La crisis!? però Quina crisis!?

Dilluns, Setembre 29th, 2008

Els nostres diaris, la nostra veu, el món tothom parla de crisis. Però clar, quan parlen de crisis no col·loquen una altra paraula al costat que és econòmica. Però el que no pensa ningú és que abans de la crisis econòmica va començar l’educativa. Alhora últimament no hi ha notícies educatives, ni es parla de la Llei Catala d’Educació quan hauria de ser un valor social.Jo em pregunto que és més important: la crisis econòmica o la crisis educativa? Reflexioneu sobre la pregunta, perquè la que contesta ràpida es mourà pel que ens ha vengut la societat.Es veritat que el meu bloc ja només parla d’educació sembla que sigui monotemàtic però el que estic és enfadat en el món. On veig que per a tot hi ha solució menys per l’educació. El problema de tot plegat és que possiblement una de les característiques principals de l’educació del món en aquests moment és la seva divisió. Mai com ara, l’educació està tant dividida. Es clar, que posaré l’exemple del model espanyol, en 30 anys 4 lleis d’educació.Temps era temps, no existia l’adolescència, ja que l’adolescència era l’aprenentatge dels oficis és la època medieval i la renaixença. Va ser la revolució industrial que ens vam inventar l’Adolescència i és quan van començar la divisió de l’educació. De cop i volta la revolució industrial va néixer alhora els drets dels humans, amb la idea de que hi ha un horari i una edat determinat per treballar així crea l’Adolescència com a fase psicològica. Abans era el treball, ara han de determinar el que volen fer.El segle anterior, encara existia una terminologia que avui en dia ha passat de moda que és l’aprenent. Ara ja ningú vol ser aprenent tothom vol saber de tot. L’important és la competitvitat i la producció més enllà dels valors humans.Si hi hagués ara una educació social que es dediqués entendre que malgrat els aprenentatges necessaris de la vida hi ha uns valors socials necessaris segurament Wall Street mai hagués caigut. Clar com que: domina l’educació domina el món, en veure que l’educació pels corrents de transformació social no la podien dominar van fer al revés controlem-la a partir de la divisió.Mireu la divisió entre vosaltres mateixos, tenim un cicle infantil fraccionada en dos parts que es fan en dos centres diferents, la llar d’infants i l’escola.Un cicle inicial que no hi ha connexió amb el cicle infantil, directament els infants se’ls treu el got per beure i s’els canvia per un llibre gruixut de lectura. Ells mai han vist un llibre tan gran.Arriben al cicle mitjà i ningú els explica que a partir d’ara ja no repassant les multiplicacions i haurant d’escriure redaccions de 20 linies, al cicle superior els volem avançar el sentiment abstracte de les matèries però encara són nens. Com poden entendre l’abstracció de les arrels quadrades?Passen a l’institut i és un nou edifici, es pensen que són grans i no ho són. És llavors que els hem ajudat entrar les drogues més aviat. Crec en el moviment d’abans que 1 eso i 2 d’eso hauria d’estar a l’escola. No tenen temps d’adaptar-se al nou ritme, d’uns 4 professors passen a 9 professors que van passant dintre l’aula.Arriben al batxillerat i els fan triar una opció que els marcarà la resta de la seva vida. I en prou feines es sap si es recomana prou, en una edat marcada per l’adolescència que busca per trobar el que vol en la societat.Si tenen sort arriben a la universitat d’altres ja s’han perdut pel camí cap al treball, però la pregunta és¿? Saben que és al treball als 16 anys? Estan preparats per anar a treballar als 16 anys? I els senyors doctorats aprenen que és un ofici quan acaben l’universitat. Estem al país del coneixement no del procediment. No hi ha educació hi ha sort per veure si has triat bé.Clar la crisis educativa ha estat abans que l’econòmica a l’econòmica es portaran solucions a l’educativa s’haurà d’esperar que acabi l’econòmica.