Category Archives: educació

PER TOT EL QUE ÉS REFERENT A L’EDUCACIÓ A NIVELL GENERAL

Dia de reflexió

Dia de reflexió

Març 8th, 2008

Segueixo de baixa i això fa que segurament provoqui que hi dediqui menys temps al bloc. Segurament per mi el bloc és un sortida a la reflexió diària davant un món que et demana presses, un món en que t’enganya sovint, en que no saps ben bé en què confiar. Per això segurament el bloc es dir clarament el que sento, penso, i crido. Crec que la blocosfera mai es podrà parar. Perquè és única i imparable.

És curios que pensi així el dia de la reflexió, no sé ben bé que hem de reflexionar, ja que sembla que sigui un dia en que políticament hem de callar.

La iniciativa de Elperiodico m’ha semblat molt bona, perquè no podem mirar com pensen les enquestes que opinen. Malgrat sabem tots que EL PERIODICO ÉS EL BUTLLETÍ OFICIAL DELS SOCIALISTES. Per tant ens ho hem d’agafar amb pinces.

Tot i així encara que no és vulgui l’atemptat d’Eta influirà amb el resultat, tal com diu el periodico, ha tendit més al BIPARTIDISME. Sentit de país demana NO AL BIPARTIDISME, VOTA PER CATALUNYA.

Un 25% d’alumnat de Girona no farà la sisena hora.

Un 25% d’alumnat de Girona no farà la sisena hora.

Febrer 5th, 2008

L’educació del nostre país està en decaiguda. Anem cap a una vaga del sistema docent, mentrestant el parlament es van portant la contrària. L’afirmació  de Irene Rigau ha reiterat un cop més que “la política del Departament, portant llicenciats a donar classes a primària no té cap tipus de base jurídica”.

Però seguim tinguent llincenciats i aplicant la sisena hora arreu. Ara que farem donarem uns alumnes la sisena hora i d’altres no!?

Segons fons del Punt Diari un 25% d’alumnat no fa la sisena hora. INCIDÈNCIA GIRONINA
A les comarques gironines, la suspensió de la sisena hora afectaria aproximadament un 25% de l’alumnat de primària. Actualment es porta a terme en un 75% del territori, un percentatge molt inferior que al global de Catalunya, on la xifra és del 90%. (Dades compilades per Jordi Colomer, Mar Vicente, Dani Vilà, David Brugué, Josep Puigbert, Ramon Estéban i Jordi Casas).

 

Perquè aquest desequilibri territorial? Perquè per uns Sí i d’altres no? No tendim cap el model d’inclusió i el departament d’educació els segrega? no sap educació que és millor la qualitat que la quantitat.

Continuo afirmant que el que provoquen és que en una década no hi hagi estabilitat en el sistema educatiu. Perquè és juga amb l’educació del nostre país. Estic segur que perquè és normalitzés la situació hauríem d’entrar 1500 mestres per aconseguir estabilitat en el moment actual. I uns 2300 mestres més per aconseguir implentar tot el sistema educatiu la sisena hora. Sense comptar les jubilacions que podrien suposar més de 100 cada any. Ummm les dades canten, i el que no en parla ningú és les condicions laborals dels licenciats. Que faran d’aquí una década quan els mestres els hi vagin traïent la feina?

el decret de les 3 hores de castellà

el decret de les 3 hores de castellà

Març 3rd, 2008

Avui el punt tornava recordar, una de les desavinences del govern de Catalunya. Possiblement ja casi tothom s’ha olvidat d’això, però jo crec que en el moment de les polítiques educatives actuals crec que és important recordar-ho. Perquè, el motiu és molt senzill. El que no es pot fer, és d’una desició política no voler mullar-se i passar el problema a les escoles.

Això cada dia es fa més. Si ho recordem és perquè el PSc no va voler barallar-se amb Erc, i per això no van voler que es dictaminés de forma setència que s’havia de passar a fer 3 hores de castellà. I al final la desició  va ser que ho decidissin les escoles. Perquè posem més problemes a les escoles?

LA baralla en les últimes normatives estatals, són per les hores de cada cosa. Perquè en ves de hores es comença a parlar d’un model educatiu seriòs. Grups heterogenis o grups homogenis, 3 models d’escola (nouvinguts, especial o ordinària) , 2 models d’escola(Especia i ordinària), o un Model d’escola inclusiva. Això és el que s’hauria de provocar les normatives estatals i catalanes, i no tant les hores de matemàtiques, filosofia, en les aules….

I ja començo amb la meva llengua fusilant sobre educació. A veure si m’acabo de reactivar.

El bipartidisme PPvs PSC genera més sobiranisme i més extremisme

El bipartidisme PPvs PSC genera més sobiranisme i més extremisme

Febrer 26th, 2008

Ahir com segurament molta gent vaig veure el debat famós de cara a cada,  Rajoy i Zapatero. Una de les coses més curioses és que l’autonomia que van parlar més va ser Catalunya. És una dada que potser no s’ha reflexionat prou.

Evidentement, que fora de l’auditori estava izquierda unida reclamant el antibipartidisme, i avui convergència ha demanat a l’equip electoral que doni més minuts a les restes de forces polítiques.

Però deixant de banda el que diguessin, que provoca aquest bipartidisme? Quins efectes té? Realment serveix perquè el PP i el PSC tinguin més vots.

Segurament aquesta estratègia en el passat va funcionar, però jo crec que ara no funciona tant, perquè la gent comença a cansar-se d’aquestes dos forces polítiques, demanen a crits una tercera. Jo crec que és el moment que izquierda unida pujarà, i sino ho fa és la por dels votant de que el PP governi. El Psc s’està retroalimentant de la por de que governi el PP.

Però si un dia el PP torna el centre, aconseguirà un retrocés immens  del vot electoral del psc, perquè jo crec que en aquests moment hi ha votants de dretes que estant votant el PSc.

Però el Catalunya, crec que passara un fenomen molt estrambòtic i l’efecte més clar és que en estar cansat del bipartidisme el que crearà és més discurs sobiranista als partits nacionalista, i una esquerra més extremada, augmentat en vots convergència. Esquerra moderadament crec que baixarà però provocat per la fi del procès que en les últimes eleccions van votar-li molts joves. Alhora si es compara en les de 8 anys estic segur que pujarà. Són el fes que viurem crec en els últims anys, poso la mà al foc que en les pròximes municipals si això segueix així, la CUP tindrà més regidors. Provocat per l’efecte bipartidisme.

Són les reflexions que estic fent després de llegir i sentir opinions. Evidentment es criticable com tot.  Ànims, tornaré a la política educativa demà.

El cap o màsters pel professorat de secundària.

El cap o màsters pel professorat de secundària.

Febrer 13th, 2008

Darrerament tots els informes que han anat sortint públicament es denuncia que un dels grans mals del sistema educatiu, és la formació inicial del professorat. Els mestres encara que la queixa també va adreçada amb ells es dediquen 3 anys a preparar-se. Però i un llicenciat de Física que vol anar a fer classe a secundària?

 

Només se li demani que pensi amb els joves només 120 hores. Amb aquestes 120 hores, potser un llicenciat, conegui la realitat de secundària? Em sembla que no, crec que han de fer un període més gran. La idea de Màster a mi tampoc m’ha agradat. Perquè estic segur que amb la excusa de que els llicenciats en tenir un màsters, ja seran superiors als mestres. Si això és així, farà que els mestres no es motivin a formar-se.

 

Però el tinc clar, és que els llicenciats em sembla que han de fer més hores. Per tant trobo una mala notícia que es negui al màster de professors de secundària.

 

L’altre dia vaig estar en una taula rodona sobre la LEC., allà hi havia el degà de la facultat d’educació de Girona ciutat, i va fer una declaració molt dura, com podia ser que universitat estava en l’apartat de comerç i indústria separat totalment d’educació. I es que és veritat, sembla moltes vegades que la universitat no sigui educació, sinó simplement saber instrumental.

 

DEMÀ ÉS SANT VALENTIN, BLOGBOMBING PER L’EDUCACIÓ ENAMORAT

Les polítiques socials poden provocar racisme cap a la immigració

Les polítiques socials poden provocar racisme cap a la immigració

Febrer 12th, 2008

Fa uns dies, que penso i penso i penso. I com més penso alhora penso, que no anem bé. En Pp amb el seu carnet d’immigrant. La reunificació familiar, política social de primera linea permet la possible entrada a Catalunya de 14315 infants o joves.

Les Ajudes socials anirant a parar cap aquesta gent. I el català que li costa rebre el final de mes, doncs no podrà accedir aquestes ajudes, perquè segurament té una declaració hisenda més elevada que ells.

Alhora, aquell Català que és guanya mitjanament bé la vida, cobrant uns 1000 euros mensuals, veu que la majoria d’ajudes també desapareixen, i no pot rebre ajuda del pis. Esclar tampoc pot comprar-se un pis no en té prou.

No estarem descrimininant la gent pròpia del nostre país? Evidentment que també hi ha nouvinguts que es guanyen la vida…. Però dóna molt que pensar.

No sóc racista, però crec que les polítiques socials actuals de xecs estant creant racisme. Es clar, com dir això clarament políticament no queda bé ningú ho diu. Però jo cada vegada penso que no hi ha unes polítiques d’immigració correctes.

En David de la Vida quotidiana parla d’aspectes positius, i enllaços dels polítics.

També us vull presentar, Akan, un bloc d’una Associació d’immigrants que vaig ser dels iniciadors.

mestres i més mestres

Porto uns dies que el bloc va de números. Però és per anar contrastant tota la informació que ens va arribant. El que he fet avui ha estat contar quants mestres en teoria surten cada any. Aquí teniu el resultat:

En total en aquests moment hi ha 2920 mestres que surten cada any. Segons les necessitats en tres anys surten un total de 8765 mestres. Són suficients pel sistema? anem-ho a comprobar, segons fonts d’educació més de7000 mestres han de jubilar-se. Alhora segons dades també d’educació hi ha 1000 licenciats a l’aula, que en teoria s’han de substituir. Més els que han d’apareixer pel tema de reunificació familiar que segons governació són 14315 infants que demana uns 600 tutors. Sense contempla increments de natalitat, i variables extranyes. A mi em resulta que és necessita en tres anys una entrada de 8600 mestres.

Com us diria el que demostra aquestes dades, és que en tres anys és molt just que tinguem mestres suficients. A més, no vull exitar el meu públic, però en teoria es va dir que l’any que ve començarien les carreres de magisteri de 4 anys. Que ens enganxaria el 2010 com un any de traspàs. Espero que reflexionin i no ho apliquen per l’any que ve. Segons dades que tinc la universitat internacional, encara no ho aplicarà. Pels futurs estudiants de magisteris informeu-vos bé. Això el que demostra és que es necessita més de tres anys per normalitzar-se. I si educació pensa que en dos anys pot s’equivoca. A més que falta l’aplicació de la sisena hora en els municipis de menys de 5000 habitants. Per tan les dades són negatives. Els lincenciats estaran a les aules almenys 5 anys. Els mestres ens haurem de resignar i entendre que tothom pot fer de mestre.

Blogbombing! Per L’educació! 14 de febrer. Enamora’t

Blogbombing! Per L’educació! 14 de febrer. Enamora’t

Febrer 9th, 2008

Queden 5 dies. Recordeu-ho. Feu difusió. Però no ho polititzeu.

Blogbombing! Per L’educació! 14 de febrer. Enamora’t

   Benvolguts amics, blocaires, coneguts i tots els que rebreu aquest correu. Deixant de banda el que opinin els sindicats i els partits polítics. Potser és el moment que els ciutadans de Catalunya, tinguin el dret de dir el que pensen sobre l’educació del nostre país.   Per això proposo, que el proper 14 de febrer cada u des de el seu bloc, fem que la catosfera participi i digui la seva, fent un article sobre educació.
Recordo que els sindicats volen realitzar una vaga en el sistema educatiu, aquest. No es per donar-los suport, sinó simplement aprofitar aquesta jornada de vaga dels professors, perquè es vegi la preocupació que té Catalunya sobre el tema de l’educació. Bombardejant
la Catosfera de idees sobre el sistema educatiu. D’aquesta forma el que recerco és que no sigui l’educació moneda de canvi dels polítics, i que els protagonistes no només siguin els sindicats, ni els mestres, ni els professors , sinó tots ciutadans de Catalunya, L’educació és cosa de tots i no d’uns quants. Digue’m el que pensem! prou de silencis. I per una vegada tots els sectors es mobilitzin a través de la llengua vehicular, el català.Per les persones que no tenen bloc, els proposo que bombardegin els mitjans de comunicació aquell dia de cartes de lectors, sobre el tema de l’educació. Enxarxem-nos. Els correus opinio.diaridegirona@epi.es , cartes@elpunt.com , cartalector@elperiodico.com ,  cartas@lavanguardia.es , bustia@avui.cat Ajudem-nos tots a tenir una millor educació del nostre país.

14315 Nouvinguts s’han d’escolaritzar. El parlament en parla.

14315 Nouvinguts s’han d’escolaritzar. El parlament en parla.

Febrer 8th, 2008

600 classes més, 1.200.000 euros es necessiten per atendre els nouvinguts. És el que vaig dir fa, un dia. El parlament a través de Cdc s’ha parlat. Mai m’agradat la polititzar el bloc però això permet saber que realment és veritat que abans de juny arriben aquest 14315 immigrants. I calen solucions.Us el transcric.

CiU reclama al Conseller Maragall mesures immediates per acollir els 10.000 alumnes nouvinguts que arribaran abans del proper juny 

Irene Rigau lamenta que la improvisació del Conseller respecte a l’anunci de les noves aules d’acollida ha creat més confusió que expectatives entre polítics i ensenyants  

La diputada del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Irene Rigau, ha interpel·lat avui al Conseller d’Educació, Ernest Maragall, sobre les polítiques d’escolarització dels alumnes procedents de països estrangers. En aquest sentit i atenent informacions aparegudes avui en un mitjà de comunicació, la diputada nacionalista ha demanat al Conseller “quines mesures s’han pres per atendre les necessitats dels 10.000 alumnes nouvinguts procedents del reagrupament familiar, que està previst arribin a Catalunya fins al proper mes de juny”, segons dades de la Delegació del Govern.Davant la manca de resposta del Conseller, Irene Rigau ha lamentat la “improvisació constant” del Conseller Maragall, ja que “fa temps que des de CiU advertim que s’ha d’estar preparat pel reagrupament familiar, un fet que es pot preveure amb temps”.Segons Irene Rigau, “la mateixa improvisació amb la que ha actuat Ernest Maragall presentant el projecte de creació de les noves aules d’acollida”, una mesura que podria comptar amb el suport de CiU, ja que el passat mes de desembre, Artur Mas ja va reclamar nous programes per a facilitar la integració dels alumnes nouvinguts.La diputada nacionalista ha lamentat, però, que Ernest Maragall “hagi anunciat aquesta mesura sense haver-la meditat, sense haver-la definit, ni acotat i sense haver-la consensuat políticament”, la qual cosa li ha suposat “reaccions en contra per part dels seus socis de Govern i dins del seu propi partit”.Rigau ha acusat el Conseller d’Educació de “començar la casa per la teulada” i li ha recriminat que “anunciï mesures que no estan encara definides”, perquè “lluny de crear expectatives de futur, ha obert un debat innecessari i ha creat gran confusió entre les forces polítiques i entre els ensenyants”.Segons Irene Rigau, “calia donar aire fresc a la situació dels centres, però vostè ha creat tal corrent d’aire que ara tothom veu amb temença la mesura”. Rigau ha reclamat al Conseller Maragall “efectivitat i prou improvisació” i li ha advertit que “vostè ha anunciat la posada en marxa del seu projecte sobre les noves aules d’acollida pel mes de setembre, però l’arribada dels 10.000 nous alumnes anunciada per la Delegació del Govern es produirà abans de l’estiu” i en aquest sentit Rigau ha reclamat que “posi en marxa mesures de manera immediata”.  

 

 

Parlament, 7 de febrer de 2008CiU proposa mesures alternatives als centres específics per als nouvinguts que defensa el Conseller Maragall  

Rigau proposa elaborar un informe per avaluar el model actual d’acollida i afavorir la proporció d’alumnes immigrants entre centres públics i concertats, entre d’altres


La diputada del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Irene Rigau, ha presentat al Parlament de Catalunya una Moció, en la que proposa “6 mesures concretes, per tal d’afavorir la integració dels alumnes procedents de països estrangers, que s’incorporen al nostre sistema educatiu un cop iniciat el curs”, mesures que, segons la diputada nacionalista, “volen ser una alternativa als centres específics per als nouvinguts  que proposa el Conseller Maragall”.Irene Rigau ha destacat, que “al llarg del curs actual s’estan incorporant a les escoles catalanes milers d’alumnes estrangers com a resultat del reagrupament familiar”. De fet, tal com ha recordat Rigau, “la Delegació del Govern ha advertit que abans del proper juny arribaran a Catalunya 10.000 nous alumnes, sense que el Departament d’Educació hagi previst mesures concretes per a la seva integració, tal com vam poder extreure de les respostes del Conseller Maragall en el darrer Ple”.  Irene Rigau ha destacat també, que “des de CiU hem proposat en diverses ocasions implantar programes específics per complementar la missió de les aules d’acollida”, però els nacionalistes també han advertit sobre “els perills que poden comportar els centres específics per als nouvinguts que proposa el Conseller Maragall, pel fet de tractar-se d’espais segregats dels centres educatius”.Davant del debat que s’ha obert al voltant de la proposta del Conseller i tenint en compte que “calen mesures urgents i no podem esperar a setembre, quan esperem un alt volum de nous alumnes abans de l’estiu”, la diputada nacionalista ha presentat al Parlament 6 mesures concretes, que es debatran en el proper Ple: 

1.    Encomanar al Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu un “informe d’avaluació global del model actual d’acollida escolar que permeti identificar els perfils d’alumnes susceptibles de rebre programes específics”. Els programes específics educatius s’hauran “d’impartir en espais d’acollida no segregats físicament dels centres educatius i tindran caràcter temporal”. 

2.     “Dotar d’aules d’acollida als centres concertats” en totes i cadascuna de les poblacions que l’escolarització dels nouvinguts sigui compartida de manera equilibrada. 

3.     “Redefinir la ràtio dels grups aula dels centres acollidors” per poder integrar els nouvinguts i atendre adequadament al conjunt de l’alumnat 

4.     “Garantir que la ubicació dels nous centres públics i l’increment d’oferta a la concertada afavoreixi una adequada proporció de l’alumnat” en les poblacions que compten amb un alt percentatge d’immigrants. 

5.    “Enfortir la coordinació del centres educatius dotats d’aules d’acollida, amb els Plans d’Entorn, els Plans de Desenvolupament Comunitari i les Escoles d’Adults” i alhora complementar amb “ofertes formatives i lingüístiques de caràcter intensiu en períodes no lectius”. 

6.     “Assegurar l’oferta de serveis d’orientació escolar i vocacional als alumnes adolescents nouvinguts” per afavorir la seva futura inserció professional com a garantia d’integració social. 

Parlament, 8 de febrer de 2008 

No conec la resposat d’en Maragall però m’agradaria saber-la. Buf!!!!! com el sistema pot acollir tanta gent.

La vaga fa que s’incompleixi el dret de l’escolarització

La vaga fa que s’incompleixi el dret de l’escolarització

Hom curiosament pensa que les direccions de centre, estant ben informada de tot el que repercuteix una vaga. I es fa preguntes que a vegades no tenen cap i peus. Així que vaig a respondre jo tres preguntes que la gent es pregunta quan sorgeix una vaga.

1.-Potser vinculant una vaga, per claustres, per assemblea…? Exercir el dret de vaga és personal. I no cal dir-ho anteriorment al dia de la vaga. Per tant no potser vinculant. En molts claustres es demana si faràs vaga. Jo crec que s’ha de dir de forma personal al director i no públicament.  Això repercuteix al esquirolisme

2.-Pots afirmar que no hi haurà classe aquell dia? Aquest hi haurà implica prohibició en cap cas tu, pots prohibir la escolarització d’un infant. Però si pots dir que el tutor no hi serà i per tant no hi haurà ensenyament en aquella aula però afegint i molts cops, s’oblida a dir que el centre romandrà obert ja que en cap cas es pot tancar. No es pot negar cap alumne a venir.

3.-L’Ampa pot posar monitors en substitució dels mestres? No! l’únic òrgan que pot afirmar un Sí és la  unanimitat  del consell escolar. Una Ampa per si sola no pot dir que contractarant monitors.

Segurament, molts centres en aquest moment estant atemptant contra el dret de l’escolarització. Per no dir les coses clarament. Jo entenc que la responsabilitat que tenen els directors permetre que vinguin tots els nens és molt gran, per això ho fan, i perquè el departament no diu les coses clarament. Alhora el que més em preocupa és en casos com el vel del col·legi Annexa, llavors Sí que surt el dret de l’escolarització, en canvi ara segurament no en farà propaganda.