Hola Navegant

Vaig actualitzant el bloc quant puc. Per participar amb el xtec.cat. Però recordo que el meu bloc principal hi ha més vida. On t’invito a participa.

www.petitlleure.org/bloc

He estat un xic ocupat aquests dies estudiant un document que m’han fet arribar. Es tracta d’unes BASES, us sona? no es tracta de les bases de la llei d’educació que té pàgina web. sinó de les d’educació especial. L’he escanejada aquí la teniu! Es curiòs està amb el format oficial però encara no està de forma oficialitzada, però està corrent de mestre en mestre. He decidit publicar-la. Sembla que tinguin por a fer-la pública. l’única informació que he trobat és de la revista àmbits de psicologia que en parla, justament sembla que va connectada a la llei d’educació. Suposo que abans de posar-la a la llum la volen intentar que no vingui en sorpresa.

La he examinada a fons ja vaig dir que en un principi trobava a faltar autors importants catalans. Tot i així trobo el document d’una utopia magnífica. S’ha de veure com es porta a la realitat. I estic totalment a favor però hi ha dos punts que no m’agraden:

1.-L’educació inclusiva xoca contra la llei actual estatal. No sé com s’arreglarà però la tornada al valor dels insuficients és una tornada a la competivitat i no a la cooperativitat. Ja he dit en anterior post el que creia de l’avaluació. 

2.-Com sempre no hi ha financiació per realitzar aquestes bases, alhora sembla molta burocratització.

Tot i així comparteixo els ideals de les bases. Però els dos punts citats anteriorment s’han d’intentar a solucionar. Us recomano la lectura. Ja he dit que la he escanejada perdoneu les faltes tipogràfiques. Segurament al febrer apareixerà el document de forma oficial.

Han d’existir les escoles d’educació especial?

Molts cops la gent no copsa que encara existeixen dos modalitats educatives l’escola d’educació especial i l’escola ordinària. No és cap secret que les escoles d’educació especial la majoria neixen d’un conjunt de pares, que volen educar els seus fills de diferents deficiències. Provocat per una mentalitat molt poc oberta de la societat i podem dir que també la d’ara.

Perquè no és cap secret que en els nostres dies, malgra’t en determinats moments de la nostra vida potser necessitem d’ajuda psicològica o psiquiàtrica, i amagar-ho perquè també no ens diguim que som boix.

La concepció d’Esquirol del segle XVIII que va definir el retard mental com idiota sembla que en la nostra societat encara no ha superat aquests tabús segregador.

L’escola d’educació especial existeix perquè la societat necessita que  existeixi. 

Si hi hagués un canvis de valors on realment la diferència es valorés com una riquesa en vés de un problema desapareixeria aquesta modalitat educativa. Però la veritat és que no s’està preparat encara perquè succeixi això.

Per això defenso l’escola d’educació especial, ja que per manca de recursos l’escola ordinària no els pot acollir correctament. Espero que un dia la societat de Benestar aconsegueixi superar tots els tabus, i l’escola inclusiva sigui una realitat.

Batxillerat la meva proposta sobre les hores

Dijous, 17/01/2008 (12:56)

Temps era temps, que últimament Educació està traient moltes coses a la premsa, sense un debat seriòs de la comunitat educativa. Ara resulta que volen reduir les llengües al batxillerat. Segurament en Toni Ibañez s’enfadarà quan conegui que sembla que es redueix la filosofia. El seu post és interesant, sobre les hores de filosofies és interessant.

Recordo la Loce quan la vaig llegir, que es posava molt  com havien de ser les assignatura, i no parlava de la manera d’ensenyar els aprenentatge. Dit fins aquí us vull dir la meva proposta i com veig tot això.

Estic d’acord que el departament digui que no importa les hores, sinó la forma de fer. Però s’equivoquen amb la justificació en que diuen que hem de tendir cap els comentaris i la creativitat. Perquè? és fàcil la resposta, el model de Batxillerat és un model fragmentat per molts assignatures independents, on els joves els i costa moltíssim veure la relació entre elles.

Vet aquí que proposo el meu model,  el meu model és un enfoncament globatlitzat com el món globalitzat, un model interdicisplinar com la xarxa d’informació mateixa. Un model interessant però que no interessa que els ciutadans pensin per si sols. Fa temps que un amic meu em va comentar que es necessitaria reduir les assignatures, però no em justifacar-ho correctament, ara jo tinc les eines per fer-ho.

I d’assignatures al Batxillerat només en posaria 4:

1.-Les Ciències: Matemàtiques, socials, geografia…

2.-Les Llengües:3 o 4 llengües es podrien fer.

3.-El pensament: La història, la filosofia, l’educació en valors(educació en la ciutadania)

4.-Les Arts: plàstica, la música, dibuix, la gimnàstica…

I al final de cada trimestre escolar, la Sintesís filosofal, que és una assignatura de relacions entre elles. Que busco en tot això?

Un dels elements sobre el fracàs escolar és provocat per la poca significativitat. D’aquesta forma els elements s’interrelacionen entre ells, i és més fàcil descobrir la seva relació. Els esquemes que realitzem permetran la interconnexió de la realitat, provocant una major significació dels joves. I així millorem els resultats. Que filòsofic, però com sempre l’educació es utòpica. Crec que podria funcionar, és com la globalització que es fa infantil, portar-lo a secundària. Que en penseu?

El bateig civil i l’eclesiàstic

Diumenge, 13/01/2008 (18:29)

L’home des de la seva naturalesa, ha necessitat sempre d’uns elements explícits o implícits en format ritual, per dir que naixia algú, es feia adult quelcom etc… Aquestes iniciacions en la vida cristiana són tres sagrament:el bateig, la comunió i la confirmació.  Sabem que en el món del consum dels anys 80 va vulnerar la seva ètica, i al final els infants i pares només pensaven amb els regals. Els casaments igual. Els any 80 acabàvem e sortir d’una Catalunya franquista “de la gràcia de Dios”, on tothom era un cristià.

Ara en el nostre segle el que mana és la religió de la laïcitat. Ara mateix no vull parlar del que crec de la laïcitat, encara ho tractaré amb rigor. Però avanço que la laïcitat de forma extrema és pitjor que la religió. Evidentment que jo defenso una escola laica i pública. Però anem al tema d’avui.

La laïcitat està de moda per tan cada vegada hi ha menys batejos eclesiàstics.Però es clar el bateig era una forma de iniciació a dir i a celebrar que tenies un fill per això ara comencen aparèixer els bateijos civils, que no cal dir que engloba la forma consumista del banquet i del regal.

Avui he anat a un bateig eclesiàstic del meu cosí. La meva sorpresa és que ha durat exactament 14 minuts de rellotge. Perdent tota la solemnitat del moment. Les reflexions que feia era la següent els mossens estant cansats que els bateijos siguin tan consumistes. La resposta que li diria,és que no tothom pensa així.

Quina manera de barrejar les coses!

Del Dibuix 1.0 al Dibuix 2.0

Dilluns, 14/01/2008 (11:41) L’any passat, vaig experimentar els contes a través del flash. Aquest any la meva idea, és experimentar el Dibuix dels infants d’educació especial. Però vull anar més enllà la idea, és pensar amb la web 2.0, i per tant passar del dibuix 1.0, el dibuix lliure estàtic al dibuix dinàmic de la web 2.0.
Del dibuix individualista del 1.0 al dibuix grupal del 2.0.
Del dibuix competitatiu del 1.0 al dibuix cooperatiu del 2.0.
Del dibuix en que uns són millor que els altres del 1.0 al dibuix que guanya tothom del 2.0

La idea demana que els infants experimentin amb el Gimp, la dificultat està en què molts d’ells són TGD, és a dir, autistas, retards mentals, TDHA hiperactius. Ja us aniré explicant els resultats d’aquest projecte.

Ja queda menys per la Catofera!

Dimarts, 15/01/2008 (01:58)

Una setmaneta i ens trobarem a les jornades de les catosfera. No és cap secret que des de l’inici de la idea m’ha semblat bona i vaig ser dels primers en fer la inscripció. Estic segur que no em desagradarà gens. Fins i tot ara, mirant a la pàgina de l’inici em fa un xic de vergonya participar-hi en veure-hi tants de polítics. Espero que no sigui una manera de conquista política tot això.

La veritat és que la catosfera últimament hi hagut molta crítica. Que segurament li ha donat massa importància l’organitzador de la trobada.  El post polèmic és el següent.  Us podria citar diferents pots més com per exemple el d’en Toni Ibañez i interessant el post d’en David. I li afegiria al david que el més catalanista no és el qui parlar tant, sinó el que actua. En definitiva crec que tot ha quedat amb una anècdota un xic sorollosa i espero que els organitzadors en Toni i en Marc actuïn sense donar-hi més importància de la que té.

Com he participat en la catosfera? Aquí teniu els diferents post que té el Bloc:

http://www.petitlleure.org/bloc/2007/12/04/la-catosfera/

Participant en la idea magnífica d’en Toni Ibañez el llibre 2.0:

http://www.petitlleure.org/bloc/2007/12/16/del-llibre-tradicional-al-llibre-de-blocs/ 

I aquí teniu l’article que proposo pel llibre 2.0:(No és cap secret, que quant vaig saber la notícia i vaig participar activament).

http://www.petitlleure.org/bloc/2007/11/21/qui-ha-deducar-les-videoconsoles/

No és dels millors, però sí que és dels més antic. Aquest post el vaig fer fa dos anys en el meu antic bloc que per problemes tècnics va desaparèixer i fins ara no he tornat a fer el rumb de nou.

La veritat que tinc ganes d’anar-hi, però em fa respecte veig gent molt important i jo soc un simple mestre.  Suposo que allà també es descobrirà, que vol ser l’Associació catosfera.

Encara que falti una setmaneta per les Jornades, i ja vull felicitar en Marc i en Toni per la gran idea que han tingut. Jo i romandré en Hotel que està al costat pel qui busqui hotel aquí el teniu. està  a800 metres de les jornades. En aquest hotel hi ha xarxa wireless, per tant podré seguir escrivint com vaig vivint les Jornades.

El meu primer article que no és carta del lector sobre la llei d’educació catalana (LEC)

Dimarts, 15/01/2008 (23:29)

Avui he tingut una joia molt gran. M’han publicat el meu primer article d’opinió. Fins ara m’havien publicat cartes del lector. En article reflexiono sobre el sector del lleure, denuncio la seva situació, i com la llei catalana l’oblida. Espero que em digueu la vostra opinió. A sota hi ha tots els articles que m’han publicat perquè conegueu que anat escrivint en els últims anys.

També us vull mostrar diferentes opinions de la catosfera sobre la llei d’educació:

Des de les Golfes en Ricard crea un debat sobre l’equip directiu.

En Lluis LLobet un director de Barcelona, ens explica un xic el que diu la llei i fa les seves propostes.

Un altre post que demana que la llei d’educació solucioni els problemes dels joves de 15 anys que no volen estudiar.

La Maribel en el seu post, ens posa de forma oficial el powerpoint oficial del departament d’educació. Així us podeu situar.

En Jose Martin de la CGT sempre tant clar amb les seves idees, us el recomano.

Una guia del que diuen els sindicats sobre la llei d’educació.

La Pia Bosch ens narra com hem arribat a la llei d’educació.

El secretari general de la UGT clar i rotund demana una financiació adequada de l’educació.

I els meus criticant a favor i contra de les opinions dels sindicats. 

Prou per avui que ha us he donat moltes lectures. Fins demà!

L’evolució de l’educació especial i la meva opinió.

Dimecres, 16/01/2008 (13:49) La principal funció de l’educació és l’integració de les persones a la societat. En un primer moment de la història de l’educació especial es tractava en centres clínics, el que anomenaven manicomis. Era una manera d’integrar, ells tenien un problema i els havíem d’apartar i així no molestaven.  En els infants cap la decada dels 1970 a partir de patronats de pares, per la necessitats d’educar els infants amb discapacitat. És el moment en que creen dos sistemes educatius parlal·lels el centres d’educació especial, i el centres ordinaris.

No cal dir que la història de l’educació especial és més llarga, però des de l’inici s’ha vist com un problema. Això ens indica que la integració comença amb els valors socials de la societat. També el moment en que s’educa de forma seria es relativament nou no arriba a la trentena d’anys.

L’inici de l’educació especial propiament dita, ve a partir de l’Informe warnock 1977 d’anglaterra, on és defineix el concepte de necessitats educatives especials com uns recursos que necessitaven l’infant per la seva escolarització a partir d’uns suports permanents, intermitents o temporals. 

Fixem-nos que els anys 70 apareix la ley general d’educación que deriva de L’EGB, fixem-nos que en aquella llei no parla explicitament de l’educació de la diversitat. Per tant aquí tenim el primer retrocès de l’educació. Que no és solucionarà fins a l’entrada de la LOGSE al 1990. El desplegament normatiu no arriba fins el Real Decret 696/1995 de 28 d’abril. Així puc afirmar que la nostra educació sempre va 15 anys en retard.

Els principis de l’educació són:

1.-La normalització:Un sol sistema educatiu, un sol currículum adaptat a les necessitats.

2.-Sectorització: Escoles més properes de casa.

3.-Individualització: Adaptar el currículum a les seves necessitats.

4.-Integració: Integrar-los en medis ordinaris.

Aquests principis van permetre un augment de recursos per acollir els infants en centres ordinaris.

A partir del 2001 la OMS(Organització Mundial de la Salut) va redifinir la classificació derrocant els conceptes de Discapacitat per  limitacions a les activitats. Minusvalidesa per la restricció de la participació en la societat.

En el pla directiu de l’educació especial del departament d’educació 2007-2010 ho defineix per Limitacions o barreres de les persones per a la desenvolupament o la participació en diferents activitats.

Fixem-nos aquest concepte és més ampli, passa a que la persona necessita recursos, a que l’objecte s’ha d’educar la persona. És un nou pas, que no servirà de res si la societat realment acull els valors de l’acollida i la diversitat com una riquesa.

Caram que estudiós que estic. Espero que com sempre us hagi situat amb el tema. No cal dir-ho que els superdotats és un tema on mai es sap on col·locar-los.

Blogbombing! Per L’educació! 14 de febrer. Enamora’t

Dijous, 10/01/2008 (21:48)

   Benvolguts amics, blocaires, coneguts i tots els que rebreu aquest correu. Deixant de banda el que opinin els sindicats i els partits polítics. Potser és el moment que els ciutadans de Catalunya, tinguin el dret de dir el que pensen sobre l’educació del nostre país.   Per això proposo, que el proper 14 de febrer cada u des de el seu bloc, fem que la catosfera participi i digui la seva, fent un article sobre educació.Recordo que els sindicats volen realitzar una vaga en el sistema educatiu, aquest. No es per donar-los suport, sinó simplement aprofitar aquesta jornada de vaga dels professors, perquè es vegi la preocupació que té Catalunya sobre el tema de l’educació. Bombardejant
la Catosfera de idees sobre el sistema educatiu. D’aquesta forma el que recerco és que no sigui l’educació moneda de canvi dels polítics, i que els protagonistes no només siguin els sindicats, ni els mestres, ni els professors siguin els protagonistes, sinó tots ciutadans de Catalunya, L’educació és cosa de tots i no d’uns quants. Digue’m el que pensem! prou de silencis. I per una vegada tots els sectors es mobilitzin a través de la llengua vehicular, el català.

Per les persones que no tenen bloc, els proposo que bombardegin els mitjans de comunicació aquell dia de cartes de lectors, sobre el tema de l’educació. Enxarxem-nos. Els correus opinio.diaridegirona@epi.es , cartes@elpunt.com , cartalector@elperiodico.com ,  cartas@lavanguardia.es , bustia@avui.cat Ajudem-nos tots a tenir una millor educació del nostre país. Els que esteu a favor de la mesura, responeu al següent post, o aquest mail.http://www.petitlleure.org/bloc/2008/01/10/blogbombing-per-leducacio-14-de-febrer-enamorat/