LA SISENA HORA, EL MÓN DEL LLEURE I EL TAPAFORATS

La sisena hora és un cas clar de solució equivocada a un problema inexistent. Aquesta frase extreta d´en Salvador Cardús ens resumeix el que és la sisena hora. Després d´un any d´aplicació on historiadors, matemàtics, filòlegs estan fent classe a P3, em pregunto realment pel sistema educatiu. Deixo la resposta a la vostres mans. Si abans la figura del mestre ja no es valorava com es pot valorar si hi ha intrusisme de manera oficial. Ara tothom pot fer de mestre? Ningú ho diu i em pregunto si els professors de secundària(d´història, pedagogia) exercint a primària cobren igual que els mestres… No hi ha ningú que m´hagi respost aquesta pregunta. També hi ha un silenci perquè la manca de mestres durarà anys i anys i ningú diu que el 2010 no sortirà de les universitats cap mestre per culpa del procés de Bolonya. Per què aquest silenci? Tenim un tap de forat a les escoles, allà on els infants no poden tenir mestres, les escoles tapen el forat amb els monitors de lleure. Aquella hora que tenen de guarderia els d´infantil per esperar els de primària, vinga tapem-li el forat amb els monitors de lleure! Així un model educatiu complementari a l´escolar s´acaba convertint en un tapaforats. No m´estranya que moltes vegades els monitors no sàpiguen veure que són realment educadors.