Els sindicats USTEC-STEs, FE-CCOO, ASPEPC·SPS, FETE-UGT i FE-CGT

mobilitzar-se per aconseguir la seva retirada.

!? exclamació de sorpresa i pregunta. Perquè quant fa que el sistema educatiu contempla els superdotats? Sorpresa mal punt només porta 13 anys en el nostre estat Espanya que se’n parla. I no es va fer en la LOGSE, sinó en un Real Decret 696/1995 de 28 d’abril. Per què trec aquest tema ara? Doncs perquè L’ Enric Canela m’està ruboritzant amb els seus comentaris. Segurament, un ampli públic del meu bloc és gràcies a ell. President del Cercle de Coneixement  que és una organització que vol crear un  un espai per a la reflexió crítica i la innovació creativa per a la societat del coneixement… Tal com afirma en la seva web.

Ahir em va fer el següent comentari al post anterior citat:

Hi ha un tema que no s’està tractant bé a Catalunya, entre d’altres és clar, el de l’educació dels superdotats que acaben patint problemes emocionals en escoles “normals”. No sé gens de tot això però he parlat amb gent que en sap i m’ho ha assenyalat com un greu problema.

Com que la meva formació humana, m’ha fet reflexionar sobre el tema, us vull aportar les meves idees i alhora citar-les a l’Enric que crec que no tardarà gaire en criticar-me, Així és la Xarxa.

Abans de res cal situar el tema, En primer terme s’ha de diferenciar entre alumnes precoces, amb talent i superdotats.

1. Alumnes precoces: Són alumnes, que tenen una capacitat que sobresurt en un moment determinat i és temporal. Molts cops aquests alumnes s’els declara superdotats, per tant tenim la primera dificultat en classificar els alumnes superdotats.
2. Alumnes Talentosos: Que en un àrea del coneixement són brillants. Però en la resta està dintre l’entorn normalitzat.
3. Alumne Superdotats: Que són els que es destaca en aquestes tres característiques, una alta intel·ligència, una alta creativitat i per últim un compromís en la tasca. I ho apliquen en qualsevol àrea i potencial del ser humà. Són el 2,5% de la població general.

Fixem-nos amb un petit detall. El Quoficient intel·lectual alt no és la única dada que ha de comportar una alta intel·ligència sinó també la Intel·ligència Emocional, és a dir la capacitat d’adaptar-te a l’entorn(la creativitat). Daniel Goleman en els seus llibre ho ha narrat absolutament bé.

Fixem-nos que tenir un Quoficient intel·lectual alt, pot comportar la seva inadaptació amb els seus iguals cronologicàment parlant, per la seva gran riquesa vocabulari, i per la seva rigurositat gramatical, que pot comprovocar la incomprensió entre iguals. Un nen que parla amb un altre nen amb vocabulari cult.

Existeixen tres formes clares d’intervenció:

1.-L’Accelaració: Suposa avançar un o més cursos.

Us imagineu un infant de 12 anys convivint amb joves de 16 anys en la adolescència. Malgra’t és possible no ho recomano a ningú.

2.-L’Agrupament: Centres d’educació especial de superdotats……

Quin horror!? en tota la seva vida es creuran superiors.

3.-L’enriquiment: És l’aprenentatge multinivell, demanar-li més continguts currriculars en el marc ordinari. I una intervenció educativa que englobi tots els àmbits totalment d’acord.

No és cap secret que la detecció d’aquest grup és un misteri. Costa molt, primer perquè s’ha de discriminar si realment és superdotat, i les variables de creativitat són molt abstractes. I en segon terme quina mesura d’intervenció realitzem. En tercer pas quina mena de canals compartim en la seva escolarització en tots els passos del sistema educatiu, escola-institut i Universitat.

Espanya i alhora Catalunya, és un país en que els superdotats van començar a existir fa 13 anys, per això provoca que estiguem tant lluny amb la investigació. El gran repte del nostre sistema educatiu és serà com adaptem aquests alumnes, per tal que la seva potencialitat ens ajudi a millorar la nostra societat del coneixement.

És molt fàcil adaptar-te als alumnes amb discapacitat, però difícil d’avaluar la intel·ligència i creativitat. La Loe del 2006 del 3 maig, és la Primera llei d’educació en que els diferència dels infants d’educació especial, parlant de l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals. 

En definitiva estimats lectors i honorable Enric, el problema recau és que no hi ha una investigació educativa de qualitat, i el tema és molt nou. I professionals com jo, no tenim manera d’investigar, almenys que demanem excedència…….

Una mica llarg, però crec que he situat molt bé el tema. Ja em direu que en penseu.

Important les aportacions d’en Jordi Pujol

Dimecres, 09/01/2008 (17:09)

En Jordi Pujol, el nostre president més influyent de la nostra era. Ens ha deixat un article clar i sense ambigüetat, que el punt diari avui ha realitzat la següent notícia http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2691622

us  transcric l’article que es refereix la Notícia.:

l’accent en el paper primordial dels mestres a l’escola i, per tant, en la formació del professorat, en la potenciació de la figura i del rol dels directors, en la recuperació de l’autoritat i del respecte a les aules. També s’insisteix en què les escoles tinguin més autonomia. Per altra banda, més que en l’abundància de crèdits s’insisteix en els que han de ser els objectius principals de l’ensenyament, que són la lectura, l’escriptura i les matemàtiques. I també s’insisteix en què els coneixements han de ser avaluats.

Pel que fa a l’escola concertada ja comença a ser hora que el tema es tracti sense la hipocresia amb què s’ha tractat durant molts anys. També en això és un bon moment, perquè el Govern de la Generalitat està ple de càrrecs, i no poc importants, que tot i haver fet grans discursos en contra de la concertada hi porten els fills. I perquè poden conèixer millor les conseqüències econòmiques que tindria la supressió o l’ofec de la concertada. I també ara, des del Govern, poden conèixer millor la contrapartida econòmica que comporta la justa reclamació que a l’escola concertada hi hagi més alumnes procedents de la immigració.

Per tots aquests motius podria ser –i tant de bo fos així– que aquest tema cabdal de l’ensenyament s’enfoqui sense demagògia i amb coneixement de causa.
     _______________

De tota manera no serà fàcil. Perquè, suposant que el Departament o el principal partit de l’oposició hi col•laborin, tot canvi d’orientació toparà amb moltes altres dificultats corporatives, sindicals, ideològiques –ideològiques polítiques i pedagògiques–, mediàtiques, etc. I caldrà molt de diàleg. Però a favor hi pot haver la pressió social. Ara la societat ja sap que no anem prou bé. Ho saben les institucions econòmiques per la necessitat que tenen de millorar la competitivitat, ho sap tot el corrent d’opinió que reclama que funcioni l’ascensor social, ho sap la universitat, que es queixa d’una formació de base no prou bona, etc.

Si tota aquesta societat fa pressió, els partits, els sindicats i, en general, el món de l’ensenyament trobaran la manera de modificar el model educatiu en un sentit de més qualitat. I així s’aconseguirà que d’aquí a tres anys els resultats del PISA siguin millors.

Abstret de la web d’en Jordi Pujol

Dimarts, 08/01/2008 (11:29) En moltes escoles el debat està molt calent sobre aquest tema. Es tracta de si realment s’han de dividir els grups de forma homogènia és a dir, els pitjors amb els pitjors, i els millors amb els millors. O fer-ho de forma heterogènia que és una barreja de tots els nivells. A nivell teòric sempre s’ha dit que els infants, joves aprenen millor a través de grups heterogenis, a partir de l’aprenentatge cooperatiu i el multinivell. Però la tasca d’adaptació cap aquest model demana un canvi metodològic del professorat. Que ha venir contemplada amb formació més que instructiva hauria de ser més investigativa. En les bases d’educació especial del departament d’educació(recordo que encara no s’ha oficialitzat) es tendeix cap aquest terreny. El grups homogenis és una solució que també funciona, i és clarament que resulta la més fàcil de totes i la més cómode. Per això molts professionals tendeixen cap aquesta, provocat perquè la formació permanent tendeix cap a la instrucció, llavors els és més fàcil els grups homogenis. Fixem-nos per exemple que com un mestre pot aplicar l’aprenentatge cooperatiu si només l’ha vist a nivell teòric. Per això és normal que molt professorat tendeixi als grups homogenis. Una de les variables d’això és el que s’anomena grups flexibles, els famosos grups A el millor, grup b nivells mitjà i grup c els pitjors. Això en secundària es realitza moltíssim. Que som nosaltres per etiquetar a les persones en la seva adolescència. L’adolescència es època de canvis sobtats, deixem que els adolescents trobin el camí sols. I que realment els grups flexibles siguin grups flexibles. Es veritat jo quant vaig arribar a 1er Bup vaig suspendre 7 assignatures, la meva tutora en aquells moments em van dir, que jo no servia per estudiar, que hauria d’anar a treballar etc…. Quan me la vaig trobar fa tres anys enrrera lincenciat en psicopedagogia, li vaig dir el que creia d’ella, i com em va atormentar. Vigilem quant classifiquem els infants, els joves….

EDUCACIÓ COM A XECS EN BLANC

Dimarts, 01/01/2008 (15:20)

Les bases de la llei d’educació sorgida d’en Maragall, un dels temes que es va dir contínuament, és que no era una llei de país perquè no contemplava la franja de 0-3 anys i alhora els serveis menjadors escolars i extraescolars. Han passat un mes casi de les bases de la llei. I els sindicats constantment han anat dient constantment aquestes desicions. Per altre banda les declaracions d’ahir d’Ernest Maragall sembla que no entengui, que la solució no passa només per donar Xecs, en blanc. La forma d’actuar és per anar tapant forats. Però m’agradaria que fos prou valent L’Ernest Maragalla per denunciar durament la situació de indignitat dels treballadors dels menjadors escolars. On no hi ha cap normativa de ratio, i afirma que tothom es capaç de fer de monitor.

Consoles, consoles i consoles.Jocs d’ordinador, jocs dordinador i jocs d’ordinador

No és cap novetat, ja hi ha els primer articles que s’han disparat la venda de consoles per nadal!. Durant anys he estat a l’aiguat del que succeïa en aquest món, i he tret unes conclusions que vaig explicant dia a dia. Quan van aparèixer les primeres videoconsoles, qui jugaven eren nois. Les noies jugaven encara en els jocs tradicional. Aquells anys 80, es va passar en la sortida de consoles cada dos per tres. La sega, megadrive, nintendo… 

Paral·lelament els ordinadors deixaven d’anar amb cassets i passaven a les unitats de 5’15, apareixen les grans aventures gràfiques com monkey island. Encara que casi bé tots els jocs eren per públic masculins.  

Van passar els anys, i els fabricants de vídeoconsoles i jocs d’ordinadors van descobrir que tenia un públic masculí de 6-30 anys que estaven jugant de forma massiva en el seu oci. Això fa que es plantegin altres públics i el primer que van fer a l’any 2000 és crear un joc que simulava el joc de pares i mares anomenat SIMS. Des d’aquell moment les dones juguen de forma massiva. 

Quan van tenir tot el públic masculí i femení van provocar que anessin a altres púbics, el gran intent va ser els nostres avis i ho van fer amb un altre joc amb el braim training. En un altre post ho vaig explicar llargament. És així que puc afirmar que no em sorprèn la notícia. Que afirma que la gent gran està comprant més videoconsoles. Al final ens caldrà una tornada a ensenyar quin és el nostre lleure.

Per cert BON NADAL I BON ANY A TOTHOM

RAJOY…. SI GUANYA LES ELECCIONS FARÀ UNA ALTRA LLEI D’EDUCACIÓ!DANGER!

Dilluns, 24/12/2007 (16:35)

Aquí teniu les seves declaracions. Però no veu que en un dels grans problemes del nostre sistema educatiu és que hi ha en les escoles, 3 normatives en procès. En algunes escoles s’està aplicant Logse encara, d’altres Loce, D’altres Loe. Ho he anat repetint diàriament en aquest bloc. Ara teniu ja un motiu per no votar el PP. Això crearia un mareig total al sistema educatiu. NO UNA ALTRA LLEI D’EDUCACIÓ.