Category Archives: educació

PER TOT EL QUE ÉS REFERENT A L’EDUCACIÓ A NIVELL GENERAL

Un jutge de Granda parla sobre els drets i deures dels fills.

Un amic meu, m’ha fet veure un vídeo molt interessant, sobre els drets i els deures dels fills.
Emilio Calatayud Pérez es un jutge de Menors de Granada. Les seves idees fan reflexionar molt, sobre la situació actual de les escoles i les famílies. El vídeo dura 20 minuts. Les seves idees més clares són:

-Convindria una coordinació i una cooperació entre les diferents administracions públiques en competències en joventut. Aquestes basicament serien educació, serveis socials, justícia i sanitat.

-Estableix la contradicció entre el fet de ser pare depenent de l’època en què s’ha nascut: El pare autoritari d’època precosntitucional al pare permisiu actual. Una imatge que es reflecteix a l’escola i als instituts, on els mestres i professors poca cosa poden fer per educar en valors i conducta dels notres infants i joves.

Perill! l’Educació està de moda

En un món on ens cansem de l’excesiva pubicitat. En un món on estem acostumats a les males notícies. Én un món on tot canvia de forma molt ràpida. Podem afirmar que avui l’educació està de moda. Amb tot el que pertoca. Les modes són passatgeres, però l’educació necessita que sempre estigui de moda.

Es necessita que el sentit crític imperi a cada u, per tal que dia a dia l’educació sigui debat en la societat. Durant molts cops l’educació era quelcom que no es podia tocar però ara s’en parla massa. Cada dia he vist un article en el diari de diferents professionals. En tres semanes m’han publicat més de 6 cartes de lectors sobre educació.

Però el que em preocupa és que ens acostumanem i no es fagi debat sobre l’educació. Ja no vull citar articles perquè en hi ha de tants tipus, que alguns fins i tot em pregunto perquè parlen d’eduació sinó en tenen ni idea.

La universitat és l’únic sistema que sembla que s’en salvi d’aquesta moda. I crec que no s’està dient prou les coses clares. Ahir parlava amb un company que esta ensenyant telecos i em comentava com havia baixat el nivell en tres anys. També em pregunto si els professors d’universitat reben algun formació pedagògica com els de secundària. Val més seguir amb el silenci que hi ha. Però que quedi clar que si l’educació està en crisis. Tota l’educació ho està. Crisi no vol dir problema, sinó canvi per un bé comú. Perill!!! L’educació està de moda.

Nadal temps de cultura catalana però en risc d’extinció

Fa uns dies que la meva vida activa fa que no em permeti escriure. Ja en tinc ganes. Potser hauria de dir com en Marc Vidal que sóc un blocadicte. Ostres no ho he fet de forma preparada, anant a buscar el seu link veig el seus efectes. Però la veritat que no era la meva intenció només citar-lo. Però anem al tema que us vull parlar avui.

Portem ja un parell d’anys que l’escola i el lleure, tenen problemes en les tradicions catalanes. La nostra cultura catalana sempre ha estat creativa, i a cercat amb els tions i els pessebres potenciar-la. Les cançons nadalenques més enllà del que pugui significar a nivell espiritual, forma part de la nostra manera de ser i forma part de la nostra cultura. Però ara amb tants nouvinguts, comencen a sorgir idees de mestres i monitors que no volen cantar nadales, no volen seguir amb les nostres tradicions centenàries dintre les aules o en els casals de nadal. Som una cultura occidental, i hem estat latinitzats per l’esglèsia catòlica. Però cultura i religió són entitats separades. I ara és el moment de conceptualitzar-la des de la laicitat.

La laicitat ha de permetre cantar les nadales, fer tions, i fer reis. Ja que forma part de les nostra cultura catalana. El mestre ó monitor de lleure ha d’entablar un diàleg cultural. Sé que costa però el que no podem permetre és que el nadal sigui el temps que la cultura catalana estigui en risc d’extinció.

Estudi de l’ús de les Tics a Catalunya

Ahir es va presentar un estudi de la UOC, sobre l’ús de les tics a l’escola i a l’institut. La veritat que deixa al descobert com està el nostre sistema educatiu. L’estudi es realitzat per la PIC(projecte d’internet de Catalunya) que depen de la Uoc.El títol d’aquest monogràfic és L’escola a la societat de la Xarxa:Internet a Educació primària i secundària.

Abans d’arribar a les conclusions es interessant descobrir com està a Europa que en el capítol 3 d’aquest informe ens abtreu uns gràfics interessants:

Percentatge de professors que utilitzen ordinadors i/o Internet a l’aula d’educació primària

Percentatge de professors que utilitzen ordinadors i/o Internet a l’aula

d’educació secundària

Mitjana de temps que els professors de primària dediquen a l’ús de l’ordinador

(amb Internet o sense) a l’aula (hores setmanals)

S’observa que Espanya estem a la cua. I que Anglaterra(UK) són els primers en ús de les tics. Hem de ser realistes i el model de Catalunya durant la primeres 2 decades ha estat de crear una aula d’ordinadors on tots els alumnes van només 1 hora a la setmana, o quinzenal. Ara entrem en un moment que tendim ja a entrar els ordinadors a les classes, això sí, posem els més vells. Provocant molts cops que els mestres i professors no els utilitzen per la seva lentitut. 

Conclusions de l’estudi:

La freqüència o proporció d’hores lectives en què el professorat i l’alumnat dels centresd’educació primària i secundària de Catalunya utilitzen Internet amb finalitats educatives ésfrancament baixa. Pel que fa als alumnes, voldríem destacar que un 37% del total, en el momentde fer l’estudi, encara no havia fet servir mai Internet en hores de classe; si hi afegimels que la feien servir menys d’una vegada al mes, tenim que gairebé un 60% de la poblacióescolar de Catalunya no utilitzava Internet d’una manera mínimament rellevant a la seva escolao institut. Els que utilitzaven Internet d’una manera apreciable (com a mínim un cop persetmana) no arribava al terç del conjunt de la població escolaritzada.Aquest baix nivell d’ús per part dels alumnes és conseqüència de la poca utilització per partdel professorat. Prenent com a referència representativa els grups classe seleccionats pera l’estudi, el 71,2% del professorat que hi feia classe no utilitzava Internet mai mentre eraamb ells. Només prop d’un 15% del professorat utilitzava Internet a les seves classes ambuna freqüència quinzenal o superior. La mitjana d’hores al mes que el professorat feia servirla xarxa en les seves classes era de 0,88. Si en comptes d’Internet ens referim a les TIC engeneral, la mitjana era 2,02 hores mensuals, clarament per sota de la mitjana dels païsosde la UE 15.TOTAL ESTEM A LA CUA EN L´ÚS DE LES TICS RESPECTE A EUROPA. Curiosament som els que més financiació s’ha realitzat d’educació a nivell d’europa, però en resultats no es descrimina res. Segurament podríem dir per dos grans motius, la gran immigració i la manca d’un mestre especialista d’informàtica als centres escolars. Com vaig dir fa uns dies s’ha de redefinir el concepte coordinador de Tics.Una altra dade que em sembla significativa és la de nombre d’estudiants per ordinador, que també cita en l’estudi.

En relació amb la formació oficial203 que els professors han rebut sobre l’ús d’Internet, pocmés de la meitat dels professors que no han rebut formació oficial utilitzen els ordinadors al’aula. Els resultats també indiquen que no hi ha relació entre l’ús dels ordinadors i Internetamb els estudiants i l’edat dels professors.Respecte a la ràtio d’estudiants connectats a Internet, en general les escoles de primària estanespecialment ben equipades, tant d’ordinadors com de connexió a Internet, i el nombred’alumnes per ordinador és més elevat quan l’ordinador està connectat a Internet, especialmenta Dinamarca, Luxemburg i Finlàndia (entre 4-6 alumnes per ordinador i entre 6-10 alumnesper ordinador amb connexió). Tanmateix, Alemanya, Grècia i Itàlia estan bastant persobre de la mitjana d’alumnes per ordinador a nivell europeu, amb connexió a Internet o sense,que varia d’entre 20-30 estudiants per ordinador i 50-80 estudiants per ordinador amb connexióa Internet. En l’àmbit espanyol el nombre d’estudiants és d’11,2 alumnes per ordinador,i de 30 alumnes per ordinador amb connexió.Pel que fa als centres de secundària, el nombre d’estudiants per ordinador connectats o noa Internet, és més favorable que a primària. La ràtio és especialment baixa a Dinamarca iSuècia (2-4 alumnes), i per contra la més alta la tenen Grècia, Espanya i Portugal (25-39alumnes). Aquestes dades són objectives, i educació haria d’intentar solventar-les. És molt important la formació del professorat cap aquest camp. I recordar que no és el mateix dominar les tecniques, sinó també ensenyar-la.

Llei del pais s’obre la pàgina oficial

De la imposició a la participació. Ara des de una forma institucional, el conseller d’educació ens invita a particpar en aportacions d’aquesta llei. Jo només espero que les aporticipacions es tinguin en compte i no només siguin per quedar bé, i després fer el que volen el PSC o PSOE. la pàgina web oficial és la següent. http://www.gencat.cat/educacio/llei_educacio/index.htm. Les bases les podeu trobar clicant aquest text. Espero que la societat catalana s’aboqui a participar. En la mateixa web diu que es ponden enviar a llei.educacio@gencat.net. Ànim perquè l’educació sigui equitativa i excel·lent.

Montilla, TV3, INFORME PISA 2006

Portem un dies, que per fi la educació està de moda. Ja era hora, perquè crec que havíem arribat en un moment on hi havia indiferència sobre el valor de l’educació. Ahir el president Montilla en el debat de tv3, va fer les mateixes afirmacions de sempre. Que des de que havia el govern tripartit s’havia financiat 40 vegades més, segurament és innegable això, però ahir, segons Montilla, aquest diners s’han utilitzat per reduir ratios, per fer més aules d’acollida i per millorar el sistema educatiu. Quan la entrevistadora li va dir que no era cert, sinó que era per respondre la Sisena Hora no va comentar res!Em sembla que el govern no coneix la realitat del dia a dia de l’escola. 

Em sorprèn perquè s’està fent electoralisme sobre l’educació. Alhora em sorprèn les declaracions en que s’està buscant un model de competitivitat entre les escoles. No es model que a mi m’encanti, si un dels elements de la escola inclusiva és compartir recursos a l’escola, el fet de provocar la competitivitat també pot provocar la desconfiança entre escoles. També es va parlar de l’informe Pisa. Sorpresa un altre cop no va contestar la pregunta que li feia dient que era un informe de l’any 2003-2004, i que no s’havia de donar importància com que ja s’estava donant recursos a l’escola segur que havia millorat deia en Montilla. Però l’alegria és molt gran, en despertar-me aquest matí i descobrir que havia un avanç de l’informe Pisa del 2006, on es contradiu que major financiació provoqui millors resultats. Això és un fet verídic que comprova els meus arguments. Ja he dit anteriorment que l’augment de financiació gran part ve per donar resposta a la sisena hora. Això provoca que hi ha molta financiació però s’ha gestionat de forma molt i molt mediocre. Un any després de la sisena hora, no veig cap crítica positiva sobre ells. És evident que es necessiti financiació però ben gestionada.

Anem a l’informa Pisa del 2006, és un avanç ja que la setmana que ve sortirà oficialment l’estudi. Però l’article que ha sortit a la revista Magisnet no dóna dades gaire agradables. Espanya està estancada segurament provocat perquè cada ministeri d’educació de l’estat espanyol, vol crear una llei pròpia. En el sistema educatiu actual, hi ha 3 normatives que s’estan aplicant arreu de l’estat. És a dir, hi ha escoles que encara estan aplicant la logse, d’altres que aplicant la loce i d’altre la loe. Alhora se li ha de dir al Sr President que Catalunya baixa en formació en tècnica respecte a les altres comunitats. Per tant crec que hem de començar a fer un realisme de la situació actual de l’escola i observar Alemania que en veure els problemes que tenien respecte l’informe Pisa tota la societat es va posar a revisar el seu model educatiu. Prou electoralisme i intentem aconseguir el consens.

L'estat d'educació respecte autonòmies

FUTURA LLEI D’EDUCACIÓ

Avui he estat navegant per internet i m’he trobat la pàgina web del sindicat CGT, allà he trobat un article interessant sobre  sobre la sisena hora. En aquest mateix article, descobreixo que en la llei d’educació es demana que els monitors de menjadors siguin del sector públic. D’entrada això ara com està organitzat les empreses de lleure ho trobo molt inviable.

Però en els cursos de monitors que realitzo com a docent de dos seminaris, NOVES TECNOLOGIES APLICADES A L’EDUCACIÓ NO FORMAL I MENJADOR ESCOLAR. Em fan veure que tenen pocs recursos i que les ràtios són a vegada 1 sobre 30. En canvi a les Associacions de lleure els fan 1 monitor 10 nens. El que podria contemplar la llei d’educació és que les ratios de lleures passesin als menjadors escolars, això Sí, caldria una financiació o ajudes al menjador escolar, perquè possiblement el menú pasaria a costar 9 euros. Però inclouria el menjar i els monitors.

En aquests seminaris on explico el menjador ideal us passo els apunts els monitors que parlo ja em dieuen que és utopia. En definitiva el que demano és que el monitor sigui un professional més dintre l’escola.

És a dir, que la futura llei d’educació englobi tots els àmbits educatius.

PREGUNTA AL CONSELLER D’EDUCACIÓ?

El document de l’estat actual d’educació a Catalunya presentat aquesta setmana a la premsa hi ha una proposta de solució interessant: 

 Augmentar molt significativament la inversió pública en educació, de manera sostinguda en els propers anys, prioritzant les etapes i elements del sistema educatiu que més ho necessiten. En concret: les etapes infantil, secundària, superior i d’adults. 

No m’ha sorprès gens que aquest punt no aparegui la escola primària on  s’hi aplica la sisena hora.La quantitat no és qualitat. I en primària això es demostra, quan a nivell general s’augmenta la financiació, però NO PER DONAR RECURSOS A L’ESCOLA SINÓ PER RESPONDRE
LA SISENA HORA.
 

Una dada verídica és que estem a la cua d’Europa en Financiació, a la cua de fracàs escola, per tan hem de buscar solucions realistes i no propagandístiques que s’apliqui ja el pacte nacional d’educació per tal que no sigui sinònim de la sisena hora. M’alegro que el conseller d’educació augmenti 250 places de mestres a les universitats(ho trobo insuficient), però la pregunta oberta que li faig és: D’aquí 3 anys no surten mestres, Com s’està gestionant perquè no hi hagi problemes a les escoles?

EDUCACIÓ A CATALUNYA PROPOSTES PER MILLORAR LA SEVA QUALITAT

Avui he estat pensant que moltes vegades només cerquem la crítica constructiva negativa, i no propostes clares i concretes per solucionar-ho. En el document de L’estat Actual de L’educació ressenyat anteriorment amb els meus articles, també afirma propostes que he intentat concretar breuement, en negreta pensaments que m’han sorgit:
1.Accelerar el desplegament del Pacte Nacional per a l’Educació més enllà de la sisena hora, traslladant a la població en general i a la comunitat educativa en particular la necessitat de donar prioritat a l’educació i de tenir consensos fonamentals al voltant d’aquesta temàtica.
El pacte nacional D’educació té un gra, aquest gra és el seu sinònim LA SISENA HORA, anem més enllà d’aquesta proposta executada pel Psc perquè el tenien en el seu programa electoral. Fixem-nos que en la privada concertada ja es feia. Els grans temes de País els partit polítics haurien de deixar les seves diferències, no pot ser que en un període de 15 anys tinguem 3 lleis totalment diferents, logse, loce, loe… Provocant que en el sistema educatiu, hi hagi les tres lleis aplicant-se, perquè manca de temps de començar aplicar una altre.

2. Promocionar el valor de l’excel·lència i de l’equitat en educació entre la comunitat educativa i la societat en general. La societat domina la llei del mínim de l’esforç. Cada vegada més, és parla sobre la cultura de l’esforç. La societat i l’escola, han de començar a promoure l’esforç com a valor.

3. Augmentar les mesures de reforç de l’aprenentatge de les matèries instrumentals, de manera molt especial, entre la població escolar amb majors dificultats. En la constitució ens diu que tothom té el dret a l’educació, per tan tothom té el dret de ser alfabetitzat, però segurament ja hem d’anar més enllà de les matèries instrumentals, i començar a parlar de l’Alfabetització de les Tics.

4. Incrementar les mesures de suport dels alumnes amb dificultats a l’escola i a l’institut. MESURES aquesta és la paraula, el problema de la primària és que no s’han donat recursos ni mesures sinó s’han donat HORES. La quantitat no és igual a la qualitat d’educació.

5. Impulsar l’educació d’adults, no només entesa des de la perspectiva de l’educació de base sinó també com a formació continua en el mercat laboral i com a formació personal per ampliar el bagatge cultural propi. En l’informe Delors(he trobat per internet un resum us ho enllaço) Aprendre a Aprendre és un pilar de l’educació. Molt cops es pensa que la formació només ha de ser per les etapes universitàries, institut, escola, hem d’anar més enllà, cap a una concepció de formació Continúa. On l’estat doni facilitats per donar una formació de qualitat.

6. Millorar la qualificació de l’ocupació i combatre la precarietat des de l’Administració pública i des del sector empresarial. La relació empresa pública i privada, sempre ha estat conflictiva. Hi ha molts retractors de l’empresa privada. Però la veritat és que segurament una demana l’altre. Han de començar a ser un sol agent educatiu, per tal de donar una formació de qualitat.

7. Impulsar un gran acord entre sector públic i sector privat sostingut amb fons públics per respectar el principis d’equitat i de llibertat d’elecció de centres. Segurament la societat catalana hi ha un escissió, entre el sector públic i privat. Segurament sempre i serà. En aquests moment soc membre del Consell Municipal D’educació, i les dades d’escolarització que em van passar, eren que un 42% de la població estava en les concertades. Aquesta dada és molt significativa, d’entrada dir que l’estat li surt a compte la concertada, perquè sinó demanaria la entrada de més funcionaris i duplicar el sistema educatiu. El DRET A ESCOLLIR, és un dret essencial, hem de cerca métodes per poder afavorir-ho.

8. Potenciar la imatge del Servei Públic en Educació. Sens dubte, que el sistema públic d’educació, està desvalorada. Cerquem-la com el se valor és la educació Universal. Cerquem recursos i mètodes per millorar la educació.

9. Augmentar molt significativament la inversió pública en educació, de manera sostinguda en els propers anys, prioritzant les etapes i elements del sistema educatiu que més ho necessiten. En concret: les etapes infantil, secundària, superior i d’adults, els contractes-programa, la formació del professorat i l’avaluació de professors, de centres i del conjunt del sistema educatiu. No m’ha sorprès gens que aquest punt no aparegui la escola primària on s’hi aplica la sisena hora. Com he afirmat abans, la quantitat no és qualitat. I en primària això es demostra, quan a nivell general s’augmenta la financiació, però NO PER DONAR RECURSOS A L’ESCOLA SINÓ PER RESPONDRE LA SISENA HORA.

10. Millorar la formació inicial del professorat i el procés d’accés al lloc de treball. Davant la necessitat de mestres s’ha d’augmentar el nombre de places a les UNIVERSITATS, en 250 que es creuen el següent any ho trobo insuficient i arriba tard. Aquest any magisteri comença a pasar de 3 anys a 4 això vol dir que hi ha un any que no entren mestres. Per tan aquesta mesura s’hauria d’haver aplicat fa dos anys.

11. Millorar la formació permanent del professorat i canviar el model actual. En aquests el fet que la formació compti com a punts en la teva carrera provoca LA CONSUMICIÓ DE LA FORMACIÓ, per tal de tenir punts. No es genera l’afany de recerca, s’ha de canviar realment el model actual.

12. Incrementar l’autonomia de centres escolars públics, tant en els aspectes pedagògics i organitzatius com en el referit a la contractació del professorat. Aquesta mesura ha d’anar acompanyada d’una clara i real professionalització dels equips directius (molt especialment del director o directora) per gestionar adequadament aquesta autonomia escolar. Autonomia, per mi es palla, en el fons l’educació és un caramelet massa maco per donar molta autonomia a les escoles, és vol controlar i dominar, encara que no s’afirmi. El cas més clar és el de L’ANNEXA DE GIRONA, en el seu reglament de règim intern apareixia, que no es permetia el vel a l’escola, aprovat en el departament d’educació i quan hi ha problemes EDUCACIÓ ho controla tot.

13. Reforçar una cultura d’avaluació del sistema educatiu transparent, rigorosa, independent i al servei de la societat. Complicat, però estaria molt bé. Quan es mesura les competències bàsiques no haurien de ser els mestres sinó professionals externs.

14. Impulsar la millora de la recerca educativa promovent, tanmateix, la seva valoració tant entre la comunitat educativa com entre la població en general. INVESTIGACIÓ, ho trobo tan a faltar m’agradaria tan recerca, però el model de formació actual no ajuda. Em sembla que hi ha moltes coses per pensar sobre educació.

Subvenció a l’escola concertada

Hola navegant

Avui m’han publicat una carta al Punt diari http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2635567a

Inten-t’ho fer-ho sovint. Ja que malgra’t mai saps, si algú té ganes de fer algún comentari i entablar diàleg. Em permet fer debat dels articles que em publiquen. Aquest n’es un. Conclusions que s’han tret:

Tots els infants estan ja casi escolaritzats a p3. Per tan aquesta notícia del departament d’educació, és una altra vegada una forma de subvencionar l’escola concertada, que no em sembla bé ni malament. Però simplement que s’afirmi els motius, i no que els hàgim de descobrir. La veritat és que les polítiques educatives de Catalunya deixen molt que desitjar. Espero que la notícia de Rajoi de que farà una llei de defensa de castellà, sigui palla.