Avui Artur Mas

Acaba de fer una coferència segur que tindrà molt de rerafons polític. S’ha de tenir valentia de fer una refundació  de el catalanisme, sense buscar fins partidistes.

però no ha dit res del que no sabíem. Basicament ens han dit que ens hem de unir tots per decidir. I anar més enllà de ser auntonomistes d’espanya i mirar més europa. És Catalunya que ha de decidir com vol les coses, però si la societat catalana està fragmentada, doncs provocarà que realment les desicions no les acabi prenent Catalunya. Cito aquesta conferència com molt important per Catalunya. Com a mínim portarà un debat clar. Trobareu la conferència http://www.ciu.info/media/21719.pdf. El que més m’ha agradat és la crítica cap a l’indeferencia. M’ha semblat claríssima, val més gent que realment digui la seva opinió que gent que passi de tot. La seva sinzeritat ha mostrat un gran seny. Felicitats Artur, però sapigues que queda molt per lluitar i no tothom estarà d’acord amb tu

El segle 21 hi ha dos societats ben contrastades la societat de la informació vs la societat de consum. Des de la societat de Consum han aconseguit vendre’ns productes consumistes de forma massificada i individualista. El mateix nom Pc ho demostra. Pc=ordinador personal. L’ordinador és personal? La resposta per mi no, però per la societat del consum segurament que Sí perquè el que interessa es tenir un ordinador per cada membre de la persona. La societat de la informació ha de reconvertir aquest elements negatiu obtinguent informació rellevant i clara. Que els permeti no entra a judici amb la següent frase. “Si va bé perquè ho he de canviar”. Alhora convertint les tics de forma cooperativa. 

     Actualment podem afirmar que el lleure dels infants passa un 90% per les videoconsoles, jocs d’ordinador…. Qui està educant aquest fenòmen? La resposta és que ningú, els pares no estan preparats alhora també perquè la unitat familiar ha entrat en crisis. Els mestres tampoc ho poden educar ja que el lleure està en l’àmbit no formal. Per tan els monitors de lleure, i els animadors socioculturals han de començar a educar aquest fet. I els mestres donar-los un cop de mà.

Es curios com a les escoles comencin augmentar els ordinadors, i moltes vegades el departament d’educació diu l’escola tal innova en tics i el que fda és donar una dotació d’ordinadors.

 El problema moltes vegades és qui els mantè el dia a dia. Molts cops això ho han de fer els coordinadors tics sense gaire formació. Treballar per bona voluntat, aprendre un xic a partir de les sessions tecniques, i rebre totes les bronques del professorat perquè no acaben d’anar bé els ordinadors.

Però en canvi el que crec és que a temps parcial hauria d’haver un informàtic a l’escola. On de part de fer la part tècnica pugui adaptar material informàtica a les necessitats de l’escola. I assesorar-la. Una altra solució seria la creació de un mestre en educació informàtica pensem-ho.

Avui ha sortit a la venda aquest joc. La veritat que és un joc sagnant. Però el que m’ha cridat molt l’atenció és a l’inici del joc on posa el següent:

AQUEST JOC HA ESTAT DESENVOLUPAT PER UN EQUIP INTERCULTURAL I DE DIFERENTES TENDÈNCIES RELIGIOSES.

Element curios certament, però la veritat que indica molt. En primer terme això vol dir que és fruit d’un treball interdisciplinar increïble. En segon terme que realment els jocs electrònics poden i són educatius. Com deia fa molt de temps Fernando Sabater sobre la tele afirmava que era educativa, però l’adult hauria de mostrar referències a l’infant. Els jocs electrònics els i passa el mateix.

Un dels altres gran problema dels jocs electrònics és que no hi ha normativa que especifiqui l’edat de jocs. I ho deixen tot a la mans de les empreses. Recordo jocs que anaven adreçats a cicle infantil que començaven “Quan amb el diàleg no n’hi ha prou. En fi…. una normativa d’aquests elements seria interessant. Entenc que és tan nou que no s’hagi fet encara.