovint les noies són les que ho pateixen: no oblidem l’anorèxia, la preocupació exagerada per la seva imatge corporal, la disminució de l’autoestima acadèmica en competir amb nois, la inseguretat procedent d’estar sempre pendents d’agradar en comptes de satisfer les pròpies i legítimes necessitats…

Sense prejudicis A les aules diferenciades, en canvi, durant aquests anys difícils de l’adolescència, nois i noies poden comprendre millor qui són i gaudir d’un aprenentatge més lliure de pressions. No fem de l’educació mixta un absolut. Cal estudiar sense prejudicis els models educatius que contribueixin millor al progrés personal i social i oferir-los des de l’escola. Dominique Schnapper, membre del Conseil Constitutionnel et Directrice de Recherche à l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, diu: «Durant els anys 60 l’escola mixta tenia per objectiu ideològic lluitar contra les desigualtats entre sexes. Avui, hom s’adona que no és suficient barrejar nens i nenes per resoldre els problemes relacionats amb els dos sexes! No tota distinció és, en tant que distinció, discriminatòria!» Considerar l’educació mixta com l’única via cap a la igualtat real i efectiva entre homes i dones és ignorar el que és l’educació diferenciada i les seves possibilitats per garantir una igualtat d’oportunitats real per a tots dos sexes. Com és possible que alguns encara dubtin de la legitimitat de l’educació diferenciada?

LA MEVA NOTA SOBRE AQUEST TEMA ÉS BEN CLARA. ES FA MOLTA DEMAGOGIA JA QUE HEM PASSAT DE UNA ÈPOCA DE REPRESSIÓ SEXUAL A UNA ÈPOCA EN QUE TOT ÉS PERMISSIBLE. S’HA D’ESTUDIAR DE FORMA CONCRETA ELS BENEFICIS INTERMITENTS D’UNA EDUCACIÓ DIFERENCIADA. ESTIC TOTALMENT EN CONTRA QUE  EN TOT EL PROCÈS  EDUCATIU NO HI HAGI UN PROCÈS COEDUCATIU.

MÉS LEC LES CONCERTADES PRESENTEN LES AL·LEGACIONS

Juny 3rd, 2008

    Sense precedents el que està passant amb la llei d’educació.  Més de 225.000 al·legacions cap a la Lec.  Això em fa preguntar una pregunta qui està a favor d’aquesta llei? Qui s’ha aixecat i afirmat que és una bona llei? cap on anem?

Per primera vegade Artur Mas ha aixecat la veu hi ha demanat diàleg, afirmant:  “Mai una llei catalana ha suscitat tanta contestació al país com la d’Educació del tripartit”. L’únic que espero és que no pensin que el diàleg és només per les formacions polítiques. Però m’alegro que el cap de l’oposició hagi parlat.

Si les concertades no estan d’acord, si les públiques encara menys. qui està d’acord.

Una altra sisena hora: El decret de castellà.

Juny 3rd, 2008

Si no en teniu prou amb la sisena hora,
si no en tenim prou amb la sisena hora a la universitat, fent que les carreres de 3 passin a 4 anys. En canvi a Europa només són de 3 anys.
si no en tenim prou en anar pujant les hores de matèries en vés de parlar de com millorar l’educació en el nostre país.

Ara arriba el torn de la sisena hora de castellà. Si algun ovni vinguès a la nostra terra al·lucinaria de com estem portant les coses. Com un govern d’esquerres permet augmentar una hora més de castellà? Que hi ha algun estudi que fonementi que així els nostres alumnes tindran un millora qualitativa de l’educació.

Ja una teoria que per mi és errònea que parla que és molt important que els mestres puguem per exemple fer matemàtiques amb anglès o amb una altra llengua estrangera per tal de fonamentar millor les bases de la llengua. Aquesta teoria a mi em costa molt assimilar-la, perquè si ja els hi costa els alumnes les fraccions explicar-les amb una altre idioma que no sigui el natiu encara seria més complicat.

Em sembla que tendim cap a un model nefast, equivocat i sense precedents en la història de Catalunya. Començo a enyorar les paraules de Pujol quan deia AIXÒ NO TOCA, AIXÒ NO TOCA. Doncs crec que estem davant un moment en què el ciutadà no sap on ens trobem.