Fa uns dies que la meva vida activa fa que no em permeti escriure. Ja en tinc ganes. Potser hauria de dir com en Marc Vidal que sóc un blocadicte. Ostres no ho he fet de forma preparada, anant a buscar el seu link veig el seus efectes. Però la veritat que no era la meva intenció només citar-lo. Però anem al tema que us vull parlar avui.

Portem ja un parell d’anys que l’escola i el lleure, tenen problemes en les tradicions catalanes. La nostra cultura catalana sempre ha estat creativa, i a cercat amb els tions i els pessebres potenciar-la. Les cançons nadalenques més enllà del que pugui significar a nivell espiritual, forma part de la nostra manera de ser i forma part de la nostra cultura. Però ara amb tants nouvinguts, comencen a sorgir idees de mestres i monitors que no volen cantar nadales, no volen seguir amb les nostres tradicions centenàries dintre les aules o en els casals de nadal. Som una cultura occidental, i hem estat latinitzats per l’esglèsia catòlica. Però cultura i religió són entitats separades. I ara és el moment de conceptualitzar-la des de la laicitat.

La laicitat ha de permetre cantar les nadales, fer tions, i fer reis. Ja que forma part de les nostra cultura catalana. El mestre ó monitor de lleure ha d’entablar un diàleg cultural. Sé que costa però el que no podem permetre és que el nadal sigui el temps que la cultura catalana estigui en risc d’extinció.