En el 2010 passarà un fet que comporatarà una igualtat en anys de formació, entre els licenciats d’Eso i el magisteri.

En aquests moments aquest dos grups un pertany el Grup A i Mestres en el grup B, la explicació que s’ha donat és que uns eren licenciats i els altres diplomats. Però si el 2010 tots dos grups passen a ser de primer grau, hi ha d’haver una igualtat important.

No vull entrar a veure quins són els millors pedagogs, i qui aporta més, i la dificultat etc…. Hauria d’haver un criteri d’igualtat. Ja es diu que quan et toquen la butxaca et mobilitzes més. DOncs aquest hauria de ser un moviment dels mestres ha reindivicar aquesta idea sorgida dels anys 80.

Evidentment això tindrà unes repercursions en el pressupost, que no sé si podrà ser sostenible. Però potser serà una excusa per poder treure la sisena hora. Ja que si els mestres no poden aconseguir aquesta igualtat, l’estat i la generalitat haurà creat una diferència substancial.

Un 25% d’alumnat de Girona no farà la sisena hora.

L’educació del nostre país està en decaiguda. Anem cap a una vaga del sistema docent, mentrestant el parlament es van portant la contrària. L’afirmació  de Irene Rigau ha reiterat un cop més que “la política del Departament, portant llicenciats a donar classes a primària no té cap tipus de base jurídica”.

Però seguim tinguent llincenciats i aplicant la sisena hora arreu. Ara que farem donarem uns alumnes la sisena hora i d’altres no!?

Segons fons del Punt Diari un 25% d’alumnat no fa la sisena hora. INCIDÈNCIA GIRONINA
A les comarques gironines, la suspensió de la sisena hora afectaria aproximadament un 25% de l’alumnat de primària. Actualment es porta a terme en un 75% del territori, un percentatge molt inferior que al global de Catalunya, on la xifra és del 90%. (Dades compilades per Jordi Colomer, Mar Vicente, Dani Vilà, David Brugué, Josep Puigbert, Ramon Estéban i Jordi Casas).
 

Perquè aquest desequilibri territorial? Perquè per uns Sí i d’altres no? No tendim cap el model d’inclusió i el departament d’educació els segrega? no sap educació que és millor la qualitat que la quantitat.

Continuo afirmant que el que provoquen és que en una década no hi hagi estabilitat en el sistema educatiu. Perquè és juga amb l’educació del nostre país. Estic segur que perquè és normalitzés la situació hauríem d’entrar 1500 mestres per aconseguir estabilitat en el moment actual. I uns 2300 mestres més per aconseguir implentar tot el sistema educatiu la sisena hora. Sense comptar les jubilacions que podrien suposar més de 100 cada any. Ummm les dades canten, i el que no en parla ningú és les condicions laborals dels licenciats. Que faran d’aquí una década quan els mestres els hi vagin traïent la feina?

Manca de mestres durant 10 anys.

Febrer 3rd, 2008

L a situació evidència cada vegada més una situació més precària. Hem arribat un punt, que la sisena hora ja es segregadora per uns quants. M’ho van comentar el dissabte, avui surt els diàris. Els pobles de de menys de 5000 habitants no tindran la sisena hora. Després de veure que l’increment aquestes altura de Licenciats que fan de mestre s’ha ampliat de 800 a 1000, per no tornar incrementar aquesta xifra suposadament es paralitza la sisena hora.

Per uns Sí, per altres no. Una de les coses que em preocupa es la venda que ha fet TV3 al telenotícies nit, on ha mostrat una escola amb pissarres digitals. JA van tard!. Pissarres per tothom no només per uns quants.

Tendim a la segregació, en recursos, en hores, i en privatització del model. Cada vegada que passa el temps, em costa més trobar solucions. O hi ha un canvi, o això farà que hi hagi escoles de primera línia i d’altres de 2ona. Cada vegada que escric en el bloc em dono compte, que tot agafa una coherència. Que cada vegada més sóc més quorent amb el que penso. I el que més m’agradaria és que m’equivoqués en tot el que penso i proposo. Però la realitat em dóna que tinc molta raó. La catosfera va afirmar l’exaltació de l’ego potser tenen raó.

Avui també m’ha sorprès que ara tv3 es descobreix l’ampliació de les places d’oposicions que des de el 21 de desembre USTEC ho té penjat. Quins interessos hi ha que ara aparegui aquesta informació a dos setmanes de la vaga. Dóna molt per pensar.

La vaga d’aquí dos setmanes, potser portarà un efecte contrapoducent sinó es fa correctament, que en vés de donar la culpa al govern, la gent les passarà els docent. Augmentant la desmotivació dels docents. Aquesta és una de les raons més important que crec que la vaga no s’hauria de fer.

Avui estic pessimista, espero que em porteu la contrària. Espero que no sigui la realitat. I vull acabar afirmant que el sistema educatiu català no tindrà una estabilitat correcta fins aquí 10 anys. Ja que si es retrasa la sisena hora, el canvi de 3 a 4 anys de magisteri farà que el sistema no es recuperi en una dècada. Els licenciats tindran feina durant 10 anys després no!, jo no vull saber que passarà quant no tinguin feina.

Educació regala títols de mestre!?

Febrer 1st, 2008

Jo també sóc un mestre emprenyat i dolgut. 

Com educació pot afirmar El Director General d’Innovació, Joan Badia, confia que aquesta situació d’emergència es resolgui aviat. Badia assegura que assumeixen l’error, però que prefereixen “una classe amb un llicenciat que una classe sense cap professor“. El Departament d’Educació espera que la situació no duri més d’un o dos anys.
 

No em vull posar malalt i pensar que un professor de filosofia o quimica em sustitueixi. Això és el que em posa malalt, i no la despresió de la grip que a poc  a poc està tormentant la meva escola.

Quin dret tenen els licenciats a invadir les escoles dels mestres? és que ensenyar tothom ho pot fer?

Però si estem aquí ho han provocat les mateixes universitats, que no han estat atentes a les demandes creixendo de l’educació  a Catalunya. Tres fets comporten que ara faltin mestres:

1. Els anys 70 amb ley general de Educació van entrar una quantitat de mestres impressionants. Provocant que els anys 85-95 no entressin mestres. Fixem-nos que no hi havia ni opos. També provocat per la natalitat. Es normal que la logse a l’any 90 no s’adeques, si els mestres que sortiem de l’universitat no i podien accedir. Estem al 2008 30 anys després de la ley general, on els mestres que van entrant s’estant jubilant. En segon terme l’index de natalitat ha crescut per causa dels nouvinguts, i perquè els anys 90 hi havia joves del país que s’estaven aguantant esperant bonança econòmica. Ara els nens es tenen als 35 anys. Paral·lelament universitat com la Uvic. No van saber preveure, i van passar a tenir en curs uns 500 mestres a passar només uns 100 mestres.
2. La sisena hora ha estat un caos. Per les escoles, pels pares i pels mestres.
3. La jubilació dels mestres que van entrar de forma massiva els anys 70.

I ara que passarà quant la carrera de magisteri passi a ser de 4 anys? hi haurà un any de pont que no entrarant mestres? misteris, però encara potser més caòtic. Perquè ningú ho afirma i dóna solucions. L’Ernest Maragall va afirmar que donarien 250 places de mestre més l’any que ve. Són suficients?

 si ara magisteri passa a ser licenciatura vol dir que cobraré com un lincenciat!? I els licenciats que ara estant de mestre els hi regalaran la carrera de mestre!?

Preguntes enlaire, però el resultat pot comportar un caos major en el nostre sistema educatiu. Que estem fent!? i una mestre que està llegint el que escric només afirma tens raó david, tens raó david.

Comprensió lectora, Nen-tutor

Gener 31st, 2008

Fa temps que reflexiono sobre aquest apunts, no m’enrecordo d’on els vaig treure. Però ho vaig aplicar fa dos anys en un col·legi amb un 70% d’immigració. Els resultats van ser però molt bons. Els meus alumnes van conseguir un percentatge de compresió molt uniforme en tot el grup classe. Segurament aquest material m’el va passar en Josep Font del col·legi Estel, per mi es dels millors professionals que he conegut.

Conec diversos professionals que ho han fet servir, i en un principi es lent però al final els resultats són excepcionals

Lectura amb company:

Aquest tipus de lectura és té per finalitat la millora de l’exactitut i fluïdesa lectora i també per treballar la comprensió. 

Procediment per millorar l’exactitut i fluïdesa lectora: 

Procediment general:
?       La lectura amb Company es porta a terme a les hores de lectura establertes i els dies que es determini.
?       Cada alumne llegeix en veu alta un text durant uns 5 minuts.
?       L’alumne amb més habilitat lectora llegeix primer.
?       L’altre alumne llegeix el mateix material durant 5 minuts.
?       S’ha de llegir amb cura, de manera ràpida i de forma expressiva.Tipus d’errors:?         Llegir una paraula malament.
?         Deixar-se una paraula.
?         Afegir una paraula
?         Esperar mes de 4 segons a llegir una paraula. 

Procediments de correcció:
?         Sempre que es cometi un error, el company tutor assenyala la paraula i diu: “ Para’t. Has llegit malament una paraula. Intenta llegir-la de nou.”
?         L’alumne intenta llegir-la de nou i si la llegeix bé el tutor diu: “ Bé, llegeix un altre cop la frase.”
?         Si l’alumne no la pot llegir, el tutor diu: “ Aqui diu….. Què diu?
?         L’alumne repeteix la paraula i el tutor diu: “ Bé llegeix un altre cop la frase”.
?         Si ni l’alumne ni el company tutor poden llegir la paraula, aquest últim aixeca la mà per demanar ajuda al mestre. 

Alhora de aquesta activitat es forma cooperativa també la motivació de saber quant va millorar en forma de punts pot ajudar en la millora de comprensió. I alhora és una activitat d’avaluació.Punts:?       Es guanya un punt cada vegada que es llegeix una frase de forma correcta.?       Si cal corregir. També es guanya un punt després de llegir la frase correctament. 

Sistema de registre dels punts: 

?       El company tutor marca els punts en el full de punts.(Al principi es podria ajudar a marcar els punts assenyalant al final de cada frase, per tal d’anotar el punt en aquest lloc).
?       Després de llegir una frase de manera correcta, el company tutor diu: “ 1 punt” i l’anota en el full de punts.La idea, de fer company tutor és conseguir models de lectura de referència. Però sempre hi ha d’haver el mòdel de lectura del mestre.