Crash!!!!!

Dimarts, Setembre 30th, 2008

Crash, en tota la boca és el títol de gairebé totes les publicacions per avui. D’una crisis que possiblement la gent només la nota en la pressió fiscal que vivim. Però deixant la banda de l’economia que no és objecte el que volia dir, hi ha un altre Crash com l’economia global que no podem entendre, però veiem elements que ens fan espantar com la mateixa paraula crisis. Evidentment només puc parlar d’una paraula del CRASH DE L’ESCOLARITZACIÓ.El febrer de l’any passat es va anunciar la crònica, la subdelegació del govern ens anunciava que pel restructurament familar havien d’arribar 14315 infants aquest nou curs. Evidentment això és aigua passada, i gairebé ningú ho recorda alhora els mitjans de comunicació no es fan gaire ressó de l’escolarització gràcies a l’economia.Però ara imagineu-vos que en una ciutat de cop i volta aquestes alçades de curs es trobés amb 200 infants que encara no ha escolaritzat. Això representa 8 aules, i 8 tutors més totes les persones per atendre la diversitat, ja que ens trobem amb una immigració. Evidentment estem parlant gairebé d’una escola. Vet aquí que això no és ciència ficció sinó és tracta d’una població catalana Santa Coloma de Gramenet.Malgrat els mitjans no ho han recollit ho trobo escandalòs. M’arriben notícies que les aules d’aquesta ciutat hi ha un acord que arribi a 27 alumnes. Com es pot donar qualitat d’educació amb una classe de 27 alumnes? Alhora la Loe diu que en rares excepcions es pot augmentar la ràtio d’alumne. I aquestes excepcions són quan hi ha alumnes amb necessitats educatives especials.Ara bé, aquests ja els hem escolaritzats. En faltem més per arribar. On els col·locarem si els nostres infants del país ja els tenim en barracons? El sistema educatiu català pot suportar més infants? I el finançament de l’escola està assegurat? El dret a l’escolarització no xocarà amb el dret de qualitat del ensenyament? Hi ha mesures d’actuació si passa més en diversos poblacions de catalunya?No vull alarmar però és com la crisis econòmica sabem que arriba però els ensenyants no tenim mesures per saber quan arribarà a nosaltres, i els governants no ens donen dades. És el moment que els agents socials denunciin la situació actual de l’esenyament perquè no s’enfonsi com l’economia.