Author Archives: dheras2

Estudi sobre ús de Internet

Nota: Perdoneu pels gràfics, grabeu-los si els voleu veure bé en forma local. és la distribució del bloc.

Ultimament la Imma Tubella(rectora de la UOC) publica molts estudis. El següent

La comunicació com a factor clau en la societat de la informació: Internet en el context audiovisual de Catalunya

. L’estudi es realitzat per la PIC(projecte d’internet de Catalunya) que depen de la Uoc. Analitza molt i molt bé com utilitzem les tics en la nostra vida quotidiana. I quins efectes ens ha pertocat. Us ho recomano que us el llegiu. Com sempre abstrec els quadres i gràfics, que m’han semblat interessants. Crec que una imatge val més que mil paraules.

ús de població de internet

d’aquest gràfic, el que em demostra és que l’ús de internet a espanya ha estat molt baixa. Abstrec una conclusió, possiblement la manca de competència de telefònica fins ara en linies Adsl crec que és la causa més gran. Alhora no m’extranya que l’ús de internet a les aules sigui tant poc utilitzades, és un altre indicador perquè no hi hagi tant poca població que les utilitzi.

Dones

Encara que no volguem la equidat en les tics no existeix. La tecnologia mostra els valors de la societat, encara no és pot dir que no hi ha igualtat entre génere, per això també la constata. Necessitem un canvi de valors per arribar a la equidad i la excel·lencia de l’educació. Arribat aquest punt, podem també per veure-ho segons les classes socials.

La igualtat d’accés de coneixement no és el mateix per cada ú. Cada coneixement necessita d’uns coneixements previs. L’edat és un altre factor important, no tothom ha nascut amb internet, alguns els hem trobat pel camí.

És important també conéixer perquè s’utilitza internet.

Seguint una altra idea, podem veure la diferència entre ús de internet a secundària. On es veu que Espanya estem a molt de sota de la mitjana.

per estudis

Podem afirmar que internet majoritàriament és per cercar informació. Per últim un quadre doble entrada que mostra la importància entre totes les vàriables dels gràfic d’abans.

Perill! l’Educació està de moda

En un món on ens cansem de l’excesiva pubicitat. En un món on estem acostumats a les males notícies. Én un món on tot canvia de forma molt ràpida. Podem afirmar que avui l’educació està de moda. Amb tot el que pertoca. Les modes són passatgeres, però l’educació necessita que sempre estigui de moda.

Es necessita que el sentit crític imperi a cada u, per tal que dia a dia l’educació sigui debat en la societat. Durant molts cops l’educació era quelcom que no es podia tocar però ara s’en parla massa. Cada dia he vist un article en el diari de diferents professionals. En tres semanes m’han publicat més de 6 cartes de lectors sobre educació.

Però el que em preocupa és que ens acostumanem i no es fagi debat sobre l’educació. Ja no vull citar articles perquè en hi ha de tants tipus, que alguns fins i tot em pregunto perquè parlen d’eduació sinó en tenen ni idea.

La universitat és l’únic sistema que sembla que s’en salvi d’aquesta moda. I crec que no s’està dient prou les coses clares. Ahir parlava amb un company que esta ensenyant telecos i em comentava com havia baixat el nivell en tres anys. També em pregunto si els professors d’universitat reben algun formació pedagògica com els de secundària. Val més seguir amb el silenci que hi ha. Però que quedi clar que si l’educació està en crisis. Tota l’educació ho està. Crisi no vol dir problema, sinó canvi per un bé comú. Perill!!! L’educació està de moda.

Nadal temps de cultura catalana però en risc d’extinció

Fa uns dies que la meva vida activa fa que no em permeti escriure. Ja en tinc ganes. Potser hauria de dir com en Marc Vidal que sóc un blocadicte. Ostres no ho he fet de forma preparada, anant a buscar el seu link veig el seus efectes. Però la veritat que no era la meva intenció només citar-lo. Però anem al tema que us vull parlar avui.

Portem ja un parell d’anys que l’escola i el lleure, tenen problemes en les tradicions catalanes. La nostra cultura catalana sempre ha estat creativa, i a cercat amb els tions i els pessebres potenciar-la. Les cançons nadalenques més enllà del que pugui significar a nivell espiritual, forma part de la nostra manera de ser i forma part de la nostra cultura. Però ara amb tants nouvinguts, comencen a sorgir idees de mestres i monitors que no volen cantar nadales, no volen seguir amb les nostres tradicions centenàries dintre les aules o en els casals de nadal. Som una cultura occidental, i hem estat latinitzats per l’esglèsia catòlica. Però cultura i religió són entitats separades. I ara és el moment de conceptualitzar-la des de la laicitat.

La laicitat ha de permetre cantar les nadales, fer tions, i fer reis. Ja que forma part de les nostra cultura catalana. El mestre ó monitor de lleure ha d’entablar un diàleg cultural. Sé que costa però el que no podem permetre és que el nadal sigui el temps que la cultura catalana estigui en risc d’extinció.

LA CATOSFERA

Estem en un moment de la societat informació, en que el poder segurament ja no és només un govern.  Segurament la xarxa en aquests moments és més neutre que els mateixos mitjans de comunicació. Dir-lo d’aquesta forma potser sona un xic fort, però realment ho crec i ho vull afirmar. La Catosfera segurament és el mitjà més neutre ja que permet el contrast d’informació i alhora et situa d’on sorgeix la informació.

 

Quan nosaltres veiem un escrit en un mitjà públic, veiem només el nom de la persona que l’escrit. En canvi els blocs, pots veure més enllà que un article, sinó també una ideologia. Això fa que puguis anar contrastant de forma escalonada fins a descobrir una noció de la realitat que és vol transmetre. Recordem que el llenguatge és subjectiu en el context en que es troba.

 

Per tan crec que la catosfera s’ha d’anar potenciant a poc a poc. www.catosfera.net és una realitat val la pena donar esforços a seguir-la tenint  neutre de manipulació política. Alguns afirmant que la informació és el poder més gran actual. I un caramel pels polítics, alhora que segurament és una nova forma per fer política.

 

El proper Granollers 25,26 i 27 de gener 2008 serà un bon moment per reflexionar sobre la web 2.0.

 catosfera

Estudi de l’ús de les Tics a Catalunya

Ahir es va presentar un estudi de la UOC, sobre l’ús de les tics a l’escola i a l’institut. La veritat que deixa al descobert com està el nostre sistema educatiu. L’estudi es realitzat per la PIC(projecte d’internet de Catalunya) que depen de la Uoc.El títol d’aquest monogràfic és L’escola a la societat de la Xarxa:Internet a Educació primària i secundària.

Abans d’arribar a les conclusions es interessant descobrir com està a Europa que en el capítol 3 d’aquest informe ens abtreu uns gràfics interessants:

Percentatge de professors que utilitzen ordinadors i/o Internet a l’aula d’educació primària

Percentatge de professors que utilitzen ordinadors i/o Internet a l’aula

d’educació secundària

Mitjana de temps que els professors de primària dediquen a l’ús de l’ordinador

(amb Internet o sense) a l’aula (hores setmanals)

S’observa que Espanya estem a la cua. I que Anglaterra(UK) són els primers en ús de les tics. Hem de ser realistes i el model de Catalunya durant la primeres 2 decades ha estat de crear una aula d’ordinadors on tots els alumnes van només 1 hora a la setmana, o quinzenal. Ara entrem en un moment que tendim ja a entrar els ordinadors a les classes, això sí, posem els més vells. Provocant molts cops que els mestres i professors no els utilitzen per la seva lentitut. 

Conclusions de l’estudi:

La freqüència o proporció d’hores lectives en què el professorat i l’alumnat dels centresd’educació primària i secundària de Catalunya utilitzen Internet amb finalitats educatives ésfrancament baixa. Pel que fa als alumnes, voldríem destacar que un 37% del total, en el momentde fer l’estudi, encara no havia fet servir mai Internet en hores de classe; si hi afegimels que la feien servir menys d’una vegada al mes, tenim que gairebé un 60% de la poblacióescolar de Catalunya no utilitzava Internet d’una manera mínimament rellevant a la seva escolao institut. Els que utilitzaven Internet d’una manera apreciable (com a mínim un cop persetmana) no arribava al terç del conjunt de la població escolaritzada.Aquest baix nivell d’ús per part dels alumnes és conseqüència de la poca utilització per partdel professorat. Prenent com a referència representativa els grups classe seleccionats pera l’estudi, el 71,2% del professorat que hi feia classe no utilitzava Internet mai mentre eraamb ells. Només prop d’un 15% del professorat utilitzava Internet a les seves classes ambuna freqüència quinzenal o superior. La mitjana d’hores al mes que el professorat feia servirla xarxa en les seves classes era de 0,88. Si en comptes d’Internet ens referim a les TIC engeneral, la mitjana era 2,02 hores mensuals, clarament per sota de la mitjana dels païsosde la UE 15.TOTAL ESTEM A LA CUA EN L´ÚS DE LES TICS RESPECTE A EUROPA. Curiosament som els que més financiació s’ha realitzat d’educació a nivell d’europa, però en resultats no es descrimina res. Segurament podríem dir per dos grans motius, la gran immigració i la manca d’un mestre especialista d’informàtica als centres escolars. Com vaig dir fa uns dies s’ha de redefinir el concepte coordinador de Tics.Una altra dade que em sembla significativa és la de nombre d’estudiants per ordinador, que també cita en l’estudi.

En relació amb la formació oficial203 que els professors han rebut sobre l’ús d’Internet, pocmés de la meitat dels professors que no han rebut formació oficial utilitzen els ordinadors al’aula. Els resultats també indiquen que no hi ha relació entre l’ús dels ordinadors i Internetamb els estudiants i l’edat dels professors.Respecte a la ràtio d’estudiants connectats a Internet, en general les escoles de primària estanespecialment ben equipades, tant d’ordinadors com de connexió a Internet, i el nombred’alumnes per ordinador és més elevat quan l’ordinador està connectat a Internet, especialmenta Dinamarca, Luxemburg i Finlàndia (entre 4-6 alumnes per ordinador i entre 6-10 alumnesper ordinador amb connexió). Tanmateix, Alemanya, Grècia i Itàlia estan bastant persobre de la mitjana d’alumnes per ordinador a nivell europeu, amb connexió a Internet o sense,que varia d’entre 20-30 estudiants per ordinador i 50-80 estudiants per ordinador amb connexióa Internet. En l’àmbit espanyol el nombre d’estudiants és d’11,2 alumnes per ordinador,i de 30 alumnes per ordinador amb connexió.Pel que fa als centres de secundària, el nombre d’estudiants per ordinador connectats o noa Internet, és més favorable que a primària. La ràtio és especialment baixa a Dinamarca iSuècia (2-4 alumnes), i per contra la més alta la tenen Grècia, Espanya i Portugal (25-39alumnes). Aquestes dades són objectives, i educació haria d’intentar solventar-les. És molt important la formació del professorat cap aquest camp. I recordar que no és el mateix dominar les tecniques, sinó també ensenyar-la.

Llei de sequera i pistes sobre gel a Girona.

Ahir vaig anar a sopar amb uns amics i vam estar reflexionant sobre la paradoxa de Girona. Vam recordar les paraules de l’ajuntament que si no plou tallaran l’aigua quatre hores al dia, quan en el decret de sequera no diu aquesta mesura, sorprenentment a Girona han tret el Pin de Nadal i ho han substituït podriem dir per un meravellosa pista de gel.Aquesta idea tots els de la taula ens va semblar incoherent, treuen la idea de treure 4 hores de subministrament d’aigua i posen una pista de gel.A mi em sembla una bona idea, però enfront a la sequera dels pantans, la trobo fora de lloc que continuïn posant pistes de gel, quan es necessita aigua dels pantans. Potser l’ajuntament de Girona hauria d’haver revisat l’oferta de lleure de Nadal. I ser coherent amb el que es pensa amb fets, i no crear el alarmisme que han provocat. Si falta aigua busquem altres formes de lleure, i no jugar amb aigua al nadal.

11 de setembre 1977 i 1 de desembre del 2007

El 11 de setembre de 1977 la gent catalana va sortir sota el lema “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. Aquesta diada reindivicativa recordatoria de la resistencia del 11 de setembre de 1714 a Barcelona. Ens fa afirmar que la catalanitat sempre s’ha dignat a defensar-se. El general Bellver amb la Junta de Govern de Barcelona, l'onze de setembre de 1714La manifestació del 11 de setembre del 1977 era l’inici de la generalitat després de la dictadura. On va sortir 1 000 000 de persones al carrer.

11 de setembre 1977

Després de 30 anys la catalanitat segueix segurament amb els mateixos ideals que abans. Sempre que s’ha intentat impugnar la catalanitat, els catalans hem sortit el carrer per dialogar i dir el que pensàvem. La Manifestació d’avui és un altre reclam, és un reclam perquè s’ens està oprimint des de l’estat espanyol, en infrastuctures, en educació , en la pròpia llengua vehicular. Els catalans tenim paciència, som dialogants, sempre hem esta bons negociants, però això Sí, si es fa les coses ben fetes. En aquest moment  no! els catalans sortim el carrer per donar una alerta!.

11 s de 1977 i 1 de desembre del 2007 seran dos manifestacions recordades sempre, que marquen dos etapes diferents però iguals de Catalunya.

 Així com ja es sabia que Jordi Pujol ja es coneixia que participaria de la Manifestació. El que no es coneixia que Pasqual Maragall hi participaria. Ja sé, que em sorprèn que ja no militi al PSC, va anunciar políticament que era Alzeimer. Però dóna la sensació, que s’ha d’afirmar que després de veure que el PSC-PSOE de Montilla  que no donaven suport a la Manifestació d’avui. podem declarar que:EL PSC ÉS MORT I A CATALUNYA NOMÉS HI REGNA EL PSOE.

Catalunya, Triumfant
Tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!

BOn cop de falç
Bon cop de falç defensors de la terra
Bon cop de falç.
Ara és hora segadors
Ara és hora d’estar alerta!
Per quan vingui un altre juny!
Esmolem ben bé les eines

BOn cop de falç
Bon cop de falç defensors de la terra
Bon cop de falç.

 

Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

El nostre himne més que mai té sentit. Visca Catalunya Lliure.

Llei del pais s’obre la pàgina oficial

De la imposició a la participació. Ara des de una forma institucional, el conseller d’educació ens invita a particpar en aportacions d’aquesta llei. Jo només espero que les aporticipacions es tinguin en compte i no només siguin per quedar bé, i després fer el que volen el PSC o PSOE. la pàgina web oficial és la següent. http://www.gencat.cat/educacio/llei_educacio/index.htm. Les bases les podeu trobar clicant aquest text. Espero que la societat catalana s’aboqui a participar. En la mateixa web diu que es ponden enviar a llei.educacio@gencat.net. Ànim perquè l’educació sigui equitativa i excel·lent.

Montilla, TV3, INFORME PISA 2006

Portem un dies, que per fi la educació està de moda. Ja era hora, perquè crec que havíem arribat en un moment on hi havia indiferència sobre el valor de l’educació. Ahir el president Montilla en el debat de tv3, va fer les mateixes afirmacions de sempre. Que des de que havia el govern tripartit s’havia financiat 40 vegades més, segurament és innegable això, però ahir, segons Montilla, aquest diners s’han utilitzat per reduir ratios, per fer més aules d’acollida i per millorar el sistema educatiu. Quan la entrevistadora li va dir que no era cert, sinó que era per respondre la Sisena Hora no va comentar res!Em sembla que el govern no coneix la realitat del dia a dia de l’escola. 

Em sorprèn perquè s’està fent electoralisme sobre l’educació. Alhora em sorprèn les declaracions en que s’està buscant un model de competitivitat entre les escoles. No es model que a mi m’encanti, si un dels elements de la escola inclusiva és compartir recursos a l’escola, el fet de provocar la competitivitat també pot provocar la desconfiança entre escoles. També es va parlar de l’informe Pisa. Sorpresa un altre cop no va contestar la pregunta que li feia dient que era un informe de l’any 2003-2004, i que no s’havia de donar importància com que ja s’estava donant recursos a l’escola segur que havia millorat deia en Montilla. Però l’alegria és molt gran, en despertar-me aquest matí i descobrir que havia un avanç de l’informe Pisa del 2006, on es contradiu que major financiació provoqui millors resultats. Això és un fet verídic que comprova els meus arguments. Ja he dit anteriorment que l’augment de financiació gran part ve per donar resposta a la sisena hora. Això provoca que hi ha molta financiació però s’ha gestionat de forma molt i molt mediocre. Un any després de la sisena hora, no veig cap crítica positiva sobre ells. És evident que es necessiti financiació però ben gestionada.

Anem a l’informa Pisa del 2006, és un avanç ja que la setmana que ve sortirà oficialment l’estudi. Però l’article que ha sortit a la revista Magisnet no dóna dades gaire agradables. Espanya està estancada segurament provocat perquè cada ministeri d’educació de l’estat espanyol, vol crear una llei pròpia. En el sistema educatiu actual, hi ha 3 normatives que s’estan aplicant arreu de l’estat. És a dir, hi ha escoles que encara estan aplicant la logse, d’altres que aplicant la loce i d’altre la loe. Alhora se li ha de dir al Sr President que Catalunya baixa en formació en tècnica respecte a les altres comunitats. Per tant crec que hem de començar a fer un realisme de la situació actual de l’escola i observar Alemania que en veure els problemes que tenien respecte l’informe Pisa tota la societat es va posar a revisar el seu model educatiu. Prou electoralisme i intentem aconseguir el consens.

L'estat d'educació respecte autonòmies

La llei d’educació no es pot obligar!

Dies com avui, em fa sentir un rebuig clarament cap al model educatiu que tendim. Ara resulta que ja tenim unes primeres declaracions del cap de departament de polítiques educatives Francesc Colomé on afirma que la llei d’educació és innegociable.
La reacció no s’ha fet esperar demà  a la 13 a la seu d’educació hi ha convocada una vaga de tots els delegats dels sindicats USTEC-STEs, CCOO, UGT, Aspep i CGT, és una manifestació unitària.  
Mira que avui havia començat alegre perquè havia llegit les declaracions en el seu bloc del 1 Secretari de la Ugt, Josep Maria Alvarez, sobre la llei d’educació que m’havien agradat moltíssim.Sinó es deixa de jugar amb l’educació del nostre país a partir de fons electoralistes, seguirem estant a la cua de tot. En el Pacte d’educació es diu que la financiació ha de passar a ser un 6%. En la marxa que anem tardarem 16 anys en aconseguir aquesta fita. I realment la llei d’educació NO POT ESPERAR 16 ANYS EN ACONSEGUIR-HO.
S’ha dit sempre que domina l’educació, domina el món. Però en una societat democràtica, el valor de l’educació és un dret, no un valor que es pot manipular, dominar, i ser poc seriòs. El que crea tot això és un malestar i un desconcert general a la societat i a la comunitat educativa. AMB L’EDUCACIÓ NO ES POT FER ELECTORALISME S’HA D’ACONSEGUIR UN CONSENS DE TOTA LA SOCIETAT.