Quan la política juga amb l’educació. Ciudadania a Valencia

Quan la política juga amb l’educació. Ciudadania a Valencia Octubre 30th, 2008 Anteriorment ja vaig publicar un post anomenat NO FEM EL BURRO SI US PLAU. Encara avui l’educació ciudania es fa en anglés a Valencia. Però la mesura no és pedagògica, sinó com està governant el PP i està en contra d’aquesta assignatura, simplement la fan en anglés perquè els alumnes SIGUIN ENCARA MÉS BURROS. El Pais ho cita clarament: Los Alumnos sacan un 0 en educació de la ciudadania. I en aquesta mateixa notícia ens fonamenta més com l’educació està politizada. Alhora s’afirma que de tres instituts que es pasen la prova només n’aproven dos alumnes d’origen britànic. Us ho dic clarament com alumnes de 12 anys poden traduir el següent examen, jo pensava que sabia un xic d’anglés. Però em sento burro llegint això. No s’enten res. i són els nostres alumnes de 1 d’eso que han de contestar això. El examen de ‘Citizenship studies’ – 1. Read this tale carefully. What is it trying to tell us? Do you think that human life can be limited to this? Why? Establish an imaginative relation with G. Klimt painting. What does it mean? What does it mean to you? “A young king of ancient Persia ascended the throne full of great wishes. Willing to learn, he summoned the wise men of the Court and asked them to write a summary of the history of humanity. This took them thirty years. Once they had finished it, they loaded their five hundred volumes onto twelve camels and went to the palace. But the king, who was already in his fifties, said: “I won’t live for long, I will die before having read it. Write a shorter version”. The wise men started to work again. Ten years later, they brought the summary to the palace. This time they only needed three camels to carry the volumes. But the king, who was already in his sixties, did not feel like reading so many pages and asked them to write a shorter version. This new version took them ten years, and they needed just one camel to carry it. However, during this time, the king’s sight had been getting worse, so he needed something even shorter. After five years of work, the wise men reduced the work to one volume. However, by then the king was ill in bed. He told them sadly “Am I going to end my life without having learned the history of humanity?” The eldest wise man leaned towards the headboard and whispered “Majesty, the history of humanity could be summarised in three words: Humans are born, suffer and die”. Then the king nodded and died. A Persian tale.

Fa 18 mesos que no es reuneix la mesa sectorial D’educació a Espanya

Octubre 30th, 2008

Curiosament a Espanya, porta més d’un any, sense reunir-se els diferents sindicats amb el ministeri d’educació i ciència(MEC), més enllà de l’anècdota em pregunto si els socialistes som realment d’esquerres. No estarem forçant projectes sense entrar en negociació, només entrant en diàleg i després fer el que vol.

Normalment sabem que qui no negocia sempre és el PP, però amb el talant que està donant el PSOE i el PSC, no ens estaran enganyant i en ves de negociar només volen fer servir el diàleg com a eina dient que són molt oberts però alhora de la veritat fan el que els i sembla. No em voldria posar en política. Però notícies com aquesta demostra que l’administració està molt lluny de la realitat del sistema educatiu. I el que demostra també és que l’educació està molt polititzada. Tothom es mou pels interessos sense buscar la neutralitat.

Vaga de Selectivitat, i Vaga 13 Novembre Lec

Octubre 29th, 2008

El dia 22 d’octubre vaig afirmar que compartia la vaga dels estudiants pel tema de la selectivitat. Però estava segur que seria un fracàs d’una crònica anunciada. Que és el que passarà quan es faci la manifestació de la LEC.

Curiosament m’he trobat aquest article On s’afirma que el seguiment de la vaga de la selectivitat va ser d’un 96%, Però companys que llegeixen el meu bloc que estan a la Universitat no en sabien res. Els mitjans de comunicació en prou feina es van fer reso d’aquest fet. Particularment crec que les vagues socials estan en vaga dels mitjans de comunicació. Ja que el concepte vaga en aquests moments està en molts diaris, però va associat amb un ERO.

La vaga en si mateix és un dret per reclamar quelcom que veus que és injust. Però segurament en hi ha de tots tipus, les social(Que demanes més drets) o les conservadores(Que demanes que es compleixin els drets adquirits). En temps de crisis les vagues socials no tenen lloc, i si la tenen l’únic que provocarà és que la gent vegi la vaga com 4 “xitxarel·los” que no volen anar a treballar.

Que quedi clar que és una opinió. Si en la vaga de selectivitat no hi hagut difusió. La vaga de mestres del dia 13 de novembre, sinó hi ha un debat clar, del que es persegueix, sinó hi ha un debat social del que es planteja sobre la taula. Val més no fer vaga. En aquests moments no és cap secret la LEC està congelada esperant que diu el Tribunal Constitucional sobre l’estatut. Per veure si tindran competències per poder-la aplicar.

Jo voldria que la taula hi hagués debat seriós sobre la LEC. Però en aquests moments no existeix, per cap part. Els sindicats s’han tancat per la seva Banda, l’Ernest Maragall també per la seva i alhora no ha deixat entrar en el projecte de llei cap al·legació que feien. En definitiva és una llei que ha d’aprovar el Parlament per tan els sindicats no tenen cap lloc aquí.

Un dels grans problemes és que com l’educació està més dividida que mai, ens podem col·locar tots els gols que vulguin i ens resignarem. És trist però és així. L’exemple més clar, és que els bloc que parlem de política educativa es poden contar amb els dits. Sinó busqueu-los, i  em feu comentari. Jo crec que actius només en hi ha 3. Per crear un debat n’hauria d’haver-hi més. Ja tinc ganes que el Totum Revolutum em toqui la cresta ja que sinó ho fa no seria debat. I que en Jordi Perales no es talli la llengua. Busqueu-me tots els dits de la mà blocs que parlin sobre les polítiques del sistema educatiu.

Un 50% d’infants de Girona es queden sense guarderia

Octubre 28th, 2008

Aquest post el vaig escriure el diumenge, però per problemes tècnic no vaig poder publicar-ho.

Ja fa uns dies que vaig estar parlant que en el sector educatiu l’educació infantil està més que dividida. El fet que tinguem dos centres diferents o El fet que tinguem una obligatòria i l’altra opcional ha provocat, que la majoria d’ajuntaments hagi tingut d’assumir la creació de llars d’infants municipals. Amb el que provoca la dificultat de gestions.

Però més enllà d’això, que ha provocat que un 50% dels infants de Girona que havien sol·licitats una guarderia pública no han pogut accedir. Aquest incident més enllà de la mala gestió, hi ha un altre que és pitjor el racisme que provoca aquest fet perquè la gent interpreta un altre element, que els  150infants que s’han quedat fora eren catalans, i els que estan dins són els immigrants. Els comentaris d’aquesta notícia ho demostra.

Catalunya és i va ser un país acollidor, però crec que hem arribat un moment de saturació. La sisena hora també va provocar que majoria de mestres d’educació d’infantil abandonessin les llars d’infants, ja que hi ha un diferència de sou de gairebé 1000 euros. El resultat de tot això que segurament hi ha un altre factor important. Les llars d’infants han provocat que la qualitat de les llars d’infants caiguessin moltíssim en qualitat educativa. En secret us puc dir, que hi ha algunes que no demanen ni titulació.

Parlem de conciliació familiar i ningú es pregunta d’eliminar la sisena hora per millorar l’educació de forma global.

Manifestació A Santa coloma de Gramenet

Octubre 24th, 2008

Ja fa uns dies que vaig parlar sobre el problema de Santa Coloma i de l’immigració. Avui hi haurà una manifestació per denunciar la situació de santa Coloma:

Divendres, 24 d’octubre

A les 13:15 a la plaça Catalunya

Recorregut des de la plaça Catalunya de Santa Coloma fins a la plaça de la Vila.

El professorat dels centres públics  de Santa Coloma i els sindicats CCOO, USTEC, UGT i CGT convoquen una nova manifestació

El passat dia 3 d’octubre les i els docents de les escoles i instituts públics de Santa Coloma es van manifestar per exigir solucions davant la manca de places escolars.

Denunciem que el Departament i l’Ajuntament no han previst ni planificat les noves escoles que fa temps que es necessiten.

L’única solució que ens proposen és l’augment del número d’alumnes per aula.

El conseller d’Educació ja ha reconegut que, a la nostra ciutat, el 53 % de les aules estan per sobre de 25 alumnes a infantil i primària i de 30 a secundària.

Comencem a tenir aules de primària amb 28 alumnes.

Sabem que aquest procés de creixement de la població escolar continuarà en els propers cursos i és necessària l’obertura de noves escoles per satisfer la demanda actual i futura.
Les primeres converses amb l’Ajuntament i amb el Departament d’educació han estat totalment insatisfactòries. És per això que continuem demanant:

• Cap aula amb més de 25 alumnes a infantil i primària i 30 a secundària.
• Un pla urgent de noves construccions escolars.
• Mestres, professorat i educadors suficients per atendre a l’alumnat amb qualitat.
• Participació en l’elaboració de les mesures urgents i el seguiment de la seva aplicació.

Estic segur que aquesta serà la primera mobilització de moltes. La meva pregunta és si arriben 100 nouvinguts més com s’ho faran? Aniran a altres ciutats? ……. Molts problemes i poques solucions.

La jubilació a tel·la de judici

Temps era temps, als 65 anys ja una persona es podria afirmar que havia madurat cap a una nova etapa de la seva vida anomenada vellesa. Segurament fa 30 anys enrrera aquesta edat era a la pròpia. Però ara mateix penso que cal una reflexió sobre aquest camp. Avui mateix m’han explica que una mestra de l’escola es jubila. La veritat és que em sap greu, més de 30 al servei de l’ensenyament, i es marxarà per la porta sense cap tipus de gratificació, només s’enporta la seva pensió… Avui en dia, els 65 anys és una edat que encara les persones podem fer molta feina, no és el mateix ara que fa 30. Però en ves d’utilitzar la seva sabiduria sembla que ens molestin. Com poden parlar dels infants i joves que és molt important cuidar els avis quan el que fem és jubilar-los de cop. No vull dir que hi hagi alguns que ho desitgin, però estic segur que d’altres es voldrien quedar fent un horari reduït. El que passa és que l’administració no els ajuda amb la seva nova etapa de la vida, i els discrimina per no donar-los la opció de quedar-se a la seva antiga feina, fent tasques més reduïdes. Sembla la pensió un xec en blanc. No convertirem els avis en pares dels nostres fills?