Acabo de venir d’una reunió un xic violenta, podríem dir necessària. Soc president de una macrocomunitat de veïns de més de 200 veïns. Això fa que moltes vegades s’hagi de prendre decisions. La veritat que quan t’anomenen de forma voluntària intentes fer-ho de bona gana i de la millor manera possible dintre les teves capacitats. Quan hi ha aquest tipus de comunitat el que fa tothom és tenir en el nostre cas una gestora, és a dir, una empresa de serveis, que t’assessori, que et faci la feina etc etc. Perquè et deixin tranquil.

La realitat que malgrat aquesta comunitat ha estat creada a l’agost, porta ja molts maldecaps, fins a tal punt que s’ha decidit doncs declinar o rescindir els seus serveis, des de una forma democràtica i assembleària. La resposta d’ells es curiosa en ves de dir et finiquitem així, farem això, et diuen: Ho direm a l’advocat i que ell digui lo que hem de cobrar. Sembla fins i tot, com una amenaça. després de veure la seva gestió de do2de poc clara, lenta i probablement amenaçadora per alguns veïns. Em fa pensar que la normativa no es clara, que el famós capítol 5 del codi civil, hauria de intentar defensar un xic millor els propietaris i els presidents enfront aquestes situacions. I al final sembla que tens interessos allà on només treballes per bona voluntat.