L’Addicció dels jocs d’ordinadors DES DE LA PSiCOLOGIA

Juny 12th, 2008

Avui deixo els post de reclams més sindicalistes, per parlar d’un tema que forma part del meu hobby i es veritat que jo soc dels jugadors més veterans dels MPORGS. De jove vaig començar a jugar amb els famosos servidors de Blizzard de warcraft i diablo. El post que escriuré ara l’origen és un article un xic “cutre” però que darrera hi ha mola realitat amagada.

Internet i tots els jocs que hi ha darrera es veritat que crea addició però no s’ha d’exagerar el tema no estem davant d’una droga. El problema és la obssesió que crea.  No és cap secret que la majoria dels estudis que hi ha sobre l’adicció d’internet és localitza a Corea.  El que representa per la nostra cultura un BARÇA-MADRID allà és un campionat de jocs d’ordinadors. Portat en últim extrem han provocat que jugadors morin per no menjar ni begut durant dies perquè contínuament estaven jugant.

Segurament l’afirmació de Block psiquiatra d’Estats Units que tracta aquests trastorn darrera d’aquestes frases pot suggerir molta informació.

“Els jocs d’ordinadors són difícils de tractar. La gent sent molta vergonya al voltant alrededor dels jocs. Mentres que és socialment acceptable tenir un problema amb la pornografia. “(…)” Com a societat nosaltres entenem que el porno és quelcom que la gent consumeix, i tu pots visitar un psiquiatra i ser ajudat per ell. Però els videojocs resultan complicats per descriure a qualsevol persona.”

En aquests moments estem en un moment de crear el DSMV que es el manual de psicologia dels trastorns de conducta, i que hi figurarà en un principi aquest trastorn. En un article abstret de l’Associació Americana de psiquiatria  el desglosa a nivell técnic.

Us copio en anglés i després ho miro de treballar, el meu anglés no és gaire bo.

Internet addiction appears to be a common disorder that merits inclusion in DSM-V. Conceptually, the diagnosis is a compulsive-impulsive spectrum disorder that involves online and/or offline computer usage and consists of at least three subtypes: excessive gaming, sexual preoccupations, and e-mail/text messaging. All of the variants share the following four components: 1) excessive use, often associated with a loss of sense of time or a neglect of basic drives, 2) withdrawal, including feelings of anger, tension, and/or depression when the computer is inaccessible, 3) tolerance, including the need for better computer equipment, more software, or more hours of use, and 4) negative repercussions, including arguments, lying, poor achievement, social isolation, and fatigue

Traducció no és literal del tot:

El trastorn d’adicció internet ve de tres tipologies:

1.-Excesiu hores de jocs.
2.-El porno.
3.-Enviar constantment textos i correus basura.Provocant, pèrdua de temps, tensió i depressió quan l’ordinador no bé. I per últim negar que estàs cansat i fatigat. Curiosament el mateix article ens marca bibliografica, i afirma els estudis de Corea de Nord.

De tot plegat és veritat que manquen professionals que tractin aquests trastorn, jo m’estic preparant per fer-ho. Alhora també afirmar que els jocs d’ordinador no estant ben vistos pel públic general perquè s’els han venut com individualistes, guetistes. Però alhora de la veritat cada vegada més hi ha jocs que són més cooperatius i que fomenten aquest valor. És pot aprendre molt, ja que el fet de que s’hagin d’entendre persones de diferents llocs sense veure la cara i només xatejant per veu o per escrit, fa que aprenguis a tractar la gent de forma diplomàtica. No és fàcil, el fet que no hi ha l’entorn cara a cara és complicat el tema. En aquests moment soc un dels que ha fundat la Guild Agora, que hi ha jugadors d’arreu del món.

Es veritat, que aquest trastorn cada vegada és més generalitzat, a girona hi ha una unitat a Salt, però crec que hi hauria d’haver un treball de prevenció en els instituts i universitats que no s’està fent perquè els adults desconeixem aquest món. Segurament convertir les tics com a eines cooperatives serà un dels conceptes més important dels pròxims anys.