Dimarts, 08/01/2008 (11:29) En moltes escoles el debat està molt calent sobre aquest tema. Es tracta de si realment s’han de dividir els grups de forma homogènia és a dir, els pitjors amb els pitjors, i els millors amb els millors. O fer-ho de forma heterogènia que és una barreja de tots els nivells. A nivell teòric sempre s’ha dit que els infants, joves aprenen millor a través de grups heterogenis, a partir de l’aprenentatge cooperatiu i el multinivell. Però la tasca d’adaptació cap aquest model demana un canvi metodològic del professorat. Que ha venir contemplada amb formació més que instructiva hauria de ser més investigativa. En les bases d’educació especial del departament d’educació(recordo que encara no s’ha oficialitzat) es tendeix cap aquest terreny. El grups homogenis és una solució que també funciona, i és clarament que resulta la més fàcil de totes i la més cómode. Per això molts professionals tendeixen cap aquesta, provocat perquè la formació permanent tendeix cap a la instrucció, llavors els és més fàcil els grups homogenis. Fixem-nos per exemple que com un mestre pot aplicar l’aprenentatge cooperatiu si només l’ha vist a nivell teòric. Per això és normal que molt professorat tendeixi als grups homogenis. Una de les variables d’això és el que s’anomena grups flexibles, els famosos grups A el millor, grup b nivells mitjà i grup c els pitjors. Això en secundària es realitza moltíssim. Que som nosaltres per etiquetar a les persones en la seva adolescència. L’adolescència es època de canvis sobtats, deixem que els adolescents trobin el camí sols. I que realment els grups flexibles siguin grups flexibles. Es veritat jo quant vaig arribar a 1er Bup vaig suspendre 7 assignatures, la meva tutora en aquells moments em van dir, que jo no servia per estudiar, que hauria d’anar a treballar etc…. Quan me la vaig trobar fa tres anys enrrera lincenciat en psicopedagogia, li vaig dir el que creia d’ella, i com em va atormentar. Vigilem quant classifiquem els infants, els joves….