Les mentides als infants

Dissabte, Octubre 4th, 2008

T’has pregunta mai si als infants els hi diem mentides? Són mentides piadoses? i tu!, mestre i professors els hi has dit alguna vegada? O habràs negat o no dir del tot alguna veritat perquè creus que l’infant no sap processar-la? o al revès no has vulgut dir la veritat per no posar-te en una situació incomoda?Vet aquí que porto temps pensant sobre les mentides que diem els infants. Perquè tots en diem! L’exemple més clar són els reis mags. Però a nivell psicològic i pedagògic dir mentides afecta als infants? Perquè no ens ho hem preguntat mai. Són qüestions que m’he anat preguntant al llarg de la setmana i que és mereix tot un curs. Perquè més enllà de les mentides piadoses hi ha les mentides pedagògiques. I l’exemple més clar és quan expliquem la SUMA.Vet aquí l’explicació de la suma, si tenim a la butxaca quatre caramels de menta i 5 caramels de maduixa a la mà. Quants caramels tenim? Aquest enunciat simple i suculent i significatiu per l’ifant. Si s’explica malament elaborarem un concepte erroni al cervell del menut. M’explico amb número, ja que com diu el petit príncep els adults només ens interesen els números.4 caramels de menta + 5 caramels de maduixa és = a 9 caramelsÉs correcte aquesta conclusió. Segueixo:4 caramels de menta + 5 caramels de maduixa és = a 4 caramels de menta+5 caramels de maduixa.Ara em seguiu. Estem ensenyant molts cops els infants a sumar cinc cadires amb quatre taules quan això no es pot sumar. No estarem cometent errors en l’ensenyament?I una conclusió implicita és el fet de que l’infant ha de veure valors al mestre i professor. Si no sap una cosa doncs que ho faci saber. I així aprenent el valor de la humilitat i senzillesa. però es clar, l’orgull per molts va davant de tot!!!!!! a que aquest tema us ha fet pensar.

Amb el cost de la propaganda es podria fer 144 escoles!

Dijous, Octubre 2nd, 2008

Mira, avui us dic en serio, volia no escriure res, però el titular d’aquesta notícia m’ha posat la pell de gallina. Mentres a Catalunya hi ha més barracons que mai i manquen escoles i instituts a Madrid ens insulten que amb la seva propaganda poden fer 144 escoles.La notícia es titula així:El Partit socialista de madrid(PSM) haría 144 escuelas infantiles con el dinero de la publicidad institucional!No us esgarrifa el titular, però aneu aquesta mateixa notícia i mireu el final que diu:El portavoz del PP en la Asamblea, David Pérez, le ha replicado que en Madrid existe la “red de centros educativos mejor de todo el país”, que este curso ha empezado con el “mayor número de nuevos colegios de la historia de esta Comunidad”, y que hay 180 nuevas escuelas bilingües y 100 millones de euros destinados a becasUm!!!! 100 millons d’euros a becas. Ehem Ehem!!! això existex a Catalunya? Ens estan discriminant? Em declaro mestre enfadat.

Avaluació a sisè de primària, el Calendari escolar i l’Honorable President Montilla

Dimecres, Octubre 1st, 2008

Les notícies d’ahir em van sobtar, El nostre honorable president ens anunciava dos elements positius que només un era nou. El primer de tots que a sisè de primària s’avaluaria el nivell actual de competències. Norma que em sembla un mtjà per millorar el sistema educatiu, però arriba tard, perquè el que no diu és que aquesta normativa ve de la Ley general de educación. És a dir, ja s’hauria d’haver aplicat el curs escolar per tant no és una mesura de la Generalitat sinó de l’Estat. I ja era hora que s’apliquès. El text de la loe la trobarem ja en el preambul:Las enseñanzas que tienen carácter obligatorio son laeducación primaria y la educación secundaria obligatoria.En la etapa primaria se pone el énfasis en la atencióna la diversidad del alumnado y en la prevención de lasdificultades de aprendizaje, actuando tan pronto comoéstas se detecten. Una de las novedades de la Ley consisteen la realización de una evaluación de diagnósticode las competencias básicas alcanzadas por el alumnadoal finalizar el segundo ciclo de esta etapa, que tendrácarácter formativo y orientador, proporcionará informaciónsobre la situación del alumnado, de los centros y delpropio sistema educativo y permitirá adoptar las medidaspertinentes para mejorar las posibles deficiencias.Otra evaluación similar se llevará a cabo al finalizar elsegundo curso de la educación secundaria obligatoria.Para favorecer la transición entre la primaria y la secundaria,el alumnado recibirá un informe personalizado desu evolución al finalizar la educación primaria e incorporarsea la etapa siguiente.Així l’argument del nostre President ahir ja ho recull la Loe. Podia haver tingut un caràcter més humil i dir que s’aplicaria el 100% al que diu la Loe.En segon terme el calendari escolar que hi hauria un debat aquest sí que és un element nou. Ja vaig afirmar fa menys d’un mes que cal una reforma. Podeu veure-ho en aquest post. Més enllà de les demandes dels pares, els sindicats, els mestres… El calendari és una mesura pedagògica per mesurar el temps. Com a tal hem d’anar més enllà del partidisme i s’ha d’anar a buscar un calendari educatiu, que ressalti les festes laiques com el dia de la noviolència, el dia de la sostenebilitat, el dia de la pau…. Sense evidentment, perdre les nostres arrels culturals cristianes.

Crash!!!!!

Dimarts, Setembre 30th, 2008

Crash, en tota la boca és el títol de gairebé totes les publicacions per avui. D’una crisis que possiblement la gent només la nota en la pressió fiscal que vivim. Però deixant la banda de l’economia que no és objecte el que volia dir, hi ha un altre Crash com l’economia global que no podem entendre, però veiem elements que ens fan espantar com la mateixa paraula crisis. Evidentment només puc parlar d’una paraula del CRASH DE L’ESCOLARITZACIÓ.El febrer de l’any passat es va anunciar la crònica, la subdelegació del govern ens anunciava que pel restructurament familar havien d’arribar 14315 infants aquest nou curs. Evidentment això és aigua passada, i gairebé ningú ho recorda alhora els mitjans de comunicació no es fan gaire ressó de l’escolarització gràcies a l’economia.Però ara imagineu-vos que en una ciutat de cop i volta aquestes alçades de curs es trobés amb 200 infants que encara no ha escolaritzat. Això representa 8 aules, i 8 tutors més totes les persones per atendre la diversitat, ja que ens trobem amb una immigració. Evidentment estem parlant gairebé d’una escola. Vet aquí que això no és ciència ficció sinó és tracta d’una població catalana Santa Coloma de Gramenet.Malgrat els mitjans no ho han recollit ho trobo escandalòs. M’arriben notícies que les aules d’aquesta ciutat hi ha un acord que arribi a 27 alumnes. Com es pot donar qualitat d’educació amb una classe de 27 alumnes? Alhora la Loe diu que en rares excepcions es pot augmentar la ràtio d’alumne. I aquestes excepcions són quan hi ha alumnes amb necessitats educatives especials.Ara bé, aquests ja els hem escolaritzats. En faltem més per arribar. On els col·locarem si els nostres infants del país ja els tenim en barracons? El sistema educatiu català pot suportar més infants? I el finançament de l’escola està assegurat? El dret a l’escolarització no xocarà amb el dret de qualitat del ensenyament? Hi ha mesures d’actuació si passa més en diversos poblacions de catalunya?No vull alarmar però és com la crisis econòmica sabem que arriba però els ensenyants no tenim mesures per saber quan arribarà a nosaltres, i els governants no ens donen dades. És el moment que els agents socials denunciin la situació actual de l’esenyament perquè no s’enfonsi com l’economia.

ESCOLES, PRESONS, BARRACONS, MÒDULS PREFABRICATS

Divendres, Setembre 26th, 2008

Més enllà de la crítica fàcil del augment dels barracons hem d’anar a mirar com repercuteix a l’educació. És veritat que porto dies sense escriure, aquest post ja fa temps que penso, però el que passa és que m’he adaptat un xic a la feina de l’escola. El fet de canviar d’horari, et fa reflexionar de com pots adaptar les habilitats al grup que tens a davant. La novetat més gran és que em passaré un dia a la setmana amb una unitat d’autistes profunds. La veritat és que en tinc ganes però anem al tema que porto dies donant-li voltes.

El debat entre les semblances de presons i escoles possiblement no ha arribat a Espanya ni Catalunya. Però més enllà de les fronteres Sí que i és. He llegit moltsarticles anglesos i latinoamericants comparant escoles i presons. Si mirem escoles amb barracons descobrim que a nivell visual sembla una arquitectura simple, monocolor, avorrida. Quins valors transmet això?A més ja ha arribat a lesuniversitats.

Ara, possiblement no se’n parla tant. Però i va haver un moment en que es parlava moltissim de ciutat educadora, o en la escola del que s’anomena currículum ocults. Que segons la forma d’organitzar i estructurar transmets uns valors determinats. Curiosament rebuscant el tema vaig trobar un article que ens deia que les arquitectures de les escoles espanyoles s’havien regit amb el mapa de presons angloxanes.

El que està clar és que em protegim tant l’infant que tanquem tot el perímetre que volem que es mogui. És com crear una petita ciutat de nens o joves aïllades del món. Quan l’escola i els instituts han d’estar en el món. Hem d’anar més enllà que generar coneixement, l’escola ha de crear continguts significatius del dia dia. Però això demana la implicació de tots els agents socials i no penso amb les institucions públiques sinó en botigues, empreses, pares, associacions.

El fet d’estar en barracons, s’aproxima més ja el que antigament s’anomenaven camps de concentració. Tothom coneix la denotació que comporta aquesta paraula, per tan no m’allargaré. Ja que el que crec, és que la finalitat d’aquest petit post és la de sensibilitzar que el lloc, la forma com organitzem transmet una forma d’ensenyar i d’educar. I en aquests moment toca sobreprotecció.

Ebe espais de Benvinguda educativa

Dilluns, Setembre 22nd, 2008

Ja he escrit diferents posts sobre els ebe espais de Benvinguda educativa. Ara us transmeto un article que m’ha interessat. Mira que casi mai publico articles d’altres autors però aquesta vegada Sí.

Espais de benvinguda educativa

1. • Si no es preveu per a escolars oriünds d’Àvila però sí de Colòmbia, ¿no és segregació xenòfoba?

Foto: MARÍA TITOS

MIGUEL Pajares*

Dies enrere va començar a funcionar a Vic el primer dels anomenatsespais de benvinguda educativa per a alumnes immigrants posat en marxa per la Generalitat. Més de 20 nens de diferents procedències, que podien haver començat el curs en les escoles ordinàries, ja que eren a Vic en període de matrícula, no ho van fer perquè van ser derivats a aquest centre. ¿Quant temps hi seran abans de ser escolaritzats? No se sap. Les intencions de la Conselleria d’Educació són que l’estada no superi un mes, però l’alcalde de Vic ha dit que s’hi estaran el temps que faci falta. ¿Necessari per a què? Se suposa que per a la seva adaptació al sistema educatiu. ¿A quina adaptació ens podem referir? Se suposa que, bàsicament, a l’aprenentatge del català, ja que és difícil trobar alguna altra cosa a la qual un nen o una nena no es pugui adaptar sobre la marxa al ritme, més omenys, dels altres.Si l’estada en aquests centres és de menys d’un mes, és molt dubtós que serveixi per aconseguir l’objectiu pel qual aquests centres semblen haver estat creats; però si finalment l’estada es prolonga més d’aquest temps, fins i tot diversos mesos –cosa que no s’ha de descartar, ja que la Generalitat ha deixat aquest qüestió indeterminada–, llavors el problema és un altre, perquè el que se’ns plantegen són interrogants de molta profunditat.LA PRIMERA cosa sobre la qual hem de reflexionar és el fet que no tots els nens i nenes sortiran d’a- quest centre per anar a l’escola al mateix temps. Els que vagin veient que els seus companys ja entren a l’escola i ells no, els que siguin els últims d’entrar-hi, potser hi arribaran amb l’autoestima malmesa, cosa que els pot provocar danys irreversibles. Nens o nenes que potser no són bons per als idiomes, però que potser ho serien per a les ciències o qualsevol altra cosa, potser acabaran no sent-ho per a res perquè comen- çaran la seva etapa escolar amb l’auto- estima per terra.La segona és en forma de pregunta. Si del que es tracta és d’un període d’adaptació lingüística, ¿per què un nen que arribi procedent d’Àvila o de Sevilla no ha de passar per aquests centres i un altre de procedent de Colòmbia o del Perú, sí? ¿Quina diferència hi ha entre ells en el terreny de l’adaptació lingüística? La resposta és òbvia: cap. I, no obstant, l’alcalde de Vic ha dit clarament que per aquest centre que ja està en funcionament hi passaran “tots els nens estrangers, vinguin d’on vinguin”, i si he esmentat dos països llatinoamericans en concret és perquè d’a- quests ja hi ha nens en el centre en qüestió. Si d’Àvila, no, i de Colòmbia, sí, ¿no estem davant d’un cas de segregació xenòfoba?Tercera. ¿De veritat és la ràpida adaptació lingüística dels nens i nenes que es destinen a aquests centres el que es busca? ¿No havíem establert a Catalunya, ja fa bastants anys, que la immersió era el mètode adequat per a això? A aquests nens se’ls col.loca en uns centres en què no hi ha altres nens que parlin català. ¿És així com l’aprendran amb més rapidesa?Fetes aquestes tres reflexions o preguntes en sorgeix, inevitablement, una quarta. Cal preguntar-se els motius últims que han portat a la posada en marxa d’aquests centres. És ben conegut el descontentament de molts pares i mares autòctons quan veuen que a l’escola del seu fill hi ha “massa” nens immigrants. És ben conegut que les deficiències educatives que en aquestes escoles es puguin registrar tendeixen a atribuir-se a la concentració d’immigrants, encara que la majoria de les vegades no hi tinguin res a veure, o podrien ser resoltes per altres mitjans. ¿Estem davant d’una concessió a aquestes postures per part de la Generalitat? ¿La Conselleria d’Educació té algun estudi o anàlisi del tema que digui que fent passar els nens acabats d’arribar per aquests centres millorarà la qualitat de l’ensenyament, tant per a ells com per als altres nens, o és una cosa que es fa per deixar contents alguns sectors de la població? ¿No s’està optant per una mesura propagandística, en lloc d’afrontar el problema, real d’altra banda, de l’alumnat acabat d’arribar dotant les escoles dels mitjans necessaris per a això?I UNA ÚLTIMA qüestió. No sembla que s’hagi donat importància al fet que els nens i nenes que es deriven a aquests centres estaran, potser durant mesos, sense escolaritzar, ja que no són centres del sistema escolar. Es vulnera la llei que estableix l’ensenyament obligatori dels 6 als 16 anys. Una cosa que semblava impensable que pogués passar al nostre país: recordem la polseguera que s’ha aixecat cada vegada que un pare, per motius religiosos o culturals (sexistes en qualsevol cas), ha tret la seva filla de 12 anys del col.legi. El nostre sistema l’ha advertit que podia acabar fins i tot a la presó, perquè l’ensenyament universal obligatori és sagrat per a nosaltres. Evidentment, no estem davant de casos de la mateixa naturalesa, ja que els nens que van a aquests centres després seran escolaritzats; però, ¿és legal que els tinguem sense escolaritzar durant setmanes o mesos que són del curs escolar?*Membre del Grup de Recerca en Exclusió i Control Social (UB).

Amb la Loe pots arribar a 4 eso amb 12 assignatures suspeses!

Diumenge, Setembre 21st, 2008

Temps, era temps hi havia uns exàmens que permetien donar una oportunitat més per aprovar. Jo vaig ser un d’aquests que un parell de vegades em va servir per aprobar.Encara Recordo que l’antiga Egb-Bup permetien uns exàmens de suficiència a finals de juny i uns altres al setembre.Jo vaig ser un d’aquests que aprovaven any darrera any a través d’aquestes oportunitats. Jo no trobo malament tornar-ho aplicar. Com més oportunitats millor. A nivell pedagògic sabem que l’adolescència és un moment en que hi regna molt de caos i molts de canvis sobtats. Per tant és normal tenir anys de baixos rendiments i poder recuperar més endavant. Crec que com més oportunitats millor. Donem-li s els exàmens de setembre.Per qüestions de l’atzar de la vida vaig anar a parar amb la pàgina delPP espero que no us espanteu, però ja us dic que va ser l’atzar. Veien aquesta conferència, un dels punts que em va sobtar és que diu que es pot arribar amb la LOE amb 12 assignatures suspeses a 4rt Eso. Em va sorprendre molt així que m’he anat a la LOE a corrobar-ho us transcric el text polèmic per molts:

3. A los efectos de lo dispuesto en el apartado anterior, los alumnos promocionarán de curso cuando hayan superado los objetivos de las materias cursadas o tenganevaluación negativa en dos materias, como máximo y repetirán curso cuando tengan evaluación negativa en tres o más materias.Excepcionalmente, podrá autorizarse la promoción de un alumno con evaluación negativa en tres materias cuando el equipo docente considere que la naturaleza de las mismas no le impide seguir con éxito elcurso siguiente, se considere que tiene expectativas favorables de recuperación y que dicha promoción beneficiará su evolución académica. Las Administraciones educativas regularán las actuaciones del equipo docente responsable de la evaluación.

Sí hi ha una contradicció una cosa és matèria i l’altre concepte assignatura. Per tant pots suspendre matemàtiques, català i castellà des de primer d’eso a quart d’eso per tant arribes a l’últim curs amb 12 o 8 assignatures suspeses. Si els docents són sensats arribaran amb 8. No m’estranya que hi hagi tant de fracàs escolar a Espanya.