ESCOLES, PRESONS, BARRACONS, MÒDULS PREFABRICATS
Divendres, Setembre 26th, 2008
Més enllà de la crítica fàcil del augment dels barracons hem d’anar a mirar com repercuteix a l’educació. És veritat que porto dies sense escriure, aquest post ja fa temps que penso, però el que passa és que m’he adaptat un xic a la feina de l’escola. El fet de canviar d’horari, et fa reflexionar de com pots adaptar les habilitats al grup que tens a davant. La novetat més gran és que em passaré un dia a la setmana amb una unitat d’autistes profunds. La veritat és que en tinc ganes però anem al tema que porto dies donant-li voltes.
El debat entre les semblances de presons i escoles possiblement no ha arribat a Espanya ni Catalunya. Però més enllà de les fronteres Sí que i és. He llegit moltsarticles anglesos i latinoamericants comparant escoles i presons. Si mirem escoles amb barracons descobrim que a nivell visual sembla una arquitectura simple, monocolor, avorrida. Quins valors transmet això?A més ja ha arribat a lesuniversitats.
Ara, possiblement no se’n parla tant. Però i va haver un moment en que es parlava moltissim de ciutat educadora, o en la escola del que s’anomena currículum ocults. Que segons la forma d’organitzar i estructurar transmets uns valors determinats. Curiosament rebuscant el tema vaig trobar un article que ens deia que les arquitectures de les escoles espanyoles s’havien regit amb el mapa de presons angloxanes.
El que està clar és que em protegim tant l’infant que tanquem tot el perímetre que volem que es mogui. És com crear una petita ciutat de nens o joves aïllades del món. Quan l’escola i els instituts han d’estar en el món. Hem d’anar més enllà que generar coneixement, l’escola ha de crear continguts significatius del dia dia. Però això demana la implicació de tots els agents socials i no penso amb les institucions públiques sinó en botigues, empreses, pares, associacions.
El fet d’estar en barracons, s’aproxima més ja el que antigament s’anomenaven camps de concentració. Tothom coneix la denotació que comporta aquesta paraula, per tan no m’allargaré. Ja que el que crec, és que la finalitat d’aquest petit post és la de sensibilitzar que el lloc, la forma com organitzem transmet una forma d’ensenyar i d’educar. I en aquests moment toca sobreprotecció.