Partint de la premissa d’abans que s’està definint molt que els blogs són exaltacions de l’ego, ara vull transformar l’Ego en comunitari, no es tracta d’un jo individual sinó d’un jo comunitari. Crec en el model socràtic, quant jo escric, es per donar la meva opinió, per dir la veritat que penso. Però vaig més enllà, vull que la xarxa m’ajudi a pensar, és un jo comunitari no un jo únic aillat. Cerco la interecció, si en el meu bloc o blog afirmo que vull crear debat.
En el moment que afirmo crear debat, ja estic afirmant que soc jo que publico, però soc joc que busco els altres, per tan no cerco dir que en sé molt, sinó cerco que m’ajudin a superar-me en les meves opinions. Justament he estat mirant la gent que va llegint i escribint els blocs dels meus companys blocaires. I veig que hi ha molta gent que es repeteix, estem creant una xarxa informal? segurament que Sí, Molt bona la ponència de literatura and blocs. Encara que per manca de temps no he pogut preguntar, si el que estem potenciant amb la cultura dels blocs, és que els nostres infants, joves, els acostument a lectures a la carta, a lectures de resum de llibres, a lectures que només durin 5 minuts? Un mal vs a l’afavoriment de la lectura.
Tens tota la raó en això de la lectura en 5 minuts. No cal descuidar el plaer de dedicar una hora sencera o una tarda, aïllat del món, endinsant-te en la lectura d’un llibre, convivint amb les personatges, i aixecar al final el cap del llibre sadollat d’emocions, ple de vivències.
Es complicat el tema, encara que evidentment és una manera d’animar la lectura