Gener 31st, 2008
Mira, quant les pissarres digitals costen molts diners. Utilitzar la tecnologia que ja està en el mercat em sembla molt bé.
Ho acabo de descobrir a partir del bloc d’en Jordi Pares, bloc que us recomano la lectura. Per cert que el felicito per la qualitat del seu bloc. Xapó.
L’entrevista que ha fet el presència el sociòleg Stephen ball m’ha agradat moltíssim i encara ho estic digerint. Potser demà o demà passat canviaré el post o n’afegiré un altre. Una de les persones que en parla és el meu amic de la xarxa Jose Martin.
D’entrada el que hem de comprendre que pel que intuït aquest sociòleg es col·loca de forma empàtica amb el que pensen els pares. Aquí no té res a veure a la manera de fer ni de pensar dels mestres.
Segons aquest sociòleg, diu que hi ha dos tendències que influeixen en les polítiques educatives, la Mercantivista, egocèntrica, individualista, privada.liderada pel Banca Mundial Europeu i una altre emancipadora, cooperativa, plural, pública, diversa amb L’Unesco amb l’informe delors.
Són dos maneres de veure l’educació contraposades. Difícil trobar un equilibri en les dos, malgrat seria una solució. Però anem a les famílies. Que entrevista en parla llargament de l’educació que han de donar coma estructura socialitzadora primera. Jo ho reconec em caso el 27 d’abril d’aquest any, convençut amb la meva dona. I un dels projecte comuns més forts són els meus futurs fills. N’hem parlat i ens hem posat d’acord. Volem que els nostres fill sapiguen 5 idiomes, aprengui més informàtica que el seu pare, una art la que li agradi(música, plàstica, dibuix, dança…), i un esplai per jugar amb els altres. Com a pare que cerco? Cerco la millor educació del meu infant, per això el primer que miraria és si la pública que li pertoca és una bona escola. Sinó segur que els meus fills aniran a un privada. Pel fet que la sectorització actual d’escoles no permet l’elecció, fent com diu l’entrevista que provoqui més segregació.
Es normal, si veig que hi ha molta problemàtica(la immigració no vull parla no és problema si està ben acollida) de qualsevol aspecte doncs no portaré a l pública que em pertoca. Que estic fent aquí, doncs creant una escola d’èlit i una escola cada vegada més guetista. No hi crec amb això , però penso amb el futur del meu fill. Evidentment això ho puc fer, perquè sóc d’una classe mitjana amb estudis superiors. Els que no tenen recursos és una roda que es trepitja.
La solució de tot aquest problema, és difícil, és necessita més financiació a l’escola, claríssim. Però també tinc clar que quant sigui jove potser no voldrà prendre part d’aquest projecte, El secretari general de la Ugt va definir molt bé el context de temps del jove actual i de la seva rebeldia.
Però això ho definirà quant estigui a l’Adolescència abans no. Perquè es infant, i a l’infancia no pot definir el que vol en la seva vida, si que pot escollir els joguets que li agraden, però no la seva educació, això ho ha decidit el nucli familiar.
Un altre punt important, és que els infants i joves no es formen, sinó consumeixen títol és veritat. Hem de tendir cap a la cultura de l’esforç, com a pare segurament li hauré d’incetivar les ganes de recerca la veritat és a dir investigar.
Possiblement hi hauria algunes entitats familiars que optarien per què estiguessin amb la multidiversitat, perquè fossin més socials, però la veritat és que això no produeix en el mercat laboral. Evidentment tinc les meves propostes, per tal de que l’educació del meu fill no sigui tan programada, però evidentment demana d’unes polítiques educatives sòlides com:
Esperem que L’Enric Canela tardi en donar-me més opinió, deu ni do lo que he pensat. El tema es complex, ja em direu que opineu.
Gener 30th, 2008
En moltes escoles, avui es celebra el dia de la Pau. La meva escola no ha estat una excepció. Fa uns dies que ho estem treballant d’una forma senzilla. A través d’un ninot de dos cares, la cara de davant posen la paraula pau en diversos idiomes. I la cara del darrera un desig. Que maco!!! la idea després era d’encadenar tots els desitjos de pau que havien fet els nens. El simbolisme ha estat molt gran, perquè ho hem posat a la verja. Verja signe de pressó i de guerres, ninots signe de pau. La imatge és:
De forma improvitzada per fer-ho em sortit el pati. Em fet una rotllana, i….. algú havia de parlar i m’ha tocat a mi. No sabia que dir en el primer moment. Però la imatge m’ha sorgit de cop. VOSALTRES TENIU A LES MANS LLIBRES I LLAPIS, PERÒ HI HA ALTRES NENS QUE NOMÉS TENEN PISTOLES PER LES GUERRES DEL PAÍS. EL DIA DE LA PAU ÉS L’INTENT PERQUÈ TOTS ELS NENS PUGUIN TENIR LLAPIS I PAPER.
Que creatiu que he estat. En breu publico un altre text que estic reflexionant. Sobre una petita demanda que m’ha fet L’Enric Canela. Estic traïent conclusions molt interessants. Ara vaig a dinar, fins després amics i navegants.
Gener 28th, 2008
Us recordeu del article que em van publicar. He rebut diferents correus demanant ajuda d’informació que parla el conveni. Us transmeto un d’aquests.
Hola david,
queria comentarte algunas cosas que he hablado hoy con el empresario de mi comedor escolar, en el que yo soy monitora. Me dice que la subida de sueldos es por cursos, o sea se calculó en set 07 y sirve hasta jun 08, que ni IPC ni nada, que el convenio dice unas cosas pero que el como empresa puede interpretarlo como quiera, no tenemos derecho a visita de medico pagada, ni a dia de libre eleccion, ni ha subida de sueldo, ni nada, eso si a los supuestos de faltas por parte del trabajador si, en fin que hace con el covenio lo que le da la gana, entonces…, para que sirve el convenio? ahhhh disculpa que te escriba en castellano, me he distret,que et sembla? no mes volia saber que en penses tu, per saber si vaig equivocada o no.
gràcies per endavant, salutacions.
Que li recomanaria jo. Que anés als sindicats i que fes eleccions sindicals. Però quin problema es trobarà? que els monitors de menjadors mai tenen contracte fixe. Això fa que el perill que facin fora, mai poden fer res. Que fem aquests casos? ensenyeu-me perquè no ho tinc clar ni jo.
Torno a la meva normalitat després de parlar tants de dies de la catosfera. I com no potser trec un altre tema polèmic, que justament aquests curiosament ho estava pensant. Fins a tal punt que he d’escriu aquest enunciat. Els llibres d’escola no poden ser gratuïts! potser em portareu la contrària, segurament, però vull crear debat sobre el tema, perquè no el tinc clar.
D’entrada per donar-vos matèria us recordo el meu àntic post i ara us transmeto la notícia completa del diari avui. Us transcric un tros:
Sistema cooperatiu
La segona opció, defensada des de la conselleria, consisteix a garantir la gratuïtat a partir de l’extensió dels programes de reutilització de llibres de text, una opció no sols més econòmica sinó que entronca amb tota una filosofia de socialització del material recollida al Pacte Nacional per l’Educació, i que han implantat comunitats com Galícia i Andalusia. Educació tampoc no descarta que hi pugui haver una fórmula “mixta”.
Els editors són totalment contraris a la reutilització i alerten, amb diversos estudis estatals i europeus, dels “danys col·laterals” d’aquesta aposta. Entre aquests, Comas destaca els efectes negatius que podria provocar la falta d’inversió, no només pel que fa a la supervivència de les petites editorials que editen llibres de text en català, sinó també en el “mercat paral·lel” d’obres de literatura infantil i juvenil, a més de considerar, també, que es produiria un “afebliment de la cadena de valor del llibre”.
La meva opinió i com sempre les opinions són manejables com la veritat fins a trobar la veritat definitiva. Aquesta és una frase que m’he inventat avui.
Conclusió deixem de subvencionar tant els llibres, subvencionem una part, i cerquem que alguns llibres els mestres els puguin fer dintre l’escola per tal d’adaptar-se al medi que tenen. D’aquesta forma farem que els editors busquin l’excel·lència dels llibres ja que una part sempre s’haurà de comprar. Però el xec és una ajuda que queda bé, però possiblement hi ha altres prioritats. És hora de reflexionar
No és cap secret, que vaig estudiar psicopedagogia de la UOC i actualment sóc tutor de la Universitat Oberta de Catalunya. Aquest dies he estat reflexionant sobre el paper de la UOC a la universitat 2.0. No he volgut escriure abans perquè ho volia meditar en calma després d’haver sentit en José Antoni DonAire. Perquè he trencat aquest silenci, per dos companys blocaires Des de les Golfes en Ricard i el segon el d’en Toni Roig que han posat en evidència les proves de validació de la UOC. També dintre de la catosfera em vaig trobar un company que en vaig estar parlant llargament.
Exactament fa 7 anys que estic a la Universitat de la Uoc, en aquests 7 anys m’ha enamorat, per això vaig presentar 7 vegades el currículum per ser consultor. Malgrat el final em van acollir com tutor de l’ @teneu Universitari, formació per a tothom sense cap requisit d’accés.
Després d’escoltar el Josep Antoni Donaire vaig donar-me compte que la UOC, no ha evolucionat en el seu campus virtual. Potser en el seu disseny si que ha evolucionat. Però en la seva interfície ha canviat molt poc. Recordo molt bé la propaganda de fa molts anys, vés als bars de la uoc que són xats. Actualment aquests xats funcionen poquíssins i a vegades no funcionen. Crec i afirmo que actualment el seu model innovador està encara en la web 1.0, i el clima de dinamització que donen les eines actuals no s’han adaptat gents al món actual. A mi no m’estranya Toni que encara la Uoc faci els exàmens presencial ments. Tot i així la veritat és que els seus materials són de molta qualitat i alhora permet que els que treballem podem fer estudis universitaris superiors. Per tant acabo Gracies la Uoc i gràcies a Gabriel Ferraté perquè va creure i crear la UOC. Li toca el 2 torn la Imma Tubella en crear la universitat 2.0 i aquesta evolució. Sinó hi haurà un estancament.
Avui és la meva última nit a Granollers, capital blocaire en aquests tres dies. Demà m’espera l’acció si s’ha de dir bloc o blog. Però el que acabo de veure visions és el vídeo de tv3 on parla de la catosfera. Potser volen estudiar la reacció de la catosfera en donar prioritats a uns i el·liminar els altres.
Abans de dir res val la pena veure les reaccions dels principals bloggers que han postejat ja:
Enric Canela amb el seu post la catosfera un èxit i tv3 una vergonya el nom ja ho suggereix. Un dels mateixos ponents del matí Carles Puigdemont ha estat rotund la visió sectària de tv3 de la catosfera .
És que justament per mi els que han estat millor Raül Romeva (ICV) i en Carles Puigdemont (CDC). Us passo el vídeo que han fet aposteriori. Ja que ells són els que han creat discurs polític blocaire i no electoralisme.
Fa uns dies que vaig publicar un post sobre els alumnes superdotats provocat perquè indirectament m’ho va demanar L’Enric Canela. Avui una mare m’ha fet un comentari que val la pena escoltar-la. Abans de donar-li la meva opinió del que faria, ho envio a la Xarxa per tal que digui la seva. Fixeu-vos que es bastant paral·lel al que vaig afirmar jo.
La meva experiència en relació al tema és força dessebadora. Realment la meva filla no està atesa.
Un bon dictàmen és fonamental i el primer pas per determinar quines mesures es poden aplicar.
Fa un any i mig que vam demanar una valoració per part de la psicopedagoga i encara esperem. Mentres optem per un dictàmen en un centre privat. C.I +150. Percentils en els àmbits valorats 99,99,99,99,97. La psicopedagoga no dóna fiabilitat a res que no estigui fet per ella, cosa que es nega a fer perquè només amb la mera observació ja ha sentenciat que és un cas de precocitat i que, a mida que vagi creixent, els seus companys s’aniran equiparant a ella.
Cal ser prudents, és clar, però els casos de precocitat són molt pocs. És força curiós que si ens atenem als estudis fets, en una escola hi hauria d’haver varis alumnes amb altes capacitats però són poquíssims els detectats i quan algún ho és, gairebé mai pels docents, poquíssimes vegades són reconeguts per l’administració. Segons la membre de l’EAP la meva filla “no és nena de dictàmen”, aquests nens ténen problemes de relació i ella té amics (fals mite), està sobrestimulada (rotundament fals),…
El fet que amb tres anys comences p-3 llegint, escrivint, sumant, restant, contant fins a cent, o que amb 4 preguntès per l’existència, o què és la dignitat no és prou per perdre una tarda per veure què passa. “Ja se li passarà…”, la precocitat té això.
Parlar de quins recursos s’han d’aplicar ha de venir després. Si no són detectats i els pocs que ho són no són valorats i els poquíssims que són valorats per l’administració donen uns resultats molt diferents dels dictàmens fets per entitats privades (per què?i per què no se’ls deixa veure els informes als pares?), mai es plantejarà una solució real. Per a quin problema?
Falta voluntat, sobren prejudicis. Amb voluntat de fer, es fa, més bé o més malament.
La reticencia vers l’acceleració, segons el meu parer, mostra la no acceptació de les particularitats d’alguns d’ells. Són diferents uns dels altres i els recursos han de ser diferents també. No només aprenen més ràpid sino que aprenen diferent i molts no només ténen la capacitat o el potencial intelectual sino que són molt més madurs que els seus companys. Ténen interessos diferents, raonaments més elaborats, i una edat mental que no es correspon amb la cronològica. L’acceleració s’està portant a terme en altres països amb molts bon resultats. També aquests països se’ls disputen i aquí els ignoren.
La meva filla va néixer el dos de gener i està, com a poc, igual de preparada per anar a P-5 que un nen que nasquès el 30 de desembre, més quan la seva edat mental és de 18 mesos més dels que té.
Quan anava a la llar d’infants em preguntava sovint: per què vaig amb bebes? Ara acata però a principi de curs em va preguntar si li ensenyarien alguna cosa. Jo li vaig preguntar que què voldria que li ensenyessin i em va dir que alguna cosa que no sàpiga. Lògic, no?
La pregunta està enlaire.
Partint de la premissa d’abans que s’està definint molt que els blogs són exaltacions de l’ego, ara vull transformar l’Ego en comunitari, no es tracta d’un jo individual sinó d’un jo comunitari. Crec en el model socràtic, quant jo escric, es per donar la meva opinió, per dir la veritat que penso. Però vaig més enllà, vull que la xarxa m’ajudi a pensar, és un jo comunitari no un jo únic aillat. Cerco la interecció, si en el meu bloc o blog afirmo que vull crear debat.
En el moment que afirmo crear debat, ja estic afirmant que soc jo que publico, però soc joc que busco els altres, per tan no cerco dir que en sé molt, sinó cerco que m’ajudin a superar-me en les meves opinions. Justament he estat mirant la gent que va llegint i escribint els blocs dels meus companys blocaires. I veig que hi ha molta gent que es repeteix, estem creant una xarxa informal? segurament que Sí, Molt bona la ponència de literatura and blocs. Encara que per manca de temps no he pogut preguntar, si el que estem potenciant amb la cultura dels blocs, és que els nostres infants, joves, els acostument a lectures a la carta, a lectures de resum de llibres, a lectures que només durin 5 minuts? Un mal vs a l’afavoriment de la lectura.
No és cap secret, he sortit garratibat, potser un xic molest, la xerrada que esperava tant l’estava esperant en candaletes la taula d’educació. Però com que el parking tancaven a les 2200 i era tard no podiem fer preguntes. Però abans d’arribar aquí anem a l’inici, molt hàbil dels organitzadors de resituar la taula i indicar que era un trobada de blocs en català i en cas soberanista. Això hagués pogut provocar un xic de pobresa, ja hi pot haver-hi altres trobades.
La primera taula sobre el codi ètic, ha estat molt i molt interessant. això si està clar que a vegades l’Anonimat és necessari, ja que no tothom pot dir la realitat per la repressió que pugui sorgir.Però és més ric saber amb qui parles, i qui és. També el fet de que ha deixat una pregunta enlaire. Google és neutral? sembla que les seves característiques són de quantitat i no de qualitat.
La Taula d’educació la veritat ha estat molt i molt interessant. Encara que com sempre L’educació no fomal no estava present. Temps era temps quan vaig gestionar tot una sèrie de projectes 2.0 ho vaig dir en un anterior post. La presentació de Blocs.xtec.cat l’he trobat polititzada, i fora de lloc emplenar l’ego de la quantitat de blocs existents no es qualitat, sinó quantitat. A més em sorprén que el meu segon bloc que tinc sigui dels més actius. Podria treure diferents conclusions, però el departament ha de veure que no ha d’anar a fer molts blocs, sinó a la qualitat. Molts pot provocar basura virtual.
La resta de ponents m’han semblat molt bons les experiès. La que més m’ha agradat però en diferència ha estat la conferència de Josep Antoni Donaire, magistral. Sobretot el fet que utilitzar les eines 2.0 no vol di fer ensenyament 2.0 sinó Snob. Magistral!
La cara alegre d’avui, donar cara L’Enric Canela, he estat al seu costat en la primera conferència, comentar les jugada amb ell m’ha enrriquit molt. Llàstima que no ha pogut quedar-se a la d’Educació. Li hagués agradat en Donaire. Ara ja relaciono veu i text, espero que no li hagi trencat la seva concepció cap a mi.
La segona cara que he saludat és Carles Campuzano el coneixia, m’ha fet il·lusió saber que havia llegit el meu bloc.
I he fet un amic blocaire, em sembla que des de el primer moment hem tingut molt de feeling, que com ha dit ell li agradaria que s’hagués parlat una taula de blocs i investigació. Parlo d’en Carles Oriach.
Encara que en poc temps, he pogut donar veu al bloc entrellum coneixent en Toni Ibañez, no he pogut parlar amb ell a veure si puc demà.