Category Archives: educació

PER TOT EL QUE ÉS REFERENT A L’EDUCACIÓ A NIVELL GENERAL

Abans de parlar de la catosfera. La bufetada i el tortell de reis.

Leave a reply

Avui he sortit volant del col·legi. Treballo a Vilafant poble de l’Alt empordà a 3km de Figueres. A les 17 de la tarda he sortit conectant al gps per anar de pressa. I arribar ràpid a la Catosfera de Granollers. Molt i molt il·lusionat, però no en vull parlar, perquè sortit un xic enfadat, garratibat, molest, empipat, i abans de escriure de la Catosfera em vull tranquilitzar escribint un post tipicament de sempre.

Fa exactament un mes, que tard anem sempre els catalans, que no s’han donat compte que a Catalunya en el codi civil encara està vigent la bufetada. Jo no soc jurista per això no ho sabia. Ho hauríem de canviar? el debat està servit.

En segon terme mentre venia a Granollers a  Catalunya ràdio anaven dient que sobre la Taula hi havia una proposta en que s’afirmava que es prohibiria que dintre els aliments hi haguessin juguets, per perill dels infants que s’els empassin. Una normativa molt sobreprotectora, però he pensat amb els Tortells de Reis, no s’estarà carregant alguna part de la nostra cultura aquesta legislació. L’únic Eurodiputat que conec és L’iIgnasi Guardans famós per tot el tema de l’aeroport, ens haurà de defensar, suposo que ja s’en donarà compte. A que donen debat aquests dos articles.

L’estat Docent segons la Fundació Bofill

Leave a reply

L’estat Docent segons la Fundació Bofill  No és cap secret, que la Fundació Bofill, gràcies a diferents informes està cada dia més de moda i de referència educativa. El post que us recomano a llegir, abans de llegir aquest teòric, són d’en David Martinez. Jo simplement, vull mostrar les gràfiques de l’informe i alhora la meva simple opinió. Anem a veure els gràfics, que ja sabeu que una imatge val mil paraules. Hi ha una cosa que no recull l’informe que és la constància d’entrada de mestres joves del sistema educatiu actual. En el moment de la ley general de educación va fer que entrés a Catalunya i Espanya de forma massiva mestre i professors els anys 70, fent un estacament d’entrada de mestres joves els anys 90, degut a que el sistema estava col·lapasat. Actualment, a primària sobretot i degut a tres causes, la jubilació dels mestres que van començar els anys 70, la sisena hora i finalment per l’augment de la natalitat. Si ens fixem a Europa, hi ha un equilibri major que a Catalunya. Aquest tema es complexe. Ja que si fos en un altre camp, segurament s’intentaria aconseguir la paritat. Però esclar, que això l’infome bofill no ho pot recollir perquè no és elegant. Us imagineu, que hi hagués una normatives com les llistes electoral? 50% home 50% dones. No vull crear polèmica però heu de tenir clar, que els infants necessiten referents masculins. Tampoc queda bé fer aquesta declaració molts homes estant a l’equip directiu. Això tampoc crec que queda bé estudiar-ho. Una de les idees clares, d’aquest gràfics, que no s’ha de comtemplar les ràtios mestres respectes nens i joves, sinó grandaria de grups-classes. Interessant el que afirma de la evoució dels sous l’informe Bofill Un dels nostres grans mals de la societat, i que L’Artur Mas en el seu discurs de La Casa Gran ho recull, és la indiferència real dels catalans, com diria L’Artur MAs val més 1000 mestres emprenyats que Indiferents. Ja sé que cada vegada més tendeixo a les idees de Cdc en soc conscient. Aquí teniu: Mireu la quantitat de groc que hi ha. I evidentment comentar les dos conclusions que treu l’informe bofill: 1.-Introduir progressivament criteris no acadèmics en la selecció per a la formació, criteris que parin més esment en la personalitat i en la motivació dels candidats a treballar com a docents. Molt complexe, i més en el conjunt d’oposició que hi ha actualment, que el que demana és teoria i poca pràxis. 2.-Reduir, complementàriament, el nombre de places disponibles per a la formació inicial, tant a primària com a secundària, per ajustar-la a la demanda previsible quatre o cinc anys després; això tindria l’efecte de restringir la demanda i, si es considera l’experiència d’altres països (com ara Finlàndia o Corea) de millorar el perfil acadèmic dels candidats i, fins i tot, el prestigi de la professió. Això s’ha d’estudiar bé, perquè el problema actual és que hi ha una mancança de mestres. A més que moltes vegades donar-se de baixa per malaltia de mestre comporta que potser un lincenciat en història tingui que ser mestre tutor de primària. No us dic el que penso d’això, per no tornar a deixar verd el departament. En quant la Formació en parla també l’informe, segueix el més ideal, prou consumir formació i més investigació. Prou per avui. Em sembla que ja en podeu tenir una idea delo que diu.

Interessant la proposta d’en Artur Mas

Leave a reply

Sé que us estic bombardejant de post d’avui, però és que m’han passat moltes coses avui. Hi crec que aquesta interessant. Artur Mas, secretari general de la CDC, ha fet una proposta interessant, un pacte amb el PSC i CIU sobre la llei d’educació. Ja he dit moltes vegades que s’ha de consensuar amb tots els partits polítics. Alhora, L’Artur ha reindivicat una vella glòria que jo des de l’any 2000 la penso, que el magisteri ja hauria de ser licenciatura per millorar la seva formació.

També avui ha sortit una notícia interessant d’un estudi de la fundació Bofill, 

“Los docentes catalanes están satisfechos con sus condiciones laborales y se muestran desilusionados con el sistema y con sus perspectivas económicas, pese a estar entre los mejor pagados y ser los que menos horas dedican al contacto con los alumnos de los países de la OCDE.”

Ei en aquest text hi ha un petita mentida, que són els que cobren més d’Europa. No és veritat, Sí que és veritat que els professors i mestre que comencen cobren millor, però després no es pot avançar més.

En segon terme el repte se muestran desilusionados con el sistema doncs ja saben els polítics menys lleis, i més sensibilització de la bona tasca docent dels mestres.

Ernest Maragall em Respon a la meva primera aportació.

Leave a reply

Ara fa gairebé un mes i mig que vaig enviar la meva primera aportació ús la transcric:

De: dheras2@xtec.cat [mailto:dheras2@xtec.cat]
Enviat: lunes, 03 de diciembre de 2007 14:02
Per a: Llei d’Educació de Catalunya
Tema: 1 aportacdió

Benvolgut Ernest Maragall

 

M’?adreço a vostè perquè ens has demanat suggerències per la LLEI d’?educació. D?’entrada sembla unes basses correctes, amb les dos idees principals, la equitat I l?’excel·lència o dita cultura de l?esforç. Però trobo en la meva primera aportació les següents mancançes:

 

  • Es diu que defensarà la professió docent. Em sembla molt correcte i necessària. Però una LLEI DE PAÍS ha d?anar més enllà i cercar la interdisciplinarietat entre tots els professionals. Sobretot ELS MONITORS de l?escola, que també són educadors, i que han de participar en el projecte educatiu d?escola, sempre que sigui possible.
  • El projecte educatiu l?’han de fer tots els professionals.
  • En tercer terme és important diferenciar el que és un mestre amb un monitor. D?entrada hi ha una diferència de formació, i es important que les ratios escolar i de activitats a les escoles no han de ser les mateixes. Per això sol·licitaria que en la organització escolar, les ràtios de menjador escolar i extraescolar es regulessin segons les ratios de joventut que és 1-10. Entenc que aquesta mesura ha de venir financiada.
  • En el següent punt és en l?autonomia de centres, em sembla que cerca la competivitat i la diferència entre ambients escolars és diferent per tan s?ha de respondre en plans autonomia diferents. Però s?ha de cercar mesures administratives, per si hi ha ciutadans que no volen  seguir el reglament de regim intern, com va succeir a L? Annexa de Girona.

Aquí teniu la resposta. A veure que opineu. Hi manquen els apòstrof.(en vermell com sempre el que penso)

 

Benvolgut,  

Abans de res, vull agrair la vostra participació en el procés de debat sobre la futura Llei d?educació de Catalunya (LEC) i el temps que hi heu dedicat a fer-nos arribar els vostres suggeriments. 

Jo també li agraeixo, ara ja començaré a pensar amb la segona aportació.

 

Parleu de la necessitat que els monitors participin del projecte educatiu de l?escola sempre que sigui possible. Efectivament, l?educació en el lleure és una peça ineludible de la formació que ha de rebre el noi o la noia com a persona i el tractament que reben aquestes activitats ha de quedar recollit al projecte educatiu del centre: així ho preveuen les bases per a
la Llei d?educació de Catalunya. Jo no he llegit aquest detall, si algú ho troba, que m’avisi.

Respecte al segon punt que comenteu, el projecte educatiu ha de comptar amb la participació dels diferents professionals que treballen al centre educatiu, però hi ha d?haver una persona que el lideri, que tingui la capacitat per prendre les decisions sobre recursos, organització i plantilla, i que ?a la vegada? es faci responsable que aquell centre assoleix els objectius a què es va comprometre en el projecte, uns objectius que han de ser tangibles i mesurables en el procés d?avaluació.

Està clar, que vol que els directors o una gestora tingui més poder desiciu. Aquí es pot llegir en dos termes, mes poder implica més llibertat dels directors i per tan millor gestió dels recursos, i en segon terme la famosa privatització. Encara que penso que realment els directors han de ser professionals, i no simples mestres o professors.

 

Les característiques de la relació entre l?alumne i el docent no són, òbviament, les mateixes que les de la relació entre el nen i el monitor; per tant, les ràtios tampoc han de ser les mateixes. No obstant això, l?activitat de menjador no requereix la preparació ni la dedicació d?una activitat extraescolar com pugui ser l?esportiva o la d?una altra disciplina. Per tant, el nombre de nens del grup per monitor tampoc ha de ser el mateix.

Bona resposta però sembla que no s’acabi mullar. Sap el conseller que moltes vegades els monitors tenen 30 o 40 joves o infants al seu càrrec? potser hauré d’insistir en aquest punt en la segona aportació.

 

Finalment, parleu de l?autonomia de centre. Catalunya és un país complex, amb una gran varietat d?entorns socials. Comprendreu que els nens, les famílies i les relacions socials són diversos i, per tant, necessiten solucions diferents. Estic convençut que els professionals que cada dia són amb els alumnes són els que millor saben quina és la millor solució per a cada centre.  

Voldria posar-vos de relleu el fet que la idea fonamental d?aquesta Llei és precisament donar més autonomia als centres educatius.
La Llei d?educació de Catalunya no és una llei més de la llarga sèrie que s?ha aprovat en les darreres dècades (LOGSE, LOCE i LOE).  

La nova Llei és, sobretot, un instrument perquè els mateixos centres educatius tinguin més marge a l?hora de decidir què és el millor per als escolars segons les característiques del centre. En altres paraules: vol eliminar les rigideses amb què els centres es troben quan volen avançar en la innovació pedagògica.  

Aquí entra de ple l?autonomia de centres i l?autoritat dels directors. Aquests dos conceptes, com ja m?haureu sentit a dir moltes vegades, són els eixos fonamentals de
la Llei, juntament amb l?avaluació del sistema. Estic absolutament convençut que són tres dels grans pilars que necessita l?educació catalana per avançar. 

Són els mateixos docents els que millor saben què és el que passa al centre, quins són els problemes i les potencialitats dels estudiants i quina és la millor manera de treure?n el màxim profit. I és per això que també estic convençut que els equips directius del centre han de saber que tindran els instruments i el marge per poder prendre aquestes decisions. L?administració ha d?acompanyar en tot moment els centres, donar-los suport quan el necessitin, planificar allò que afecta més d?un i facilitar els recursos necessaris. Això és el que pretén
la Llei que ara impulsa el Departament d?Educació.  

Ara, això sí. Si els centres tenen més autonomia per prendre decisions i els directors més autoritat per aplicar-les, també han de ser conscients que la demanda de la societat perquè es retin comptes dels resultats obtinguts també serà més gran. Aquesta és la veritable cultura de l?avaluació, que aplicarem amb el mateix rigor que els dos conceptes anteriors.  S’ha de veure com s’aplica, ja vaig parlar en el post sobre el tema de l’autonomia. En el punt 12 del següent post vaig opinar dels perills.

Cordialment,  

Ernet Maragall i MiraConseller d?EducacióEl discurs sembla coherent, s’ha de veure com s’aplica, i en el tema dels professionals externs crec que encara no es mulla.

Autistes o TGD=Trastorn Generalitzat del desenvolupanment I alumnes excepcionals

1 Reply

Que és un autista? per moltes persones, etiquen directament un trastorn general del desenvolupament a autista. I aquesta igualtat no és correcta. Quan es parla de TGD es parla de Trastorn General del Desenvolupament, a partir d’aquí parlaré de TGD.

De Tgd existeixen segons el DSM IV-R(És la Bíblia de l’educació especial) revisat s’inclouen les següents tipologies:

1.-Trastorn autista.
2.-Trastorn Rett.
3.-Trastorn desintegratiu infantil.
4.-Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat.
5.-Trastorn d’Asperger(Els que es diuen genis autistes)

1.-Trastorn Autista: Kahner al 1943 és el primer que en parla, això ens fa veure que és un trastorn que s’ha estudiat en els temps moderns. Segons criteris del DSM IV ha de tenir tres factors :

A)Alteració qualitativa de la interecció social, de la comunicació i un patró estereotipat.

B)Abans dels tres anys ha d’aparéixer un retard o funcionament anormal en almenys una de les àrees següents: interacció social, llenguatge amb funció comunicativa o joc simbòlic.

c) El trastorn no s’explica millor per un sindrome de Rett o per un transtorn desintegratiu infantil.

Normalment els autistes, va associat amb un retard mental. en molts casos presenten hiperactivitat, impulsivitat, agressivitat  comportaments autolesius.

2.-Trastorn de Rett:És l’aparició de múltiples dèficits un cop transcorregut en un període de funcionament normal. A partir dels 5 i 30 mesos comença el retrocés. Misteriosament només es detecta amb les dones.

3.-Trastorn desintegratiu infantil o Sindrome de Heller: És la regressió en moltes àrees d’activitat després d’un període de, almenys, dos anys de desenvolupament normal. A partir dels 2 anys i els 10 perd en dues de les següents àrees:

Llenguatge expressiu o receptiu.
Habilitats socials o rsposta adaptativa.
Control d’esfinters vesicals o annals.
Jocs o habilitats motores.

Aquest trastorn és molt menys que el trastorn autista.

4.-Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat.
Diríem que són qualsevol persona amb trastorn que no es pugui associar amb els anteriors.

5.-Trastorn d’Asperger: Es demostra per les següents peculiars:

a)Alteració qualitativa de la comunicació.

b)Alteració qualitativa de la interecció social
c)Repertori limitat d’interessos i activitats.

Aquest trastorn no hi ha retards en el llenguatge, i tampoc un deteriorment cognitiu. Són els que normalment surten a tots el vídeos que profanament diuen autistes. Es diu que Newton i Einstein han tingut aquest trastorns. I un mite que corre en la Xarxa parla que en Bill Gates de Microsoft també tindria aquest trastorn.

Mestre de Catalunya o Mestre d’Espanya

Leave a reply

Avui, estava al bar amb un amic, i hem tret una reflexió molt dura. Podem afirmar que jo no sóc mestre de Catalunya, sinó mestre d’Espanya, perquè qui realment ha firmat el meu títol no és el president de la Generalitat, sinó el Rei D’Espanya. ummm res més una petit observació que porta a dintre moltes implicacions.

Les escoles noves vs les velles

Leave a reply

Cada vegada més apareixen denuncia de les escoles o instituts en mal estat. L’última notícia la teniu a lavanguardia d’avui. Curiosament xoca amb les escoles noves que s’estant fent que són d’un luxe increïble. Possiblement Educació hauria d’intentar gestionar millor el seu be patrimonial, i veure com es va construint. Perquè cada vegada hi ha més crítiques. I el vídeo al youtuve de l’escola Vil·laroma realment feia pena.

La Sanitat pública insostenible

Leave a reply

Cada vegada, que he d’anar al sistema sanitari públic, tremolo, justament perquè saps quant entres però no quant surts, això a nivell productiu per les empreses és un desastre. El que vull afirmar és que el problema santitat és un problema global, que no només afecta als caps i els hospitals, m’estant avaluant el pancrees per mirar si realment tinc sucre o no. I semblo un conillet d’indees anant de metges en metges.

Cada dia que vaig al metge, tinc molts de remordiments, perquè sé que no arribaré a la feina a l’hora o no hi aniré. Alhora veig que en els últims anys, hi ha una col·lapsació d’aquests serveis públics que demana canvis. La notícia d’avui el periodico ens ho ha recordat. El tema és clar, cap polític vol obrir la boca i afirmar que el model de la Sanitat Pública actual és insostenible. Temps era temps, que un conseller va afirmar que s’hauria de pagar un euro per cada visita, veig el que veig, em sembla que es tendirà cap aquest model. Degut també per la crisis que estem a punt de rebre. Catalunya i Espanya no és un pais en vies de desenvolupament, sinó està agafant els models de païssos desenvolupats. Com es viurà aquest procès?

Les Famoses escoles de Nouvinguts. I la meva esperiència com a mestre de Salt.

Leave a reply

Últimament el departament està traient moltes idees, això es bo ja sembla que estant intentant millorar. Però possiblement la forma de fer estant fallant. SOS RACISME, i USTEC, han aixecat el cap ràpidament dient que això era racisme. Però jo m’he quedat amb l’opinió del director de Lavanguardia on hi estic totalment d’acord.

L’Any que vaig està treballant a Salt població amb un 60% d’immigració i en algunes aules més. Em vaig enfrontar amb un repte d’ensenyar a llegir escriure a infants de 1er de primària. La majoria encara estaven en la etapa prealfabètica. Així que el repte era dur, però emocionant si tenia resultats. Així que vaig començar a treballar durament, dia  a dia, amb els problemes que m’anaven trobant. Cal dir que a vegades tenia més problemes amb els emigrants que amb els immigrants, amb la qüestió de la llengua. Els emigrants d’Espanya s’adapten molt pitjor que el immigrants de Àfrica. Encara que això mai serà notícia, perquè fer un tipus d’aquesta declaració segurament les files PP ens diríem xenòfobs.

Una vegada estava tot el procés engegat en comptagotes cada mes m’anaven arribant NOUVINGUTS, la desesperació era més gran, era com un retorn a començar a tots el hàbits escolars que havia estat treballant amb els altres. L’ Aula d’acollida es colapsa, segurament ja hi hauria d’haver 2 mestres d’aules d’acollida per cada linia d’escola. Els maldecaps són pels tutors que els han d’acollir, i el primer la sensibilització dels altres nens, que no l’insultin, ja que els nens qualsevol cosa diferent els crea rebuig. Per això malgrat pensi que la heterogeinetat és la clau de la  inclusió, ja en vaig parlar amb un post anterior.

Per tant crec que s’ha de pensar amb un pont, entre l’arribada de l’infant, el comité de la escolarització, les aules acollides i el mestre tutor. Si aquest pont són aquestes escoles endavant es necessari per la qualitat de l’educació.

blocs a xtec.cat, catosfera, experiències de lleure i tics.

Leave a reply

blocs a xtec.cat, catosfera, experiències de lleure i tics.

Dijous, 17/01/2008 (21:29)

Com no podria ser a la catosfera el divendres hi haurà una petita taula. Tinc ganes ja de participar-hi, i veure que en trec.

20:00 Taula “Blocs i educació”
Núria Prunés (Blocs de les Escoles en Xarxa)
Enric Gil (Expert en blocs i ensenyament)
Anna Pérez (Experta en blocs educatius)
J.A. Donaire (Professor 2.0 Universitat de Girona)
Modera: Pitu Martinez (Resp. proj. col.laboratius TAC Departament Educació)

Ja fa temps que vaig veure la potencialitat de la xarxa en entorns formals i no formals. Vaig començar a experimentar al 2005, on simplement el que vaig fer va ser traspassar tot el que feiem amb pàgina web dia a dia. Segurament vaig ser el primer de pensar un projecte d’aquestes dimensions. El ressó de girona va ser gran. Amb el següent article del punt.

El següent any, vaig voler experimentar amb els blocs. EL resultat el teniu aquí,

Si voleu veure com vam presentar un eix d’animació del lleure aquí el teniu. Una experiència que és una idea meva, és la d’utilizar la càmera digital per treballar la cooperativitat i la expressió corporal aquí teniu resultats que he tingut. Un altre fet tot pels infants.

Quines conclusions he tret amb tot el treball fet? que s’ha de tendir, sense por en educar les tics. Perquè els infants tingui referents clars. S’ha de començar a parlar a l’educació de les videoconsoles. N’he parlat amb diferents posts.post1 post2 post3 post4 I com sempre he dit, les tics són eines molt cooperatives, però la societat ens las ha presentat de forma individualistes.

En la experiència del bloc, em va demostrar que els infants, tenen molts problemes per expresarel que senten i la seva opinió. Segurament els blocs permetran treballar aquest camí. Alhorà permetran treballar el llenguatge i la creativitat. És així que recolzo plenament el projecte blocs.xtec.cat com una manera d’enxarxar, tots alumnes, mestres i escoles. A veure que s’en treu d’aqui 5 anys d’aquest projecte.