El sectarisme d’Internet

Octubre 15th, 2008

Un dels elements que tothom té clar, és que Internet ha de ser una eina clau en l’esensenyament-aprenentatge en tots els nivells. Però un altre element important és el valor que ha de contenir aquest aprenentatge per tal que sigui significatiu i que ho pugui transferir a la vida del real. Per fer-ho és necessita que l’Accés a L’internet sigui un servei públic universal. I alhora més enllà de ser un servei públic universal, hauria de tenir una connexió d’alta qualitat. Aquí rau la pregunta del post avui. Tothom té accés a Internet? O és limitat a uns quants?

La xarxa en aquests moments només ho té una mica més de la mitat de les llars, cap un 60%. Perquè? Com totes les tecnologies té un temps, en que es converteix en universal. Unes són més ràpides, d’altres més lentes. Fixeu-nos que per exemple el mòvil, ja és un element cultural universal de la nostra societat. L’exemple més clar és l’home, abans l’home portava les claus, la cartera i el tabac. Ara porta les claus, la cartera, el tabac i el mòvil. Així com el mòbil ha traspassat els llindars rapidíssim per ser universal, les connexions d’internet no. El motiu està clar, els preus la mitjana que paguem per tenir Adsl, és d’uns 60 euros, perquè en el cost hi ha la línia de telèfon fix que per moltes cases s’ha convertit en un element inútil perquè portem mòvils.

A part la línia de telèfons per arribar a Adsl no arriba a tothom. L’exemple més clar són elements rurals, però quan ens referim a elements rurals tothom s’imagina alta muntanya. Però no és només això pobles pròxims a Girona han tingut problemes amb la connexions d’internet, fins a tal punt que han creat elles punts d’accés d’internet. Malgrat aquesta tasca social han estat multats. Algunes fundacions sense ànim de llucre lluiten perquè internet sigui un element universal per a tots els ciutadans. L’exemple més clar és el www.guifi.net.

L’any passat ja vaig fer un post resumint l’ús de les Tics a l’aula a partir d’un estudi de la UOC. Si volem que els professors i els alumnes utilitzin les tics, hauríem de facilitar-los. Potser en aquest moment no ho estem fent. Si l’alumne no pot arribar a casa i fer-ho servir d’una manera natural de la vida, les tics no seran mai significatives pels l’alumnes. Perquè sigui significatiu ha de demostrar Internet que pugui ser útil pel nostre alumne. Hem de comenÇar una lluita per universalitzar ja, en aquests moments l’internet, perquè no sigui un element sectari d’uns quants.